APLICACIÓ DE LA PROPOSTA

Hi ha dues maneres possibles d'aplicar aquesta proposta a situacions de conflicte, una és abans que s'origini cap conflicte i l'altra és després que s'hagi produït una situació de conflicte, com a procediment per a la seva resolució.

La primera possibilitat és la que cal fomentar no únicament des de la tutoria o des de matèries específiques, com ara la nova matèria d'Educació per la ciutadania, sinó des de qualsevol de les activitats lectives i no lectives del centre. Les matèries específiques són, sens dubte, de gran ajut per a aquest propòsit, però no en poden ser els únics exponents, perquè al cap i a la fi és el funcionament quotidià allò que revesteix les normes, valgui la redundància, de normalitat. La segona possibilitat consisteix en actuar davant d'un cas concret.

Els exercicis que es plantegen en aquest àmbit són aplicables a grups, no directament als individus involucrats en una situació concreta. Per al cas de la seva aplicació en un grup, les situacions de conflicte es descriuen com a hipotètiques. Per al cas de tractar casos concrets individuals, cal adaptar l'exercici (o les directrius de l'exercici) a cada cas concret. Aquí és on els instruments de la mediació, o altres instruments amb el propòsit que les parts involucrades s'avinguin a enfrontar-se al problema, són rellevants.

Comprensió

PRIMER

Es presenten casos bàsics de conductes que cauen fora la norma (fora dels hàbits socials, normes legals, etc.). La idea és mostrar com aquesta mena de conductes depenen també del context en què es produeixen, de manera que la voluntat individual està condicionada per les voluntats de les altres persones.

Observacions
Tots tres exercicis són molt bàsics i no presenten cap dificultat; en qualsevol cas, tenen com a finalitat prendre consciència que determinades accions en determinats contextos cauen fora de les normes, i de la necessitat de regular-les. Es vol incidir en el fet que aquestes normes (hàbits socials, normes legals, etc.) no són gratuïtes.

L'exercici 3 té com a finalitat mostrar que, en determinades agrupacions, hi ha un objectiu comú (aquí, estudiar), i que aquest objectiu ha de primar per qualsevol altre que pugui interferir-hi.

Elaboració de l'estructura

SEGON
Reconèixer els fets causants de la situació i les conseqüències que se'n segueixen.

Un pas previ a l'anàlisi de l'estructura és la seva reconstrucció. En el cas de les situacions de conflicte el més dificultós és sovint el reconeixement d'aquelles accions d'un mateix que són, en part, causa de la conducta dels altres. Per tant, és important adonar-se'n que, en general, totes les conductes tenen una causa, i que després, a més, molt probablement tindran conseqüències.

Observacions
Els dos exercicis anteriors tenen com a finalitat reconèixer que, en general, els fets no es donen de manera aïllada. Exercicis que plantegin situacions més complexes obligaran a una reconstrucció d'una estructura més complexa.

TERCER
Reconstruir els fets.

Un cop tenim clars els fets que s'han produït, i que alguns són causants d'uns altres, els quals, per aquesta raó, en són conseqüència, és necessari reconstruir l'estructura complexa de la situació.

La reconstrucció d'aquesta situació no hauria de comportar cap dificultat important. Això no obstant, és un fet que en la majoria de casos aquest no és el cas, i que arribar a un acord sobre quina és la reconstrucció correcta de la situació sembla una possibilitat remota.
La mena d'exercicis que es proposen tenen el comú denominador de fer pensar la situació des de l'altra perspectiva.

Observacions

L'exercici 6 té com a finalitat mostrar que, en general, les explicacions que fem davant d'una situació de conflicte no són falses, però sí incompletes: tendim a ser cecs a allò que no ens interessa posar de manifest, de manera que, forçats a contemplar l'altre punt de vista, fàcilment podem arribar a una reconstrucció dels fets acceptada per tothom.

