En aquesta pràctica veureu com definir i assignar valors a variables i funcions. La forma com es fa la definició o assignació determina la interactivitat de gràfics i càlculs.

Un cop definides les funcions, es poden fer diverses accions i operacions, com ara trobar valors o representar gràficament. Al menú Anàlisi trobareu les eines de treball més corrents en l'anàlisi matemàtica: derivació, integració i càlcul de límits.

Llegim al diccionari de l'IEC:

variable. f. En programació, posició de memòria identificada amb un nom, que pot variar de contingut en l'execució d'un programa informàtic.

En la Wiris podeu establir variables justament amb la finalitat que acabeu de llegir i, a més, podeu definir funcions pròpies que empren aquestes variables.

Els noms de variables i funcions, el que s'anomena identificadors, es poden construir amb cadenes alfanumèriques tan llargues com es vulgui. Els caràcters que es poden utilitzar són les lletres minúscules, les lletres majúscules, i també accentuades o amb dièresi, les lletres gregues, els números del 0 al 9 i els símbols _ i ?.

Cal tenir present que:

• Els identificadors han de començar amb una lletra (minúscula, majúscula, accentuada o amb dièresi o una lletra grega) o amb el símbol _.
• La Wiris diferencia entre lletres majúscules i minúscules. Així, doncs, x i X són variables diferents.
• Els identificadors no poden tenir espais en blanc ni altres símbols que no siguin _ o ?.
• El fet de que A? pugui ser utilitzat com a nom d'un identificador comporta que en les preguntes amb resposta que heu vist a la pràctica 2 cal deixar un espai en blanc davant del signe ?. Així, per comprovar si els valors de A i B són iguals cal escriure A==B ?.

S'ha dit a les pràctiques anteriors que en una finestra activa de la Wiris hi poden haver diferents blocs de càlculs, el que habitualment s'anomena problemes.

• És molt important saber que els valors de les variables o les definicions de funcions pròpies no passen d'un problema a un altre.
  
  
• Tanmateix, hi ha un recurs de la Wiris que es pot considerar d'ampliació que es mostra en l'animació que podeu obrir amb la icona de l'esquerra i que consisteix en la possibilitat de definir llibreries per a una finestra activa. En una llibreria s'hi poden definir variables o funcions que s'aplicaran a tots els problemes o blocs de comandes que s'obrin en aquella sessió de treball. Si us interessa el tema, podeu clicar a la icona de l'esquerra i veure una animació que ho explica. Tanmateix, ja s'ha dit que es tracta d'un recurs avançat i per aquesta raó s'exposa amb detall i se'n donen exemples a la pràctica 6 del mòdul 7.

Observeu alguns exemples sobre els noms que poden tenir les variables a la finestra següent:

Ja heu vist a la pantalla activa de l'apartat anterior que el signe = assigna un valor a una variable; si la variable depèn d'altres elements, agafa els valors que en aquell moment tinguin en el problema.

• A les variables els podeu assignar com a valors tots els elements amb què la Wiris treballa: constants, vectors, matrius, elements geomètrics, etc.
• Tots aquests elements diversos poden ser, també, el resultat de les funcions pròpies que es defineixen, aspecte aquest del qual es parla més avall i en mòduls successius.

El signe := serveix per definir una variable de manera que el seu valor s'actualitzi quan canvien els valors d'altres elements que intervenen en la definició.

• La interpretació de les circumstàncies en què cal emprar el signe = o bé := es fa molt entenedora en el tractament interactiu dels gràfics. Vegeu la pràctica 5 i la pràctica 6 i la fitxa d'ampliació.
• La finestra següent mostra la diferència entre els dos signes = i := de definició i assignació de valors a variables. Obriu-la, observeu i feu altres proves.

Per definir una funció que interessi en el context d'un problema, es fa servir el signe :=. Un cop definida la funció, es poden fer les accions de càlcul i representació gràfica.

En la pantalla següent es mostren dues activitats per a alumnes de secundària: la primera per treballar la manera com es representa una funció, i la segona per relacionar les solucions d'una equació amb els punts d'intersecció de dues funcions. Totes dues coses seran exposades amb detall en altres pràctiques del curs.

• Per al càlcul de límits utilitzeu les icones del menú i els símbols , i (que equival a infinit sense signe) que trobareu en el menú .
• Observeu que hi ha tres icones diferents per calcular límits: el central, per la dreta i per l'esquerra.
• Per derivar o integrar, a més de les icones del menú , podeu utilitzar la comanda deriva o integra i també el símbol d'apòstrof '.
• Els càlculs es poden efectuar sobre funcions definides o sobre expressions.

• Calculeu les derivades successives de la funció f; per fer-ho, aneu afegint
  successius apòstrofs '.
  (Atenció: no és correcte fer servir les cometes " per escriure la segona derivada)
• En el segon bloc de comandes afegiu-hi f '(2), deriva(f, 2) i deriva(f, 3), feu que es calculi i interpreteu els resultats.
• En el límit, canvieu el valor al qual tendeix x per .
• Canvieu els límits d'integració.
• Feu proves amb altres primitives de funcions.
• Recordeu que aquests temes es tractaran amb profunditat més endavant, en el mòdul 6, dedicat a l'anàlisi.

Al llarg de les pràctiques, haureu observat que la Wiris utilitza tres símbols igual: el senzill =, el de les assignacions que s'actualitzen sempre := i, conceptualment, el de les equacions == o igual llarg (que actualment ja es pot substituir per un igual senzill)

Els tres símbols es poden entrar pel teclat o amb les icones del menú . Si voleu aclarir-ne una mica més l'ús, premeu la icona de l'esquerra.