Loading

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

rss

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

mapaweb
contacta

 

 

escenariclic aquí
laforclic aquí
escogerclic aquí
ppropiaclic aquí

El contenido de esta página requiere una versión más reciente de Adobe Flash Player.

Obtener Adobe Flash Player

 

OFERTA FORMATIVA, PROGRAMES I FORMACIÓ D'ADULTS
 

Consumisme acadèmic i cultural o formació emancipadora?

 
L'explosió educativa

En el nostre entorn cultural estem vivint una veritable explosió del fenomen educatiu com mai abans s'havia donat; la democratització de l'educació és una realitat i arriba a quasi la totalitat de la població... Benvinguda sigui l'extensió de l'educació i l'exercici efectiu d'aquest dret. Però l'extensió quantitativa del fenomen no sempre va compassada amb la necessària qualitat de la seva pràctica. A diferència d'altres àrees arreu del planeta, a l'àrea geogràfica en què nosaltres ens trobem, en les últimes dècades, hem arribat a un estadi en què la penetrant força del consum també sembla haver envaït el terreny de l'educació.

Avui, a casa nostra, després de dècades no sense esforç, cada vegada és major el nombre de persones adultes, especialment en les àrees urbanes, que participen en algun tipus de formació com a part de la seva particular i personal necessitat de posada al dia... Els béns educatius i culturals, ara valorats  positivament pel gran públic, esdevenen un objecte de consum més. Però caldria preguntar-se si aquests béns són preuats pel seu valor intrínsec, pel que d'enriquiment personal i humà poden suposar, o bé com una mercaderia més, valorada en termes de mercat, de mercat laboral especialment.

QUÈ BUSQUEN I QUÈ ELS OFERIM O AMB QUÈ ES TROBEN

L'oferta formativa i les motivacions dels participants

A la nostra societat l'oferta en el mercat formatiu és rica i variada. Igualment ocorre en el camp de la formació d'adults, encara que en algunes autonomies, en els últims anys aquesta s'ha restringit dràsticament. Convindria però parar-se a reflexionar per a què utilitzem aquesta oferta...

Què es busca amb el consum d'aquest tipus de béns? Les motivacions, interessos concrets i expectatives de les persones que participen en els nostres centres, a l'hora de prendre la decisió de submergir-se en un procés formatiu, són diverses i diferents segons el tipus d'ensenyaments escollits. Alguns acudeixen als nostres centres per necessitats i motivacions molt concretes i immediates, relacionades, per exemple, amb la seva situació de nouvinguts al nostre país. D'altres com a requisit per a la seva promoció laboral, professional o acadèmica. Uns altres pel plaer personal d'aprofundir en la cultura, la promoció personal o l'ampliació de les seves relacions socials. D'altres, en canvi, com a mitjà per assolir una titulació bàsica, acadèmica i socialment reconeguda, o  per accedir a nivells superiors del sistema educatiu. Uns altres, en fi, obligats per l'empresa com a part del seu contracte laboral, iniciar-se en les noves tecnologies, recuperar l'autoestima al sí del seu ambient familiar i no quedar-se enrere respecte a la resta de membres, per poder ajudar als seus fills petits, per aprofitar unes hores lliures de què es disposa...

A l'hora de la docència què fer amb els programes de cadascun dels ensenyaments? Alguns dels participants no voldrien sortir-se'n ni un mil•límetre del camí marcat pels seus interessos particulars, immediats i concrets. Uns altres, enganxats a la mentalitat de la “titulitis”, potser els interessa poca cosa més que les acreditacions corresponent que en resulten com a mitjà per millorar la seva situació en la cursa per la competitivitat laboral o social. D'altres, en canvi, el que cerquen és una formació“amb més substància, amb més fonament” que els típics aprenentatges acadèmics tradicionals.

Consumisme acadèmic i cultural o formació emancipadora?

Sembla que en el món educatiu també estiguem instal·lats en la cultura del consum. Dóna la impressió que la lògica competitiva del mercat i la cultura del consum també s'hagin instal·lat en l'àmbit acadèmic. I això no solament en els nivells d'educació superior. Aquesta és la impressió que queda després de contemplar el panorama i l'orientació de la formació d'adults en les últimes dècades i després de realitzar una passejada per un ampli ventall de webs educatives específiques del sector presents a Internet....

