titol

 

TRES NIVELLS DE FORMACIÓ: INSTRUCCIÓ, FORMACIÓ, EDUCACIÓ

INSTRUÏTS..., PERÒ POTSER NO BEN EDUCATS

La instrucció esdevé "formació" quan la "informació" rebuda es converteix en un element elaborat personalment i esdevé quelcom fecund personalment

Quan la instrucció ens arriba a transformar, a "con-formar", quan afecta els nostres hàbits, el nostre comportament, la nostra conducta, la nostra personalitat, la nostra visió de la vida, del món... llavors, aquella instrucció esdevé veritable "formació".

L'Educació té un efecte sobre l'educant. L'acció educativa pot donar com a resultat: persones "instruïdes", persones "formades" o persones educades però no "formades". El resultat de l'Educació poden ser persones "instruïdes" sí, però potser no "ben educades", és a dir, no ben "formades".

L'ésser humà és un tot: biologia, psiquisme, intel.ligència, sentiment, emoció... És un tot i funciona com una totalitat. L'Educació intenta influir sobre la totalitat de la persona i no solament sobre aspectes parcials de la mateixa, doncs és a tota la persona, en la seva totalitat, la que pretén transformar. Hem vist anteriorment que l'educació ha de ser "integral"; quan això no succeeix, l'educació es converteix en una caricatura de si mateixa.

Instrucció, formació, educació, tres conceptes habituals en el terreny educatiu i que sovint s'utilitzen com a sinònims. Tres aspectes d'una mateixa realitat educativa, que en la pràctica estan íntimament relacionats, que donen com a resultat distints nivells de formació en la persona que s'està educant. De vegades els utilitzem indistintament però una anàlisi detallada dels mateixos ens ajudarà a descobrir-ne algunes peculiaritats pròpies de cadascun d'ells. Vegem de subratllar, destacar, algunes notes característiques d' aquests processos, algunes de les seves peculiaritats. L'individu pot estar "instruït" però no "ben educat", si aquesta instrucció es queda purament en l'àmbit intel·lectual i no passa a transformar-lo com a persona.

INSTRUCCIÓ

Instruir ve de «in-truere», "construir a dintre", equivalent a formar, construir, edificar en la ment. És l'acció educativa encaminada sobretot a l'àmbit cognoscitiu ( l'afectiu i motor a prou penes intervenen). Sinònim de formació intel.lectual; la instrucció està dirigida fonamentalment a l'intel.lecte ; "estar instruït" és sinònim de tenir els coneixements, les destreses, les habilitats necessàries per fer correctament alguna cosa. Es posseeixen els coneixements, els hàbits i habilitats necessaris, però la transformació de l'educant no va més enllà de l'esfera intel.lectual; no hi ha una voluntat personal i explícita per part de qui ensenya o qui aprèn d'assimilar-los, d' integrar-los, de fer-los seus més enllà de d'intel.lectualisme. Amb la instrucció l'individu adquireix, aprèn intel.lectualment nous coneixements, habilitats, destreses; aprèn automatismes, però sense voluntat explícita d' integrar-los, d'interioritzar-los, de que passin a formar part del bagatge de la seva personalitat; no hi ha una voluntat explícita d'integrar-los en la seva personalitat, d'utilitzar-nos com a mitjà de transformació personal, de que passin a enriquir el propi "bagatge cultural", més enllà del pur intel.lectualisme.

La instrucció genera resposta sí, però resposta automàtica (automatisme), mancada, per part de l'educant, de veritable voluntat personal d'integració... és quelcom que és rep passivament, a-voluntari, sense massa implicació, participació, de la persona que s'està educant; la instrucció es rep, però hi manca la voluntat, per part per part de l'educant d'integrar-la veritablement, d'assimilar-la, de que arribi a "con- formar-lo".

La instrucció es queda al nivell de simple interiorització intel·lectual de continguts¸ de simple aprenentatge acadèmic; es queda en la superfície, com quelcom cosmètic, que no penetra en el fons de la persona. En la instrucció, l'important és que la informació rebuda (el contingut) s'insereixi en el nostre intel.lecte; la seva finalitat és crear automatismes ( és a dir, respostes automàtiques amb implicació solament de l'esfera intel.lectual ). L'educació esdevé tan sols instrucció quan els continguts que es pretenen transmetre s'insereixen en nosaltres d'una manera mecànica, com un automatisme aconseguit a força de repetició , com un automatisme cec... fins que l'educant passa a la interiorització, assimilació, integració, re-creació d'aquells aprenentatges (llavors aquella instrucció esdevé ja "formació", ha penetrat en nosaltres i ens ha "con-format", ens ha modificat, ha transformat la nostra personalitat.

