Can Planas, Portada, Nosaltres, Materials, #Tecnologia, Mapa.
Energia, Transport, Construcció, Electrònica, Satèl.lits, Robòtica, #Museus.
#Electricitat F., Electricitat A..
Museu de l'Electricitat de FigueresFigueres, la capital de l'Alt Empordà, té dos museus molt coneguts: el Museu Dalí i el Museu del Joguet. Però poca gent sap que també hi ha un altre museu menys conegut però molt interessant, el Museu de l'Electricitat. És al centre de la ciutat i conté una col·lecció de material de la Hidroelèctrica de l'Empordà que inclou, fins i tot, utillatge domèstic, com ara endolls o interruptors de diferents èpoques.
Hi ha molta gent a qui ens costa d'explicar-nos el misteri de l'electricitat. Sabem que quan premem un interruptor s'encén un llum, però ens sembla que això que és tan quotidià té quelcom de miraculós. No hi ha garanties que el desconeixement sobre què és l'electricitat es pugui resoldre aquí, però potser una mica sí que es pot pal·liar visitant aquest museu, a Figueres.Aquest museu recull només una part del fons de material que conserven i que tenen inventariat per tota Catalunya diferents companyies elèctriques. com la Fecsa i l'Enher. La majoria del material aquí guardat va ser conservat per la Hidroelèctrica de l'Empordà, filial d'Enher, que ha tingut especial cura en anar fent el que en podríem dir "arqueologia industrial". Aquests, per exemple, són interruptors d'alta tensió.
Aquesta és una de les joies d'aquesta col·lecció: és la primera làmpada d'enllumenat públic que es va col·locar a la Rambla de Figueres, l'any 1903, i que encara funciona, amb dos carbons que formen un arc. Li costa una estona d'encendre's...però aquí la tenim. Al començament a la gent li va costar una mica de convéncer-se que aquet invent podia funcionar. És clar, és que les làmpades de gas no fallaven mai. però a la llarga, és clar que sí que va anar bé l'electricitat. I és que no es pot donar l'esquena als nous invents.Mira... aquesta pera és exactament igual que la que jo tenia al capçal del llit quan era petit. I en aquesta mateixa vitrina hi ha una magnífica col·lecció d'ailladors de porcelana. N'hi ha de molt diverses formes, d'acord amb la funció que havien de fer per aillar la línia. En tot cas, tenen un disseny que sembla d'allò més modern.
Una col·lecció de telèfons de l'any de la picor. I podem entendre d'on ve l'expressió "penjar el telèfon" per referir-se a interrompre la comunicació. Els auriculars es penjaven. Aquests són de marca Ericsson, una marca que tenim associada amb els telèfons mòbils. Però aquests són ben fixes. I aquest concretament es pot obrir i veure com és per dins i com funcionava. I recordem les telefonistes d'abans, quan es demanaven conferència entre un poble i un altre. Vilajuiga... Vilajuiga... Que em sents, Vilajuiga? Vilajuiga?I en un dels plafós hi trobem uns quants comptadors de consum domèstic. Això no ha canviat tant. Les factures sí que han canviat, però els aparells són semblants. Uns numerets que indiquen els quilovats consumits i la rodeta que va expressant el consum instantani. Abans eren de metall i ara els fan de plàstic.
I aquí tenim la peça més gran del museu. Un generador elèctric que havia estat instal·lat a la central de Vilallonga de Ter. Podem veure la tobera, per on entrava l'aigua, la turbina, el volant d'inèrcia, i el generador pròpiament dit. Allà on es produeix el miracle, que déiem abans.
La veritat és que hem visitat el museu i continuem sense entendre perquè s'encén el llum quan accionem un interruptor. Però veure totes aquestes antiguitats (perquè són autèntiques antiguitats) és divertit. Són peces i màquines que no es van dissenyar per fer bonic sinó per fer una funció determinada, però que ara tenen una estètica admirable.
Horari d'estiu: Visites convingudes trucant al telèfon 972 50 06 50.