-
Imatges obtingudes abans de la
inserció orbital
-
En òrbita (febrer, 2000)
-
Òrbita de 200 km de radi
(10 de març a l'11 d'abril, 2000)
-
Òrbita de 100 km de radi
(11 al 30 d'abril, 2000)
-
Òrbita de 50 km de radi
(30 d'abril al 7 de juliol, 2000)
-
Òrbita de 35 Km de radi
(8 al 24 de juliol, 2000)
-
Òrbita de 50 km de radi
(25 de juliol al 27 d'agost, 2000)
-
Òrbita de 100 km de radi (27 d'agost al 20
d'octubre, 2000)
-
Aproximació a 6,4 km d'altura (26 d'octubre,
2000)
-
Òrbita de 200 km de radi (27 d'octubre al
7 de desembre, 2000)
Mapa d'Eros
Es tracta d'un mosaic fotogràfic vist en projecció cilíndrica.
Els noms dels accidents geogràfics més grans corresponen
a amants històrics o ficticis de diverses cultures.
"Hem calculat amb precisió la massa i la densitat d'Eros,
i ja podem afirmar que es tracta d'un asteroide sense estructura diferenciada
en nucli, mantell i escorça", va dir el Dr. Andrew F. Cheng,
del laboratori de Física Aplicada de la Johns Hopkins University.
"A
més, les imatges espectaculars obtingudes dels seus pous, carenes,
depressions i solcs ens proporcionen claus per esbrinar la seva historia".
|
Una pilota col·locada a sobre d'una de les muntanyes pintades
de vermell a aquest mapa rodaria cap a la zona verda més
propera, o cauria dins un dels pous blaus.
|
Image copyright 2000 Science Magazine
|
L'altímetre Laser Rangefinder de la nau NEAR Shoemaker
mesura l'altura de vol mitjançant el temps que tarden els seus polsos
a fer el viatge d'anada i tornada fins a la superfície d'Eros. la
distància al centre de masses es mesura per mètodes radiomètrics.
Restant ambdues quantitats s'obtenen les dades topogràfiques que
permeten elaborar models detallats de la morfologia d'aquest asteroide,
necessaris per a la comprensió de la seva estructura interna, composició
i història.
|
La imatge mostra una zona sobre el meridià de longitud 0. El mapa
es va obtenir mitjançant 5,6 milions de mesures de l'altímetre
làser. L'escala altimétrica mesura la distància de
la superfície al centre de masses. La resolució espacial,
d'uns 500 m, anirà millorant a mesura que s'obtinguin més
dades.
L'anàlisi de les senyals de ràdio que envia la nau NEAR
Shoemaker permet deduir les pertorbacions de la seva òrbita, degudes
a variacions de l'atracció gravitatòria. Aquestes dades,
juntament amb les proporcionades per l'altímetre làser i
les imatges obtingudes, indiquen que la densitat del interior d'aquest
asteroide és aproximadament uniforme.
massa |
6,687 1015 kg |
densitat |
2,700 kg/m3 (homogènia, semblant a la de l'escorça
terrestre) |
estructura |
compacta, malgrat les abundants fractures |
composició |
condrítica |
origen |
fragmentació d'un asteroide més gran |
període de rotació |
5h. 16min. |
velocitat d'escapada |
3,1 a 17, m/s |
g |
2,3 a 5,5 mm/s2 |
|
Estructures geològiques d'Eros
Probablement, les fractures profundes d'Eros es van produir a causa dels
grans impactes a la superfície de l'asteroide. Més tard,
els desplaçaments del sòl (el regolit) van modificar l'expressió
superficial d'aquestes estructures.
|
Depressions (Shallow troughs) |
A la cadira de muntar hi ha nombroses canals poc profunds, disposats
paral·lelament, i també una depressió ampla i de fons
pla (baix, a l'esquerra), amb franges clares i fosques, que s'hi veuen
molt bé a les imatges publicades al 28
de juny i al 6
de juliol. |
Pous (Pits) |
La cadena de pous visible dalt a la dreta podria haver estat produïda
per enfonsament del regolit dins d'una esquerda. |
Carenes (Ridges) |
La carena visible a la dreta del centre s'estén al voltant del
pol nord, des de la cadira de muntar (com mostrava la imatge publicada
al 20 de març)
fins al cràter de 5,3 km de diàmetre a l'hemisferi oposat. |
Esquerdes (Fractures) |
La imatge central mostra la regió terminal de la carena, que
sembla dividir se en un ventall de petites esquerdes. |
Solcs (Grooves) |
Els solcs que podeu veure a la imatge de baix a la dreta es troben
a una regió força plana de l'hemisferi occidental. Estan
espaiats regularment. Presenten els marges aixecats en alguns punts, com
les cadenes de pous, però a escala reduïda. |
|
El perfil altimétric obtingut mitjançant làser
demostra que el solc c-g és poc profund, amb alguns cràters
o pous petits en el seu interior (d).
