ACTIVITATS
La
tercera il·lusió encara estesa és que la ciència pot resoldre
tots els problemes. No dubto que la ciència pugui resoldre
qualsevol problema concret quan aquest problema està clarament
definit. Però la meva experiència em diu que, en resoldre el
problema A, crea tota una sèrie de problemes nous. És molt
interessant l'observació que en el moment actual viuen més
científics dels que hi ha hagut en tota la història anterior de
lahumanitat junta. I què fan, tots aquests científics?
Solucionen problemes amb gran eficàcia. I no ens estem quedant
sense problemes? No. En tenim cada cop més. Això sembla un nou
sense fons. Creixen més de pressa del que els solucionem.
Schumacher, E. F. "La bona feina"
|
Encara que el text es
refereix a la ciència, el que diu es pot aplicar perfectament a la
tècnica.
- Busca tres exemples d'avenços tècnics l'aparició dels quals generi un
nou problema. (Per exemple, el cotxe ens permet anar més de pressa, però
causa contaminació.)
Les màquines
Fins al segle XIX la tècnica s'havia limitat a la invenció i
construcció d'instruments que auxiliaven l'ésser humà en la seva
tasca. L'instrument, sempre manejat per l'home, constituïa una
mena de crossa per a les deficiències humanes: el telescopi ho
era per a l'ull, el martell per a la mà... La invenció de les
primeres màquines aplicades a la fabricació tèxtil va suposa un
gir revolucionari. Les màquines es van caracteritzar pel fet de
dur a terme la feina pràcticament soles. L'ésser humà, suplantat
per la màquina, li va cedir el protagonisme, ja que en moltes
feines, es va convertir en l'apèndix que les auxiliava. Per
això, alguns pensadors manifesten que la tècnica deixa de ser un
instrument de l'home i l'home passa a ser un instrument de la
tècnica. |
- Investiga en quina
època, aproximadament, van ser inventats artefactes tècnics com: la
màquina de vapor, la impremta, el telèfon, l'automòbil, el làser...
- Indica què van fer possible aquests artefactes i com van modificar la
vida i els costums d'aquesta època.
- Assenyala altres invents tècnics que, al teu parer, hagin contribuït
decisivament en la forma de vida actual
Els
papalagi (home blanc) és com un peix, un ocell, un cuc i un
cavall alhora. Perfora la terra a través del sòl i cava túnels
sota els més amples rius d'aigua fresca. Repta per les muntanyes
i roques, lliga cordes de ferro als seus peus i corre veloç, més
de pressa que el cavall més ràpid. Es mou en l'aire, pot volar!
L'he vist lliscar a través de l'aire com una gavina de mar. Té
una gran canoa per damunt de l'aigua i també per sota de l'aigua...
Els papalagi són mags. Canteu-los una cançó i l'agafaran i fins
i tot us la tornaran en el moment que vulgueu. Posen un tros de
vidre davant vostre i hi agafen la vostra imatge. I milers de
vegades se'n pot treure la vostra imatge falsificada, tantes com
vulgueu.
Tuiavii de Tiavea, cap d'una tribu del Pacífic Sud
|
- Indica a quins avenços
tècnics es refereix l'autor.
- Busca exemples de coses que la tecnologia encara no permet de fer,
però que creguis possibles en un futur proper.
- Assenyala algun exemple d'alguna cosa que creguis que la tècnica mai
no serà capaç de fer.
Doncs bé,
hi ha homes que se serveixen tranquil·lament d'un instrument
sense tenir la menor idea sobre la seva estructura. Conec
locutors de ràdio que no saben ni tan sols si el seu micròfon és
un micròfon de cinta o un micròfon de condensador, i conductors
d'automòbil que només coneixen del seu cotxe el lloc on hi ha
l'accelerador. Fins i tot sembla que el nombre d'aquests homes
que diríem automàtics, que no manegen tot i no saben res, va
constantment en augment. És un fet realment trist que molt pocs
d'entre el nombre immens de radiooients s'interessin per aquesta
veritable meravella de la tècnica que és el receptor.
Bochénsky, J. "Introducció al pensament filosòfic" |
- Llegeix el text de
Bochénsy i posa algun exemple d'avenç tècnic que utilitzis, però que no
sàpigues com funciona.
- L'autor del text sembla atribuir aquest desconeixement a una manca
d'interès de l'usuari. Hi estàs d'acord o penses que, a causa del grau
de complexitat tècnica actual, és impossible conèixer el funcionament de
tots els aparells que utilitzem?
Si
Rousseau no predicava el retorn a la natural, imagina't jo, que
crec en el "bon salvatge" força menys que ell. Escric aquestes
paraules en un ordinador, tu les llegiràs gràcies a la llum
elèctrica i per mediació de la indústria editorial; estic
desitjant acabar aquesta pàgina per anar-me'n a veure una
pel·lícula a la televisió i com que em fa una mica de mal el cap
de tant pensar en prendré de seguida una aspirina: de manera que
si comencés ara a proclamar com me'n sembla, de dolenta, la
civilització seria pura xerrameca. Jo no vull que la
civilització desaparegui ni disminueixi; ben al contrari: el que
vull és que es civilitzi força més. A més, les societats humanes
inventen coses (normes, tècniques, teories...), però mai no "desinventen"
res. Quan alguna cosa del que ja està inventat no ens agrada, no
pot ser desinventat sinó substituït per una altra invenció
millor. Per curar-nos del que ja hem inventat no hi ha cap altre
camí que continuar inventant... més i millor
Savater, F. "Política para Amador"
|
- Explica per què per
a l'autor és inviable el retorn a la natura.
