Aquest grup comprèn animals aquàtics amb un nivell d'organització senzill, semblant al de les esponges, però més evolucionat, la qual cosa els permet per exemple ingerir aliments més grans i viure en alguns casos lliures, nedant en l'aigua. Gairebé tots viuen al mar, excepte certes espècies d'aigua dolça.

Adherit al substrat, boca i tentacles cap amunt.
Actínia i anemone (sol pòlip)
Corall i gorgònia (colònies de pòlips)

S'anomena pòlips les formes que viuen subjectes a un substrat. Són les més senzilles i tenen una estructura en forma de sac, amb parets formades per dues capes de cèl·lules, una d'exterior i una altra d'interior denominades ectoderma i endoderma, respectivament. La cavitat interna es denomina cavitat gastrovascular i és on es fa la digestió. Aquesta cavitat s'obre a l'exterior per mitjà d'un orifici que a vegades fa de boca i a vegades fa d'anus, ja que hi entren els aliments, i en surten a l'exterior els productes de rebuig. Rodejant la boca hi ha unes prolongacions del cos anomenades tentacles, la mida i nombre dels quals pot variar. Per la part del cos oposada a la boca el pòlip es fixa al substrat.

Revestint les parets dels tentacles i d'algunes altres zones del cos hi ha unes curioses cèl·lules anomenades neumatocists que posseeixen en el seu interior un filament enrotllat, que es dispara quan frega un altre organisme, s'hi clava i allibera una substància tòxica en el seu interior. D'aquesta manera els pòlips poden capturar petites preses i defensar-se si són molestats.

Medusa

Sura o neda lliurement, forma de campana i boca i tentacles cap avall.
Pelagia (coneguda pels banyistes)

Els cnidaris de vida lliure es coneixen com a meduses. La seva estructura és semblant a la dels pòlips, però en sentit invers. Tenen l'aspecte d'una parasol, amb una campana a la part superior, l'ombrel·la, del centre de la qual surt cap a baix una petita prolongació on se situa la boca. Rodejant la vora de la campana hi pengen diversos tentacles, que en alguns casos poden tenir dimensions considerables (no són rars els de 30 metres de longitud). Aquests tentacles estan carregats de neumatocists urticants, característica per la qual a aquests organismes se'ls coneix popularment amb el nom d'ortigues de mar.

Tenen un sistema nerviós molt més desenvolupat i algunes tenen ulls, òrgans olfactius i de l'equilibri, connectats a un anell nerviós situat a l'interior de l'ombrel·la.
Per desplaçar-se les meduses contrauen l'ombrel·la rítmicament. No obstant això, el moviment és tan poc efectiu, que sovint els corrents les arrosseguen fins a les platges, on és freqüent veure-les embarrancades.