|
|
La llengua esdevé l’eix
vertebrador de tot el procés en el desplegament del projecte, alhora
que treballar per projectes afavoreix el desenvolupament de les habilitats
lingüístiques.
És per això que estem en condicions
d’entendre i afirmar que existeix una relació de reciprocitat entre
llengua i projectes.
Aquesta reciprocitat no esdevé de
forma espontània, sinó que implica reflexió i intenció
per part del mestre que ha d’actuar com: observador, mediador i creador
de contextos.
És evident que aquesta forma de treballar
no és l’única modalitat que permet crear situacions d’ensenyament-
aprenentatge de la llengua oral i escrita.
Els trets que n’hem destacat ens constaten que en el treball per projectes
la llengua no només és objecte d’aprenentatge, sinó
que és un dels instruments que permet a l’alumne aproximar-se al
currículum. Aquesta relació interdisciplinària, ús
de la llengua i continguts de les diverses àrees, va més
enllà d’usar la llengua com a simple forma d’expressar el coneixement;
la llengua esdevé l’instrument de mediació semiòtica
en el procés de construcció del pensament verbal.
Per assegurar que la llengua d’escola ocupi
aquest lloc és especialment important que s’aprengui en contextos
funcionals per, d’aquesta manera, facilitar que les competències
que els alumnes van adquirint, tant en l’àmbit oral com en l’escrit,
siguin transferibles a la vida quotidiana.
Totes les idees exposades ens condueixen
a considerar el treball per projectes com una opció metodològica
que afavoreix l’aprenentatge de la llengua de forma significativa i funcional. |
