Guia per al treball de recerca

Orientacions específiques del treball 2012-2014

Índex:

1. ETAPES DEL PROCÈS D'INVESTIGACIÓ

2. SOBRE LA RECOLLIDA D'INFORMACIÓ

     2.1 Les fonts d'informació

     2.2 Recollida de la informació escrita

     2.3 El diari de recerca

3. REDACCIÓ DEL TREBALL

4. ALTRES ASPECTES FORMALS (I NO TAN FORMALS)

5. BIBLIOGRAFIA EMPRADA

6. ENLLAÇOS

7. GRAELLA D'AVALUACIÓ

Podeu descarregar-vos el guió en format .PDF o .DOC

1. ETAPES DEL PROCÈS D'INVESTIGACIÓ

etapes

2. SOBRE LA RECOLLIDA D'INFORMACIÓ

2.1 Les fonts d'informació

Hi ha una gran varietat de fonts de diverses característiques. Vet aquí les principals:

Experimentals: totes les dades procedents de l'observació directa de fenòmens en condicions naturals o provocades a un laboratori.

Orals : són útils quan es tracta de fets o situacions actuals, però cal ser prudent sobre la seva fiabilitat. Es convenient contrastar-les amb fonts escrites o bé orals de procedència diferent.

Documentals : són molt diverses (censos, registres parroquials, legislació, llibres de comptabilitat, fotografies, pel·lícules, etc.). Generalment es troben als arxius, municipals, autonòmics, estatals o també especialitzats com les filmoteques.

Periodístiques : els diaris, les revistes i d'altres publicacions periòdiques permeten contrastar diverses opinions sobre un fet concret. Les podem trobar a les hemeroteques.

Artístiques i arqueològiques : reflecteixen la mentalitat religiosa, política i socioeconòmica d'un moment històric concret en un lloc determinat. Generalment es troben en museus o col·leccions (també a obres literàries) i pel que fa a les arqueològiques també en excavacions.

Bibliogràfiques : són imprescindibles necessàries per conèixer amb amplitud i profunditat quins són els coneixements actuals sobre un terna determinat. Es troben a les biblioteques.

Internet : es tracta d’una font especial, perquè comprèn gairebé totes les altres: a través d’Internet pot accedir-se a hemeroteques, publicacions o llibres digitals, bases de dades, bases estadístiques, articles científics publicats o inèdits, etc. A diferència dels textos publicats (llibres o revistes especialitats, CD-Roms o DVDs, etc.) la informació que trobem a les pàgines d’Internet té un problema de fiabilitat: si no coneixem, prèviament a la consulta, l’autoritat de la persona o institució que consultem, ens és gairebé impossible de distingir el seriós, de la broma; la veritat de la pura invenció o el frau. Una editorial es juga prestigi i diners quan posa a la venda un títol, però un desaprensiu té el mateix accés a Internet que qualsevol de les institucions científiques amb més solera. Per aquesta raó, cal sempre contrastar la informació obtinguda per aquesta via amb altres fonts.
Cal sempre anotar al diari del treball de recerca, a més a més de l'adreça web o URL, el nom de la persona o institució responsable de la pàgina web i el dia de consulta.

2.2 Recollida de la informació escrita

Pel que fa a la informació escrita és molt útil treballar amb fitxes perquè presenten els següents avantatges

Permeten classificar fàcilment la informació (a la part superior s'hi ha d'introduir una clau que en faciliti la classificació).
Es pot intercalar informació obtinguda posteriorment.
Podem eliminar informació no vàlida sense alterar el conjunt.
També permeten localitzar ràpidament dades concretes sense necessitat de repetir la lectura d'un part o un text sencer.

Hi ha dos tipus principals de fitxes:

A) Fitxes bibliogràfiques : serveixen per prendre nota de la bibliografia consultada i eviten haver de recórrer constantment a la font. També s'hi pot afegir alguna informació que pugui ser interessant recordar.

Tusón, Jesús

El luxe del llenguatge

Ed. Empúries. Barcelona, 1986

(La segona part tracta extensament

el tema de la diversitat)

B) Fitxes de contingut: complementen la fitxa bibliogràfica. El contingut pot consistir a:

Idees, consideracions, intuïcions o judicis que se'ns van acudint en el curs de la recerca (a partir de les lectures, entrevistes, observacions, experiències, etc.).
Resums, referències, idees extretes de lectures o altres fonts.
Reproduccions literals de les paraules d'altres autors (cites textuals).

