 |
La  cocaïna és un alcaloide que s'extreu d'una planta nomenada Eritroxillum Coca, arbust originari de Perú i Bolívia. Hi ha constància que permet afirmar que ja existia des del 3000 a.C. Era mastegada pels indígenes sud-americans per aprofitar els efectes estimulants i alleugerir el cansament que provocava el treball. També s'aprofitava per treure les ganes de menjar i per estar des pert durant tot el dia. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van obtenir els primers grams d'aquest alcaloide. El segle XIX el va convertir en un producte fonamental en innumerables medicines caseres. Durant disset anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que es va veure el seu perill d'addició i es va eliminar de la seva fórmula.Freud
va experimentar amb ella i la va recomanar per múltiples afeccions, tractament de depressions, com a excel·lent estimulant i per trastorns digestius. Es
transformen les fulles de coca en pasta de coca i, després en clorhidrat de cocaïna. La constitució química d'aquest clorhidrat ve donada per C17H21NO4. Es possible la seva elaboració amb l'ajuda d'unes substàncies químiques, entre les que es troben l'èter, l'àcid sulfúric i la gasolina. Segons
el procés que segueix en la seva elaboració i les substàncies que es fan servir es troben les diferents modalitats de derivats, clorhidrat de cocaïna, pasta de coca i "crack"  El
clorhidrat de cocaïna és un producte en forma de pols blanca i soluble en aigua i amb efectes anestèsics en el seu contacte amb la pell. Aquesta propietat és la que explica la seva única utilitat mèdica en el camp de la cirurgia de foses nasals.El
"basuca" o pasta de coca, és el producte col·lateral del procés de fabricació de la cocaïna i és molt tòxic. El seu aspecte és de pols de xocolata, terròs i només conté un percentatge petit de l'alcaloide. Una  presentació més recent de la cocaïna és el "crack". És l'alcaloide de cocaïna en la seva forma base; no és soluble en aigua, però es dissol amb dissolvents orgànics. S'obté desplaçant l'àcid clorhídric de la molècula del clorhidrat amb bicarbonat de sodi o amoníac.La
major part de la cocaïna il·legal en forma de pols procedeix dels països andins com són Perú, Colòmbia i Bolívia. També
hi ha petites plantacions en altres països llatinoamericans, especialment a Brasil, Guyana i Veneçuela.
La cocaïna normalment es inhalada per via nasal i s'anomena "ratlla" que produeix una anestèsia i vasoconstricció de les mucoses i present  a una ràpida absorció a través de la nasofaringe Pot ser consumida per via intravenosa i arriba al cervell en només 16 segons, produeix els seus efectes màxims en 30 segons i va decreixent fins als 30 minuts.Una
altra forma de consum és el "crack" que es produeix per inhalació i només necessita 10 segons per arribar al cervell. Els
seus efectes màxims són de 30 segons i decreixen molt ràpidament. La
"basuca" normalment es barreja amb altres substàncies, generalment marihuana i quasi sempre amb alcohol.
La cocaïna estimula el sistema nerviós central. Els seus efectes físics immediats són: contracció dels vasos sanguinis perifèrics, dilatació de les pupil·les, augment de la pressió sanguínia, del ritme cardíac i respiratori, augment en la temperatura del cos, congestió o drenatge del nas i en el cas de consumidors crònics poden tenir úlceres a la mucosa nasal. En
els seus efectes psicològics produeix eufòria, confusió de la realitat que provoca un hiper-estímul, reducció de la fatiga que accentua la sensació de "creure's omnipotents", accentuació perceptiva que es deriva en claredat mental., angoixa, irritabilitat, ansietat i hiposexualitat. Si
es pren per via intravenosa i si es fan servir xeringues contaminades pot transmetre la sida o l'hepatitis. Importants
problemes sobre el fetus durant l'embaràs La
preparació de la cocaïna, que porta associada la utilització de dissolvents volàtils, pot ocasionar la mort o lesions per explosió o per cremades. Els
efectes del "crack" es manifesten en 10 segons. Els efectes físics són: dilatació de les pupil·les, augment del ritme cardíac, pressió arterial elevada, insomni, pèrdua de la gana, al·lucinacions tàctils, paranoia i convulsions Les
morts relacionades amb la cocaïna, si la dosi és suficientment alta, es produeixen per aturada cardíaca o respiratoria, en qualsevol de les modalitats de consum, però principalment després de l'administració intravenosa. Es
tracta d'una droga molt llaminera i de difícil autocontrol. El
temps mig que s'està sota l'efecte de la cocaïna és de 19 a 150 minuts.
La cocaïna és un estimulant intens i de poca durada, amb un potencial elevat d'addició psicològica. EL
"crack" és extremadament addictiu. Provoca
una gran dependència psicològica. És una de les més elevades d'entre les diferents substàncies psicoactives. S'ha d'augmentar la quantitat, davant la creença progressiva de no poder realitzar la vida habitual sense el seu consum, produeix gran cansament i apatia si no hi ha consum.
