El moviment obrer (1939-1978)

Suggeriments i pautes per a la utilització del dossier

El professorat que utilitzi aquests materials didàctics, convé que llegeixi abans el llibre de M. Carmen García-Nieto El moviment obrer (1939-1978), número quatre de la col·lecció "Descobrim el Baix Llobregat". Les activitats didàctiques estan orientades als nois i noies de secundària, i, a vegades, s'aconsella a l'alumne la consulta del llibre. Els continguts treballats estan en sintonia amb els desenvolupats al llibre. A més, el glossari i la cronologia específics faciliten la resolució d'exercicis. La seqüència instructiva de les activitats està ordenada seguint una pauta molt elemental: del més senzill i general al més complex i matisat. Des de l'activitat número 1, que serveix de pòrtic global al període, passant per activitats descriptives i aproximatives al moviment obrer, per arribar a la darrera activitat a proposar una investigació monogràfica sobre un emblemàtic conflicte obrer de la comarca, observem una gradació en les dificultats d'aprenentatge que respon als criteris psicopedagògics propis del constructivisme, plantejats, però, des d'una perspectiva crítica que inclou els elements efectius vinculats a l'entorn com a part del procés d'aprenentatge. Algunes activitats descriuen les difícils circumstàncies que va viure la classe treballadora sota el franquisme: precàries condicions de vida, immigració, desgavell urbanístic, manca de serveis. D'altres faciliten l'anàlisi del naixement i evolució d'un nou moviment obrer organitzat -les Comissions Obreres-, al marge de l'únic sindicat legalment reconegut durant la Dictadura -la CNS o Sindicat Vertical-. La manca de llibertat i les grans transformacions socioeconòmiques de la dècada dels seixanta contextualitzen el naixement d'aquest nou moviment obrer, que va ser fort i dinàmic durant els últims anys del franquisme, malgrat el seu caràcter clandestí. Aquest moviment obrer va atorgar a la comarca una fesomia reivindicativa, que ha fet que el Baix Llobregat fos conegut per aquells intensos anys de lluita sindical i antifranquista. La majoria de les activitats didàctiques són utilitzables a tota la secundària (12-18); la decisió d'aplicar-les a un cicle o a un altre la deixem a les mans del professor, que és qui coneix els seus alumnes i és conscient de les variables psicopedagògiques i disciplinars que interactuen a l'aula. Algunes fitxes, més complexes, les recomanem per al batxillerat (16-18). Les icones que les distingeixen són: Les dues primeres activitats són introductòries i de presentació global del període històric. Els alumnes han de construir i contrastar els conceptes de democràcia i dictadura i han de realitzar un exercici de periodificació del franquisme en un fris cronològic. El bloc d'activitats comprès de la 3 a la 8 és de descripció i anàlisi de les formes de vida que contextualitzen el moviment obrer a la comarca: l'arribada d'emigrants de zones rurals, les causes i els testimonis d'aquesta immigració, els nous barris obrers que neixen com a conseqüència d'aquest creixement urbanístic i industrial i, finalment, la manca de serveis d'aquests nous barris. El tercer bloc d'activitats (activitats 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 i 18) explica en primer terme els trets de l'organització política de la Dictadura -funcionament del Sindicat Vertical i mecanismes de repressió política-, per plantejar a continuació el naixement i l'organització de les Comissions Obreres -sindicalisme clandestí- i com aquest sindicalisme democràtic aprèn a utilitzar les escletxes «legals» per consolidar-se (l'entrisme). Els conflictes obrers de la comarca, els emblemàtics Primers de Maig i diversos testimonis de líders sindicals ajuden a comprendre com als darrers anys de la Dictadura el Moviment Obrer va erigir-se en un element conformador de la identitat comarcal del Baix Llobregat. Aquest tercer bloc són activitats recomanades per a ambdues etapes. Finalment, la darrera activitat (19) és una proposta d'investigació monogràfica sobre el conflicte de LAFORSA, que està pensada per als alumnes de batxillerat, però que els professors poden adaptar als nois i noies d'ESO si ho creuen convenient. S'ha confeccionat un dossier de fonts primàries i secundàries sobre el conflicte (Annex 3), que pot utilitzar-se exhaustivament o parcialment, segons el perfil dels alumnes o el propòsit del professor, i que pot facilitar l'adaptació de l'activitat al cicle que hom desitgi. En les activitats hi ha procediments de tot tipus: lectura i comprensió de text, anàlisi i comparació d'imatges, comprensió empàtica, situació i localització en l'espai, ordenació temporal en un fris cronològic, i, finalment, l'aventura de la investigació o foment de la capacitat deductiva. A través d'aquestes capacitats cognitives s'intenta ajudar als nois i les noies a assolir estratègies d'aprenentatge autònomes, a través de coneixements propers afectivament al seu medi, ja que el que s'explica i se'ls fa treballar és, senzillament, la vida de la generació dels seus pares i avis. Aquestes estratègies d'aprenentatge seran guiades pel professor i orientades a facilitar l'autonomia intel·lectual de l'alumne. Es tracta que professors i alumnes aprenguin a valorar positivament els protagonistes humans de la història contemporània del propi entorn i a identificar-se amb esperit crític amb el propi territori. Comprovar que situacions doloroses i dures per als protagonistes -la migració i la lluita obrera- han obert les portes a les noves generacions és sempre força instructiu. Reconèixer en l'actitud de lluita davant la injustícia l'exercici de la llibertat pot ser molt educatiu per als nostres alumnes, que així poden començar a valorar positivament uns anys desconeguts o mitificats i poden reconciliar-se afectivament i intel·lectualment amb qui els han precedit, a partir de conèixer els seus conflictes i sofriments.

 

Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4