El procés educatiu no s'acaba, doncs, en la fase de la "instrucció". En la instrucció educativa, part important d'aquest procés educatiu, no solament s'aprenen uns continguts sinó que també la forma d'aprendre, relacions entre els continguts, integració i reelaboració dels aprenentatges, etc.; tot això permet a l'educant anar configurant una estructura cognitiva pròpia. El procés educatiu no s'esgota doncs en la fase de la instrucció, sinó que el que faci l'educant amb aquesta instrucció, la seva activitat interior, és de capital importància en l'Educació.

L'educació no s'identifica totalment amb la instrucció, encara que ambos processos estan íntimament relacionats. La instrucció, com sinònim de "formació intel.lectual", constitueix un dels aspectes de l'educació . L'educació, més que a l' intel.lecte, apunta a la personalitat total de l'educant. Dins la instrucció, no obstant, es poden distingir diversos nivells que van des de la simple interiorització de coneixements fins la "re-creació" dels mateixos ( ja veritable formació ).

FORMACIÓ

L' instrucció esdevé "formació" quan aquella passa a ser conscientment integrada per l'educant. L'important en educació no és tant la informació que ens arriba de l'exterior, molta o poca no importa, sinó l'elaboració interna que siguem capaços de fer amb ella ( percebent, relacionant, reflexionant críticament, valorant, etc.), el que importa és el que nosaltres som capaços de fer amb la informació rebuda, l 'elaboració que fa el subjecte dintre seu, el molt o poc partit que hom és capaç de treure-li, el "profit" que siguem capaços de treure'n.

Per tant, és el propi subjecte qui es forma, qui s'educa: ell és el principal protagonista; és el propi individu qui s'educa , qui s'autoeduca, en últim extrem; ell és qui s'autoeduca amb l'elaboració interna que fa a partir de les percepcions i informacions que rep. La "formació" és una "autoconfiguració" a partir de les influències que rebem.

Aquest concepte és més ample que el d'"instrucció" ( el seu objectiu va més enllà de crear purs aprenentatges intel.lectuals); afecta la totalitat de la persona, la personalitat sencera de l' individu. La "formació" és la instrucció rebuda sedimentada, assimilada, integrada, que ha passat a formar part de la nostra personalitat; és la instrucció en tant i en quant aquesta passa a formar part, integra, conforma la nostra personalitat; la instrucció esdevé "formació" quan la "informació" rebuda es converteix en un element elaborat personalment i esdevé quelcom fecund personalment. La formació es dóna quan la instrucció rebuda hem estat capaços de convertir-la en "substància nutrient" de la nostra personalitat, del nostre ésser total; quan ha passat a formar part del bagatge i patrimoni personal perquè s'ha elaborat i s'ha fet un treball de re-creació, i d'integració personal dels aprenentatges; quan els processos d'aprenentatge passen a formar part de la nostra personalitat i ens transformen i ens "conformen".

Es sol diferenciar entre "formació" i la simple "instrucció". Tant la formació com la instrucció comparteixen el fet que ambdues ofereixen un contingut, però aquella sobrepassa la simple adquisició de coneixements o de destreses, doncs converteix la matèria transmesa en un element lliurement assimilat, integrat, disponible i fecund espiritualment. Mentre la instrucció es queda a un nivell purament intel.lectual, la formació s'insereix en la personalitat i enriqueix el bagatge cultural de la persona formada.

