titulo de la web

QUÈ ÉS AIXÒ DE L'EDUCACIÓ ? 

L'escultor tallant i modelant, amb diverses eines, va donant forma al material a fi d'anar aconseguint la forma aproximada de la peça que intenta crear; així mateix actua l'Educació.

... i poc a poc, no sense esforç, ens anem acostant a l'obra perfecta que pretenem bastir.

 

Què és

L'educació no és ni una cosa ni una propietat, sinó una relació, i una relació ternària. Educar és manipular, és a dir transformar; ara bé, sempre es manipula en funció d'alguna cosa, en vistes a arribar a una finalitat. L'educació és, en la seva essència, una relació ternària entre «el manipulador», «el manipulat» i allò per a lo qual es manipula o «finalitat».

Anomenem "Educació" a una activitat humana, a una activitat comunicativa entre persones per mitjà de la qual les unes en vers les altres es transmeten estímul, motivació, orientació, ajuda, idees, pensaments, sabers, habilitats, normes i pautes de coneixement i de conducta que afavoreixin el seu creixement i el seu desenvolupament com a persones.

L'home existeix al marge de l'Educació. Ara bé la finalitat fonamental que persegueix aquesta activitat és la perfecció de l'home. L'Educació és una perfecció que s'afegeix a l'home. Aquesta és quelcom que se li incorpora de nou. És quelcom que s'adquireix i amb el que no es neix. L'educació apareix aquí com un valor que l'home posseeix en major o menor grau, però sempre és una modificació positiva .

L'ésser humà aspira a la perfecció. Aquesta perfecció és el producte de l'acció educativa. En el procés educatiu els nivells de perfecció es succeeixen a mesura que aquesta avança. Amb ella es persegueix i perfila la perfecció a la qual el propi home aspira. Es tracta d'un procés de perfeccionament continu i permanent que permet anar aconseguint graus de perfecció successius, sense que en cap moment s'acabi.

Origen etimològic

L'Educació és tan antiga com l'home. En efecte, des de la seva aparició l'home es va preocupar de «criar», «cuidar», «conduir» els seus fills fins que poguessin valdre's per sí mateixos. En aquesta funció educativa inicial pot veure's l'arrel etimològica del mateix concepte d'educació. Si analitzem el terme des d'una perspectiva etimològica, descobrim dos grans orientacions semàntiques.

Etimològicament la paraula «educació» procedeix del verb llatí «educare», que significa «amamantar», «alimentar», «criar»: criar, cuidar, amamantar, alimentar, donar aliment (de fora a dintre), nodrir, oferir coses de fora a dintre, tant material como espiritualment (sentit constructiu o nutrici), desenvolupar, fer créixer, formar... educar.

Alguns autors han parlat de la procedència del terme “educació” afirmant que procedeix del verb llatí «ducere» que vol dir “conduir”. “E-ducere” indicava conduir –ducere-, fora de –e- ( “conduir fora” ). “Educere”: «fer sortir», «treure fora», «extreure»: fer sortir, fer aflorar, treure de dintre cap enfora, conduir, guiar, orientar; l'educador condueix, ajuda l'educant a treure fora, a aflorar allò que porta a dintre, intenta que l'educant tregui fora tot el que té a dintre. El que indicaria conduir, ajudar a formar, guiar, orientar el desenvolupament de l'educant. El que equivaldria a considerar l' Educació més com una tasca de desenvolupament que de construcció.

Criar l'infant, nodrir-lo, conduir-lo, tenir-ne cura, instruir-lo, guiar-lo, orientar-lo, ajudar-lo a desenvolupar-se, extreure les seves millors potencialitats, formar-lo física, psíquica, moralment, orientar-lo cap a la maduresa venien a expressar, en el fons, una mateixa activitat educativa orientada al creixement, desenvolupament i maduració de l'educant. Aquesta varietat i riquesa semàntica ha permès, des de la més antiga tradició, la coexistència de dos grans orientacions en l'Educació:

L'activitat educativa la podem entendre en un doble sentit:

A) com a influència o ajuda exterior que tracta d'extreure, guiar, orientar, conduir, desenvolupar i perfeccionar les disposicions i actituds de l'individu humà.
B) com a desenvolupament, formació i configuració intrínseca de la persona que s'està educant tractant de realitzar-se, conscienciar-se, governar-se, autodirigir-se, responsabilitzar-se del seus actes, etc. (funció personificadora i d' autoformació).

La concepció actual de l'Educació recull ambdós orientacions, considerant-la com a influència o intervenció exterior que persegueix el desenvolupament o configuració intrínseca ( perfeccionament) de l'educant.

En què consisteix

L'Educació és una activitat pròpia dels humans, una pràctica humana, un fet social. És una acció encaminada al desenvolupament i perfeccionament de l'individu humà. Consisteix en un procés interactiu d'influència en el què intervenen un educador (agent transmissor), un subjecte receptor (educant) i un entorn educatiu possibilitador, afavoridor, del desenvolupament (entorns educatius), mirant al creixement i maduració de l'educant. Educador o agent educatiu, educant o subjecte de l'educació, mitjans i tècniques al servei de l'acció educativa i entorn educatiu adient constitueixen els principals components de l'activitat educativa. I més important encara, és també el procés interior que realitza l'educant d'estructuració o configuració, de formació pròpia, de conscienciació, d'autoguiatge, de personificació i personalització. És la transformació produïda a l'interior de cada subjecte educant.

