Una de les novetats de la versió 2008 de la Wiris és la incorporació d'un recurs que permet modificar de forma molt àgil un valor numèric que intervingui en els càlculs d'una activitat Wiris. En aquesta pràctica en coneixereu la sintaxi i us en presentem alguns exemples.

Conseqüentment a això que acabem de dir, sempre que vulguem fer ús d'aquesta comanda haurem d'assignar-la a una variable numèrica

a := desplaçador(....)

Ho hem de fer mitjançant el signe :=, el que permet l'actualització interactiva, perquè volem que la variable prengui el valor que en cada moment indiqui el desplaçador.

Què hem d'indicar com a arguments a la comanda desplaçador?

• Valor mínim i valor màxim que volem que pugui prendre la variable. El valor mínim i el valor màxim es donen com un recorregut de la Wiris.
• Opcional: Salt entre un valor i un altre dels que volem per a la variable. Si el volem indicar es farà incorporant-lo al recorregut que s'acaba de comentar. Si no indiquem salt la variació d'un valor a un altre correspondrà al valor decimal corresponent a un píxel segons el dibuix del desplaçador.
• Opcionalment: valor inicial que volem que tingui la variable (si no l'indiquem s'assigna a la variable el valor mínim)

Vegeu tres exemples:
            

• El primer donarà valors a una variable a compresos entre 1 i 10. Com que no li diem res en contra seran valors decimals. Inicialment serà a=1.
• El segon donarà valors a una variable b compresos entre 1 i 10, que varien de 1 en 1 (salt). Això és el que caldrà fer si volem valors enters per a una variable i en aquest cas, com que no s'ha indicat valor inicial, seria b=1.
• El tercer donarà valors a una variable c entre 1 i 15 variant de 2 en 2, és a dir valors del conjunt {1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15}. Com que així ho indiquem el valor inicial serà c=3.

Com ho farem per visualitzar el desplaçador en el tauler gràfic interactiu?

• Mitjançant una comanda dibuixa.
  Si el desplaçador té de nom a posarem dibuixa(a) i apareixerà al tauler gràfic un element de dibuix semblant al següent, que correspon a l'últim dels exemples anteriors:
                                   
  
  
• Naturalment per tal de modificar el valor de la variable associada al desplaçador caldrà moure la peça pentagonal.
  
  
• La presentació que fa la Wiris dels desplaçadors, de moment, queda molt fixada.
  • La mida és fixa, amb un nombre de píxels determinat. Si fem zoom aquesta acció no s'aplica al desplaçador.
  • Podem variar el color de la "peça mòbil", posant un argument a la comanda dibuixa.
  • Podem variar el punt del tauler gràfic on es dibuixarà el desplaçador, indicant-ho també en el lloc oportú de la comanda dibuixa. La referència és el punt de l'esquerra, on es comença a escriure l'etiqueta que dóna en cada moment el valor del desplaçador. Vegeu un exemple:
                    
    

Podeu obrir una finestra activa i analitzar com s'ha elaborat el codi.
Pel que fa al desplaçador:

• observeu que s'ha definit perquè la variable pugui variar entre -10 i 10. Com que no s'ha indicat res en contra, a pren "tots" els valors decimals entre aquests dos.
• observeu també que s'ha indicat en quin punt de la pantalla el volíem situar.

Us suggerim una altra possibilitat d'ús d'un desplaçador amb valors enters per copsar què representa la idea d'esfera polièdrica, que és la forma com la Wiris representa el que de vegades se'n diuen "cossos rodons". Mireu el codi següent i practiqueu:

Per acabar un exemple més elaborat: construcció d'un triangle conegudes les longituds dels tres costats, que s'entraran mitjançant tres desplaçadors.

• Estudieu el codi, amb el benentès que algun detall convindrà que el consulteru a l'índex alfabètic de la Wiris (per exemple la comanda arc) i d'altres (especialment el tractament de la intersecció de figures) heu de saber que es treballaran més a fons en el mòdul següent.
• Imagineu variants didàctiques d'aquest exercici però, sobre tot, penseu com aprofitareu la possibilitat de variar les longituds dels costats amb els desplaçadors.
• Alerta!!! Estudieu què passa quan volem construir un triangle amb tres longituds de costats que no ho permeten. La manera de treballar de la Wiris fa que la figura no es dibuixi però en canvi no apareix cap missatge d'error. (Queda dibuixada la figura anterior i a continuació podem passar a fer un cas amb solució sense cap problema.)