El consum de cocaïna afecta a una gran capa social i d'edats de la població: A
tots els grups d'edat, des de nens i adolescents fins a avis, però de forma especial entre els 18 i 35 anys. Ambdós
sexes. Tota
classe social. Tot
tipus de professió. Qualsevol
lloc, tant de ciutat com el món rural. Ho
poden consumir nois/es, homes o dones de qualsevol edat. Els percentatges de consum en la població escolar de 14 a 18 anys són més elevats que en la població general, el que indica un major grau de penetració de la Cocaïna a la població juvenil. A mesura que augmenta l'edat augmenta també la proporció de consumidors de Cocaïna. Es
pot consumir o aconseguir a qualsevol lloc, des de l'escola, universitat o qualsevol bar o discoteca de moda. Segons
l'última enquesta del Plan Nacional Contra la Droga que data de l'any 1998 entre la població escolar diu: "Els
resultats d'aquesta enquesta posen de manifest, entre altres fenòmens el notable increment del consum de cocaïna entre els escolars espanyols, el que ha portat a fer una anàlisi més complert. Per
el conjunt d'escolars de 14 a 18 anys l'edat mitja d'inici al consum és als 15,4 anys, sense que existeixin diferències entre nois 15.5 anys i noies 15,4 anys. No obstant, el sexe condiciona de manera molt important les prevalences d'ús com es posa de manifest que el 6% de nois hagi consumit cocaïna en alguna ocasió en front del 3% de les noies. Sobre
el consum de cocaïna i rendiment acadèmic, es veu que el fet d'haver consumit cocaïna alguna vegada té relació amb el nombre de cursos repetits. De fet la prevalença de consum pels escolars que han repetit algun curs és de 9,7% (tres vegades per sobre dels que no han repetit mai cap curs) i arriba fins un 11% entre els que han repetit dos o més cursos. D'altra banda, els consumidors de cocaïna presenten un nombre d'absències o faltes a classe molt superiors, als no consumidors. Els
consum de cocaïna i la disponibilitat econòmica dóna una prevalença de consum més alta com més alta és la disponibilitat econòmica. Els que diuen que han consumit cocaïna alguna vegada disposaven com a mitja de 3.337 pessetes setmanals, en front de les 1.174 pessetes dels que no han consumit mai. Tal
com s'utilitza el temps lliure té una relació amb el consum de cocaïna. Així els escolars que fan sortides nocturnes tenen una associació directa amb el grau d'experimentació amb la cocaïna. Si entre els que no surten mai de nit hi ha una prevalença d'ús de 0,5%, per quins surten tres o més vegades a la setmana arriba al 10,2%. També l'hora de tornar a casa quan se surt el cap de setmana s'associa amb la prevalença d'us. Així, la probabilitat de consumir cocaïna entre els que tornen a casa abans de les 24 hores és petita, un 0,6%. Augmenta progressivament a mida que ho fa l'hora de tornada. S'arriba a tenir una prevalença del 2,8% entre els que tornen entre les 24 i les 03.00 hores i del 17,5% entre els que tornen més tard d'aquesta hora. Pel que fa al tipus d'activitats en què fan servir el temps lliure els escolars, es veu que la prevalença més alta és entre els que van tots els dies a discoteques o a bars/pubs, amb prevalences del 18.9% i a 7,4%, respectivament. Pel contrari, la pràctica d'activitats esportives, l'assistència a espectacles esportius i la lectura s'associen amb prevalences d'ús més baixes. En
l'estudi dels consumidors de cocaïna, associades a altres substàncies, es veu que els consumidors escolars de cocaïna també són consumidors de tabac en un 76,5% en front del 25,6% dels que no han consumit cocaïna. Els consumidors escolars d'aquest producte són també consumidors abusius d'alcohol. Els
consumidors de cocaïna i altres drogues il·lícites, donen el següent quadre:
A tall de resum es pot afirmar que els consumidors de cocaïna tenen moltes probabilitats de ser també consumidors d'altres drogues il·lícites. Es poden observar quatre pautes de probabilitat: La pràctica totalitat dels consumidors de cocaïna prenen derivats del cannabis. La meitat dels consumidors prenen al·lucinògens, speed o amfetamines i èxtasis. Dos de cada deu consumidors prenen substàncies volàtils o tranquil·litzants. El 13,7% prenen heroïna".
TREBALLEM AMB CANÇONS
COMPRENSIÓ ORAL I INTERCANVI D'OPINIONS. ANALITZAR-LES A PARTIR DEL TEXT ESCRIT. PROPOSTES: "Cocaine"
- Eric Clapton "No
supo decir no" - J.Luís Perales |