- Indica quina és la solució que proposa als problemas de la tècnica.
- Dóna la teva opinió de forma argumentada.
Qüestionari
1. Dóna una definició de treball, tècnica i tecnologia.
2. Explica què significa que el treball ha passat de ser un
càstig a ser un bé escàs.
3. Argumenta per què la introducció de maquinària i la innovació
científica suposen una revolució tècnica.
4. Explica què és l'alienació segons Marx.
5. Defineix què és la tecnoètica i explica com pot contribuir a
solucionar les repercussions negatives de la tecnologia
6. Compara la racionalitat crítica amb la instrumental
7. Explica què significa l'afirmació següent: "La tècnica és,
alhora, una forma d'adaptació del subjecte al medi i una forma
d'adaptació del medi al subjecte"
8. Assenyala amb quin tipus de tècnica (de l'atzar, de l'artesà o
del tècnic) relacionaries les frases següents:
- Segurament, la invenció del foc friccionant dues pedres es va produir
per casualitat.
- L'usuari sap quin botó ha de prémer perquè la fotocopiadora es posi en
marxa, però segurament desconeix el mecanisme precís del seu
funcionament.
- La manera de tractar la fusta era transmesa acuradament de generació
en generació i molt rarament es produïa alguna innovació.
9.
Completa la taula següent
|
Instruments |
Màquines |
Característiques |
............. |
..............
|
Exemples |
............. |
..............
|
10. Defineix les
expressions següents: tècnica, tecnologia, alienació,
societat tecnificada, bioètica, tecnoètica, racionalitat instrumental,
racionalitat crítica.
11. Llegeix el text de Mario Bunge i:
- Indica si consideres factible el que proposa.
- Comenta si demanar responsabilitats al tècnic et sembla una bona
solució al creixement incontrolat de la teconologia.
- Compara la solució que proposa M. Bunge amb les alres que s'han
exposat.
Pel fet
de ser moralment ambigua, la tecnologia hauria d'estar sota
control en comptes de permetre que es desenvolupi sense traves
en benefici dels grups econòmics o polítics que poden pagar-la.
En altres paraules, cal tenir el tecnòleg com a responsable, no
tan sols tècnicament sinó també moralment, per tot el que
dissenyi o executi. No tan sols s'ha d'exigir que els seus
artefactes siguin òptimament eficients sinó també que, en
comptes de ser malèfics, siguin beneficiosos, i això no tan sols
a curt termini sinó també a llarg termini. I que no vinguin amb
el conte que només els agents lliures poden ser considerats
responsables, de manera que un tècnic que actuï sota ordres és
innocent. Si se li ordena que faci alguna cosa perjudicial, el
tecnòleg és lliure de refusar d'acatar l'ordre. És clar que
podrà ser castigat per desoberir. Però això és part del joc de
la vida humana -de tota vida- en societat -en qualsevol societat.
Com més responsable és un càrrec, més arriscat és, però també és
força més gratificador.
Bunge, M.
"Ética, ciencia y técnica" |
12. Exposa les
principals idees del text següent:
(...)
Algunes societats han establert una forma de vida que simplement
no dóna gaire valor al canvi tecnològic. Així passa amb els tikopia, com va estudiar l’antropòleg Raymond Firth a final dels
anys vint. La seva illa nativa, a la Polinèsia, no té minerals,
té poques roques i hi escasseja l’argila i la ceràmica per a la
construcció. Usen fibres vegetals, fusta i una mica de ferro,
aconseguits mitjançant el comerç, per construir vaixells vestits
i eines. Els tikopia van mostrar una decidida manca d’interès
pel canvi tecnològic. Firth va trobar que no estaven
particularment interessats a fer coses noves o a millorar les
tècniques tradicionals.
Però als tikopia, ni la religió, ni la màgia no els prohibien
l’acceptació de la tecnologia moderna. Quan ho consideraven
adient, comerciaven obertament buscant eines de metall, vestits
europeus i plantes comestibles importades, i també adaptaven
tecnologia forana. En resum, malgrat que els tikopia donaven
proves de potencial inventiva, els mancava l’ambició o l’interès
per prosseguir la novetat tecnològica amb rigor. Vivint en una
cultura ben integrada, on es recompensava la conformitat amb les
regles i els procediments establerts, no tenien cap incentiu per
buscar cap progrés tècnic. Des de la perspectiva occidental, els tikopia estaven tecnològicament estancats, segons el seu sistema
de valors, la tecnologia era on havia de ser i en harmonia amb
la resta de la seva cultura
Basalla, G. “La evolución de la tecnología”
|
|
|