titulo de la web

A propòsit de la reforma educativa que s’apropa

Pel que fa al «currículum» falta quelcom que li doni unitat, coherència i un sentit més integrador.

La comprensió de l’ésser humà com a principal eix vertebrador en Educació.

La reforma en profunditat de l'Educació és una necessitat urgent. Però aquesta ha d'apuntar molt més enllà de l’epidermis del sistema. Fixem, per exemple, la nostra atenció en l’enfocament del currículum. Pel que fa al dispers i disgregat currículum actual falta quelcom que li doni unitat, coherència i un sentit més integrador. En mig del paquet educatiu reformista que se’ns proposa continua quedant com desdibuixat, difuminat i diluït, el que s’hauria de constituir explícitament com a principal eix vertebrador de tota l’acció educativa i principal missatge a transmetre: la comprensió del què és l’ésser humà i la seva vocació a ser el que ha de ser, al seu desplegament, al seu desenvolupament personal, a l’autorealització més plena possible en la seva vessant personal, familiar, laboral, social, cívica o cultural.

L’home no sols és  treball, ocupació, professió, economia, “capital” humà; ni tampoc solament: estudiant, ciutadà, cibernauta o consumidor; és també  individu inserit en un procés de desenvolupament i creixement personal.

Si un sistema educatiu no és capaç de proporcionar les condicions perquè les persones arribin a ser persones i oferir pistes i suggeriments perquè alumnes i professors es coneguin i reconeguin a si mateixos com el que essencialment són i poden arribar a ser, l’Educació no estarà complint una de les seves principals finalitats.

Una reforma educativa epidèrmica

Al nostre país des de fa temps s'aixequen moltes veus per demanar regeneració en la vida no solament econòmica, sinó també política, democràtica, moral, educativa .... Hi ha un consens generalitzat que l'Educació a Espanya no gaudeix de bona salut, i no només pels modestos resultats en l'informe PISA. La reforma en profunditat de l'Educació és una necessitat urgent. Es necessiten reformes de calat, però aquestes han d'apuntar molt més enllà de l’epidermis del sistema, de la voluntat d'utilitzar l'Educació per a reconduir, modelar o adoctrinar estatalment les noves generacions.

Sembla que en aquesta reforma s’estan  potenciant determinats aspectes d'un model educatiu burocràtic caracteritzat per la por a la descentralització, atiant la creença que la menor presència del control administratiu pot conduir a la disgregació o la desigualtat social, un reforç del "currículum comú", major exigència acadèmica, major exigència en l'avaluació i la promoció dels alumnes, incrementant el valor dels títols acadèmics per a la incorporació al mercat laboral...

La reforma que s’està gestant incideix en un conjunt d’elements (reestructuració dels nivells educatius, organització escolar i acadèmica, flexibilitat en els itineraris formatius,  distribució horària per matèries, potenciació de l’avaluació externa, continguts currículars,  modificació del percentatge d’assignació del currículum per part de l’estat central, requisits per a les titulacions, etc... ). Aquests però, des d’una comprensió en profunditat del que és una autèntica Educació, resulten perifèrics, epidèrmics, accidentals,  representen l’escuma del sistema, no apunten al nucli, al cor de l’Educació i és molt discutible que per sí sols suposin una autèntica transformació de l’Educació.

Centrant-nos per exemple en el “currículum, tenim un enfocament del currículum excessivament “desintegrat”, atomitzat, parcel•lat, que no ajuda a percebre el denominador comú que en el fons li dóna unitat, sentit i coherència. Un currículum que ha passat de constituir un element al servei de la comprensió de la variada experiència humana a convertir-se en un fi, en un conjunt de “matèries” sense ànima, objecte d'aprenentatge en si mateix, despullant-lo freqüentment de la seva dimensió emocional-afectiva en el que de relació i lligam té amb la rica i variada experiència humana. El garbuix de competències amb que sovint es treballa tampoc ajuda massa a descobrir la unitat, el sentit, la coherència que el sosté. ( veure, per exemple, aquí )

Mentre el currículum i el seu enfocament estiguin contemplats com una mercaderia amb valor de canvi prioritàriament per a obtenir una titulació acadèmica i una feixuga píndola a empassar-se forçosament, i no una font on emmirallar-nos per reconeixe’ns millor a nosaltres mateixos i l’obra creadora humana, augmentarem sí el nombre de titulats però serà difícil una autèntica millora educativa-formativa dels nostres conciutadans. Això implica superar inèrcies seculars i tot un canvi de mentalitat en l’administració educativa i els docents no fàcils d’aconseguir perquè porta implícit un canvi de model educatiu, l’ evolució d’un model educatiu burocràtic cap a un model més humanista, creatiu i cooperatiu.

