Apunts Jota'O

Material de suport de l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

 

Índex
Tornar
Treball i tècnica
Activitats
Pau i món laboral
La renda bàsica
El govern del temps
El sindicalisme del segle XXI
El desarmament automobilístic
Richard Sennett
Bioètica
Ètica i consum

 

Enllaços

www.bioetica.org

Bioètica: Des de les biotecnologies


1. Eugenèsia i enginyeria genètica

L'eugenèsia del passat

Si bé l'eugenèsia com estudi de les possibilitats de millorament del patrimoni hereditari, no aparegué fins a finals del segle XIX, la preocupació i el desig de preservar i millorar la qualitat de l'espècie humana prové de molt antic. Certament, fou Francis Galton, cosí de Charles Darwin, qui, el 1883, introduí el terme eugenèsia (del grec eu, bo i genos, naixement, raça) i qui replantejà el problema del millorament de la població; però grecs i romans, entre altres pobles, ja prenien mesures eugèniques. L'infanticidi n'era una. Plató i Aristòtil l'exigien pels nounants amb malformacions i el Dret Romà reconeixia la potestat del pare de matar el fill deforme. En contra, el cristianisme, des dels deus inicis, condemnà aquesta mesura eugènica.

S'ha parlat d'eugenèsia negativa i positiva. La negativa fa referència a l'eliminació dels portadors de defectes físics i psíquics; la positiva, a l'augment de freqüència de les qualitats desitjables d'una població. L'infanticidi pot ser vist com a eugenèsia negativa, però aquesta aspirava a més, es proposava evitar no tan sols el naixement sinó també la concepció d'individus afectats amb defectes físics i psíquics. Quant a l'eugenèsia positiva, des de molt antic s'ha aplicat en la millora de plantes de cultiu i d'animals domèstics. Inspirat en aquests models, es diu que Frederic el Gran de Prússia feia casar els seus valents granaders de Pomerània amb noies molt belles.
El segle XX ha estat marcat per les pràctiques eugèniques. A començaments de segle, diferents estats dels EUA promulgaren i aplicaren lleis d'esterilització de persones amb alguna suposada deficiència. A mitjans segle, el nazisme, inspirat i estimulat per criteris eugènics, practicà horrorosos experiments amb l'objectiu d'assegurar la superioritat de la raça ària. A la segona meitat del segle, a Escandinàvia, fins entrat l'any 1975, s'aplicaren mesures d'esterilització forçada; durant dècades, el silenci cobrí aquesta pràctica i el 1995 s'indemnitzaren les dones que en foren víctimes

De la genètica a l'enginyeria

Cent anys després del descobriment de les cèlebres lleis de Mendel sobre l'herència (del 1866), la genètica havia avançat poc en relació als avenços de les altres ciències. S'havien comptat les cromosomes humans i, al 1953, James Watson i Francis Crick havien descobert l'estructura en doble hèlix de l'ADN (l'Àcid DesoxiriboNucleic és el suport de la informació genètica). Fou amb els primers experiments de clonació humana, per divisió d'un embrió inicial, el 1973, quan la genètica rebé el seu gran impuls iniciant-se el que avui s'anomena enginyeria genètica. Poc després, el 1978, naixé a la Gran Bretanya el primer nadó proveta, concebut per fecundació in vitro.

Però el que consolidà i obrí un món nou a aquesta enginyeria fou, a finals dels anys setanta, el desenvolupament de la biotecnologia de recombinació de l'ADN, una tecnologia que permet aïllar, amplificar, identificar, tallar i empalmar fragments específics de l'ADN. Per enginyeria genètica s'entén, doncs, el conjunt de tècniques de biologia molecular que permeten manipular l'ADN d'una cèl•lula, estudiant i identificant els gens, modificar-los i trasplantar-los a un altre organisme.

Aquesta manipulació, afirmen diversos investigadors, farà possible fabricar in vitro embrions «enriquits» amb gens d'acord amb els desitjos dels pares. Segons altres investigadors, aquesta gestió i control dels gens, aquesta «purificació» del genoma, és una quimera: a cada generació sorgeixen noves anomalies genètiques

Avantatges i riscos

Alguns temen que l'enginyeria genètica esdevindrà una nova eugenèsia. Altres asseguren que les avantatges superaran en molt als possibles abusos. Es perfilen possibilitats, interrogants i riscos. S'imposarà un model fenotípic, una "normalitat" a la qual els pares voldran ajustar els seus fills? Es produirà un empobriment de la diversitat genètica? Tindran els pares llibertat d'acció davant els influents interessos comercials? Recordem que aquesta biotecnologia implica altíssims costos i són objecte de les inversions de moltes multinacionals. La Bioètica ha de formular interrogants i no tenir por al progrés, però sí ha d'estar atent als interessos de l'home que administra el progrés

2. Clonació

La clonació és la reproducció no sexual d'individus genèticament idèntics a un individu original. Es poden clonar gens, cèl•lules o organismes. Un dels casos més espectaculars de clonació fou el de l'ovella Dolly. Al febrer de 1997, l'investigador britànic Ian Wilmut i els seus col•legues van anunciar que, amb un nou tipus de biotecnologia, havien aconseguit una ovella genèticament idèntica a una altra; havia nascut el juliol de 1996.

