|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
| Meteorologia
La meteorologia s’ocupa de l’observació, registre i interpretació dels paràmetres del temps atmosfèric, els principals dels quals es citen a continuació: Temperatura La temperatura és una mesura del grau d’agitació de les molècules d’un cos. En el cas de l’aire, aquesta agitació augmenta quan l’aire rep energia en formes de baixa freqüència, com ara la radiació infraroja. Cal insistir que l’aire no s’escalfa directament per la radiació solar (que arriba majoritàriament en forma de llum i radiació ultraviolada), sinó per la irradiació o radiació infraroja: es a dir, la radiació que torna per reflexió des dels continents i els oceans un cop la radiació primària ha estat absorbida per aquests. A la conversió de la radiació infraroja en calor (radiació tèrmica) contribueix la presència de gasos hivernacle: vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà, òxid nitrós i CFCs. La temperatura varia amb els següents factors: perpendicularitat de la radiació solar (que, al seu torn, depèn de l’hora del dia i de l’estació de l’any), nebulositat, altitud, latitud, orientació i proximitat al mar. Humitat La humitat és la mesura del contingut en vapor d’aigua de l’atmosfera. Com que la capacitat de saturació depèn de la temperatura, mesurar la humitat absoluta no té interès. Normalment, els butlletins meteorològics fan referència a la humitat relativa, que és el percentatge de vapor d’aigua que conté l’aire respecte al nivell màxim de saturació. Es mesura amb l’higròmetre. Situacions com la pluja o la boira donen valors d’humitat del 100%. Precipitació És la quantitat d’aigua caiguda en forma de pluja, neu o calamarsa en un determinat temps. Es mesura en mil·límetres Una unitat equivalent és el litre/metre quadrat (és fàcil calcular que un litre estès sobre una superfície d’un metre quadrat és una columna d'aigua d’1 mm d’altura i 1 metre quadrat de secció). La pluja es produeix quan una massa d’aire disminueix la temperatura, fins que la concentració de vapor d’aigua és més gran que el nivell de saturació. Aquesta situació s’esdevé quan l’aire ascendeix dins les zones de baixa pressió. El propi ascens de l’aire provoca un augment del seu volum, cosa que provoca el descens de la temperatura. És la forma de pluja que afecta a les zones equatorials (convergència intertropical). També es produeix pluja quan un corrent fred d’aire travessa un núvol (els núvols no estan formats per vapor sinó per microgotes d’aigua, que s’agreguen entre elles i poden formar gotes amb suficient pes per precipitar). Si la temperatura inicial del núvol és molt baixa es formen flocs de neu. En el cas de grans contrastos de temperatura entre el núvol i el corrent fred, es poden formar bocins de gel de mida més o menys gran, que cauen en forma de pedregada. No tots els núvols porten pluja. Hi ha tota una tipologia, el coneixement de la qual ens permetrà predir en quines situacions s’apropa una tempesta, una pluja fina, o una nevada.
Pressió La pressió atmosfèrica és la mesura del pes de l’aire per unitat de superfície (P = F/S). La pressió normal al nivell de mar és igual al pes d’una columna de mercuri de 760 mm de longitud i 1 centímetre quadrat de secció (baròmetre de Torricelli). Es pot representar amb diverses unitats:
Per a representar la pressió en un mapa (mapa isobàric) , unim els punts amb la mateixa pressió mitjançant línies continues anomenades isòbares. Les zones d’alta pressió, representades per isòbares concèntriques on la pressió creix en direcció al centre, s’anomenen anticiclons. De les zones de baixa pressió en diem depressions, ciclons o borrasques.
Normalment, el mal temps s’associa a les zones de baixa pressió, on ascendeix l’aire calent, deixant pas a l’entrada d’aire fred. Degut a la força de Coriolis (causada pel moviment de rotació de la Terra), els vents que arriben a les zones ciclòniques ho fan en sentit giratori (en sentit antihorari en l’hemisferi Nord, al contrari en l’hemisferi Sud). Una atenta observació a un mapa isobàric mostra ben gràficament aquest situació. Totes aquestes dades poden ser representades en mapes meteorològics que, a més de representar la situació meteorològica actua,l permeten realitzar una previsió del temps amb uns quanta dies d’antelació.
Una bona informació meteorològica és fonamental pel funcionament de diverses activitats: navegació aèria i marítima, agricultura, protecció civil, etc. Avui tenim a l’abast diversos de centres d’informació meteorològica que proporcionen aquest servei en temps real.
Vents
A les zones de baixa pressió el vent arriba carregat de núvols disposats en fronts. Hi ha tres tipus de fronts, representats també als mapes isobàrics: Front càlid (representat amb una límia de semicercles), front fred (representat als mapes amb una línia de tascons), front oclusiu (representat per tascons i semicercles alternants). |
 |
El
vent és un moviment d’aire entre dues zones amb diferent
pressió atmosfèrica. La intensitat de vent es mesura amb
l’anemòmetre. Sobre el mapa isobàric,
es poden preveure vents més intensos com més juntes es trobin
les isòbares.