Presentacio

Alcohol

Cannabis

Heroina

Tabac

Cocaina

Disseny

Lsd

Antidepresives

Doping

Legislació

Bibliografia

Glosari

Recursos

bustia de correu

 

disseny

L'èxtasi està fabricat a partir d'un producte farmacèutic, la 3,4-metilendioximetamfetamina, (C11H15NO2) coneguda també pel seu acrònim MDMA. La van fabricar l'any 1914 els laboratoris Merck d'Alemanya per rebaixar les ganes de menjar, no es va arribar a comercialitzar per la seva falta d'utilitat terapèutica. Químicament és a mig camí entre les amfetamines i la mescalina, però farmacològicament té efectes sensiblement diferents als d'aquestes dues substàncies.

Als EUA va ser utilitzada durant els anys seixanta, però a Europa no hi va arribar fins als vuitanta i ràpidament es va convertir en una droga de gran difusió. La seva vinculació a la música disco, el desprestigi de l'heroïna, la cocaïna i l'administració oral va afavorir una elevada utilització entre la joventut.

Fins a la data actual els principals laboratoris que la fabriquen són europeus, però degut a que els materials i els coneixements per fabricar-los són molt elementals es pot produir en qualsevol lloc.

L'extasi també és conegut com "la píndola de l'amor", "eros".

Es consumeix per via oral, poden ser pastilles que tenen diferents mides i colors, infinitat de noms fins a 200 de coneguts.

El seu consum s'associa amb festes, com a substància desinhibidora, per no notar el cansament i allargar la nit. Va acompanyada de grans quantitats d'aigua.

 

efectes

Dóna una sensació de plaer i d'intensa emotivitat. Té una estimulació motora més gran que la de la cocaïna. Pot arribar a crear una crisis d'ansietat. L'endemà apareix cansament.

En consumir-la apareix tensió muscular, augment del ritme cardíac, boca pastosa i la mandíbula pot ballar una mica. Augmenta la temperatura del cos, el que pot produir una hipertermia.

S'ha observat en alguns consumidors més irritabilitat, ansietat, eufòria, millora l'autoestima i agressivitat, conflictes en la relació i descens en el rendiment escolar o laboral.

Si s'administren en dosis elevades poden produir paranoies, insomni, psicosis i fortes al·lucinacions visuals i auditives així com pèrdues de coneixement. Un cop ha passat l'efecte pot venir un esgotament físic i depressió.

Es pot tenir dificultats per dormir i pèrdua de la memòria.

Ja fa temps que es coneix que l'èxtasi pot lesionar les neurones productores de serotonina en el cervell de rates i micos, i fins i tot l'administració única pot lesionar el cervell de forma irreversible.

Segons Josep Eladi Baños de la UAB; "La serotonina és un important neurotransmissor cerebral i molts fàrmacs antidepressius, com la fluoxetina (Prozac), actuen augmentant la seva concentració en el cervell dels malalts deprimits. És, doncs, una substància important que permet la comunicació de les neurones implicades en situacions com l'estat d'ànim, el comportament afectiu i el dolor. Fins fa poc temps, les evidències de la possible toxicitat de l'èxtasi en humans es limitaven a dades indirectes, com la presència d'una menor quantitat de derivats de la serotonina en el líquid cèfalo-raquidi. Però diversos estudis han permès observar una reducció del nombre de neurones productores de serotonina en individus que havien pres èxtasi, un fet relacionat directament amb la intensitat del consum. Estudis neuropsicològics han revelat alteracions de la memòria i d'altres funcions cerebrals superiors, així com una freqüència més gran de trastorns depressius i de la son en consumidors de la droga.

Però les evidències es van acumulant a favor de la hipòtesi que la droga pot produir toxicitat cerebral a llarg termini. Primer, els resultats en animals; després, les evidències indirectes; i ara, els estudis d'imatge i les proves neuropsicològiques afavoreixen la creença que l'èxtasi pot lesionar les neurones que produeixen serotonina, especialment en algunes situacions. S'està investigant si les lesions ja apareixen amb la primera dosi o a dosis baixes.

És probable que els efectes es facin només evidents quan la lesió sigui ja extensa. Un article publicat a la prestigiosa revista britànica "Lancet" assenyalava que la consistència dels estudis clínics, epidemiològics i neurològics suggereixen intensament que la MDMA pot causar efectes neurotòxics en alguns individus, especialment els que prenen dos o més dosis a la vegada, els que l'usen almenys cada dues setmanes o en prenen tot un dia i els que se la injecten. És molt probable que l'abús d'èxtasi comporti lesions neurològiques, especialment en alguns tipus de consum, i no tenim la seguretat que un sol comprimit no pugui causar danys. El dubte és si no serà massa tard quan n'estiguem segurs del tot".

No s'ha demostrat que generi dependència física però sí psíquica a l'haver d'incrementar la dosi per tenir el mateix resultat, això no vol dir que no estigui exempta d'altres riscos degut a la seva toxicitat.

Segons l'última enquesta del Plan Nacional Contra la Droga que data de l'any 1998 entre la població escolar diu:

"El consum d'èxtasi, que va créixer espectacularment en el període 1994-96, s'ha reduït l'any 1998 fins a estar per sota dels nivells que tenia el 1994.

El nombre de pastilles d'èxtasi preses per sessió és de 2,5, tenint en compte que la durada d'una sessió és de 5,6 hores, el 31% dels que han provat declaren haver pres 3 o més pastilles en una sola sessió (període en el qual s'està ininterrompudament sota els efectes d'aquesta substància).

Els llocs més freqüents de consum són les discoteques, un 64%, els bars o pubs un 29,7% i festes un 15,9%. En quant a les motivacions són la diversió un 46,1%, la experimentació de noves sensacions un 39,5% o ballar un 22,9%. Una dada que confirma la associació del consum d'èxtasi amb contex lúdics, és que el 56% de qui la varen consumir en l'últim any ho varen fer principalment els caps de setmana i un 40% en ocasions especials (festes, aniversaris, etc..).

El consum d'èxtasis es significativament major entre els nois i augmenta a mesura que s'incrementa l'edat. Als 14 anys afirma haver-lo provat el 2% en front el 9,1% que ho ha fet als 18 anys. La mitjana d'edat d'inici al consum és de 14.8 anys"

A Catalunya, el 58% de joves que ha consumit drogues sintètiques, ho ha fet entre els 18 i 24 anys. Mentre que el 12% ho ha fet entre els 14 i 17 anys; un 4,2% dels escolar diuen haver provat l'èxtasi, amb la qual cosa aquest percentatge esdevé un dels més alts de l'Estat espanyol.

QUÈ ET DIU AQUEST DIBUIX?

    1. ESCRIU TOTES LES IDEES QUE ET SUGGEREIXI

     


    2. FEU UNA TAULA RODONA