| 
 
Índex  Tornar  Alberoni. Amistat  Alberoni. Enveja  Pamflet antirracista  Els dèbils mentals  Amor paralizado  El dilema del presoner  El mite de Sísif  El número PHI  La ciutat dels infants  La tortura  Dones: un negoci fabulós  La lengua de las mariposas  Té en el Sáhara  Política para Amador  Qüestionari Proust  Qüestionari de "silenci"  Techo para la noche  L'esclavitud a Grècia  El pot de vidre i el cafè  Pagina nueva 2
 
 |  | 
	
		|   | 
		
		 Enllaços  | 
	 
	
		LES DONES SÓN UN NEGOCI 
		FABULÓS. 
 
Eulàlia Solé Romero 
Diari de Barcelona, 2 Maig 1989 
 
 
 
		"Ja sabem que l'objectiu per excel·lència del sistema en què ens toca 
		viure és el negoci. Es negocia amb automòbils, formatges, pisos, 
		medicaments, calçotets, plaguicides... i dones. Nogensmenys, del negoci 
		basat en el comerç sexual femení sovint en desconeixem els balanços, a 
		causa del fet que es tracta d'un negoci oficialment clandestí. Malgrat 
		tot, ens en podem fer una idea si prenen com a parangó un bordell 
		autoritzat i famós. 
 
		A l'Estat nordamericà de Nevada, el bordell més cèlebre, legal des de 
		l'any 1971, ha llançat a la borsa accions per més de 28 milions de 
		dòlars. Sí, uns 3.220 milions de pessetes és el que ha generat un negoci 
		muntat fa trenta anys i basat en l'ús del cos femení com a eina de 
		treball. Si tenim en compte que la facturació de l'esmentat bordell és 
		de 644 milions de pessetes anuals i els beneficis de 105 milions, cal 
		reconèixer que la matèria primera dona proporciona uns rèdits almenys 
		tan elevats com els hidrocarburs. Encara que en aquest paral·lelisme 
		sobresurt una diferència essencial: la que hi ha entre el món inanimat i 
		els éssers vius. 
 
		Emperò, ja ve d'antic que la condició humana de les dones sigui 
		oblidada, sobretot en el camp de la prostitució. La sexualitat femenina 
		ha estat utilitzada des del principi de la història com un mitjà de 
		producció, i els seus empresaris han presentat, i presenten, diverses 
		facetes, tantes com tipus de negoci. Amos afables contractant la figura 
		femenina per un anunci, o mercaders brutals venent dones per catàleg. 
 
		Sí, a la desenvolupada Suècia, un grup de polítiques de diversos partits 
		ha denunciat l'afer al ministre de Justícia. Per 140.000 pessetes un 
		home pot encarregar per correu una filipina o tailandesa menor de vint 
		anys, prèviament escollida segons catàleg en el ben entès que si no en 
		queda satisfet podrà retornar la mercaderia. Fa dos anys es calculava 
		que les importades eren més de 8.000 noies. 
 
		Encara que els tribunals suecs facin justícia, només s'haurà estroncat 
		una part insignificant dels incalculables negocis a costa de les dones. 
		A les mateixes Filipines, la indústria de la hospitalitat continuarà 
		ocupant quasi mig milió de dones. Només a Manila hi ha 100.000 
		prostitutes, una cinquena part de les quals són nenes, fins i tot de sis 
		anys. 
 
		Esgarrifós, oi? Esgarrifa pensar en els empresaris, però també en els 
		clients. Sembla que al Tercer Món qualsevol cosa esdevé possible, 
		sobretot quan el Jornal do Brasil diu que són prop de dos milions les 
		nenes brasileres d'entre deu i quinze anys que es dediquen a la 
		prostitució. 
 
		I a l'Estat espanyol, què passa? No, aquí no resulta fàcil trobar 
		estadístiques referents a menors. Les enquestes solen parlar d'adultes, 
		però ensems parlen de la degradació en què es mouen la gran majoria de 
		les 400.000 dones que fan de prostitutes. No es tracta d'una proporció 
		petita si considerem que la renda per càpita és bastant més alta que la 
		de pasos com el Brasil, les Filipines o Tailàndia. 
 
		Esmentem un índex econòmic ja que d'això es tracta, de fer diners. Quan 
		els proxenetes i els macarres actuen ho fan per diners. I les 
		prostitutes treballen per guanyar diners. A Barcelona hi ha mil dones 
		que "fan el carrer" perquè no poden fer altra cosa, perquè la seva força 
		de treball només és comprada en aquest aspecte. Potser algú és tan cínic 
		per afirmar que elles han triat lliurement la seva professió? Unes 
		professionals tan insatisfetes que es droguen en un 50%, que desconeixen 
		el plaer sexual en un 78% i que enxampen malalties venèries en un 54%. 
 
		Vet aquí un negoci dels més bruts, però també dels més productius. Per 
		això algunes ments cavil·len per a rentar-li la cara. A casa nostra algú 
		remou el projecte de legalitzar els meublés de la Ciutat Vella, on 
		sembla que funcionen 42 establiments dedicats al comerç sexual. Es veu 
		que obligar els locals a penjar un rètol amb el nom, la identificació de 
		l'amo, la capacitat i l'horari ja constituiria una avantatge per les 
		dones que hi treballen. 
 
		Actualment només un 5% de les prostitutes ho fan per vocació. Potser amb 
		aquestes mesures s'aconseguiria que la motivació augmentés. Punt que no 
		deixa de ser important per a tranquil·litzar la consciència dels 
		empresaris tant com la dels usuaris. El 60% d'aquests són homes casats, 
		és a dir, amants de l'ordre i les formes. 
 
		Fins i tot es comença a mirar amb bons ulls això de legalitzar les putes 
		i dotar-les de Seguretat Social i dret a la jubilació. Tanmateix, un 
		avenç social com aquest comportaria que en llur carnet d'identitat hi 
		constés la seva professió: prostituta. La qual cosa seria verament 
		discriminatòria, ja que el reconeixement oficial no implica per se un 
		reconeixement social ni un estatus millor. 
 
		Ben mirat, es tractaria només de netejar la façana del femer. No 
		d'acabar amb la infàmia, sinó d'embolcallar-la amb cel·lofana. Però 
		aquesta és transparent, i en el cas de la prostitució s'hi 
		transparentarien la marginació, l'avarícia dels negociants i la lascívia 
		d'alguns homes que es creuen que són els reis de la Creació. 
 
		A les prostitutes, i a les noies que estan a punt de convertir-s'hi, 
		se'ls ha de donar l'oportunitat de trobar feina. Mentre el fracàs 
		escolar i les xifres d'atur siguin tan alts, moltes dones es veuen 
		abocades a vendre's sexualment, i legalitzar aquest comerç equivaldria a 
		legitimar les desigualtats. El mínim que es pot demanar a un sistema 
		injust és que proporcioni un salari social a tots els que es veuen 
		privats d'accedir a les cotes mínimes d'integració. 
 
		Legisleu per a les dones sense feina un subsidi d'atur, el dret a la 
		medicina pública i a una pensió quan siguin velles. Ja que els llocs de 
		treball són restringits, almenys no les feu prostitutes, ni les 
		etiqueteu en un carnet, si us plau. | 
		  | 
	 
 
 
  
 |