la neu

Nadales a la XTEC 1999

La partitura Amb alguna excepció, per tal de facilitar la seva lectura, la partitura presenta els instruments agrupats per famílies, en una distribució similar a les que habitualment es troba en les partitures d'orquestra.   A més de les diferents melodies, a la partitura també podem comprovar de forma pràctica algunes de les característiques que ens explicaven els músics dels seus instruments. Així, per exemple:

La Berta ens deia que el clarinet és un instrument transpositor, és a dir, que sona un to més baix del que té escrit en el pentagrama, i que és per això que la seva melodia, per tal que sonin les notes que es volen, s'ha d'escriure un to més amunt. Si ens fixem, veurem que el pentagrama del clarinet té al començament dos sostinguts (#) més que els altres instruments i després dos bemolls (b) menys. D'aquesta forma, quan a la partitura del clarinet veiem escrit, per exemple, un Mi, en realitat estarem escoltant un Re.   O, l'Eric, que ens explicava que la veu de la viola, pel registre mig d'aquest instrument, s'escrivia en clau de Do en tercera:

La neu   Part A (compassos 1 a 7) La cançó s'inicia amb una introducció en la qual la Montse, la Laia i la Carla, recreen l'ambient màgic de les primeres nevades de l'hivern.   Mentre la Montse, fregant molt lleugerament amb l'arquet les cordes del violí per treure aquest so tant lleuger, toca unes notes agudes, la Carla, amb l'arpa, interpreta un arpegi, repetit a cada compàs a mode d'obstinat. I la Laia, amb la celesta, fa uns acords que acaben d'arrodonir l'ambient.   El fet que la cançó estigui en mode major: primer en Re Major i després en Mi Major també ajuda a crear el caràcter alegre i extravertit que manté l'obra de principi a fi.

Part B (compassos 8 a 23) Acompanyada per l'Òscar al piano, que interpreta un obstinat melòdic extret de la celesta de la introducció, suggerint així que encara cauen flocs de neu, la veu solista presenta el tema de la cançó.   Part C (compassos 24 a 29) Pràcticament una repetició de la part "A" que servia d'introducció, aquest fragment fa de pont entre el tema que acabem d'escoltar i la reexposició d'aquest que ve a continuació.   Per cert, finalment en Jared ha pogut tocar més del que en un principi estava previst, ja que en el darrer moment s'han afegit en aquest fragment uns compassos de beltrees (cortina de campanetes) que fan un glissando. Potser és per això que se'l veu tant content.   Part D (compassos 30 a 45) La veu solista reexposa el tema. Al piano s'afegeixen la celesta i l'arpa, i tots tres inicien un diàleg que ens convida a jugar sobre el paisatge nevat.   Quan la veu solista encara està cantant aquesta part, se superposen el cor i la secció orquestral (flauta, clarinet i cordes), començant desprès una modulació a Mib Major, el tutti.   Part E (compassos 46 a 61) En Joan, amb la flauta, acompanya la primera veu, mentre la Berta amb el clarinet ho fa amb la segona.   El piano, que fins ara havia acompanyat la cançó, cedeix el paper protagonista a la corda. Un arpegi melòdic ascendent del violí dóna pas a la coda.   CODA (compassos 62 a Fi) Conclou la cançó amb aquest joc de tornaveus. Apareixen els cascavells que acompanyen la cançó fins al final. Van desapareixent els instruments fins a quedar solament els efectes de veu, la celesta, el piano, que fa un obstinat, i l'arpa, que apareix en el glissando final. La cançó es va fonent fins a perdre's.