En aquesta secció es realitza una anàlisi del contingut del Decret 143/2007 (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007) en allò que fa referència a la Competència Digital (tot i que en el mateix surt explicitada sota la denominació de "Tractament de la informació i competència digital"). Cal tenir en compte els següents aspectes,condicions i decisions metodològiques amb les que s'ha realitzat l'estudi:

• mitjançant la introducció del treball per competències en els redactats dels Decrets, per primera vegada, s'eleven les pràctiques en el camp digital, realitzades per molts professionals, a norma d'obligat compliment, amb tot allò que comporta. En el cas de la Competència Digital suposa un impuls molt important i un reconeixement "de facto" a la importància de la mateixa en els temps actuals, situant-la de forma transversal en tot el currículum;
• considerant el punt anterior, s'ha fet una lectura del Decret 143/2007 (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007) de manera estricta, agafant només aquells punts on es fa una referència clara a les TIC o a conceptes digitals. El motiu és que, si no hi ha una explicitació que apunti de forma clara a la Competència Digital, es pot considerar que hi ha altres opcions (no digitals) de lliure elecció que es poden utilitzar per al desplegament del currículum. Avui, pràcticament tot, es pot realitzar de forma digital, i per tant, tot el currículum seria susceptible de ser desplegat en la seva totalitat fent ús de mitjans digitals. Es tracta, però, de fer un plantejament de mínims, detectant allò que marca el Decret, i que per tant té caràcter preceptiu;
• en el Decret 143/2007 (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007) es defineix també la competència comunicativa lingüística i audiovisual dins l'àmbit de les competències comunicatives. És cert que en alguns aspectes, i segons el que es diu en aquest treball en la seva part inicial, podria haver una certa interferència entre aquesta i la Competència Digital, i més tenint en compte el que s'ha explicat anteriorment respecte a l'alfabetització en comunicació audiovisual (Media Literacy) com una de les parts de la Competència Digital. S'ha vist però, que bàsicament la competència comunicativa lingüística i audiovisual fa referència a termes de llenguatge i comunicació audiovisual, i que l'explicitació de la part més tècnica i digital és pràcticament inexistent. És en el camp de la Competència Digital on es tracten els temes més tècnics. Aquest fet coincideix també amb l'aproximació que en fa el Projecte ACTIC. Per tant, es pot dir que, la definició que s'ha fet en aquest estudi al voltant de la Competència Digital és més àmplia que la que es desprèn a partir de la lectura del Decret 143/2007 (DOGC núm. 4915 - 29/06/2007) i del Projecte ACTIC, sobretot en allò que fa referència a l'alfabetització en comunicació audiovisual (Media Literacy), però tot i així, els dos texts són coincidents en la no inclusió de certs aspectes relacionats amb aquesta (és en l'apartat del Decret dedicat a la competència comunicativa lingüística i audiovisual on són tractats);
• un dels aspectes que més sobta en fer una lectura del redactat del Decret, és el poc profit que s'ha tret del caràcter transversal de les competències bàsiques, per tal de realitzar una proposta més cohesionada en el seu conjunt. Aquest fet és molt patent si ens preguntem com s'avaluen les competències bàsiques. Els articles 18 i 19 del propi Decret, que tracten els aspectes d'avaluació i promoció respectivament, en lloc de clarificar, afegeixen confusió:
  • com s'avaluen les competències bàsiques?
  • quins mecanismes de coordinació hi ha entre les matèries per tal d'assegurar que s'assoleixen les competències bàsiques?
  • es pot donar el cas d'un alumne que aprovi totes les matèries, però no hagi assolit les competències bàsiques? com actuar en aquestes situacions?
  • i si un alumne no supera les matèries, però té perfectament assolides les competències bàsiques? passaria de curs?
  • com podem conèixer el grau d'intervenció sobre cada competència bàsica que realitza un alumne en altres matèries que no són la nostra?

• es veurà, tot seguit, que l'estructuració de la informació que s'ha extret del Decret no és exactament la mateixa en totes les matèries. Aquest fet no és casual. Segurament reflexa la metodologia que s'ha establert a l'hora d'elaborar el currículum de cada matèria, amb equips professionals diferents i sense connexió. D'aquí que cada matèria tingui una estructura documental pròpia, amb pocs punts en comú amb la resta i amb connexions molt difuses;
• el buidatge de les referències a la Competència Digital, les TIC, o similars, ... s'ha fet per matèries i la cerca s'ha realitzat de forma àmplia tant en els objectius, com en els continguts i criteris d'avaluació, a més de la part introductòria i de fonamentació de cada matèria;
• a la part inferior s'han afegit els indicadors (a mode de proposta) que es creu que podrien servir per marcar l'assoliment de certs aspectes de la Competència Digital des de cada matèria. Cadascun d'ells està associat a una realització competencial (RC) de les que es troben definides a la proposta ACTIC;
• cal fer esment del tractament que s'ha realitzat en el cas de les matèries optatives. Inicialment s'han inclòs dins l'estudi, com la resta de matèries comunes, ja que també aporten i treballen determinats aspectes de la competència digital. Caldria veure, però, com queden modificats els indicadors de realitzacions competencials (RC) en el cas que un alumne curses unes matèries optatives o unes altres. Aquestes variacions en l'estudi no s'han pogut desenvolupar per manca de temps.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. [Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada]
Llicenciat sota la Creative Commons Attribution Non-commercial Share Alike 3.0 License