Enllaços

... Fins el segle VII abans de la nostra era, ELS GRECS.

CAPITOL QUART. LA GRAN INVENCIO GREGA.

El que és més evident a primera vista no és pas la igualtat, sinó la desigualtat entre els éssers humans.
Les primeres organitzacions socials partiren d'aquestes distincions (aspecte físic, conducta, etc.)
Les diferències s'aprofitaren en benefici del grup. L'important era que el grup funcionés de la manera més eficaç possible.
Més endavant, en fer-se més grans els grups i les societats més complicades, les desigualtats entre els individus ja no depengueren solament de les aptituds dels humans, sinó també del seu llinatge familiar i de les seves possessions.

Els humans es feren desiguals no tan sols pel que EREN, sinó també pel que TENIEN. I el més important: les desigualtats es feren HEREDITARIES. Es va establir aleshores que uns venien al món per a manar i d'altres per a obeïr.
- Dins els grups socials petits i més primitius acostumava a ser la NATURALESA (fort, feble...) la que determinava la jerarquia política.
- En les societats grans va ser la TEOLOGIA la que va servir per a justificar l'existència de castes diferents entre els seus membres.
- Els grecs van començar així, però de mica en mica varen comprendre que els individus se semblem més entre si que no pas diferències tenen: tots els humans parlen, poden pensar; tots són capaços d'inventar o de rebutjar quelcom inventat per algú, etc... TOT EXPLICANT per què ho inventen o bé per què ho rebutgen.

- La democràcia grega estava sotmesa al principi d'ISONOMIA: les mateixes lleis regien per a tothom (pobres, rics, llestos, ximples...).
- Però la llei no provenia dels deus, sinó que l'assemblea de ciutadans (polítics) era l'origen, i per tant, l'assemblea també podia abolir-la si la majoria ho acordava així.

... De la seva creença en la igualtat, un detall: la majoria de les magistratures i càrrecs es decidien per sorteig.

- TOTS ELS CIUTADANS TENIEN DRETS POLITICS IGUALS (ni les dones ni els esclaus eren considerats ciutadans).
La situació respecte a altres indrets (Pèrsia, Egipte, Xina, inques, azteques) era revolucionària.
- Des dels inicis s'adonaren que a més llibertat, menys tranquilitat; prendre una decisió entre molts és més complicat que deixar que la prengui un de sol. Tampoc hi ha cap garantia de que l'encert sigui major.
- Els enemics de la democràcia insistiren des del primer moment que refiar-se dels molts significa refiar-se dels pitjors i ignorants... "A la majoria se l'enganya amb facilitat", etc...
- L'invent democràtic fa que les societats siguin més transparents que les altres. Les habilitats i els mèrits no es donen per suposats a ningú, sinó que s'han de demostrar ("DEMOSTRAR", mostrar al demos, a la gent, als iguals).
- La competició esportiva és un fruit directe de l'establiment de la igualtat política, així com el teatre ( espectacles de masses democràtics).
- Les velles legitimacions jeràrquiques havien perdut vigència. Es feu necessari inventar altres fonts de DISTINCIO social (Iguals, però no pas indistints).
- La competència és un signe inequívoc de societat democràtica. Per a competir amb els altres cal igualar-se abans amb ells. Per a competir amb els altres ES NECESSITA als altres.
- El teatre va néixer com un instrument de reflexió democràtica sobre l'individu que, més enllà dels deus i la natura, ha de ser capaç de governar-se a si mateix.

CAPITOL CINQUE. TOTS PER A UN I UN PER A TOTS.

- Després dels grecs les formes polítiques han anat evolucionant a Europa.

- Els ROMANS aportaren el DRET:

Unes regles de joc comunes i precises i públicament divulgades que regulessin amb detall els interessos dels individus, els seus conflictes, etc...

- La vocació imperial dels romans tingué un altre efecte important:

Al conquerir altres pobles i sotmetre'ls sota la mateixa llei es feu palès que els individus poden ser políticament iguals més enllà de les fronteres que els separin i encara que pertanyin a ètnies diferents.

- Paradoxa: Els imperialistes i depredadors romans contribuïren a que els drets polítics es fessin universals (dins l'imperi).

- Al llarg de la història, s'han anat consolidant els dos elements més importants: L'INDIVIDU i l'ESTAT (una història de relacions d'amor i odi).

Les antigues estructures socials limitaven força les iniciatives individuals, però per contra, gaudien de la solidesa unànim del que no es posa en dubte: TOTS SOM UN.

La modernització dóna cada cop més importància al que pensa, opina i reclama cada individu, però debilitant inevitablement la unanimitat comunitària:

- Les institucions són vistes com a invents humans, de manera que la temptació de transformar l'invent sempre hi és present.