El mètode de clonació més freqüent consistia, anteriorment, en «tallar» en dos un embrió proveta resultant de la unió d'un òvul i un espermatozoide i, tot seguit, implantar les dues meitats en mares portadores per la seva gestació: s'obtenien dos individus clons. El mètode emprat en la fabricació de l'ovella Dolly era revolucionari; no calia passar per un embrió proveta obtingut d'un òvul i in espermatozoide. L'ovella Dolly fou resultat de la unió del nucli d'una cèl•lula de glàndula mamària d'una ovella (l'animal que es vol clonar) i d'un òvul al que prèviament se li ha extret el nucli. Òvul i nucli s'implanten a una mare portadora per a la gestació.


Bioètica: Preguntes, documents, principis

1. Noves possibilitats i noves preguntes

Com mai en tota la història de la humanitat, la ciència i el progrés tecnològic han obert als humans unes possibilitats d'actuació abans ni somniades. A mitjans segle XX, foren la fissió i, especialment, la fusió nuclears; a partir de la dècada dels setanta, la manipulació de les bases genètiques de la vida vegetal, animal i humana. A finals de segle i de mil•lenni, els humans (expressió algunes vegades traduïble per «empreses amb desmesurat afany de lucre») podem alterar el patrimoni genètic de les generacions futures interferint, d'una manera accelerada i imprevisible, en el lent procés evolutiu. Aquesta i altres possibilitats de l'actual progrés biotecnològic plantegen un conjunt de qüestions ètiques que formen part del que es coneix com Bioètica. Qüestions com:

• «Quins són els fins últims de la recerca i manipulació genètica?»,

• «Tenen dret els pares a crear el nen que han somniat tenir, assistits per tècnics de millorament genètic?»,

• «Quan es pot dir que una vida no mereix ser viscuda?»,

• «Qui està legitimat per prendre decisions sobre aquestes qüestions?».

La Bioètica és l'estudi interdisciplinari dels problemes ètics que sorgeixen en l'aplicació de la ciència i la tècnica als àmbits de la salut, la procreació, l'alimentació,... La paraula Bioètica, de bios i ethos, és un neologisme introduït per Potter en la seva pionera obra de 1971, Bioethics. Bridge to the future, on argumenta la necessitat d'unir biòlegs i especialistes en ètica a l'hora de preveure i resoldre problemes relacionats amb la qualitat de vida.

La sensibilitat creixent envers la Bioètica no s'ha de deslligar de la sensibilitat creixent envers l'ecologia. La Bioètica i l'Ecoètica, que estudia els problemes ètics derivats de l'ús i abús dels recursos naturals del planeta reclamant el dret a un medi ambient sa, no són sinó l'aplicació de l'ètica a un sol àmbit: el de la vida amenaçada. És per això que alguns autors com Adela Cortina parlen de macrobioètica, ètica ecològica o Ecoètica, que s'ocupa del conjunt de la vida, inclosa la vida de la Terra, i de microbioètica o Bioètica, que es centra en les repercussions ètiques de les biotecnologies

2. Primers documents

Certament, ha estat en les dècades últimes del segle XX quan la Bioètica ha entrat, impetuosament a escena; ara bé, és difícil no entreveure en el cèlebre Jurament d'Hipòcrates un esbós dels seus temes. Hipòcrates, el mestre de metges que va viure durant el segle V aC, va instituir un jurament segons el qual el metge proclamava, entre altres principis, respectar i només fer bé al pacient, evitar danys, tractar a tots els malalts de la millor manera possible, abstenir-se de corrupció, mantenir la confidencialitat. Uns principis ètics que no foren respectats pels metges nazis quan, sacrificant gran nombre de vides humanes, van practicar horribles experiments cercant una millora racial. La condemna d'aquestes pràctiques, expressada en el Codi de Nuremberg de 1947, constitueix un antecedent que adverteix dels perills i riscos de la ciència i la tècnica quan no els inspiren interessos nobles

Tant el Codi de Nuremberg com la Declaració de Hèlsinki de l'Associació Mèdica Mundial, pronunciada per primera vegada el 1964 i actualitzada posteriorment, reconeixen i defensen dos principis:

a. que no tot el tècnicament possible és moralment acceptable i

b. que s'ha d'actuar sempre respectant la dignitat hum

3. Principis de Bioètica

Un dels documents que més ha incidit a l'hora d'establir principis ètics clars per a l'orientació de la investigació biotecnològica és l'Informe Belmont. L'Informe, de 1978, fou el resultat de treball d'una comissió que creà el Congrés dels EUA: la «National Commision for the Protection of Human Subjects of Biomedical and Behavioral Research». El filòsof de la ciència, Stephen Toulmin, n'era un dels seus membres. L'Informe destaca tres principis ètics bàsics.

