Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

 

Índex
Tornar
Treball i tècnica
Activitats
Pau i món laboral
La renda bàsica
El govern del temps
El sindicalisme del segle XXI
El desarmament automobilístic
Richard Sennett
Bioètica
Ètica i consum

 

Enllaços

ACTIVITATS

La tercera il·lusió encara estesa és que la ciència pot resoldre tots els problemes. No dubto que la ciència pugui resoldre qualsevol problema concret quan aquest problema està clarament definit. Però la meva experiència em diu que, en resoldre el problema A, crea tota una sèrie de problemes nous. És molt interessant l'observació que en el moment actual viuen més científics dels que hi ha hagut en tota la història anterior de lahumanitat junta. I què fan, tots aquests científics? Solucionen problemes amb gran eficàcia. I no ens estem quedant sense problemes? No. En tenim cada cop més. Això sembla un nou sense fons. Creixen més de pressa del que els solucionem.

                                                                                  Schumacher, E. F. "La bona feina"
 

Encara que el text es refereix a la ciència, el que diu es pot aplicar perfectament a la tècnica.
- Busca tres exemples d'avenços tècnics l'aparició dels quals generi un nou problema. (Per exemple, el cotxe ens permet anar més de pressa, però causa contaminació.)

 

Les màquines

Fins al segle XIX la tècnica s'havia limitat a la invenció i construcció d'instruments que auxiliaven l'ésser humà en la seva tasca. L'instrument, sempre manejat per l'home, constituïa una mena de crossa per a les deficiències humanes: el telescopi ho era per a l'ull, el martell per a la mà... La invenció de les primeres màquines aplicades a la fabricació tèxtil va suposa un gir revolucionari. Les màquines es van caracteritzar pel fet de dur a terme la feina pràcticament soles. L'ésser humà, suplantat per la màquina, li va cedir el protagonisme, ja que en moltes feines, es va convertir en l'apèndix que les auxiliava. Per això, alguns pensadors manifesten que la tècnica deixa de ser un instrument de l'home i l'home passa a ser un instrument de la tècnica.

- Investiga en quina època, aproximadament, van ser inventats artefactes tècnics com: la màquina de vapor, la impremta, el telèfon, l'automòbil, el làser...

- Indica què van fer possible aquests artefactes i com van modificar la vida i els costums d'aquesta època.

- Assenyala altres invents tècnics que, al teu parer, hagin contribuït decisivament en la forma de vida actual

 
Els papalagi (home blanc) és com un peix, un ocell, un cuc i un cavall alhora. Perfora la terra a través del sòl i cava túnels sota els més amples rius d'aigua fresca. Repta per les muntanyes i roques, lliga cordes de ferro als seus peus i corre veloç, més de pressa que el cavall més ràpid. Es mou en l'aire, pot volar! L'he vist lliscar a través de l'aire com una gavina de mar. Té una gran canoa per damunt de l'aigua i també per sota de l'aigua... Els papalagi són mags. Canteu-los una cançó i l'agafaran i fins i tot us la tornaran en el moment que vulgueu. Posen un tros de vidre davant vostre i hi agafen la vostra imatge. I milers de vegades se'n pot treure la vostra imatge falsificada, tantes com vulgueu.

                                                            Tuiavii de Tiavea, cap d'una tribu del Pacífic Sud
 

- Indica a quins avenços tècnics es refereix l'autor.

- Busca exemples de coses que la tecnologia encara no permet de fer, però que creguis possibles en un futur proper.

- Assenyala algun exemple d'alguna cosa que creguis que la tècnica mai no serà capaç de fer.

 
Doncs bé, hi ha homes que se serveixen tranquil·lament d'un instrument sense tenir la menor idea sobre la seva estructura. Conec locutors de ràdio que no saben ni tan sols si el seu micròfon és un micròfon de cinta o un micròfon de condensador, i conductors d'automòbil que només coneixen del seu cotxe el lloc on hi ha l'accelerador. Fins i tot sembla que el nombre d'aquests homes que diríem automàtics, que no manegen tot i no saben res, va constantment en augment. És un fet realment trist que molt pocs d'entre el nombre immens de radiooients s'interessin per aquesta veritable meravella de la tècnica que és el receptor.

                                                              Bochénsky, J. "Introducció al pensament filosòfic"

- Llegeix el text de Bochénsy i posa algun exemple d'avenç tècnic que utilitzis, però que no sàpigues com funciona.

- L'autor del text sembla atribuir aquest desconeixement a una manca d'interès de l'usuari. Hi estàs d'acord o penses que, a causa del grau de complexitat tècnica actual, és impossible conèixer el funcionament de tots els aparells que utilitzem?