- L'Estat sempre procura defensar-se de l'excesiva variabilitat d'allò establert. Podem dir que l'Estat és per als individus, no pas els individus per a l'Estat.

- Es evident que no totes les societats humanes han seguit per aquest mateix camí.

- Els individus tenim dues maneres de formar part dels grups socials, que acostumen a donar-se per separat, però a vegades es donen plegades.

- Podem PERTANYER al grup i podem PARTICIPAR en ell.

L'acte de participar és més deliberat i voluntari.

En la pertinença a un grup el que compta és SER del grup,

sentir-se identificat amb ell; en la participació l'important són els objectius que pretenem assolir mitjançant la incorporació al grup.

- Són imprescindibles certes pertinences i certes participacions. Però cal reconéixer que cadascú d'aquests dos estils d'integrar-se en els grups presenta els seus problemes.

Els abusos de la pertinença desemboquen en el fanatisme i l'exclusió; els de la participació mal entesa porten al desinterès i a la insolidaritat.

- Hi ha fanatisme especialment perillosos pel que fa al sentiment de pertinença: racisme, xenofòbia, nacionalismes.

- Perills pel que fa al sentiment de participació:

L'allunyament entre els representants i els representats.

La distribució desigual de la riquesa.

CAPITOL SISE. LES RIQUESES D'AQUEST MON.

- Diferència entre els animals i els humans.

Els animals saben allò que necessiten. Per contra, els humans no sabem el que necessitem.

- No sabem el que necessitem perquè no sabem el que volem. I "voler", per als humans, és la primera i més imprevisible de les necessitats.

- Tot això ens ha portat moltíssimes complicacions: al conjunt de totes aquestes complicacions li donem el nom de CULTURA (la civilització).

- Quan alguna cosa que ja està inventada no ens agrada, aquesta no pot ser desinventada, sinó subsituïda per una altra invenció millor.

- Propietat i individualitat.

En les societats primitives hi ha molta igualtat en el pla econòmic (El més valuós acostuma a ser de propietat comuna). No hi ha individualitat com l'entenem ara. Individu i grup quasi s'identificaven.

Ha estat a partir de la introducció de propietats privades com han anat sorgint individus privats.

- La propietat privada fomenta les desigualdats, les enveges, i fa que els humans s'identifiquin amb el que tenen i no pas amb el que són: miren més pels seus béns i bandegen la relació SIMPATICA amb els altres.

Però també la propietat privada permet el desenvolupament de la independència de cadascú, de la seva autonomia, el seu distanciament creador de la unanimitat del grup i li permet desenvolupar drets i deures basats en la deliberació racional i no pas en els automatismes col.lectius.

- El treball.

- L'atur.

- El creixement demogràfic.

- El consumisme.

- L'ecologia.

- La necessària autoritat mundial.

CAPITOL SETE. COM FER GUERRA A LA GUERRA.

- L'ésser humà és el depredador total, la fera més completa de les conegudes. Gràcies als "tot s'hi val" som on som.

- La guerra, fins ara, ha estat una campanya odiosa però inseparable de moltes societats humanes.

- La guerra pot servir per afirmar i potenciar els grups humans, per a disciplinar-los, per a renovar les seves élits, per a fomentar els sentiments de pertinença incondicional dels seus membres, per augmentar la seva extensió o influència col.lectiva, per reforçar en tots els camps la importància d'allò públic.

- Des del punt de vista de l'individu hi ha el temor de perdre la vida i els seus béns, les persones estimades, etc.

- A mesura que les societats s'han fet més individualistes, la guerra ha anat perdent adeptes. El bel.licisme, quan hom s'ha de jugar la vida no compta ja amb el suport popular que hagués pogut tenir en altres temps.

- Aleshores, per què tants diners es destinen als exèrcits ?

- Antibel.licisme: els pacifistes - els antimilitaristes.

- Els pacifistes: Mai es justificable la guerra. La resistència violenta i armada al mal és també una forma de mal. Cap valor social o polític justifica treure la vida al proïsme per indesitjable que aquest sigui.

- Els antimilitaristes: Reclamen una autoritat supranacional capaç de fer renunciar als països a l'ús de la força uns contra altres (per l'amenaça). Aquest és un mitjà per garantir la fi de les guerres. La qüestió és com articular un tipus d'amistat interessada GENERAL entre les nacions.

Universalització del procediment democràtic.

Respecte universal dels drets humans.

CAPITOL VUITE. LLIURES O FELIÇOS ?

- Viure en una societat lliure i democràtica és una cosa complicada. Els grans totalitarismes han estat un esforç de simplificar per la força la complexitat de les societats modernes.

