ABSORCIÓ |
Funció pròpia de l'organisme viu que consisteix en la penetració al medi intern intercel·lular o extracel·lular. |
ADDICCIÓ |
Dependència respecte d'una substància, a l'ús de la qual no es pot renunciar. |
ADULTERACIÓ |
Delicte consistent en la modificació de queviures destinats al consum públic mitjançant subministrament nociu a la salut. |
ALCALOIDE |
Relatiu o pertanyent als alcaloides.Alcaloides: nom genèric de substàncies orgàniques nitrogenades, de caràcter bàsic, d'origen vegetal, que en general tenen a dosi feble, uns marcats efectes fisiològics sobre l'home i els animals. |
ANALGÈSIC |
Medicament que suprimeix el dolor. |
APOPLEXIA |
Extravasació massiva de sang a l'interior de l'encèfal, provinent d'una artèria intra. Accidents vasculars cerebrals amb pèrdua sobtada del coneixement amb suspensió de la motilitat voluntària i de la sensibilitat tot conservant, però, les funcions vegetatives. |
AUTOESTIMA |
Convenciment de la pròpia vàlua. |
COMA |
Estat patològic caracteritzat per la pèrdua de les funcions de relació / consciència, motilitat i sensibilitat. |
CROMATOGRAFIA |
Mètodes d'anàlisi immediat basat en la percolació d'una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d'una fase estacionària, que pot ésser sòlida o bé líquida fixa impregnant un suport inert; els components de la mescla se separen d'acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària. |
DELIRIUM TRÈMENS |
Estat de confusió mental onírica caracteritzat per al·lucinacions terrorífiques i per greus trastorns neurovegetatius, propi dels alcohòlics crònics, especialment en casos d'abstinència brusca. |
DESTIL·LACIÓ |
Operació de separació dels constituents d'una mescla líquida, segons llur diferent pressió de vapor. |
DEPRESSIÓ |
Estat emocional caracteritzat per una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l'ansietat (depressió ansiosa), el cansament i a la desanimació o un cert sentit d'impotència, inferioritat i dependència en son també trets característics. |
DESHIDRATACIÓ |
Disminució de la quantitat d'aigua de l'organisme com a resultat del desequilibri entre l'aportació i les pèrdues d'aigua o d' aigua i de sals conjuntament. |
DILUIR |
Minvar la concentració d'una substància sòlida, líquida o gasosa per dilució, dir sobretot en el cas de les dissolucions. |
DISSOLVENT ORGÀNIC |
Component d'una solució (generalment el que hi prepondera quantitativament) en el qual hi ha dispers el solut. |
DRENATGE |
Evacuació dels líquids formats en una determinada part de l'organisme. |
EPILÈPSIA |
Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis. |
ESQUIZOFRÈNIA |
Psicosi caracteritzada per la manca d'equilibri psicològic. |
ESPECTOMETRIA |
Acció que permet de separar una radiació en els seus components monocromàtics, atenent a la longitud d'ona o a la freqüència. |
ESTIMULANT |
Dit d'aquell medicament que augmenta o fa més activa una determinada funció o activitat fisiològica. |
EXTRAPOLACIÓ |
Prolongació d'una llei o funció fora dels límits on ha estat determinada. |
FARMACOLÒGIC |
Relatiu o pertanyent a la farmacologia. Farmacologia: Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els seus nivells d'organització. |
FERMENTACIÓ |
Procés de transformació d'un substrat orgànic produït pels enzims de llevants, bacteris o fongs i que s'esdevé amb despreniment de gasos o sense. |
FISIOLÒGIC |
Relatiu o pertanyent a la fisiologia.Fisiologia: Branca de la biologia que estudia les funcions dels éssers vius i els mecanismes que les regulen i les regeixen. |
HIPERIRRITABILITAT |
Excés d'irritabilitat. |
INHALAR |
Aspirar certs gasos, vapors o líquids degudament polvoritzats. |
IMMUNITAT |
Conjunt de processos immunitaris que són portats a termes en absència d'anticossos i són possibles gràcies als limfòcits T3(timodependents). |
INTRAVENOSA |
Que es verifica en l'interior de les venes. |
METABOLISME |
Conjunt de les reaccions que tenen lloc en els éssers vius. Agrupa les funcions vitals de la nutrició, la respiració i la síntesi. |
MALÀRIA |
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere plasmòdium i transmès a l'home per la picada de mosquit del gènere anopheles infectats. |
MONÒXID DE CARBONI |
Molècula del qual només conté un àtom d'oxigen i un de carboni. |
NEURONA |
Cèl·lula diferenciada pròpia del teixit nerviós, constituïda per un cos cel·lular amb prolongacions (neurita i dendrites), que constitueixen la unitat funcional del sistema nerviós. |
NEUROTRANSMISSOR |
Substància química orgànica sintetitzada i alliberada per unes terminacions nervioses i que actua en el sistema nerviós. |
NORADRENALINA |
Derivada de la fenilalanina i de la tirosina que es produeix a les glàndules suprarenals i en determinades cèl·lules nervioses. Té com a funció la transmissió d'impulsos nerviosos, també pot tenir funció d'hormona. |
PARANOIA |
Psicosi caracteritzada per l'aparició d'idees delirants i obsessives, normalment de grandesa, de persecució o d'anormalitat somàtica. |
PLACENTA |
Òrgan matern dels mamífers, a través del qual s'aporta oxigen i substàncies nutritives a l'embrió. |
PNEUMÒNIA |
Inflamació microbiana aguda d'un lòbul sencer del pulmó. |
PSICOSI |
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat. |
PSICOTÒNIC |
Estimulant psíquic, restaurador de l'activitat mental. |
REUMATISME |
Nom genèric amb què són conegudes diverses malalties que tenen en comú el dolor i la impotència funcional d'alguna porció de l'aparell de locomoció (ossos, músculs i articulacions). Cal esmentar l'artritis, l'artrosi, la col·lagenosi i la gola. |
SEROTONINA |
Amina amb activitat fortament vasodepressora que es troba en el sèrum sanguini i en les plaquetes de la medul·la òssia dels mamífers. |
SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA |
Patologia consistent en un conjunt d'alteracions psíquiques i somàtiques que pateixen les persones habituades a qualsevol droga quan deixen de prendre-la. |
SINTÈTIC |
Relatiu o pertanyent a la síntesi. Síntesi: Combinació dels elements d'un tot després d'haver-los separat. |
SINTETITZAR |
Preparar un compost químic per síntesi. |
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL |
Constituït per l'encèfal i la medul·la espinal, és la part del sistema nerviós que ens controla l'activitat general. Regula el funcionament dels diversos òrgans i aparells del cos, i s'hi localitzen les funcions psíquiques superiors pròpies de l'ésser humà. |
SISTEMA NERVIÓS SIMPÀTIC |
És una de les vies a través de les quals l'hipotàlem controla les funcions orgàniques. |
TERAPÈUTIC |
Part de la medicina que s'ocupa del conjunt dels preceptes destinats al tractament de les malalties. |
TÒXIC |
Dit de les substàncies metzinoses o verinoses. |
VASOCONSTRICCIÓ |
Disminució del calibre dels vasos sanguinis. |