Cal indicar sempre a la fitxa la font i, en el cas de referències bibliogràfiques, la pàgina així com les dades de la publicació d'on s'extreu la informació.

Model A	ORIGEN DEL PACTISME Vicens i Vives, Jaume. Notícia de Catalunya. Ed. Destino. Barcelona, 1962. Pàg. 111 Segons l'autor, la tradició pactista provindria de la tradició feudal del pacte de bona fe, que aparellaria el concepte tradicional de pacte amb la doctrina de l’església sobre l'origen del poder.

Model B	ESTEM EMPARENTATS AMB L'UNIVERS Simonet, D. et al. La historia más bella del mundo. Anagrama. Barcelona, 1977. "Nuestro cuerpo está formado por átomos del universo, nuestras células encierran una porción del océano primitivo, la mayoría de nuestros genes es común con las de nuestros vecinos los primates […]; y, cuando se forma en el vientre materno, el hombre pequeño rehace, aceleradamente, el recorrido de la evolución animal. Es la más bella historia del mundo." pàg. 15

Model C	ANOMALIES 3 - 12 -11 A la sessió d'avui al laboratori, els resultats no han estat els esperats. Se m'ha acudit que la raó podria ser que s'acostava una tempesta i que la davallada de pressió podria haver alterat les condicions.

2.3 El diari de recerca

És molt útil anar escrivint totes les incidències, comentaris, idees, crítiques, etc., que vagin succeint o sorgint al llarg del procés d’investigació. Això es pot enregistrar tant en fitxes, de la manera abans indicada, com en un quadern a part. Aquestes notes resulten de gran interès (eviten reiteracions inútils, permeten retornar sobre solucions descartades o vies abandonades, etc.). D’altra banda, enriqueixen molt la redacció de la memòria escrita, perquè la narració del procés que les autores o autors han seguit en el curs de la recerca permet ressaltar-ne l’originalitat, el treball esmerçat i, sovint, molts mèrits que, d’altra manera, podrien passar fàcilment desapercebuts.

El normal és treballar amb l'ordinador ja des d'un bon principi, així que convé crear un document de text amb la funció de diari del treball on anirem anotant al final de cada sessió de treball la feina feta.

3. REDACCIÓ DEL TREBALL

És important remarcar que no s'ha de redactar la memòria escrita al final de la recerca, sinó que cal començar la redacció a partir de l'etapa d'exploració i elaborar-la per apartats. Generalment, la primera redacció es fa tot fixant-se fonamentalment en el contingut i deixant la correcció d'estil per més endavant. Pel que fa a l'estil, és convenient que compleixi tres condicions :

a) Claredat: triar les paraules comprovant el seu significat, evitar mots poc usuals tret dels tecnicismes necessaris i no emprar abreviatures equívoques.

b) Senzillesa i concisió: evitar expressions sobrecarregades, frases excessivament llargues i emprar una sintaxi lineal.

c) Precisió: evitar les ambigüitats i fugir de la repetició d'idees ; tots els conceptes-clau de la recerca han d'estar expressament definits

Com indica el sentit comú, la memòria escrita ha d’estar redactada de manera que li sigui fàcil al lector seguir el fil narratiu i fer-se una idea del contingut, la magnitud i el valor del treball realitzat.

Cal que els redactors tinguin present que les seves lectores o lectors potencials no són especialistes en la matèria objecte d’investigació.

La memòria escrita ha de tenir els següents apartats .

Resum o “abstract”: Es redacta al final.

Índex: S'indiquen les parts i subaparts del treball i la pàgina on es poden trobar.

Introducció i objectius. Amb la justificació i característiques del tema escollit i metodologia emprada. Cal fer un esforç per tal que els objectius quedin clars i que en conseqüència sigui fàcil referir-se a ells en l'apartat de conclusions.

Cos: descripció i argumentació del tema en tants apartats com convingui, ordenats jeràrquicament. Els apartats amb recopilació d'informacions històriques o científiques que emmarquen la investigació però que no constitueixen cap treball propi no poden ser el gruix de la memòria. Aquests apartats no poden sobrepassar els 10 fulls.

Conclusions: Balanç de la recerca i valoració crítica. Ha de resumir les deduccions fetes en el transcurs del treball. Convé que tingui un apartat de recomanacions o possibles línies de treball futures.

