|
|
Text 1. G.Vidaud, “La intel·ligència”
…És tradicional oposar "instint" i "intel·ligència". Aquesta oposició ha estat sovint molt exagerada i mal entesa; però és útil servir-se'n com a punt de partida per intentar distingir les característiques més generals i els objectius dels actes intel·ligents. Una visió ràpida dels principals tipus de comportament, prenent com a base els resultats obtinguts en psicologia zoològica (o psicologia comparada entre els homes i els animals), el progrés de la qual ha estat notable des de fa un quart de segle, ens oferirà els elements d'aquestes distincions i ens permetrà situar els actes intel·ligents en el conjunt dels actes dels éssers vius. La definició generalment més admesa de l'instint és la d'una activitat preformada de l'animal, que es manifesta com una resposta a certes excitacions del medi; activitat que depèn de disposicions innates i específiques de l'animal i que no és el resultat de cap ensinistrament o aprenentatge previ. La paraula intel·ligència té molts sentits. A vegades designa una certa categoria d'actes, els actes "intel·ligents", distingint-los així dels actes instintius o automàtics; d'altres vegades designa la facultat de conèixer i comprendre; d'altres, finalment, significa el rendiment del mecanisme mental (com quan es diu d'un nen que és més o menys intel·ligent).
|