El predomini del model escolar i d'un concepte de formació i de cultura més ancorada en el vell paradigma educatiu de la cultura academicista que en el de la cultura com a eina de desenvolupament i d'emancipació individual i col·lectiu semblen encara predominar. Hom es queda amb la impressió de què en la pràctica educativa amb els adults encara es prima més l'ensenyament, el papanatisme del saber pel saber que el de l'«educació» i la «formació» entesos en el seu sentit més pregon. Sembla que ens trobem encara més en un estadi de sacralització del saber, de l'academicisme, dels saber pel saber, que en el d'ajudar a convertir aquest «saber» en vertader «coneixement», desvetllador del sentit de la realitat i emancipador de l'individu.

Quina formació ens proposem donar a les generacions adultes que han de constituir els ciutadans de qualitat que requereix la societat del s. XXI? La maca d'idees clares del sistema i de les administracions educatives respecte aquest sector educatiu, el no reconeixement de l'especificitat del sector, la quasi absència de professionals amb formació específica, la inadequada formació inicial, la manca d'una oferta formativa superadora de l'estadi compensatori en què ens trobem (impulsant una oferta que vagi més enllà dels típics aprenentatges acadèmics, en la perspectiva d'una formació permanent plena i integral),... són algunes de les febleses d'aquest àmbit educatiu. I en mig d'aquest panorama brolla fàcil la pregunta: en la quotidiana pràctica docent, què ensenyem, per a què i com formem als ciutadans del s.XXI? Som capaços de  transcendir el pur «ensenyament» per endinsar-nos en la laboriosa tasca educativa i formativa en el seu sentit més pregon? ( veure “FES EL SALTt” ).

El divorci entre l'oferta formativa i les necessitats reals de les persones adultes continua.De vegades alguns centres en la seva oferta, en el seu enfocament i en la seva pràctica quotidiana, imbuïts també d'aquesta cultura del consum que flota en l'ambient, semblen també situar-se més en la lògica consumista, (ni que sigui del consumisme academicista i cultural, donant preeminència a la seva funció academicista i deixant en segons pla la seva funció «educadora» i «formadora»), que oferint la formació plena i integral necessària per a la formació de qualitat que els ciutadans del s. XXI requereixen. Clar que tot depèn del que hom entengui per «educació" i «formació». Els centres educatius i de formació en quina òrbita ens situem: en l'òrbita del consum cultural, de la cultura academicista, del consumisme acadèmic, o en el de la cultura crítica, en el de l'educació i formació concientitzadora i emancipadora, en el de la pedagogia de la pregunta més que no pas en la de l'ensenyament de la resposta?

Perquè ens podríem preguntar: quin és el grau o nivell d'assimilació i integració per part dels participants als nostres centres dels coneixements transmesos ? Quin el grau de funcionalitat d'aquests aprenentatges per a la seva vida ? I mentrestant, el divorci entre la vida i les necessitats formatives de la persona adulta i la formació que el sistema educatiu es capaç d'oferir-li per fer front als problemes amb què es troba a la seva vida real ja siguin en l'àmbit personal, familiar o social, individual o col•lectiu, continua. L'activitat acadèmica pot quedar-se, doncs, segons l'entenguin el seus intèrprets, en el mer pla del consum o consumisme cultural, seguint modes preponderants a la societat actual, o entendre-la com una oportunitat privilegiada per a una veritable interacció educativa i formativa, ajudant les persones a plantejar-se preguntes per endinsar-se en el secret de la realitat, a motivar-les per desvetllar el seu sentit més pregon, a descobrir la funcionalitat entre els aprenentatges acadèmics que realitza i la seva vida i com aquestes activitats contribueixen tant a un posicionament més lliure en el món com al seu enriquiment educatiu i formatiu.

El que de veritat donarà consistència a la formació individual, millorarà la qualitat del país i contribuirà a la seva cohesió, el que sens dubte millorarà la qualitat de les persones, no serà tant la munió de titulacions acumulades o el nivell de coneixements assolits sinó la seva interiorització, la seva assimilació i integració. És llavors quan el «saber» esdevé veritable «coneixement».
Des de la perspectiva educativa, un dels desafiaments veritablement importants que tenim plantejats a la formació d'adults consisteix en facilitar als homes i dones d'avui una visió moderna, completa en lo possible i crítica de tot el que pot servir-nos per afrontar la diversitat de reptes que individual i col·lectivament tenim plantejats.
 
veure: Fes el salt          
 
Adaptació a partir de materials i recursos diversos