“Educar” és fer i “educar-se” és fer-se; però fer què: educar és “ajudar les persones a fer-se més humanes”; i això abasta tota l'existència de l'home i totes les seves dimensions. Plató assegurava que es necessitaven cinquanta anys – moltíssim per al seu temps- per “fer” un home. L'Educació és una conducció transformadora de l'educador sobre l'educant, un guiatge estructurador, configurador de la persona educada.

L'Educació és un procés d'humanització, un procés per mitjà del qual esdevenim plenament humans. És el mitjà a través del qual, ( i a partir d'una influència externa, intencional, sistemàtica ), la societat possibilita el desplegament o desenvolupament integral d'un individu ( heteroeducació ). Per altra banda és un procés intraactiu ( és a dir, una metamorfosi que es produeix a l'interior de l'educant ), d'estructuració, de configuració, de formació pròpia, de conscienciació, de responsabilització i d'autoguiatge; un procés d'humanització, això és, de personificació i de personalització. Un procés que anem vivint al nostre interior i a través del qual ens anem construint, ens anem fent (autoeducació) ; l' individu es fa a sí mateix, es con-forma, es crea, es construeix a sí mateix. Es tracta d'una acció encaminada al desenvolupament o perfeccionament personal. Un procés d'humanització contínua del nostre comportament.

Amb l'Educació del que es tracta és no solament d'incorporar continguts (béns culturals) sinó que aquests ens ajudin a millorar-nos. L'Educació és una realitat no solament quantitativa (apropiació del màxim de béns culturals possible) sinó que, per sobre de tot, l'apropiació d'aquests béns ens ha d'ajudar a transformar-nos. Tot aprenentatge és educatiu, quan el canvi que produeix en nosaltres contribueix a una major humanització de la nostra personalitat.

L'educació, com a procés d'enculturació: procés pel qual una persona assimila i integra la riquesa humana de la cultura en què viu. L'educació és també un procés d'integració personal de la cultura, que possibilita projectar i realitzar la vida més plenament dintre de la comunitat amb esperit creatiu. L'home va consolidant la seva humanitat permanentment, enriquint-se i configurant la seva existència. Un procés d'enculturació / assimilació cultural, moral i conductual. Un procés per mitjà del qual les generacions joves s'incorporen o assimilen el patrimoni cultural dels adults; però a la vegada, és també un fet personal en tant i en quant es produeix un desenvolupament de la personalitat de l'educant. És fonamentalment un procés d'aprenentatge que es justifica en la indeterminació biològica de l'home a l'estar mancat de respostes adequades a les circumstàncies vitals ( en els animals, els patrons de conducta els hi són proporcionats per la seva estructura biològica ). L'Educació és necessària per a la supervivència humana, doncs, l'espècie humana es veu obligada a aprendre les respostes per a viure. L'Educació és, doncs, un procés de construcció personal (també social) d'acord a un patrons culturals de referència. L'Educació és, per tant, una realitat humana ( no “natural”) produïda per l'home i vinculada a un context sociocultural.

Podríem dir, doncs, que l'educació és un procés personal de perfeccionament. Un procés interior, personal, actiu i intencional de l'educant amb el suport de dues influències extrínseques: d'una banda, l'acció sistemàtica, racional i intencional del educador i, per una altra, la influència difusa del mitjà social i cultural en el qual es viu. El context sociocultural és el mitjà del que es nodreix. Ara bé l'activitat íntima, personal del propi educant amb vista al seu perfeccionament és fonamental, és essencial; el paper de l'educador roman com el que és, un factor de ajuda .

La seva finalitat

Educació, per a què? Què es persegueix amb l'Educació? què pretén? a què aspira? La finalitat de l'Educació és la formació de l' home. La formació de l'home consisteix en el desenvolupament, el desplegament de totes les seves capacitats i facultats. Podem dir, doncs, que la seva finalitat és el "perfeccionament de l' home". L'Educació pretén perfeccionar l'home: tracta de millorar-lo, de perfeccionar-lo, és a dir, fer-lo més valuós.

La seva principal preocupació ha de consistir, doncs, en ajudar a comprendre a la persona que s'està educant que per a esdevenir plenament ”humà” s'ha de desenvolupar, ha de desplegar i fer créixer totes les seves potencialitats.

L'objectiu d'aquest procés consistirà en què la personalitat de l'home no s'estanqui mai, sinó que perseveri sempre en l'esforç, en un continu esforç per a incorporar nous canvis, nous continguts, nova comprensió i vivències humanes, que li permetin desenvolupar-se plenament com a individu i així acostar-se al projecte total d'esdevenir plenament “humà”.

En aquest sentit, l'aprenentatge fonamental a realitzar per a qualsevol ésser humà és “aprendre a ser”. Aquesta activitat és la que l'home ha de fonamentalment "Aprendre a Aprendre” . L'home, quan ingressa a l'úter social, porta en ell la capacitat per a "aprendre a ser home". És necessari que, al llarg del desenvolupament, aprengui a utilitzar aquesta capacitat, a fi que li permeti efectivament ser, cada vegada més humà. Això és el que cadascú de nosaltres ha d' “aprendre a aprendre" contínuament, a fi de realitzar el procés ininterromput de la nostra humanització. L'educació hauria, doncs, de tenir com a primera exigència que l'educant senti la necessitat d'una vida més plena, més autèntica, més perfecta, perquè així és com esdevindrà més íntegrament “ésser humà”

Per saber-ne més...


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...