La competència digital

Tal com s'ha vist anteriorment, no hi ha un consens entre els diversos estats i/o sistemes educatius pel que fa a la definició del terme "competència clau o bàsica", i només existeix acord en les característiques que ha de reunir una competència per tal que sigui qualificada com a tal. D'aquesta manera, és d'esperar, que existeixi també una certa dispersió en la relació de les competències, com així succeeix. Amb tot, formulades d'una manera o d'una altra, les idees que fonamenten cadascun els enunciats, dibuixen una direcció bastant definida i per tant, prou clara.
 
Així, posant d'exemple el cas que ens ocupa i prenent de referència l'enunciat de les competències que s'ha vist anteriorment, per a la competència digital tenim:
  • Competència digital (Recomanació europea COM(2005) 548 final).
  • Tractament de la informació i competència digital (Reals Decrets 1513/2006 i 1631/2006 d'Educació Primària i Secundària).
  • Àmbit de les TIC (Relació de competències bàsiques (2003). Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Departament d'Educació).

És fàcil endevinar, que si fem una lectura acurada dels texts, i cerquem com i de quina manera defineixen la competència digital, hi trobarem redactats prou diferents; com s'ha dit, però, en el fons, en tots els textos, podem trobar unes línies, idees i principis, comuns a tots ells, i que en el fons, són els que estan presents en nosaltres quan ens referim al terme "competència digital".

EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL SEGONS LA RECOMANACIÓ EUROPEA COM(2005) 548 FINAL

L'ús segur i crític de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per al treball, l'oci i la comunicació es fonamenta en les competències bàsiques en matèria de TIC: l'ús d'ordinadors per a obtenir, avaluar, emmagatzemar, produir, presentar i intercanviar informació, i comunicar-se i participar en xarxes de col·laboració a través d'internet.

Els coneixements, capacitats i actituds essencials establerts per la recomanació europea per a la competència digital són les següents:

Una bona comprensió i amplis coneixements sobre la naturalesa, la funció i les oportunitats de les TIC en situacions quotidianes de la vida privada, social i professional.

El coneixement de les principals aplicacions informàtiques, com els sistemes de tractament de textos, fulls de càlcul, bases de dades, emmagatzematge i gestió de la informació, i la comprensió de les oportunitats que ofereix internet i la comunicació per mitjans electrònics (correu electrònic o eines en línia) per a l'oci, la posada en comú de informació i les xarxes de col·laboració, l'aprenentatge i la investigació.

Comprendre les possibilitats que les TIC ofereixen com a instrument de suport a la creativitat i la innovació, i estar al corrent de les qüestions relacionades amb la validesa i la fiabilitat de la informació disponible i dels principis ètics pels quals s'ha de regir l'ús de les TIC.

Les capacitats necessàries inclouen: capacitat de cercar, obtenir i tractar informació, així com d'utilitzar-la de manera crítica i sistèmica, avaluant-ne la seva pertinènça i diferenciant entre informació real i virtual, però reconeixent al mateix temps els vincles. Les persones han de ser capaces d'utilitzar eines per a produir, presentar i comprendre informació complexa i tenir l'habilitat necessària per a accedir a serveis basats en internet, cercar-los i utilitzar-los, però també han de saber fer ús de les TIC com a suport al pensament crític, la creativitat i la innovació.

La utilització de les TIC requereix d'una actitud crítica i reflexiva pel que fa a la informació disponible i un ús responsable dels mitjans interactius; aquesta competència es sustenta també en l'interès per participar en comunitats i xarxes amb finalitats culturals, socials o professionals.

 

EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITAL SEGONS ELS REALS DECRETS (1513/2006 I 1631/2006) D'EDUCACION PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA. ANNEX I.