Els tres principis de Bioètica:

a. Principi d'autonomia o de respecte per les persones. Un principi que a més d'establir que les persones han de ser tractades com a éssers autònoms, estableix que aquells que tenen disminuïda la seva autonomia han de ser objecte de protecció especial.

b. Principi de beneficència. No només s'han de respectar i protegir de mal les decisions del pacient, també cal un esforç per assegurar el seu benestar. Però per «beneficència» l'Informe no entén pas caritat, sinó obligació: l'obligació de beneficiar o fer el bé. Inclou el principi hipocràtic de no-maleficència i l'obligació d'«extremar els possibles beneficis i minimitzar els possibles riscos».

c. Principi de justícia. Implica el tracte igualitari, la imparcialitat en la distribució de cures i recursos, de beneficis i de riscos. El principi obre la reflexió sobre qui ha de rebre els beneficis de la recerca i qui n'ha de pagar els costos.

d. Principi de justícia. Implica el tracte igualitari, la imparcialitat en la distribució de cures i recursos, de beneficis i de riscos. El principi obre la reflexió sobre qui ha de rebre els beneficis de la recerca i qui n'ha de pagar els 4. Nous deures i nous drets

El reconeixement de la vulnerabilitat de la naturalesa, de la pèrdua d'un medi ambient sa, dels riscos de la manipulació genètica, ha donat una nova dimensió a l'ètica. Hans Jonas, en la seva obra de 1979, El principi responsabilitat. Assaig d'una ètica per a la civilització tecnològica, parla d'un nou imperatiu ètic anteriorment impensable, d'un deure de les actuals generacions envers les generacions futures. Aquest és el nou imperatiu ètic:

«Actua de tal manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica sobre la Terra»; o, expressat negativament: «Actua de tal manera que els efectes de ta teva acció no siguin destructius per a la futura possibilitat d'aquesta vida».
Atenent la irrupció de la Bioètica, la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ha estat actualitzada. El 1998, l'Assemblea General de les Nacions Unides ratificava i feia seva la Declaració Universal de la UNESCO sobre el Genoma Humà i els Drets Humans, de 1997. Alguns dels principis que es proclamen són:

a. la necessitat de respectar l'ésser humà com a persona individual i com a membre d'una espècie,

b. la responsabilitat de les actuals generacions envers les generacions futures,

c. la vigència dels principis universals d'igualtat i no discriminació en l'àmbit dels descobriments sobre el genoma humà,

d. la protecció de la identitat de l'ésser humà, considerant el genoma humà patrimoni de la humanitat,

e. la selecció de les característiques genètiques o dels tres fenotípics mitjançant la modificació genètica només és lícita si va encaminada a la prevenció de malalties hereditàries greus,

f. el dret a la participació en els beneficis que proporciona el progrés biotecnològic, sense limitacions basades en diferències culturals, geogràfiques o de recursos.

5. Temes de Bioètica

Enunciem alguns dels temes que constitueixen la Bioètica i sobre els quals es formulen nous interrogants:

a. Eugenèsia. Una nova eugenèsia o millorament genètic d'embrions que es fa possible mitjançant l'enginyeria genètica.

b. Clonació o reproducció asexual d'un ésser genèticament igual a un original; l'ovella Dolly és una mostra de les múltiples possibilitats.

c. Projecte sobre el Genoma Humà. Un projecte que, un cop acabat el 2003, suposarà la identificació i localització dels prop de 100.000 gens humans.

d. Empremtes genètiques. El reconeixement, identificació o anàlisi de gens (portadors, per exemple, de malalties o de capacitats) requerit per entitats asseguradores, per oficines de selecció de personal, etc.

e. Aliments transgènics o organismes manipulats genèticament, incrementant la llista de plaguicides i substàncies químiques no suficientment controlades.

f. Noves tecnologies reproductives. La inseminació artificial i la fecundació in vitro, unes tecnologies espectaculars per fer front a problemes d'infertilitat, que possibiliten la implantació d'embrions en «mares de lloguer» per la seva gestació.

g. Trasplantaments d'òrgans. Requisits que han de complir els bancs de sang, de teixits o d'òrgans; quina és la prioritat a l'hora d'atendre les necessitats?

h. Fronteres jurídiques. Des dels límits a la recerca mèdica fins a la defensa dels drets personals com ara el manteniment de l'anonimat dels historials clínics

i. Avortament o interrupció de l'embaràs durant els primers mesos. En quina mesura un fetus és persona?

j. Eutanàsia o «bona mort» d'una persona causada per una altra, quan la qualitat de vida està sota mínims. Com ha de ser un consentiment informat?

k. Assignació de recursos i identificació de prioritats. Els recursos disponibles són escassos i la demanda de serveis mèdics és gran; s'imposa la necessitat de prioritzar. Qui té preferència?

 

 

 

Per comentaris i suggeriments: joancampeny@yahoo.es