Bibliografia o relació de totes les obres consultades i, s'escau, d'altres tipus de fonts no bibliogràfiques, per exemple, filmografia.

Annexos (si n'hi ha), caldria separar la informació complementària del cos del treball, fins i tot físicament (en fulletons apart), si no són imprescindibles per seguir el fil de l’argumentació principal.

4. ALTRES ASPECTES FORMALS (I NO TAN FORMALS)

El títol del treball a més a més d'atractiu ha de ser un reflex del seu contingut. Es una bona idea redactar-lo en forma de pregunta relativa a l'objecte de la recerca.
A la portada hi ha de figurar el títol, els autors i o autores, la tutora o el tutor i la data d'entrega.
Els fulls, de mida DIN A-4 escrits per una cara, han d'estar enquadernats i numerats (els editors de textos poden numerar automàticament). Amb exclusió dels annexos, no s'han de sobrepassar les 50 pàgines.
El tipus de lletra ha de ser el mateix a tot el treball. La mida pel text normal ha d'estar entre 12 i 14 punts. L’objectiu de tots els recursos que tenim al nostre abast ha de ser facilitar la lectura. Mai no s’ha de tractar d’encobrir les deficiències del contingut amb excessos tipogràfics.
Cal justificar els paràgrafs als marges dret i esquerra. I deixar marges laterals suficients perquè el text quedi bé un cop enquadernat.
L'interlineat pot estar entre 1 i 1,5 línies.
Cal tenir instal·lat el corrector ortogràfic i fer-lo servir.
Els apartats s'han de numerar jeràrquicament. Els editors de textos ho poden fer automàticament amb l'eina “estils”.
Els títols dels apartats han de ser significatius del contingut, clars i breus.
A l'índex dels apartats i annexos hi ha de figurar el número de les pàgina on comencen (els editors de textos ho poden fer automàticament si hem fet servir l'eina “estils”).
Les cites textuals sempre van entre cometes, si el text és llarg, es redueix el marge esquerre (4-5 espais) i l'interlineal (1 espai). Si se suprimeix una part cal assenyalar-ho així: [...] Sempre que es fa una citació textual cal indicar la font (normalment es fa en una nota)
Les fotografies, gràfics i taules que no siguin d'elaboració pròpia, equivalen a una cita textual i, per tant, cal indicar la font. No s'han d'incloure mai per 'guarnir', sinó per completar o fer més clara la informació relativa al tema objecte del treball. Cal numerar-les i han de tenir un peu explicatiu.
Les notes descarreguen el text d'aspectes no essencials per fer més còmoda la seva lectura. Cal posar-les a peu de pàgina, al final del capítol o al final del treball. Van numerades en forma de potència al final de la frase o paràgraf a què facin referència. És habitual citar la font d’on obtenim determinades informacions en les notes. D’aquesta manera, augmentarem el valor (fem evident la quantitat de la feina de documentació realitzat) i la credibilitat del treball (distingim, honestament, el que és elaboració pròpia de les aportacions alienes).
A la bibliografia del final del treball cal citar tot el que hem consultat. Es fa per ordre alfabètic d'autors/es (segons el cognom). Quan la llista és molt extensa és recomanable fer una classificació: obres generals, articles de premsa, webs, etc.
Per als llibres o articles cal seguir l'esquema:

COGNOM, NOM: Títol. Editorial. Ciutat, Any. ISBN

Per a les webs l'esquema és:

COGNOM, NOM de l'autor o nom de la INSTITUCIÓ responsable: Títol de la pàgina. <adreça electrònica o URL>. [Consulta: data].

En cas de dubtes podeu consultar http://www.ub.es/biblio/citae.htm

Els annexos, contenen tot el material utilitzat o generat, que no convé incloure dins el cos de la memòria per no carregar-la. Poden ser documents, textos, xifres, taules, fotografies, diapositives, qüestionaris, resultats experimentals, cintes de vídeo, CD o DVD, mapes, restes arqueològiques, mostres de minerals, etc. Recordeu de consignar sempre la font d’on s’han obtingut si no són generats per vosaltres.
El resum o “abstract” és una explicació breu del contingut del treball, ha de permetre fer-se una idea del que tracta i el que s'ha fet. A més a més d'incloure's davant de la memòria escrita s'ha de presentar en format digital (en un pendrive, CD o DVD) o bé enviar-se per mail al correu de l'institut iesarnaucadell@xtec.cat conjuntament amb una il·lustració per tal de ser inclòs a la pàgina web de l'institut.