El tractament de la informació i competència digital consisteix en:

  • Disposar d'habilitats per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i per a transformar-la en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió en diversos suports un cop tractada, incloent la utilitzaci-o de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se.
  • Està associada amb la cerca, selecció, registre i tractament o anàlisi de la informació, utilitzant tècniques i estratègies diverses per a accedir a ella segons la font a la que s'acudeixi i el suport que s'empri (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia). Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i de les seves pautes de descodificació i transferència, així com d'aplicar en diverses situacions i contexts el coneixement dels diferents tipus d'informació, les seves fonts, les seves possibilitats i la seva localització, així com els llenguatges i suports més freqüents en els que aquesta s'acostuma a expressar-se.
  • Disposar d'informació no produeix de forma automàtica coneixement. Transformar la informació en coneixement exigeix de destreses de raonament per a organitzar-la, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer-ne inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat; en definitiva, comprendre-la i integrar-la en els esquemes previs de coneixement. Significa, així mateix, comunicar la informació i els coneixements adquirits fent ús de recursos expressius que incorporin no només diferents llenguatges i tècniques específiques, sinó també les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • Ser competent en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un instrument de treball intel·lectual inclou utilitzar-les en la seva doble funció de transmissores i generadores de informació i coneixement. S'utilitzaran en la seva funció generadora al fer-les servir, per exemple, com a eina en el seu ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics. Així mateix, aquesta competència permet processar i gestionar de forma adequada informació abundant i complexa, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per a participar en comunitats d'aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives.
  • La competència digital inclou utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació extraient-hi el seu màxim rendiment a partir de la comprensió de la naturalesa i de la forma d'operar dels sistemes tecnològics, i de l'efecte que aquests canvis tenen en el món personal i sòciolaboral. Això suposar utilitzar estratègies per a identificar i resoldre els problemes habituals de software i harware que vagin produint-se. Igualment permet aprofitar la informació que proporcionen i analitzar-la de forma crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col·laboratiu, tant en la seva vessant sincrònica com diacrònica, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials cada cop més amplis. A més d'utilitzar-les com a eina per a organitzar la informació, processar-la i orientar-la per a assolir els objectius d'aprenentatge, treball i oci prèviament establerts.
  • En definitiva, la competència digital comporta fer ús habitual dels recursos tecnològics disponibles per a resoldre problemes reals de manera eficient. Al mateix temps, possibilita avaluar i seleccionar noves fonts d'informació i innovacions tecnològiques a mesura que van apareixent, en funció de la seva utilitat per a donar resposta a determinades necessitats i objectius específics.
  • En síntesi, el tractament de la informació i la competència digital impliquen ser una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva al seleccionar, tractar i utilitzar la informació i les seves fonts, així com les diverses eines tecnològiques; també tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan sigui necessari, i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular l'ús de la informació i les seves fonts en els diferents suports.

 

LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’ÀMBIT DE LES TIC

Relació de competències bàsiques (2003). Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Departament d'Educació.

Dimensió: ELS SISTEMES INFORMÀTICS (HARDWARE, XARXES, SOFTWARE)
1. Conèixer els elements bàsics de l'ordinador i les seves funcions.
2. Instal·lar programes (seguint les instruccions de la pantalla o del manual).
Dimensió: EL SISTEMA OPERATIU
3. Conèixer la terminologia bàsica del sistema operatiu (arxiu, carpeta, programa…).
4. Guardar i recuperar la informació en l'ordinador i en diferents suports (disquet, disc dur, carpetes…).
5. Realitzar activitats bàsiques de manteniment del sistema (antivirus, còpies de seguretat, eliminar informació innecessària…).
Dimensió: ÚS D'INTERNET
6. Usar els navegadors d'Internet (navegar, emmagatzemar, recuperar, classificar i imprimir informació).
7. Utilitzar els cercadors per localitzar informació específica a Internet.
8. Enviar i rebre missatges de correu electrònic, organitzar la llibreta d'adreces i saber adjuntar arxius.
9. Usar responsablement les TIC com a mitjà de comunicació interpersonal en grups (xats, fòrums…).
Dimensió: ÚS DE PROGRAMES BÀSICS
10. Usar un processador de texts per redactar documents, emmagatzemar-los i imprimir-los.
11. Usar un editor gràfic per fer dibuixos i gràfics senzills i emmagatzemar i imprimir el treball.
12. Usar un full de càlcul (fer càlculs senzills, ajustar el format, emmagatzemar i imprimir).
13. Usar una base de dades (fer-hi consultes i introduir-hi dades).
Dimensió: ACTITUDS NECESSÀRIES AMB LES TIC
14. Controlar el temps que es dedica a l'entreteniment amb les TIC i el seu poder d'addicció.
15. Desenvolupar una actitud oberta, responsable i crítica davant les aportacions de les noves tecnologies (continguts, entreteniment…).