La "formació" és més que la "instrucció" . La formació té també un component intel.lectual, però va més enllà de lo merament intel.lectual; la formació afecta la personalitat total de l' individuo, la formació és la instrucció assimilada, integrada, sedimentada, que passa a formar part de la nostra personalitat, de la nostra manera ser, de la nostra manera de viure i interpretar el món. Estar "instruït" és tenir uns coneixements, uns hàbits, unes destreses que no s'han integrat en la pròpia personalitat. Estar "format" és haver convertit, haver assimilat, haver integrar, haver transformat aquest coneixement en "carn de la pròpia carn"; hi ha "formació" quan la instrucció rebuda ha passat a formar part de nosaltres mateixos, de la nostra persona. Els aprenentatges que l'educant ha rebut impregnen la seva persona, passen a formar part de la seva personalitat, impressionen els seus actes, les seves actuacions. Hi ha "formació" quan els aprenentatges realitzats han impregnat el seu ésser, la seva personalitat, la seva conducta. La instrucció rebuda "afecta" la personalitat de l' individuo, la seva personalitat sencera, no així la instrucció que es queda en el simple àmbit intel.lectual. Quan aquesta "configura" la persona esdevé plenament "formació". Quan la instrucció ens arriba a transformar, a "con-formar", quan afecta els nostres hàbits, el nostre comportament, la nostra conducta, la nostra personalitat, la nostra visió de la vida, del món... llavors, aquella instrucció esdevé veritable "formació".

La instrucció esdevé "formació" quan aquesta instrucció, a través d'un procés intern i voluntari, l' assimilem, la païm. la digerim, la convertim, la transformarem en quelcom que passa a formar part de nosaltres mateixos i ens transforma enriquint-nos humanament.

En la instrucció l'important és aprendre els coneixements oferts, els continguts; en la formació l'important és el "profit" que siguem capaços de treure'n d'aquests aprenentatges; que els continguts rebuts entrin a formar part de la nostra personalitat, a impregnar la nostra personalitat. La vertadera formació persegueix que els aprenentatges assimilats i integrats es generalitzin a altres aspectes, a altres àmbits de la nostra vida, passin a formar part del nostre bagatge cultural per fer front a la vida.

Són moltes les coses, les instàncies que ens formen, que ens "con-formen" però és sobretot la família i l'escola qui ens "educa" d'una forma intencional i sistemàtica. La formació a més de la institució escolar es troba també a casa, ambient, amics, lloc de treball, mitjans de comunicació, etc...., tot depèn de l'actitud interna que adoptem davant dels esdeveniments que succeeixen al nostre voltant: una actitud passiva, "impermeable", de què res ens penetri, o l'actitud contrària de viure'ls amb la voluntat de voler aprofitar el que d'enriquidor puguin tenir.

Es diu d' una persona que està "educada" o "formada", quan ha aconseguit un suficient grau de formació, quan per la seva preparació i experiència, pels coneixements adquirits, per la seva actitud posseeix la força de voluntat necessària i precisa per actuar racionalment i respondre de la seva actuació. A nivell personal implicaria haver aconseguit uns coneixements útils, formació intel.lectual adequada i, també, un grau d' afectivitat conscient i ben orientada, a més d'una capacitat d'autoformació,d' exercici racional i voluntari de la seva llibertat. A nivell social es considera "educada" o "formada" a la persona que pel seu tracte i per la seva conducta demostra saber comportar-se, saber actuar, saber estar, saber decidir-se, saber comunicar-se i relacionar-se; també posseir uns coneixements i un grau suficient de cultura personal per saber afrontar els problemes, situacions i reptes de la vida.

"Educar-se" és "formar-se", en el sentit que perquè l' "educació" es converteixi en "formació" ha de ser un mateix qui s'ha de responsabilitzar d'educar-se, de formar-se a sí mateix.

EDUCACIÓ

Veure: Què és això de l'educació?

Ja s'ha parlat en un altre lloc sobre què és això de l'educació, en què consisteix, del seu sentit originari, genuí, profund, de la seva procedència etimològica i hem vist que l'Educació és un procés d'humanització; un procés interactiu o d' influència que es produeix entre dos persones, entre educador i educant. És el mitjà a través del qual, i a partir d'una influència externa, intencional, sistemàtica, es possibilita el desplegament o desenvolupament integral d'un individu (heteroeducació ). Per altra banda hem vist també, i això és el més important, que es tracta sobretot d'un procés intraactiu ( és a dir, que es produeix a l'interior de l'educant ), d'estructuració, de configuració, de formació pròpia, de conscienciació i d'autoguiatge; un procés d'humanització, és a dir, de personificació i de personalització. És el que anem construint nosaltres mateixos al nostre interior (autoeducació); l' individu es fa a sí mateix, es dóna forma, es "con-forma", es crea, es construeix a sí mateix¸ dintre seu elabora les informacions que li arriben de l'exterior. Es tracta d'una activitat humana encaminada al desenvolupament o perfeccionament personal.

