|
|
Definicions d’intel·ligènciaCh. Bonnet (1769)
Entenc per intel·ligència el poder de formar nocions o d’elevar-se a les idees generals.
Bereiter i Engelmann (1966)
Habilitat en l’anàlisi i reconstrucció mental de relacions.
Brown i French (1979)
Facultat d’autodirigir-se i aprendre en absència d’una instrucció directa i completa.
Colvin (1921)
Aprenentatge o la capacitat per aprendre a adequar-se al medi.
Weschler (1975)
Capacitat de l’individu per comprendre el món (...) i els seus recursos, per enfrontar-se als seus desafiament
Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana (1994)
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per aprendre a fer-ho
|
