Clicant a la icona de l'esquerra podreu veure i executar les comandes que creen el tauler gràfic interactiu de la imatge anterior. Observeu que els vèrtexs es poden moure, però, en aquesta primera presentació a fi i efecte els arcs es mostrin correctament, no es pot passar cap vèrtex al semiplà contrari respecte a la recta que conté el costat oposat, és a dir que els vèrtexs A, B, C del triangle han de trobar-se situats en sentit antihorari. ( )

A continuació, detallarem les comandes emprades i la seva sintaxi. Podeu intentar reconstruir l'activitat sense obrir la solució que trobareu en la finestra activa de la dreta.

• La comanda angle calcula el menor angle definit per dues rectes o dos vectors. En el primer cas, torna un valor entre 0 i /2, i en el segon cas, entre 0 i .
• Si F és un Triangle (o un Polígon o una Poligonal), llavors la comanda angle(F,i) calcula l'angle corresponent al vèrtex i-èsim. Per defecte, els angles estan donats en radiants, i perquè apareguin en graus hem d'aplicar la comanda convertir.
• Apliquem la comanda coeficient al resultat perquè així tenim els nombres de graus. Si ho deixem com una magnitud angular, les capses de text que fem servir ens mostren la paraula grau_angular darrere el número.
• Definim els angles del triangle de la nostra activitat utilitzant una llista, guardem els angles en graus en les variables alfa, beta i gamma (les lletres gregues a, b i g s'entren usant les icones de la carpeta i es poden fer servir per designar identificadors; la lletra grega pi, p, també serveix amb aquesta finalitat i per això si ens volem referir al número hem de fer servir la icona corresponent o escriure'l amb Ctrl+P) i en guardem la suma en la variable Suma.
• Definim els arcs que marcaran els angles i els guardem en una llista per fer més lleugera la comanda dibuixa que utilitzarem a la tercera part. Per escriure les rectes que defineixen els arcs, podem emprar la icona ; els dos primers arguments de la comanda arc són les rectes i el tercer argument és el radi. Cal anar amb compte amb l'ordre dels punts per marcar els angles que ens interessen.

Tot això és més llarg d'explicar que d'escriure en el tauler interactiu de la Wiris. També és ben fàcil d'entendre un cop ho hem escrit:

Finalment, a la tercera part escrivim les ordres per dibuixar tots els elements en el tauler gràfic de la Wiris. Adoneu-vos en especial de...

• L'ordre amb què s'inclouen les comandes: d'allò que volem "al darrere" fins a allò que volem "en primer pla".
• La possibilitat "d''omplir" els arcs i d'aquesta manera s'han acolorit els angles.

La comanda polígon genera el polígon resultant d'unir els vèrtexs de la figura, els quals s'entren com a arguments de la funció. Es dibuixen ordenadament els segments entre els vèrtexs indicats i el darrer vèrtex entrat com a argument s'uneix amb el primer per tancar el polígon.

• També existeix la comanda poligonal que traça únicament els segments que uneixen els vèrtexs indicats. La diferència entre les dues comandes és que un polígon és una corba tancada sempre, mentre que una poligonal és una corba oberta excepte quan el seu últim vèrtex coincideix amb el primer.

Construïm la resposta de la Wiris emprant una mica de programació: la sentència que podem trobar a la carpeta , aplicada dues vegades. Observareu que hem assignat la resposta amb perquè s'actualitzi interactivament.

• Vegeu que per a la comprovació de la correcció de l'aproximació dintre del marge d'error permès hem d'aplicar aplicar la comanda valor absolut, entrada amb la icona de la carpeta . Aquesta funció no es pot pas entrar per teclat amb | |; si ho volguéssim fer per teclat hauríem d'escriure absolut(Areaprox-Ar) .

Cal remarcar que l'ordre en que es donen aquestes comandes de dibuix i escriptura no ha estat pas escollit a l'atzar: observeu que es dibuixa el polígon i els vèrtexs en primer lloc per aconseguir mantenir el polígon en segon pla, perquè no oculti les instruccions i les respostes en cas d'estirar-lo a una mida prou gran.

Per veure tot el codi que ha servit per elaborar l'activitat, podeu obrir una finestra activa de la Wiris clicant a la icona de l'esquerra.

• Comprovareu que s'ha indicat un recorregut per al desplaçador entre 50 y 300. Si volguéssim fer més gros el tauler gràfic i obtenir quadrilàters d'àrea més gran de 300 (o alternativament més petits de 50) només caldria canviar el recorregut del desplaçador i l'activitat seguiria funcionant correctament.

Si ja heu enllestit la pràctica i ja heu conegut treballat amb la comanda àrea pot ser interessant comentar com podríem solventar el problema que tenim en la primera activitat d'aquest apràctica de no poder moure lliurement els punts del triangle perquè, segons com els movem els arcs passen a marcar els angles exteriors i no els angles del triangle (en canvi la comanda triangle(T,i) sempre dóna, com heu vist, els angles del triangle).

L'artifici serà presentar la comanda àrea_orientada que, aplicada a un triangle o un polígon ens dóna resultat positiu si els vèrtexs que defineixen el triangle estan situats en sentit antihorari (com a l'exempledel triangle tal com s'ha trebalat ) i en canvi dóna negatiu si els vèrtexs estan situats en sentit horari.

Aleshores es tractarà de definir uns arcs o uns altres condicionats pel valor de àrea_orientada(T).
Així:

Si ho fem així, quan dibuixem Arcs tot funcionarà!