L'educació no és tant l'adquisició d'un "bé cultural" sinó un procés, un procés de transformació i configuració d'un mateix. Segons la concepció tradicional, l'educació consisteix en l'apropiació, per part de l'educant, dels béns culturals considerats com a subjectivament valuosos. Segons aquesta concepció, educar-se equival a apropiar-se d'alguna cosa valuosa. És educat aquell que ha fet seva una quantitat determinada de "béns culturals". Com més "béns" siguin incorporats per l'educant, tant millor educat estarà; es tractava d'empassar-se quant més "béns culturals" millor; es tracta d'un plantejament quantitatiu de l'educació.

Però, l'Educació és sobre tot una realitat qualitativa, en tant i en quant és l'activitat interna, el procés personal que realitza el subjecte ( l'educant ), al percebre com a valuós i digne de ser integrat un contingut educatiu (un "bé" segons l'educació convencional); procés mitjançant el qual incorpora a la seva personalitat un nou element que l'arriba a "afectar", que arriba a produir un canvi, una transformació en la totalitat del seu comportament. D'aquest planejament es desprèn amb tota claredat que l'educació és una realitat qualitativa. Per consegüent l'important en l'Educació no son tant la quantitat de béns culturals adquirits sinó els processos que realitza la personalitat quan percep un contingut humanitzant per al seu ésser. Aquests continguts adquireixen una dimensió educativa solament en la mesura que l'educant és capaç de realitzar el procés humanitzant que implica dit contingut.

Mentre la formació seria el resultat de totes les influències que "con-formen" l'home, l'Educació faria referència exclusivament a les influències intencionals. Pretén afectar la totalitat de la personalitat. Ara bé, l'acció educativa pot anar encaminada a introduir modificacions purament materials, i llavors les modificacions introduïdes tindran un caràcter físic. Poden tenir una finalitat físico-psicològica i les variants introduïdes entrin de ple a l'àmbit de la psicologia de la conducta interior; por exemple l'ensinistrament d'un animal. Per últim, la finalitat de la influència externa pot voler incidir en l' àmbit més pròpiament humà, i llavors les transformacions entrin en l' àrea de la personalitat del subjecte. Es aquesta última intervenció la més pròpiament educativa

L'Educació és un procés de perfeccionament, d'optimització, de millora de nosaltres mateixos, en el sentit que ens afegeix qualitats que abans no posseíem o no teníem prou desenvolupades. És una perfecció renovadora, una optimització o evolució positiva i permanent; no de simple de acomodació o adaptació a les circumstàncies; té un sentit dinàmic en tant i en quan ens orienta cap a l'´ésser perfecte".

Sovint, ambdós termes «formació» i «educació» s'utilitzen indistintament. Per alguns "educació" i "formació" són el mateix. Podria, no obstant, fer-se alguna distinció entre ambdós termes. La formació es concep com «un coneixement que transforma la nostra pròpia substancia», com la instrucció ja sedimentada, com la instrucció que ha passat a formar part del patrimoni personal propi, doncs l'educant ha realitzat sobre ella un treball de recreació i d'assimilació i d'integració per mitjà del qual s'ha transformat a sí mateix. Després d'aquest procés ja no és el mateix d'abans, ha millorat qualitativament. S'ha humanitzat un xic més.

La finalitat de l'Educació és la formació de l' ésser humà. La formació de l'home consisteix en el desenvolupament de totes les seves capacitats i facultats. Hi haurà, de veritat, "educació" en la mesura que el subjecte sigui capaç d'educar-se a sí mateix, condició primordial de l'educació. El que es persegueix, amb l'Educació, és d'incidir en allò que ens constitueix positivament perquè passi a formar part de la nostra personalitat permanentment, del nostre bagatge cultural i ho generalitzem a altres situacions. El que en últim extrem es persegueix és la interiorització d'una escala de valors prèviament seleccionada com a valuosa i viure d'acord amb ells: conèixer-los, interessar-se per ells, viure d 'acord amb ells.

 
Elaboració pròpia

Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...

Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...