Per altra banda, el mestre ha de posar especial èmfasi en la creació de contextos compartits que propiciïn l'aprenentatge de la llengua de forma global, en situacions on l´ús tingui un significat i un objectiu.

El context és un referent ambiental i temàtic que, compartit per tot el grup, serveix de marc a les experiències i intercanvis comuns. Les activitats d'aprenentatge es plantegen des d'una perspectiva globalitzadora, s'integren els continguts a partir d'unitats que tenen sentit.

Des d'aquesta perspectiva, la llengua és molt més que un contingut del programa; és un instrument de relació i coneixement. Els nens aprenen a dominar progressivament el llenguatge mentre interaccionen entre ells i amb l'entorn, gràcies a la participació del mestre.

És en aquests contextos d'interacció que els alumnes negocien significats i faciliten la construcció del coneixement, producte d'una construcció social que a llarg termini afavoreix la memòria comprensiva. Això comporta que l'ensenyant adopti unes actituds orientades a:

• afavorir, estimular i orientar els intercanvis verbals amb els nens i entre ells.

• mostrar-se sensible als seus interessos i intents de comunicació,

• recollir i potenciar tot allò que estimuli el nen a interactuar i comunicar-se.