competencia digital

Davant d'això, potser fora bo que miréssim d'ordenar o clarificar, encara que sigui de forma molt ràpida, els diversos termes o accepcions que utilitzem de forma reiterativa a la mateixa idea de fons. En els nostres temps, estar alfabetitzat significa moltes coses més que saber llegir i escriure. Conscient d'aquest fet, la pròpia societat ha anat creant diversos contexts d'aplicació del terme "alfabetització". Així, de totes les diverses tipologies d'alfabetització, en podem considerar tres que de manera conjunta contribueixen a definir i/o construir allò que anomenem "Competència digital" (terme que utilitzarem d'aquí cap avant, sent conscients de les moltes altres maneres que hi ha per a referir-s'hi):

  • Alfabetització en comunicació audiovisual (Media Literacy). La seva finalitat és proporcionar instruments d'anàlisis crític dels missatges audiovisuals amb l'objectiu que els ciutadans disposin de criteris informats per a descodificar els missatges dels diferents mitjans audiovisuals (cinema, ràdio, televisió i publicitat, http://en.wikipedia.org/wiki/Media_literacy). Com a punts més destacats en el desenvolupament d'aquesta alfabetització es pot destacar la Declaració de Grunwald, realitzada per la UNESCO, el 1982 (http://www.unesco.org/education/pdf/MEDIA_S.PDF), el document de Joan Ferrés, La competencia en comunicación audiovisual: Dimensiones e indicadores, de l'any 2007, en el que proposa les dimensions bàsiques que la composen.
  • Alfabetització informacional (Information Literacy). Defineix tot un seguit d'habilitats relacionades amb el tractament de la informació (cerca, selecció, processat i comunicació), amb l'objectiu final de transformar-la en coneixement (http://en.wikipedia.org/wiki/Information_literacy). Han estat diverses les organitzacions que han desenvolupat declaracions i propostes curriculars en aquest camp. Tal vegada les més destacables siguin:
  • Alfabetització TIC (Computer Literacy/ICT Literacy). Aquesta és la més recent de les tres. Inicialment feia referència a coneixements sobre el món dels ordinadors i algunes nocions bàsiques de llenguatges de programació. Més endavant s'hi van incorporar coneixements d'informàtica d'usuari (tractament de texts, bases de dades, fulls de càlcul, dibuix assistit per ordinador, presentacions, ...). I darrerament, amb l'arribada d'internet, s'hi han afegit noves necessitats relacionades amb la gestió de les comunicacions (correu electrònic, fòrums, xats, telefonia IP, ...) i la creació i edició de pàgines web. La bibliografia relacionada amb aquest tema és molt àmplia, i del tot inabastable. Amb tot, els referents que es consideren més rellevants són:
    • Currículum TIC per a l'Educació (UNESCO: 1994-2002): hi ha una primera versió de 1994 i una actualització de 2002 (http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001295/129538e.pdf);
    • ICDL/ECDL (International/European Computer Driven License: 1997): és una proba de coneixements pràctics i competències informàtiques gestionada per la Fundació ECDL (http://www.ecdl.com/);
    • Brevet Informatique et Internet (B2I) (França: 2000): és una proposta del govern francès per tal de certificar l'assoliment de la competència TIC dins el propi sistema educatiu francès. L'obtenció de la certificació B2I és obligatòria per tal de poder superar les diferents etapes educatives. A més està complementat per una certificació similar per al professorat, anomenada (C2I). Es tornarà a fer referència més endavant, ja que constitueix un dels eixos sobre els que es fonamenta aquest treball (presentació general del model francès de certificació B2I, http://www2.educnet.education.fr/formation/certification/b2i/);
    • ICT Literacy en PISA (OCDE: 2003): són el conjunt de criteris i instruments que ha establert el programa PISA de la OCDE (http://www.pisa.oecd.org/) per tal d'avaluar les competències TIC assolides per l'alumnat (http://www.pisa.oecd.org/dataoecd/35/13/33699866.pdf).
Tot i que cadascuna d'aquestes alfabetitzacions han sorgit i evolucionat de forma diferent (no totes han nascut de la mateixa manera, ni en el mateix moment històric, ni estan impulsades pels mateixos col·lectius professionals), tenim al davant el repte, arran de la seva unificació sota el terme de "Competència digital", de fer un tractament globalitzador i únic de les tres perspectives. Aquest tractament unificat bé afavorit per la convergència tecnològica i la digitalització de tots els formats vinculats amb la informació: text, imatge fixa, imatge en moviment i so. I és que cada vegada en una major mesura, el món esdevé digital. La cultura, el coneixement i totes les activitats humanes es digitalitzen.
 
