• Imatges obtingudes abans de la inserció orbital
    • En òrbita (febrer, 2000)
    • Òrbita de 200 km de radi (10 de març a l'11 d'abril, 2000)
    • Òrbita de 100 km de radi (11 al 30 d'abril, 2000)
    • Òrbita de 50 km de radi (30 d'abril al 7 de juliol, 2000)
    • Òrbita de 35 Km de radi (8 al 24 de juliol, 2000)
    • Òrbita de 50 km de radi (25 de juliol al 27 d'agost, 2000)
    • Òrbita de 100 km de radi (27 d'agost al 20 d'octubre, 2000)
    • Aproximació a 6,4 km d'altura (26 d'octubre, 2000)
    • Òrbita de 200 km de radi (27 d'octubre al 7 de desembre, 2000)

    Mapa d'Eros


    Es tracta d'un mosaic fotogràfic vist en projecció cilíndrica. Els noms dels accidents geogràfics més grans corresponen a amants històrics o ficticis de diverses cultures.
    • Eros Map and Place Names


    "Hem calculat amb precisió la massa i la densitat d'Eros, i ja podem afirmar que es tracta d'un asteroide sense estructura diferenciada en nucli, mantell i escorça", va dir el Dr. Andrew F. Cheng, del laboratori de Física Aplicada de la Johns Hopkins University. "A més, les imatges espectaculars obtingudes dels seus pous, carenes, depressions i solcs ens proporcionen claus per esbrinar la seva historia".
     
    Una pilota col·locada a sobre d'una de les muntanyes pintades de vermell a aquest mapa rodaria cap a la zona verda més propera, o cauria dins un dels pous blaus.
    • The Ups and Downs of Eros
    Image copyright 2000 Science Magazine
     
    L'altímetre Laser Rangefinder de la nau NEAR Shoemaker mesura l'altura de vol mitjançant el temps que tarden els seus polsos a fer el viatge d'anada i tornada fins a la superfície d'Eros. la distància al centre de masses es mesura per mètodes radiomètrics. Restant ambdues quantitats s'obtenen les dades topogràfiques que permeten elaborar models detallats de la morfologia d'aquest asteroide, necessaris per a la comprensió de la seva estructura interna, composició i història.
    • Measuring Topography
    La imatge mostra una zona sobre el meridià de longitud 0. El mapa es va obtenir mitjançant 5,6 milions de mesures de l'altímetre làser. L'escala altimétrica mesura la distància de la superfície al centre de masses. La resolució espacial, d'uns 500 m, anirà millorant a mesura que s'obtinguin més dades.

    L'anàlisi de les senyals de ràdio que envia la nau NEAR Shoemaker permet deduir les pertorbacions de la seva òrbita, degudes a variacions de l'atracció gravitatòria. Aquestes dades, juntament amb les proporcionades per l'altímetre làser i les imatges obtingudes, indiquen que la densitat del interior d'aquest asteroide és aproximadament uniforme.
    massa 6,687 1015 kg
    densitat 2,700 kg/m3 (homogènia, semblant a la de l'escorça terrestre)
    estructura compacta, malgrat les abundants fractures
    composició condrítica
    origen fragmentació d'un asteroide més gran
    període de rotació 5h. 16min.
    velocitat d'escapada 3,1 a 17, m/s
    g 2,3 a 5,5 mm/s2

    • NEAR Mission Discoveries
    • The Story of Topography

    Estructures geològiques d'Eros 

    Probablement, les fractures profundes d'Eros es van produir a causa dels grans impactes a la superfície de l'asteroide. Més tard, els desplaçaments del sòl (el regolit) van modificar l'expressió superficial d'aquestes estructures.
    • The Many Faces of Eros
    Depressions (Shallow troughs) A la cadira de muntar hi ha nombroses canals poc profunds, disposats paral·lelament, i també una depressió ampla i de fons pla (baix, a l'esquerra), amb franges clares i fosques, que s'hi veuen molt bé a les imatges publicades al 28 de juny i al 6 de juliol.
    Pous (Pits) La cadena de pous visible dalt a la dreta podria haver estat produïda per enfonsament del regolit dins d'una esquerda.
    Carenes (Ridges) La carena visible a la dreta del centre s'estén al voltant del pol nord, des de la cadira de muntar (com mostrava la imatge publicada al 20 de març) fins al cràter de 5,3 km de diàmetre a l'hemisferi oposat.
    Esquerdes (Fractures) La imatge central mostra la regió terminal de la carena, que sembla dividir se en un ventall de petites esquerdes.
    Solcs (Grooves) Els solcs que podeu veure a la imatge de baix a la dreta es troben a una regió força plana de l'hemisferi occidental. Estan espaiats regularment. Presenten els marges aixecats en alguns punts, com les cadenes de pous, però a escala reduïda.
    El perfil altimétric obtingut mitjançant làser demostra que el solc c-g és poc profund, amb alguns cràters o pous petits en el seu interior (d).
    • Getting into the Groove
    2 de juny, 2000. 50 km d'altura.
    El perfil altimétric obtingut mitjançant làser mostra un penya-segat quasi vertical de més de 100 m d'altura en l'interior de Himeros, la depressió en forma de cadira de muntar.
    • Almost Vertical Cliff on Eros