L'enemic sempre és el mateix: l'individu egoista i desarrelat que no combrega amb la unitat social.

- La por a la llibertat. El sistema de llibertats es caracteritza perquè mai no sabem del tot què passarà.

Si els altres són lliures no sabem si es portaran be o malament. La meva llibertat és perillosa perquè puc emprar-la malament i fer-me mal a mi mateix/a. També la dels altres, perquè la poden emprar contra mi (No serà millor acabar amb tanta incertesa?)

- Les llibertats públiques impliquen RESPONSABILITAT.

Ser responsable és ser capaç de RESPONDRE pel que s'ha fet, tot assumint-lo com acte propi.

- "Respondre" té a veure amb "parlar", amb entrar en comunicació articulada amb els altres.

- En una democràcia, la veritat de les accions s'estableix en el debat amb la resta de socis (això no implica renunciar sempre a l'opinió pròpia i acceptar l'opinió majoritària).

- Tipus d'irresponsables (coartades).

- "Obediència deguda" a persones, a circumstàncies...

- la ignorància.

- el fanatisme.

- el burocratisme.

Els irresponsables són els enemics viscerals de la llibertat.

- Llibertat és autocontrol.

- La suprema coartada: la temptació irresistible (el prohibicionisme de l'Estat: les drogues, la pornografia...)

- Les temptacions no es poden combatre a base de prohïbicions perquè les prohïbicions les fomenten i, a més a més, perjudiquen les persones que, tot emprant millor la seva llibertat, són capaces d'usar les coses sense abusar-ne.

- La societat adulta i no repressiva:

Educant per a la temperança i preparar per a la prudència als individus lliures.

LA TOLERANCIA.

Viure en una democràcia moderna vol dir CONVIURE AMB COSTUMS I COMPORTAMENTS QUE HOM DESAPROVA.

(La comunitat democràtica és la formada per individus capaços de desarrelar-se de les imposicions del lloc d'origen, de la tradició, de la sang i elevar a convenció reformable el que abans era rutina sagrada).

- Es tracta d'esborrar el determinisme d'allò que hom no ha triat ser. Tots, democràticament, tenim quelcom en comú: la possibilitat de trencar amb les fatalitats dels nostres orígens i d'optar per noves aliances, nous ritus i nous mites.

- En una democràcia moderna ha de donar-se una base UNICA i damunt ella nombroses realitats PLURALS. La base única la formen les lleis (allò pactat, convencional), que han de ser iguals per a tothom i que han de resguardar els drets humans i determinar els corresponents deures.

Les decisions democràtiques es prenen per majoria, però també té uns principis irrevocables: el respecte a les minories, a l'autonomia personal, a la dignitat i l'existència de cada individu.

Sobre aquesta base es configura la pluralitat de les formes de vida.

- Les societats democràtiques, basades en la llibertat i no pas en la unanimitat coactiva, són per tant, les més conflictives que mai no ha viscut la humanitat.

- No seríem més feliços si fossim menys lliures ?

La felicitat no és un assumpte polític.

Els governs no poder fer feliç ningú: n'hi ha prou amb que no el facin desgraciat, que sí és una cosa que poden assolir.
 

E P I L E G

En la realitat dels assumptes polítics, cap avantatge és absolutament avantatjosa... Tot té la seva contrapartida i és precís adquirir consciència d'ella.

- Utopies i ideals.

Utopia: Ordre polític en el que predominaria al màxim algun dels nostres ideals, però sense cap desavantatge ni contrapartida negativa.

Ideal: Es força per assolir allò possible. Són progressius i racionals.

C O M E N T A R I S

Capítol Primer. Som aqui reunits.

"L'idioma dels romans, probablement el poble més polític que hem conegut, emprava les
expressions "viure" i "estar entre els homes" o "morir" i "cesar d'estar entre els homes" com a sinònims".
(H. Arendt, "La condició humana").

Capítol Segon. Obedients i Rebels.

"Em rebelo, aleshores som".
(Albert Camus, "L'home rebel")

Capítol Quart. La gran invenció grega.