Pel que fa al nucli, al cor de l’acció educativa, tot aquest enrenou i batibull reformista potser ens vela i ens impedeix veure amb claredat quelcom que hauria de resultar essencial en Educació i que dins del sistema sovint queda com desdibuixat, difuminat. Quelcom que hauria de potenciar-se i figurar explícitament en el currículum com l’eix vertebrador que donés unitat, coherència i sentit integrador a  tota una acció veritablement educativa i per tant constituir el principal missatge a transmetre:  la comprensió del què és l’ésser humà i la seva vocació a ser el que ha de ser, al seu desplegament, al seu desenvolupament personal, a l’autorealització més plena possible en la seva vessant personal, familiar, laboral, social, cívica i cultural.

Si un sistema educatiu no és capaç de proporcionar les condicions perquè les persones arribin a ser persones, si no és possible en les aules oferir pistes i suggeriments perquè alumnes i professors es coneguin i reconeguin a si mateixos com el que essencialment són, l’Educació no estarà complint una de les seves principals finalitats.

En realitat en la pràctica educativa actual, absorbits pels extensos continguts curriculars i centrats en el desenvolupament d’unes determinades competències molt concretes i no altres, es produeix, potser inconscientment, per negligència,  una mena d’alienació personal, una pèrdua de consciència de la nostra més preuada identitat com a persones i éssers humans: i és que acabem per no reconeixe’ns, per no saber què som,  ni qui som, ni potser on amen. Resultant de tot això una gran desorientació. Això és fruit de la manca d’unes referències antropològiques clares.

Aprendre a ser no és res més que embarcar-se en el projecte original i sempre inacabat de desenvolupament personal, propiciant un desenvolupament a escala humana on el protagonisme de les persones sigui una de les claus del benestar col·lectiu ja que la vida, originalitat i singularitat de cada persona constitueix el valor suprem de l'existència.

Absència d’un model antropològic clar

Tot disseny educatiu com així també tota pràctica educativa, opera, conscient o inconscientment, amb un model antropològic, implícita o explícitament expressat que li serveix de referència. El partir d’un model antropològic és clau en Educació. L’explicitació o no d’aquest model pot contribuir a la clarificació de les metes a perseguir i pot orientar la planificació educativa, o pel contrari les pot obnubilar.

L’absència o el desdibuixament d’un model antropològic de referència fa que el model educatiu no abordi l’objecte de l’Educació en la seva integralitat sinó en aspectes parcials, conjuntural.  Dóna la impressió que s’està més interessat en proposar intervencions educatives sobre aspectes parcials i conjunturals, que abordar en profunditat el nucli de l’Educació. Sembla que s’està més preocupat per millorar la qualitat del “capital humà”  com a recurs al servei del sistema productiu i econòmic, per qüestions lingüístiques i per temes d’identitat nacional, que per donar també al desenvolupament més pròpiament individual i personal la centralitat que en Educació li correspon.

L’home no sols és  treball, ocupació, professió, economia, “capital” humà; ni tampoc solament: estudiant, ciutadà, cibernauta o consumidor; és també  individu inserit en un procés de desenvolupament personal, arrelat en una estructura i unes relacions familiars i personals que s’han de cuidar i potencia, perquè constitueixen la base per a l’equilibri personal i són la principal eina de cohesió social.

Entre les diverses funcions de l’Educació podem destacar la seva funció transmissora del bagatge cultural fruit de l’experiència humana acumulada, l’adaptativa o d'enculturació, així com la seva funció més personalitzadora, humanitzadora i socialitzadora.. A la pràctica, en el model educatiu que es proposa no s’hauria de perdre de vista l’equilibri entre aquestes tres funcions.

Enmig de tot això, serà bo tenir present la següent recomanació: «No es tracta de que l'Educació sigui només un procés que possibiliti integrar l'home en el complex món actual i futur, sinó que a més, l’Educació hauria de plantejar-se com a primera exigència, que cada individu senti la necessitat d’una vida més plena, més perfecta, més autèntica perquè així esdevindrà més cabalment ésser humà».

Es urgent establir una relació directa entre  el que s’aprèn a l’escola i les competències que tot individuo necessita  per construir el més plenament possible el seu projecte personal vital i professional. I per això serà bo començar preguntant-nos: QUÉ ÉS O QUI ES L’ÉSSER HUMÀ (veure aquí).

Elaboració pròpia

Veure també:

L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ, UN DISTINTIU DE «QUALITAT»

UN NOU HORITZÓ EDUCATIU PER AL S. XXI


Per a «construir» junts...
Són temps per a «construir» junts...
Tu també tens la teva tasca...
Les teves mans també són necessàries...

Si comparteixes els valors que aquí defenem...
Difon aquest lloc !!!
Contribuiràs a divulgar-los...
Para «construir» juntos...
Son tiempos para «construir» juntos...
Tú también tienes tu tarea...
Tus manos también son necesarias...

Si compartes los valores que aquí defendemos...
Difunde este sitio !!!
Contribuirás a divulgarlos...