En paraules de Jordi Vivancos (Tratamiento de la información y competencia digital. Alianza Editorial. 2008):
" ... es poden arribar a distingir sis dimensions clau dins la competència digital:
  • Cognitiva. La competència digital permet l'adquisició de nous llenguatges i l'accés a nous aprenentatges. Facilita la construcció del coneixement individual i compartit. La competència digital, a més de les destreses bàsiques del tractament de la informació, estimula l'adquisició de capacitats cognitives d'elevat nivell, recollides en la taxonomia de Bloom (http://es.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Bloom/).
  • Col·laborativa. La competència digital capacita per al treball col·laboratiu i la gestió col·lectiva del coneixement, mitjançant la creació de xarxes socials i comunitats virtuals a Internet.
  • Comunicacional. La competència digital desenvolupa criteris informats per a la selecció dels continguts i les fonts més apropiades entre l'amplíssima oferta de fonts i mitjans de comunicació.
  • Creativa. La competència digital capacita als alumnes com a autors de continguts (en lloc de consumidors passius d'informació). A més, tot procés de creació ha d'estimular la innovació, la generació d'estètiques noves, la investigació i l'exploració de noves idees, en definitiva, proposar escenaris d'aprenentatge que permetin superar el «copiar i enganxar».
  • Ètica. La competència digital ha d'incloure un esperit crític en front dels continguts digitals i desenvolupar actituds per a l'ús segur i el respecte a la privacitat. Així mateix ha de proporcionar a l'alumnat un marc axiològic per al desenvolupament d'una ciutadania digital.
  • Instrumental. Les TIC ofereixen instruments artefactuals i metodològics per al treball intel·lectual, la comunicació i la creació. Un component clau de la competència digital és garantir el domini instrumental de les aplicacions i serveis d'Internet i de les aplicacions multimèdia. La capacitació tecnològica, tot i ser una dimensió bàsica de la competència digital, no és la seva única finalitat ..."

Actualment, el Departament d'Educació, posa a disposició dels docents material i orientacions prou abundant respecte a l'aplicació i la inserció de la competència digital en les diverses matèries. Davant el canvi normatiu és de preveure que caldrà realitzar una revisió i actualització del mateix:

 



Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. [Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada]
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License

 

 

« Anterior | Següent »