|
2 de juny, 2000. 50 km d'altura.
|
El perfil altimétric obtingut mitjançant làser
mostra un penya-segat quasi vertical de més de 100 m d'altura en
l'interior de Himeros, la depressió en forma de cadira de muntar.
|
A les
15:33 UT, la nau NEAR va engegar el seu motor principal d'hidrazina durant
53 segons. D'aquesta manera va disminuir la seva velocitat relativa a Eros
a 1 m/s aproximadament, i va quedar capturat per la feble atracció
gravitatòria d'aquest asteroide en una àmplia òrbita
de 323x370 km. El director de la missió, Robert Farquar va dir:
"Avui
hem fet història. NEAR ja és la primera nau que aconsegueix
entrar en òrbita al voltant d'un asteroide". Ben mirat, Eros
és només el setè objecte del Sistema Solar que ha
estat circumdat per una nau en òrbita. Els altres sis són
la Terra, la Lluna, el Sol, Mart, Venus, i Júpiter.
-
29 de febrer: maniobra d'aproximació.
-
10 de març: segona maniobra per aproximar la nave a 200 km.
-
2 d'abril: la nau va engegar els seus motors durant uns 40 segons per començar
a acostar-se a l'asteroide Eros.
-
11 d'abril: van tenir lloc correccions per aconseguir una òrbita
de 100 km de radi.
-
22 d'abril: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 100 km x 50 km.
-
30 d'abril: maniobra per obtenir una òrbita circular de 50 km de
radi.
-
7 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 50 km x 35 km
-
14 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita circular de 35 km
de radi
-
24 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 50 km x 35 km
-
31 de juliol: maniobra per obtenir una òrbita circular de 50 km
de radi
-
9 d'agost: maniobra per canviar el pla orbital
-
27 d'agost: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 100 km x 50 km
-
5 de setembre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 100 km
de radi
-
12 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 100 km x 50 km
-
20 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 50 km
de radi
-
25 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 50 km x 21 km
(en el punt de màxima aproximació, la nau va passar a
6,4 km de la superfície)
-
26 d'octubre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 61 km x 200 km
-
3 de novembre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 200 km
de radi
-
7 de desembre: maniobra per obtenir una òrbita de transferència
de 35 km x 200 km
-
13 de desembre: maniobra per obtenir una òrbita circular de 35 km
de radi
Les primeres imatges
mostraven una superfície coberta de cràters i esquitxada
de blocs, solcs i taques clares. A alguns llocs sembla que hi hagi capes,
la qual cosa - si es confirmés - indicaria que Eros és un
fragment d'un cos més gran. La seva densitat és aproximadament
2,4, semblant a la de les roques de l'escorça terrestre. La nau
NEAR va passar al 1997 al costat de l'asteroide de tipus C Matilde,
ric en carboni. A partir de les modificacions de la trajectòria
hom va deduir que la densitat de Matilde era molt baixa: 1,3 g/cc. Això
fa sospitar que, probablement, es tracta d'un aglomerat de fragments. Eros,
en canvi, sembla compacte.
Les seves dimensions són, aproximadament, 13x13x33 km.
Al 4 de maig del 2000 va
tenir lloc una violenta erupció solar. Durant uns 30 minuts, Eros
va estar sotmès als raigs X procedents de l'erupció. La fluorescència
resultant va permetre analitzar una zona de 6 km d'amplada, on es va detectar
magnesi, silici i alumini. Sembla força clar que Eros no està
fet de basalt ni cap altra mena de roca magmàtica. La seva composició
correspon millor a la de les condrites, meteorits primitius originats quan
es va condensar el Sistema Solar a partir d'una nebulosa. Pot ser que altres
asteroides de tipus S siguin també condrítics.
|
Les dues imatges de l'esquerra van estar obtingudes durant les erupcions
solars del 4 de maig (A) i del 19 de juliol de 2000 (B).
