Presentacio

Alcohol

Cannabis

Heroina

Tabac

Cocaina

Disseny

Lsd

Antidepresives

Doping

Legislació

Bibliografia

Glosari

Recursos

bustia de correu

 

El dopatge, és l'administració a una persona sana, o la utilització per ella mateixa, de substàncies estranyes a l'organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals, tenint com a única finalitat, augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d'aquestes persones.

Actualment, l'acte de dopar-se, ja no és, excepte en alguns casos, l'acte aïllat d'un esportista el dia de la competició. Ara, molts equips ho practiquen d'una manera sistemàtica i organitzada.

La causa principal de l'augment dels casos de dopatge és l'excés de comercialització que està patint l'esport. La recent explotació dels drets de televisió i el fet que certs patrocinadors concedeixen retribucions als esportistes en funció de les medalles obtingudes fan que, aquests pateixin una forta pressió psicològica, sent els atletes joves els més perjudicats.

El doping a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes està en contra d'un dels principis fonamentals de l'esport que és el de la competència justa i equitativa i per això el Comitè Olímpic Internacional i les Federacions esportives internacionals han prohibit l'ús de substàncies dopants. Aquesta prohibició s'ha fet explícita en la llei de cultura física.

Els controls de dopatge es realitzen en la majoria de les grans competicions internacionals i cada cop amb més freqüència. Els reglaments de control d'ús de substàncies dopants varia en funció de l'esport i la selecció d'un esportista per a ser controlat pot estar feta seguint diferents criteris.

Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d'una competició, se li pren una mostra d'orina just al moment d'acabar aquesta i es precinta en presencia de l'esportista i d'un acompanyant autoritzat. Part de l'orina s'analitza en un laboratori a curt termini i l'altra es conserva per si el resultat és positiu i es demana una segona anàlisi (contraanàlisi).

A part del sistema esmentat anteriorment, també hi ha altres mètodes per fer un control de dopatge, com poden ser l'anàlisi de sang o de cabell. El primer és un mètode poc utilitzat, perquè resulta més car i més agressiu que els altres, però té un alt grau de fiabilitat. El segon és més car que l'anàlisi d'orina i pot detectar substàncies després de bastant temps d'haver estat consumides.Es fa prenent una porció de cabell del gruix d'un llapis, ja que amb un sol cabell no es pot fer

 Un resultat positiu en un test de dopatge significa la desqualificació i, de vegades també, una sanció.

Sempre han existit tècniques o substàncies utilitzades pels esportistes per tal d'augmentar la seva força, i resistència i millorar d'una manera artificial les seves actuacions, però el doping, de la manera que nosaltres l'entenem va aparèixer al segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants i l'esport es transformà en el que coneixem avui.

Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l'heroïna i la morfina. L'heroïna era principalment utilitzada en les carreres de cavalls i la morfina en la boxa i els anomenats esports de resistència. Es creu que la morfina va ser la causa de la mort de l'Arthur Lindon, un corredor ciclista galés que va morir uns mesos després de la carrera Bordeus - París al 1896, convertint-se en la primera víctima mortal del doping.

A principis del segle XX les coses es van començar a descontrolar amb l'aparició de l'estricnina, l'efedrina i els esteroides.

L'equip tècnic de Thomas Hicks, un corredor que va guanyar la marató de 1904 en els Jocs Olímpics que es van dur a terme a Londres li van administrar la primera de les anteriors substàncies combinada amb alcohol i cocaïna per portar-lo a la victòria.

L'efedrina va ser la precursora de les amfetamines. Desenvolupades a principis de 1930, les amfetamines es van començar a utilitzar als Jocs Olímpics de Berlín al 1936. Van ser molt consumides en el camp de batalla durant la Segona Guerra Mundial i es van fer molt populars en els anys següents degut que es podien comprar lliurement. Uns anys més tard les amfetamines es van veure clarament implicades almenys en la mort de tres esportistes, dues de les víctimes van ser ciclistes: el danès Knut Enemark Jensen, que va morir durant la carrera de 100 m contra rellotge dels Jocs Olímpics de Roma al 1960 i l'anglès Tom Simpson que va morir al tour de França del 1967 . L'altra víctima, un jugador de futbol francès, en Jean-Louis Quadri que va morir al 1968.

El punt de partida del doping hormonal cal buscar-lo en els treballs del psicòleg francès Eduard Brown-Séquard al 1889 i en els d'Ernest Laqueur, qui, al 1935 va aconseguir aïllar l'hormona masculina, testosterona. A partir del 1950 les hormones van començar a ser utilitzades en l'esport, sent l'aixecament de pes i l'atletisme els primers esports en fer-ho. L'ús d'aquestes substàncies es va estendre ràpidament. El tenista espanyol Andrés Gimeno va reconèixer haver-les consumit al 1959 i al 1970 es va descobrir que les hormones eren rera de l'èxit esportiu d'Alemanya de l'Est. Uns anys més tard al 1988, el canadenc Ben Johnson va ser desqualificat dels Jocs Olímpics perquè també n'havia consumit.

Un dels majors escàndols dins de la història del doping el va protagonitzar l'equip FESTINA que participava al Tour de França del 1997. Dins d'un dels cotxes de suport a l'equip es van trobar hormones del creixement, EPO, testosterona, corticosteroides i amfetamines. El cap de l'equip i el metge van ser detinguts.

Aquest fet i les posteriors investigacions va servir per destapar el problema: el consum de substàncies dopants era habitual dins del món del ciclisme.

Durant aquests últims anys el doping ha donat un gir perillós. Hi ha moltes més substàncies i sistemes per utilitzar i aquestes representen un greu perill per la salut dels atletes, degut a la capacitat que tenen d'afectar a més d'una funció corporal a la vegada i reprogramar les activitats del cos.

Per anar a substàncies prohibides

FER UN TREBALL DE RECERCA

A partir de la informació publicada a la premsa realitzar un dossier a on es recullin els casos de dopping detectats en els darrers Jocs Olímpics Sydney 2000. Cal especificar de cada cas el nom de l'esportista, la seva nacionalitat, l'esport que practicava, la substància detectada i la sanció imposada