 
Si Rousseau no predicava el retorn a la natural, imagina't jo, que crec en el "bon salvatge" força menys que ell. Escric aquestes paraules en un ordinador, tu les llegiràs gràcies a la llum elèctrica i per mediació de la indústria editorial; estic desitjant acabar aquesta pàgina per anar-me'n a veure una pel·lícula a la televisió i com que em fa una mica de mal el cap de tant pensar en prendré de seguida una aspirina: de manera que si comencés ara a proclamar com me'n sembla, de dolenta, la civilització seria pura xerrameca. Jo no vull que la civilització desaparegui ni disminueixi; ben al contrari: el que vull és que es civilitzi força més. A més, les societats humanes inventen coses (normes, tècniques, teories...), però mai no "desinventen" res. Quan alguna cosa del que ja està inventat no ens agrada, no pot ser desinventat sinó substituït per una altra invenció millor. Per curar-nos del que ja hem inventat no hi ha cap altre camí que continuar inventant... més i millor

                                                                  Savater, F. "Política para Amador"
 

- Explica per què per a l'autor és inviable el retorn a la natura.
- Indica quina és la solució que proposa als problemas de la tècnica.
- Dóna la teva opinió de forma argumentada.


Qüestionari


1. Dóna una definició de treball, tècnica i tecnologia.
2. Explica què significa que el treball ha passat de ser un càstig a ser un bé escàs.
3. Argumenta per què la introducció de maquinària i la innovació científica suposen una revolució tècnica.
4. Explica què és l'alienació segons Marx.
5. Defineix què és la tecnoètica i explica com pot contribuir a solucionar les repercussions negatives de la tecnologia
6. Compara la racionalitat crítica amb la instrumental


7. Explica què significa l'afirmació següent: "
La tècnica és, alhora, una forma d'adaptació del subjecte al medi i una forma d'adaptació del medi al subjecte"

8. Assenyala amb quin tipus de tècnica (de l'atzar, de l'artesà o del tècnic) relacionaries les frases següents:
- Segurament, la invenció del foc friccionant dues pedres es va produir per casualitat.
- L'usuari sap quin botó ha de prémer perquè la fotocopiadora es posi en marxa, però segurament desconeix el mecanisme precís del seu funcionament.
- La manera de tractar la fusta era transmesa acuradament de generació en generació i molt rarament es produïa alguna innovació.
 

9. Completa la taula següent

 
  Instruments Màquines
Característiques .............  

..............

 

Exemples .............  

..............

 

10. Defineix les expressions següents: tècnica, tecnologia, alienació, societat tecnificada, bioètica, tecnoètica, racionalitat instrumental, racionalitat crítica.

11. Llegeix el text de Mario Bunge i:

- Indica si consideres factible el que proposa.
- Comenta si demanar responsabilitats al tècnic et sembla una bona solució al creixement incontrolat de la teconologia.
- Compara la solució que proposa M. Bunge amb les alres que s'han exposat.

 
Pel fet de ser moralment ambigua, la tecnologia hauria d'estar sota control en comptes de permetre que es desenvolupi sense traves en benefici dels grups econòmics o polítics que poden pagar-la. En altres paraules, cal tenir el tecnòleg com a responsable, no tan sols tècnicament sinó també moralment, per tot el que dissenyi o executi. No tan sols s'ha d'exigir que els seus artefactes siguin òptimament eficients sinó també que, en comptes de ser malèfics, siguin beneficiosos, i això no tan sols a curt termini sinó també a llarg termini. I que no vinguin amb el conte que només els agents lliures poden ser considerats responsables, de manera que un tècnic que actuï sota ordres és innocent. Si se li ordena que faci alguna cosa perjudicial, el tecnòleg és lliure de refusar d'acatar l'ordre. És clar que podrà ser castigat per desoberir. Però això és part del joc de la vida humana -de tota vida- en societat -en qualsevol societat. Com més responsable és un càrrec, més arriscat és, però també és força més gratificador.

                                                                     Bunge, M. "Ética, ciencia y técnica"

12. Exposa les principals idees del text següent:
(...) Algunes societats han establert una forma de vida que simplement no dóna gaire valor al canvi tecnològic. Així passa amb els tikopia, com va estudiar l’antropòleg Raymond Firth a final dels anys vint. La seva illa nativa, a la Polinèsia, no té minerals, té poques roques i hi escasseja l’argila i la ceràmica per a la construcció. Usen fibres vegetals, fusta i una mica de ferro, aconseguits mitjançant el comerç, per construir vaixells vestits i eines. Els tikopia van mostrar una decidida manca d’interès pel canvi tecnològic. Firth va trobar que no estaven particularment interessats a fer coses noves o a millorar les tècniques tradicionals.

Però als tikopia, ni la religió, ni la màgia no els prohibien l’acceptació de la tecnologia moderna. Quan ho consideraven adient, comerciaven obertament buscant eines de metall, vestits europeus i plantes comestibles importades, i també adaptaven tecnologia forana. En resum, malgrat que els tikopia donaven proves de potencial inventiva, els mancava l’ambició o l’interès per prosseguir la novetat tecnològica amb rigor. Vivint en una cultura ben integrada, on es recompensava la conformitat amb les regles i els procediments establerts, no tenien cap incentiu per buscar cap progrés tècnic. Des de la perspectiva occidental, els tikopia estaven tecnològicament estancats, segons el seu sistema de valors, la tecnologia era on havia de ser i en harmonia amb la resta de la seva cultura


                                                                Basalla, G. “La evolución de la tecnología”
 
 

 

 

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es