            A les 15:33 UT, la nau NEAR va engegar el seu motor principal d'hidrazina durant 53 segons. D'aquesta manera va disminuir la seva velocitat relativa a Eros a 1 m/s aproximadament, i va quedar capturat per la feble atracció gravitatòria d'aquest asteroide en una àmplia òrbita de 323x370 km. El director de la missió, Robert Farquar va dir: "Avui hem fet història. NEAR ja és la primera nau que aconsegueix entrar en òrbita al voltant d'un asteroide". Ben mirat, Eros és només el setè objecte del Sistema Solar que ha estat circumdat per una nau en òrbita. Els altres sis són la Terra, la Lluna, el Sol, Mart, Venus, i Júpiter.
     

      1. 29 de febrer: maniobra d'aproximació.
      2. 10 de març: segona maniobra per aproximar la nave a 200 km.
      3. 2 d'abril: la nau va engegar els seus motors durant uns 40 segons per començar a acostar-se a l'asteroide Eros.
      4. 11 d'abril: van tenir lloc correccions per aconseguir una òrbita de 100 km de radi.
      5. 22 d'abril: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 100 km  x  50 km.
      6. 30 d'abril: maniobra per obtenir una òrbita circular de 50 km de radi.
      7. 7 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 50 km  x 35 km
      8. 14 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita circular de 35 km de radi
      9. 24 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 50 km  x 35 km
      10. 31 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita circular de 50 km de radi
      11. 9 d'agost: maniobra per canviar el pla orbital
      12. 27 d'agost: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 100 km  x  50 km
      13. 5 de setembre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 100 km de radi
      14. 12 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 100 km  x  50 km
      15. 20 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 50 km de radi
      16. 25 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 50 km  x  21 km

        17. (en el punt de màxima aproximació, la nau va passar a 6,4 km de la superfície)
      17. 26 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 61 km  x  200 km
      18. 3 de novembre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 200 km de radi
      19. 7 de desembre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència de 35 km x 200 km
      20. 13 de desembre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 35 km de radi


            Les primeres imatges mostraven una superfície coberta de cràters i esquitxada de blocs, solcs i taques clares. A alguns llocs sembla que hi hagi capes, la qual cosa - si es confirmés - indicaria que Eros és un fragment d'un cos més gran. La seva densitat és aproximadament 2,4, semblant a la de les roques de l'escorça terrestre. La nau NEAR va passar al 1997 al costat de l'asteroide de tipus C Matilde, ric en carboni. A partir de les modificacions de la trajectòria hom va deduir que la densitat de Matilde era molt baixa: 1,3 g/cc. Això fa sospitar que, probablement, es tracta d'un aglomerat de fragments. Eros, en canvi, sembla compacte.
    Les seves dimensions són, aproximadament, 13x13x33 km.

            Al 4 de maig del 2000 va tenir lloc una violenta erupció solar. Durant uns 30 minuts, Eros va estar sotmès als raigs X procedents de l'erupció. La fluorescència resultant va permetre analitzar una zona de 6 km d'amplada, on es va detectar magnesi, silici i alumini. Sembla força clar que Eros no està fet de basalt ni cap altra mena de roca magmàtica. La seva composició correspon millor a la de les condrites, meteorits primitius originats quan es va condensar el Sistema Solar a partir d'una nebulosa. Pot ser que altres asteroides de tipus S siguin també condrítics.
     
    Les dues imatges de l'esquerra van estar obtingudes durant les erupcions solars del 4 de maig (A) i del 19 de juliol de 2000 (B). 
    Les de la dreta corresponen a les dades obtingudes per les mateixes regions entre el 2 de maig i el 7 de juliol de 2000, amb condicions normals d'il·luminació de raigs X.
    • NEAR Mission Discoveries Highlighted in Latest Issue of Science
    Credit: NASA/Jack Trombka

    Les zones amb fluorescència més intensa han estat representades en vermell. a la imatge C destaca el cràter Psyche, i a la D la regió Himeros, situada a la cadira.
     