"La POLIS es diferenciava de la família en què aquella tan sols coneixia "iguals", mentre que la segona era el centre de la més estricta desigualtat. Ser lliure significava no estar sotmés a la necessitat de la vida ni sota les ordres d'algú i no manar ningú, és a dir, no governar ni ser governat. Així doncs, dins l'esfera domèstica, la llibertat no existia, atès que el cap de família sols se'l considerava lliure en tant que tenia la facultat d'abandonar la llar i entrar en l'esfera política, on tots n'éren iguals. No cal dir que aquesta igualtat té molt poc en comú amb el nostre concepte d'igualtat: significava viure i tractar sols entre iguals, el que presuposava l'existència de "desiguals" que, naturalment, sempre constituien la majoria de la població en una ciutat-estat. Per tant, la igualtat, lluny d'estar relacionada amb la justícia, com en els temps moderns, era l'essència de la pròpia llibertat: ser lliure era ser-ho de la desigualtat present en la governació i moure's en una esfera en la que no existien governants ni governats"

(H. Arendt, "La condició humana")


"El concepte grec de llibertat no s'extenia més enllà de la comunitat mateixa: la llibertat per als seus propis membres no implicava ni la llibertat legal (civil) per als altres residents en la comunitat, ni la llibertat política per als membres d'altres comunitats sobre les quals es tenia poder".

(M. I. Finley, "Democràcia antiga i democràcia moderna").


Capítol Cinqué. Tots per a un i un per a tots.

"El catàleg de queixes contra el parlament, per bé que varia d'un sistema parlamentari d'Europa occidental a un altre, ha crescut constantment. Ara per ara, el parlament tendeix a ser vist cada cop més com el segell estampat sobre decisions que es prenen en un altre lloc. Aquest punt de vista segueix sovint a queixes sobre la pompa cavalleresca del parlament, debats ritualitzats i preocupació per detalls trivials. També hi ha signes, molt evidents en els moviments socials, d'una convicció creixent de que la democràcia no és únicament un assumpte del parlament, i que són preferibles els compromises a nivell local i iniciatives socials. (...).

Mai no ha existit un règim polític que simultàniament fomentés les llibertats democràtiques civils i abolís el parlament. Ni tampoc ha existit mai un règim polític que mantingués un parlament democràtic i simultàniament abolís les llibertats civils. I, fins ara, mai no ha existit un règim polític on una societat civil poscapitalista combinés profundes llibertats polítiques i un parlament actiu i vigilant. Construir exactament aquest tipus de règim podria considerar-se un dels reptes històrics que fan front a la tradició socialista contemporània".

(J. Keane, "Democràcia i societat civil").

 

Capítol Seté. Com fer guerra a la guerra.

L'única cura definitiva de la guerra és la creació d'un Estat mundial o Superestat, prou fort per decidir, mitjançant la llei, totes les disputes internacionals. I un Estat mundial tan sols és concebible després de que les diverses parts del món s'hagin relacionat tan íntimament que cap d'elles pugui ser indiferent al que s'esdevingui en les altres".

(Bertrand Russell).


Capítol Vuité. Lliures o feliços ?

"Un govern lliure és un govern que no fa mal als ciutadans, sinó que, per contra, els dóna seguretat i tranquilitat. Però encara hi ha molt camí des d'aqui fins la felicitat i l'home l'ha de recórrer per si mateix, doncs seria una ànima molt grollera la que es considerés perfectament feliç perquè gaudeix de seguretat i tranquilitat"

(Stendhal, "De l'amor").



.......................................................

Q U E S T I O N A R I


P R Ò L E G
1) Quina diferència hi ha entre moral i política ?

CAPITOL PRIMER
2) Què vol dir l'afirmació segons la qual les regles són convencionals ?
3) Com interpretes que "les societats humanes són màquines d'immortalitat"?

CAPITOL SEGON.
4) Com defineix l'autor la política ?

CAPITOL TERCER.
5) Resumeix els models d'autoritat en grups reduïts.
6) Resumeix els models d'autoritat social en grups més amplis.

CAPITOL QUART.
7) Quan es feren hereditàries les desigualtats ?
8) Quin paper hi juga la Teologia en l'establiment de les desigualtats ?
9) Explica breument en què consisteix la invenció grega, i la Isonomia ?
10) Com explicaries que a més llibertat hi ha menys tranquilitat ?
11) Quin és el significat originari de "demostrar"?
12) Quina funció simbòlica hi juguen els esports i el teatre en la societat grega clàssica?

CAPITOL CINQUÈ.
13) Quina aportació fan els romans imperials en l'ampliació dels drets ?
14) Quina diferència hi assenyalaries entre pertànyer al grup i participar en ell?

CAPITOL SISÈ.
15) A què s'anomena "cultura"?
16) Explica els efectes benefactors i nocius de la introducció de la propietat privada.

CAPITOL SETÈ.
17) Quina diferència hi trobem entre els pacifistes i els antimilitaristes ?

CAPITOL VUITÈ.
18) Explica les causes de la por a la llibertat.
19) Quina irresponsabilitat, o altrament dit, quina és la coartada que, tot negant la llibertat, et sembla més perillosa ?
20) Intenta definir breument el concepte "tolerància" en una societat democràtica.
21) Quina relació hi trobes que existeix entre felicitat i llibertat ?