B. Aprendre llengua treballant per projectes
Com entenem el treball per projectes
La relació entre llengua i projectes
La llengua, eina dels projectes
Aprendre llengua treballant per projectes
Significat
Contextos d'ús
Habilitats lingüístiques
Pràctica
Contextos d'interacció
La relació de reciprocitat entre llengua i projectes
Intervenció del professorat

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

 

  Constatem que la llengua és l’eina dels projectes.
L’ús de la llengua en contextos d’experiències significatives, funcionals i de cooperació genera interès per aprendre, no només respecte al contingut, sinó a més a més per aprendre a usar la llengua.

Primer els alumnes utilitzen els recursos lingüístics que tenen al seu abast per resoldre les situacions, però gràcies a la mediació del mestre van incorporant les formes més adequades tot augmentant la seva competència lingüística i comunicativa.

Pensem que els alumnes aprenen llengua usant-la com instrument per moure’s pel món del coneixement.
Per fonamentar aquesta afirmació veurem que en els contextos d’aprenentatge que es creen en el marc dels projectes convergeixen els principis que autors com Pilar Lacasa i altres presenten com a bàsics per assegurar el desenvolupament i aprenentatge del llenguatge:

1) El llenguatge és una activitat centrada en el significat.
En el marc del desenvolupament d’un projecte els alumnes han de resoldre molts problemes; això implica que contínuament estiguin tractant informació en funció d’unes determinades metes i que, per a això, usin el llenguatge com a manifestació del pensament. Pensen perquè fan servir la llengua i fan servir la llengua perquè pensen.
És en aquests contextos centrats en el significat que s’ofereix l’opció a l’alumne d’usar el llenguatge com una manera de pensar de forma creativa i crítica. Tal com Daniel Cassany diu, l’estructuració del llenguatge i l’ordenació del pensament estan en perfecta harmonia i l’un al servei de l’altre. Per tant, l’adquisició i el domini de la llengua es treballa en el nivell epistèmic.

2) El llenguatge s’aprèn més fàcilment en contextos d’ús i segons els propòsits que generen aquests contextos.

En les activitats d’ensenyament-aprenentatge que sorgeixen en el procés de treball d’un projecte, els alumnes tenen uns propòsits significatius relacionats amb l’ús del llenguatge. Per exemple, han de llegir textos expositius per cercar informació, han d’escriure les pròpies opinions per justificar preses de decisions, han de discutir per compartir significats...
En aquests contextos el propòsit implícit en la proposta de treball té un paper molt rellevant, ja que orienta la resolució de la tasca, focalitza l’atenció, facilita la regulació, ajuda a compartir... Així doncs, afavoreix que els alumnes adquireixin un domini instrumental del llenguatge oral i escrit com a via d’accés als altres coneixements i que es vagin convertint en bons usuaris tot desenvolupant la seva competència sociolingüístico-comunicativa.

3) Parlar, escoltar, llegir i escriure són quatre habilitats lingüístiques que han de considerar-se de forma integrada.

Les idees exposades confirmen que el llenguatge és la traducció del pensament i que són les quatre habilitats les que permeten materialitzar-lo.
Organitzar el currículum de forma globalitzadora i relacional entorn al tema de treball pactat implica que l’alumne hagi de tractar informació per cercar significats. És en aquestes activitats complexes on les quatre habilitats s’usen simultàniament, ja que es parla sobre el que es llegeix i sobre el que s’escriu, s’escriu sobre el que es parla, es llegeix per escriure...
Però les quatre habilitats no només s’interrelacionen per la simultaneïtat amb què apareixen en el fet comunicatiu, sinó que existeix entre elles un lligam intern potent.
Aquesta relació entre les quatre habilitats ve determinada per tres eixos fonamentals: implicacions del procés cognitiu, paper en el procés de comunicació i el canal utilitzat.
Si considerem l’activació de les quatre habilitats com a processos cognitius d’alt nivell, podem afirmar que l’alumne en parlar, escoltar, llegir i escriure, posa en marxa tots els mecanismes implicats en l’acte de pensar: motivacions, capacitats, coneixements, actituds...; per tant, el que tenen en comú aquestes quatre habilitats és que cal pensar.
Respecte al paper de l’individu en l’acte comunicatiu, el processament de la informació pot ser receptiu o productiu. Des d’aquesta perspectiva constatem una relació intrínseca entre escoltar i llegir com a processos de comprensió, i entre parlar i escriure com a processos d’expressió.
Referint-nos al canal de comunicació – oral o escrit -, les habilitats es relacionen segons els elements textuals i contextuals que comparteixen.
Aquestes reflexions constaten la interrelació entre les quatre habitats lingüístiques. El doble aparellament d’habilitats orals/escrites i receptives/ productives determina afinitats i diferències força rellevant entre elles.

4) El  llenguatge s’aprèn a través de la pràctica.

Les habilitats lingüístiques com millor s’aprenen és a través del seu ús, més que en activitats descontextualitzades. La utilització de la llengua en contextos d’ús afavoreix que els alumnes posin en funcionament estratègies comunicatives necessàries per desenvolupar la seva competència lingüística-comunicativa.
Quines situacions d’aprenentatge es creen en el treball per projectes on s’usen les quatre habilitats lingüístiques i alhora se n’afavoreix el seu desenvolupament?

Desenvolupament de les habilitats de la parla:

  • Expressar els propis interessos amb un llenguatge estructurat i comprensible pels altres.
  • Discussió amb els companys per compartir significats, prendre acords, prioritzar...

  • ...
Desenvolupament de les habilitats de l’escolta:
  • Identificar les idees claus d’un missatge oral.
  • Prendre consciència dels punts de vista dels altres.
  • Contrastar la informació que es rep amb la que ja es té.

  • ...
Desenvolupament de les habilitats de lectura:
  • Utilitzar estratègies per obtenir informació rellevant del text, com subratllat, prendre notes...
  • Autointerrogar-se per assegurar la integració de la informació abans, durant i després de la lectura.
  • Manipular fonts d’informació escrita diferents: diccionaris, revistes, llibres de consulta.

  • ...
Desenvolupament de les habilitats de l’escriptura:
  • Producció de textos de tipologia diversa en funció de la situació i propòsits diferents.
    • Activar els processos implicats en la producció d’un text: contextualització, planificació, textualització, revisió i edició.
    • Ús d’estratègies per organitzar la informació: esquemes, mapes conceptuals...

    • ...
    5) La llengua s’ha d’aprendre en contextos d’interacció que afavoreixen el desenvolupament lingüístic de la comunitat.

    Aprendre és un acte comunicatiu. Aprenem gràcies a la interacció. Tot i que cadascú de nosaltres és responsable del propi aprenentatge, necessitem dels altres per avançar i aprendre.
    El grup ha de ser el mitjà on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el coneixement. Al llarg del desenvolupament del projecte es creen diversitat de formats d’interacció que actuen com a potents mediadors del desenvolupament de les quatre habilitats lingüístiques.
    Un dels formats que afavoreix l’aprenentatge és la interacció entre iguals. És un mitjà valuós, ja que compartir amb els companys que estan en uns moments pròxims del procés d’aprenentatge afavoreix als alumnes que consolidin coneixements que estan en procés de construcció.

    Tornar a la pàgina principal