Les de la dreta corresponen a les dades obtingudes per les mateixes
regions entre el 2 de maig i el 7 de juliol de 2000, amb condicions normals
d'il·luminació de raigs X.
|
Credit: NASA/Jack Trombka
Les zones amb fluorescència més intensa han estat representades
en vermell. a la imatge C destaca el cràter Psyche, i a la D la
regió Himeros, situada a la cadira.
Les
quatre estacions a l'asteroide 433 Eros
Dades orbitals
proporcionades per JIM McADAMS, NEAR PROJECT TEAM
Estació
|
Data
|
Descripció
|
Distància Eros-Sol
|
Diàmetre aparent del
Sol
(vist des d'Eros)
|
Flux solar
(relatiu a l'equinocci de tardor)
|
Equinocci vernal |
2 Set., '99 |
El punt subsolar travessa
l'equador de l'asteroide cap al nord. |
1,14 UA
|
0,44 º
|
2,4
|
Solstici d'estiu |
19 Dec., '99 |
El Sol il·lumina
verticalment el pol nord d'Eros. |
1,30 UA
|
0,34º
|
1,8
|
Equinocci de tardor |
25 Jun., '00 |
El punt subsolar travessa
l'equador de l'asteroide cap al sud. |
1,76 UA
|
0,28º
|
1,0
|
Solstici d'hivern |
1 Feb., '01 |
El Sol il·lumina
verticalment el pol sud d'Eros |
1,48 UA
|
0,34º
|
1,4
|
Nota: L'òrbita el·líptica
d'Eros fa que el diàmetre aparent del Sol variï àmpliament
al llarg de l'any. Els noms de les estacions correspon a l'hemisferi nord
d'Eros. Al sud s'inverteixen. La columna de la dreta mostra la intensitat
estacional de la llum solar respecte l'equinocci de tardor, suposant simplement
que la radiació solar és proporcional a l'invers del quadrat
de la distància d'Eros al Sol.
|
A finals del 2000 es farà
un intent d'acostar la nau a pocs km d'Eros, de manera que l'espectròmetre
d'infraroig proper pugui analitzar roques de la mida del puny. Potser intentin
un aterratge al febrer del 2001, al final de la missió.
Imatges recents
All photos NASA. |
|
|
|
La il·luminació obliqua produeix la il·lusió
que es tracta d'una cara vista de perfil.
|
28 d'octubre, 2000. 194 km d'altura. 8,9 km d'amplada.
|
Panoràmica de l'hemisferi sud.
|
28 d'octubre, 2000. 181 km d'altura.
29 d'octubre, 2000. 196 km d'altura. 23 km d'amplada.
30 d'octubre, 2000. 189 km d'altura. 6,7 km d'amplada.
|
El cràter de la dreta sembla que tingui cua a causa de múltiples
fractures.
|
1 de novembre, 2000. 119 km d'altura. 4,1 km d'amplada.
|
Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida
en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest,
és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa
estructura que envolta quasi completament a l'asteroide, com si es tractés
d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli,
però en altres és una carena.
|
6 novembre, 2000. 197 km d'altura.
|
Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida
en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest,
és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa
estructura que envolta quasi completament a l'asteroide, com si es tractés
d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli,
però en altres és una carena.
|
6 novembre, 2000. 197 km d'altura.
|
Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida
en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest,
és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa
estructura que envolta quasi completament l'asteroide, com si es tractés
d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli,
però en altres és una carena.
|
13 novembre, 2000. 196 km d'altura.
|
Himeros (la cadira de muntar) s'hi veu a aquesta imatge dividida
en dues depressions adjacents. La de dalt a la dreta, cap al sud-oest,
és la menor. Avall a la dreta s'hi veu part de la llarga i complexa
estructura que envolta quasi completament l'asteroide, com si es tractés
d'una junta de dilatació. En aquest tram és un solc ampli,
però en altres és una carena.
|
13 novembre, 2000. 196 km d'altura.
15 novembre, 2000. 197 km d'altura.
|
Els dits de Psyche (l'empremta) apareixen en ombres avall
a la dreta.
|
17 novembre, 2000. 197 km d'altura.
|
L'extrem oriental de Himeros (la cadira de muntar) apareix avall
a la dreta, cobert de blocs i zones brillants. A la imatge de 1998 no es
distingeix cap detall.
|
17 novembre, 2000. 195 km d'altura.
(requadre: 1998. 3.800 km d'altura)