A l'exercici 8 es demana de reconstruir la forma de l'argument que els protagonistes podrien haver seguit en cada cas a l'hora de justificar la seva acció. Per exmple:

El mateix es pot fer amb l'exercici 6. Com es veu, l'origen causal i les conseqüències no coincideixen en tots dos esquemes.

Anàlisi de l'estructura

QUART

Observar les normes (explícites i tàcites) que s'apliquen i valorar-ne la seva legitimitat.Quan la reconstrucció dels fets és idèntica per totes dues parts del conflicte, i es reconeixen les mateixes normes, la resolució es produeix de manera prou ràpida. Els problemes principals deriven, bé d'una reconstrucció diferent, bé de la no acceptació del mateix conjunt de normes.

Pel que fa a la reconstrucció diferent, més amunt s'han apuntat algunes estratègies per arribar a un consens en aquesta qüestió. D'altra banda, si la reconstrucció dels fets no arriba a punts de coincidència, ni tan sols amb l'aportació de proves objectives, aleshores ben poc es pot fer per avançar en la resolució de la situació del conflicte; la majoria de solucions seran coercitives i provisionals, i no s'avançarà en la formació de la persona. Com a mínim cal mostrar en aquests casos que el fet que prevalgui el desacord no fa res per millorar la situació.

Malgrat tot, i un cop reconstruïda de comú acord l'estructura dels esdeveniments, pot romandre el conflicte: els fets, tal i com es relacionen, justifiquen la teva posició o la meva?

Segurament no hi ha fets que justifiquin cap agressió, però sí hi ha fets que contribueixen a explicar per què s'ha produït una determinada agressió. A més, per sobre dels fets puntuals cal situar les normes que s'hagin establert, el reconeixement de les quals és necessari per assegurar la convivència.

Observacions
En l'exercici 9 es poden complicar les causes que intervenen en el fet principal. Es tracta de qüestionar la correlació justificativa entre els fets. L'exercici 10 vol aprofundir en aquest qüestionament.

L'exercici 11 pretén avaluar si les correlacions justificatives establertes són efectivament necessàries.

CINQUÈ
Observar les conseqüències previsibles d'una generalització de fets com el produït.

Les normes no valen per a un sol cas, sinó que són normes perquè es poden generalitzar. Les normes estan en molts casos per evitar de conductes que, si es generalitzessin, impedirien la convivència en societat.

Observacions
L'exercici 12 vol mostrar la impossibilitat de generalitzar conductes com que descriu l'exemple a totes les situacions de conflicte. La qüestió, un cop produït el fet, és que, o bé es reconeix la impossibilitat de seguir amb el procés d'anar obtenint conseqüències com a resposta a les anteriors, o bé el la situació de conflicte sembla no tenir cap solució.

L'exercici 13 vol incidir en la dificultat de trobar raons suficients per, en general, infringir les normes.

Elaboració de la resposta

SISÈ
Reconèixer la responsabilitat en la situació de conflicte; assumir-ne les conseqüències.

Si hi ha voluntat de reconstruir el procés que ha conduït als fets en qüestió, i s'ha produït una anàlisi d'aquesta reconstrucció, el següent pas és assumir-ne les conseqüències: no es pot acceptar de debò una explicació sense, al mateix temps, acceptar les conseqüències que se'n deriven.
En el cas de les situacions de conflicte, la resposta depèn del grau de maduresa de la persona involucrada, però el grau de maduresa depèn en bona mesura, al seu torn, de la comprensió dels fets en qüestió, i d'aquí la importància de l'anàlisi anterior.

Observacions
L'exercici 14 demana fer una recapitulació de tot el procés. Les preguntes sobre el Joan i sobre l'Enric volen obligar a pensar quines són les parts de la reconstrucció consensuada de la situació de la situació que poden resultar més difícils d'acceptar a totes dues parts.

La pregunta 15 demana acotar l'abast d'aquesta mena d'estratègies, tal i com s'ha apuntat a l'inici d'aquest punt quart. Així, quan la predisposició a analitzar els fets per una o per totes dues parts sigui inexistent, aquesta proposta no pot resultar viable.