    • First snapshot of an asteroid's chemical makeup


    Les quatre estacions a l'asteroide 433 Eros
    Dades orbitals proporcionades per JIM McADAMS, NEAR PROJECT TEAM

    Estació
    Data
    Descripció
    Distància Eros-Sol
    Diàmetre aparent del Sol 
    (vist des d'Eros)
    Flux solar
    (relatiu a l'equinocci de tardor)
    Equinocci vernal 2 Set., '99 El punt subsolar travessa l'equador de l'asteroide cap al nord.
    1,14 UA
    0,44 º
    2,4
    Solstici d'estiu 19 Dec., '99 El Sol il·lumina verticalment el pol nord d'Eros.
    1,30 UA
    0,34º
    1,8
    Equinocci de tardor 25 Jun., '00 El punt subsolar travessa l'equador de l'asteroide cap al sud.
    1,76 UA
    0,28º
    1,0
    Solstici d'hivern 1 Feb., '01 El Sol il·lumina verticalment el pol sud d'Eros
    1,48 UA
    0,34º
    1,4
    Nota: L'òrbita el·líptica d'Eros fa que el diàmetre aparent del Sol variï àmpliament al llarg de l'any. Els noms de les estacions correspon a l'hemisferi nord d'Eros. Al sud s'inverteixen. La columna de la dreta mostra la intensitat estacional de la llum solar respecte l'equinocci de tardor, suposant simplement que la radiació solar és proporcional a l'invers del quadrat de la distància d'Eros al Sol.
    • Seasons On Asteroid 433 Eros

            A finals del 2000 es farà un intent d'acostar la nau a pocs km d'Eros, de manera que l'espectròmetre d'infraroig proper pugui analitzar roques de la mida del puny. Potser intentin un aterratge al febrer del 2001, al final de la missió.
     
    Imatges recents
    All photos NASA.
     
    La il·luminació obliqua produeix la il·lusió que es tracta d'una cara vista de perfil.
    • The Mysterious Face of Eros
    28 d'octubre, 2000. 194 km d'altura. 8,9 km d'amplada.
    Panoràmica de l'hemisferi sud.
    • Back on the High Road
    28 d'octubre, 2000. 181 km d'altura.
    • The Southern Hemisphere from High Orbit
    29 d'octubre, 2000. 196 km d'altura. 23 km d'amplada.
    • Color Mapping the Southern Hemisphere
    30 d'octubre, 2000. 189 km d'altura. 6,7 km d'amplada.
    El cràter de la dreta sembla que tingui cua a causa de múltiples fractures.
    • Crater with a Tail
    1 de novembre, 2000. 119 km d'altura. 4,1 km d'amplada.
    Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest, és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa estructura que envolta quasi completament a l'asteroide, com si es tractés d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli, però en altres és una carena.
    • Looking Southwest Over the Saddle
    6 novembre, 2000. 197 km d'altura.
    Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest, és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa estructura que envolta quasi completament a l'asteroide, com si es tractés d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli, però en altres és una carena.
    • Looking Southwest Over the Saddle
    6 novembre, 2000. 197 km d'altura.
    Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest, és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa estructura que envolta quasi completament l'asteroide, com si es tractés d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli, però en altres és una carena.
    • Southern Hemisphere Overview
    13 novembre, 2000. 196 km d'altura.
    Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest, és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa estructura que envolta quasi completament l'asteroide, com si es tractés d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli, però en altres és una carena.
    • Southern Hemisphere Overview
    13 novembre, 2000. 196 km d'altura.
    Aquesta porció de Himeros (la cadira de muntar) és aproximadament la mateixa que apareix en la imatge publicada al 13 de novembre. 
    • An Overview of the Saddle
    15 novembre, 2000. 197 km d'altura.
    Els dits de Psyche (l'empremta) apareixen en ombres avall a la dreta.
    • South of the Paw
    17 novembre, 2000. 197 km d'altura.
    L'extrem oriental de Himeros (la cadira de muntar) apareix avall a la dreta, cobert de blocs i zones brillants. A la imatge de 1998 no es distingeix cap detall.
    • Now and Then
    17 novembre, 2000. 195 km d'altura.
    (requadre: 1998. 3.800 km d'altura)