Sessió 5: Canvi i Permanència

Des dels inicis de la història del pensament occidental, un dels debats és el de canvi o permanència.

Un bon nombre de pensadors de totes les èpoques han argumentat que el món canvia de forma incessant. De fet, estem acostumats a veure com el nostre entorn, i nosaltres mateixos, varia.

Sempre que utilitzem els sentits, notem que el món canvia. Nosaltres mateixos canviem. Som nens, i joves, i madurs, i grans.

Heràclit és el filòsof presocràtic que en defensa aquesta postura

Més informació :

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Heraclito.htm

Per contra, sovint quan treballem amb conceptes ens dona la impresió de què el món no canvia, que és sempre igual. Per posar un exemple, el concepte de "pa" és el mateix avui que demà, avui que fa 1000 anys. Sembla que la estructura profunda del món no canvia. Si argumentem, els conceptes i arguments usats serveixen avui i demà.

Parmènides és el filòsof presocràtic que defensa la postura

Altra informació:

http://www.webdianoia.com/presocrat/parmenides.htm

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Heraclito.htm

Aquí teniu un poema de Borges, que tracta sobre el tema:


SON LOS RIOS

Somos el tiempo. Somos la famosa

parábola de Heráclito el Oscuro

Somos el agua, no el diamante duro,

la que se pierde, no la que reposa

Somos el río y somos aquel griego

que se mira en el río. Su reflejo

cambia en el agua del cambiante espejo,

en el cristal que cambia como el fuego

Somos el vano río prefijado,

rumbo a su mar. La sombra lo ha cercado

Todo nos dijo adiós, todo se aleja

La memoria no acuña su moneda

Y sin embargo hay algo que se queda

Y sin embargo hay algo que se queja.


J.L.Borges. "Los Conjurados"