Recursos no renovables

CARBÓ

Fa centenars de milions d’anys van créixer en algunes zones càlides i pantanoses del planeta enormes extensions de vegetació. Quan les plantes morien restaven sepultades a dins de l’aigua, mentre s'agregaven noves capes de matèria morta al damunt. Es van formar capes de matèria vegetal morta, cobertes de capes de fang, sorra, etc...comprimides per més capes vegetals i sotmeses a moviments d’esfondrament dels continents. Així és com es va generar el carbó.

Hi quatre diferents tipus de carbó: turba, lignit, hulla i antracita, que distingim pel seu contingut en carboni. Com més antic és el carbó, més carboni conté i, per tant, més poder calorífic.

La utilització del carbó va permetre a l’home obtenir per primer cop energia en grans quantitats. El carbó era el combustible de les màquines de vapor que van impulsar la revolució industrial. Fins començaments del segle XX era pràcticament l’únic recurs energètic disponible a la indústria i es considerava una font inesgotable.

Tanmateix, es coneixien des d’antic els riscs sanitaris que comportava la contaminació produïda per la combustió d’aquesta roca. Molt més tard, l’ús del carbó ha estat relacionat amb problemes ambientals de gran abast, com ara el canvi climàtic i la pluja àcida. Però, tot i els esforços fets per substituir aquest combustible per d’altres recursos, una bona part de l’energia elèctrica que es genera al món utilitza el carbó com a font primària, encara que els procediments de combustió —amb retirada dels òxids de sofre o amb gasificació prèvia— han millorat molt.

PETROLI

El petroli, del qual s’extreuen les  gasolines, el gas-oil i infinitat de productes sintètics, és un combustible fòssil que s’ha format de manera semblant al carbó, en aquest cas a partir dels organismes del plàncton, a plataformes continentals extenses i molt productives.

Es va començar a utilitzat als Estats Units a partir de la segona meitat del segle XIX, quan es va descobrir el procediment de destil·lació. L’ús dels derivats del petroli, però, no es va implantar fins ben entrat el segle XX, coincidint amb la popularització de l’automòbil. Avui, pràcticament tot el transport per carretera depèn de la disponibilitat de petroli, així com la indústria dels plàstics i fibres sintètiques.

GAS NATURAL

El gas natural es, generalment, un producte que es troba associat als jaciments de petroli i de carbó. L’explotació d’aquest recurs, que es distribueix a través d’una extensa xarxa de gasoductes, ha permès substituir el carbó en moltes aplicacions, especialment en l’àmbit domèstic.

El fet que carbó, petroli i gas natural siguin recursos no renovables ha estat ignorat sistemàticament per la nostra civilització. Al ritme actual de consum, les reserves de petroli s’esgotaran totalment en menys d’un segle, mentre les de carbó i gas natural podrien arribar a subministrar energia durant 150 anys més, a tot estirar. Això fa que els jaciments d’aquests combustibles adquireixen un interès estratègic cada cop més gran, essent el seu domini motiu de conflictes, guerres i ocupacions de països sencers per la força de les armes.

Al mateix temps, sembla confirmar-se la relació entre l’amenaça d’un canvi climàtic accelerat i l’ús dels combustibles fòssils, que —no oblidem— significa l’adició creixent de diòxid de carboni a l’atmosfera.

Substituir aquestes fonts d’energia per recursos renovables i d’impacte ambiental més reduït és un repte ineludible de la nostra generació.