5. BIBLIOGRAFIA EMPRADA

DD.AA. : El treball de recerca. IES Vallés. Sabadell, 1995.

Quivy, R.: Manual de investigación en Ciencias Sociales. Noriega. México, 1992

Romano, D.: Elementos y técnica del trabajo científico. Teide. Barcelona, 1987.

ESTIVILL, A.; URBANO, C.: Com citar recursos electrònics. ver.1.0. Barcelona: 1997, Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació. <http://www.ub.es/biblio/citae.htm>. [Consulta: 10 octubre 2000].

Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Barcelona. Guia lingüística pràctica (ver. 2) <http://www.upc.es/slt/cat/publicacions/gl2/gl2.htm>. [Consulta: 10 maig 1999]

6. ENLLAÇOS

Eines metodològiques pels TREBALLS DE RECERCA d'Albert Piñero http://phobos.xtec.cat/apinero1/

Document " Com citar recursos electrònics" d'A. Estivill i C. Urbano http://www.ub.es/biblio/citae.htm

Pàgina del portal edu365.cat http://www.edu365.cat/batxillerat/comfer/recerca/

Pàgina del Departament d'ensenyament amb normativa, orientacions, assessorament, premis i exemples. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Pages&func=display&pageid=91

7. GRAELLA D'AVALUACIÓ

GRAELLA D’AVALUACIÓ - TRIBUNAL Nº ...
Sobre la memòria escrita, caldria avaluar:
Aspectes formals:
La compaginació, el disseny o la presentació formal de les pàgines (marges, interlineat, notes a peu de pàgina, numeració, ordre lògico-gràfic...)
L'ús adequat de convencions gràfiques (lletra rodona, cursiva, versaleta numerals escrits en xifres o lletres...)
L'ús adequat de convencions de “cultura científica” (notes a peu de plana, citacions,...)
La presentació adequada de la bibliografia, dels annexos i de les il·lustracions o gràfics
L'estructura completa i equilibrada de les diferents parts de la memòria
Aspectes lingüístics:
La utilització d'un estil formal, neutre, sense estereotips, vulgarismes, col·loquialismes o dialectalismes, i la correcció del seu ús
El domini i l'ús del vocabulari específic del tema tractat, i la precisió en l'ús del lèxic general
La segmentació lògica del text en paràgrafs o la construcció de frases llegibles (no gaire llargues, amb un ordre neutre dels elements) amb un bon ús de la puntuació
La utilització idònia dels connectors o organitzadors textuals
Aspectes de contingut:
La pertinença al tema de les qüestions tractades
La claredat i la concisió expositiva
La presentació ben enllaçada, sense llacunes o salts, del fil conductor de la recerca
La lògica i el rigor en la interpretació de les dades i informacions recollides, així com en les conclusions
La posada en relleu d'idees o dades contraposades
L'originalitat i l'absència de còpia sistemàtica
La consecució real de coneixements nous
L'objectivitat fonamentada en dades
L'autocrítica respecte de la possible migradesa dels resultats, dels errors comesos o d'un mal enfocament del treball
El suggeriment de noves vies de recerca sobre el tema estudiat...



Sobre l'exposició oral caldria avaluar:
La claredat i precisió expositiva, l'estructuració del contingut (introducció, desenvolupament i conclusions)
L’habilitat per captar l'interès de l'auditori
El domini del tema
La capacitat de síntesi en la descripció del procés seguit i en la presentació dels resultats obtinguts
La idoneïtat i l'organització en l'ús de recursos visuals, sonors o audiovisuals
El volum de la veu, el to, l'articulació i el ritme adequats i variables
La seguretat, la naturalitat, l'ús de gestos, la mirada a l'auditori i la manca de rigideses
La correcció i l'adequació lingüístiques (lèxic, sintaxi, fonètica...) en un acte de comunicació formal
La seguretat i la destresa en les respostes a possibles preguntes del tribunal
El control de la durada de la sessió
(Podeu marcar els ítems que coincideixin amb qualitats o valors dels treballs i sumar el nombre de marques com a criteri orientatiu per a la qualificació)

Aquesta web segueix els estàndars del W3C : XHTML + CSS

El webmaster us agrairà que li comuniqueu qualsevol suggeriment

Actualitzada el juliol 2013