 |
Envieu el vostre nom a Mart!
La NASA us convida a participar en la missió Mars Surveyor 2001 enviant-hi el vostre nom a Mart enregistrat a un CD-ROM. |
El llançament del Mars Surveyor 2001 Lander estava previst pel 10 d'abril del 2001 i l'arribada a Mart pel 22 de gener del 2002. Lamentablement, a causa de la pèrdua de la Mars Climate Orbiter i el Mars Polar Lander, al 2001 només es llançarà el Mars 2001 Orbiter (al 30 de març), mentre que el Mars 2001 Lander no es llançarà fins al maig o juny del 2003.
Col·locarà prop de l'equador del planeta vermell un petit vehicle automàtic (rover) i altres instruments. Una càmera obtindrà imatges durant el descens. Diversos experiments proporcionaran dades per facilitar la planificació de les futures expedicions tripulades a Mart: producció de combustible mitjançant els gasos atmosfèrics marcians, per exemple.
Olympus: el volcà més alt del
Sistema Solar
 |
¿Vida a Mart?El meteorit Nakhla va caure a Egipte el 1911. Es va trencar en 40 fragments, un dels quals va ferir un gos. Hi ha pocs meteorits dels que hi hagi testimonis de la seva caiguda. Aquest és un d'ells. Sembla ser que procedeix de Mart. Les seves esquerdes contenen argila d'uns 700 milions d'anys d'edat, on s'han trobat alguns globuls que podrien ser microbis fosilitzats. |
ALH84001 (secció)
|
El 16 d'agost de 1996, un equip de
científics encapçalat per David McKay va publicar
a la revista Science un article on feien les següents afirmacions:
Llegiu les declaracions de Joan Oró, Microbiòleg i ex-assessor de la NASA, al diari AVUI: "Els científics que diuen haver trobat vida a Mart s'han deixat enlluernar i han fet una relliscada" |
|
Mars és un planeta
petit, sec, amb grans variacions de temperatura i amb una atmosfera pràcticament
irrespirable.
Però sembla que en el passat les condicions ambientals eren molt diferents a les actuals: a la seva escorça han quedat marques fetes per rius i glaceres. |
|
Valles Marineris
|
La major part dels meteorits provenen
de xocs entre asteroides. Uns pocs, molt diferents de la resta i coneguts
com SNC ("snic") per la seva composició, pensem que provenen de
Mart perquè els minerals que contenen s'han d'haver produit en unes
condicions ambientals com les de Mart.
D'alguns s'ha pogut extreure i estudiar petites quantitats de gassos atrapats al seu interior: la proporció dels diferents components és exactament la mateixa que a l'atmosfera marciana analitzada per les naus Viking. ALH84001 és el més antic dels 12 meteorits marcians coneguts. Els seus 4500 milions d'anys indiquen que prové de les roques més antigues de Mart. Presenta esquerdes internes, produides fa uns 4000 milions d'anys, que són el resultat d'una forta ona de xoc. Els nóduls de carbonat de calci es van formar a aquestes esquerdes fa 3600 milions d'anys per la penetració d'aigua i, segons McKay, per la activitat de microorganismes. Al planeta Mart hi ha grans volcans, peró sembla que no són
els causants de l'expulsió dels fragments de roca que arriban a
la Terra. La seva relativament petita força de gravetat explica
que fragments de l'escorça puguin escapar a l'espai projectats per
l'impacte d'un gran cos meteoritic (de 100 Km o més).
|
Joaquim Elcacho
BARCELONA
El professor Joan Oró ha explicat a aquest diari, des del seu despatx a la Universitat de Houston, que la recent investigació d'un meteorit procedent de Mart és "precipitada i possiblement equivocada".
J.E. Experts de la Universitat de Standford i la NASA han presentat aquest estiu un estudi que afirma haver trobat restes de vida en un meteorit procedent de Mart. Ara que ha pogut llegir amb detall aquest treball, ¿quina és la seva opinió?
J.O. Quan es va presentar aquest estudi, en conferència informativa als Estats Units, hi era present un col·lega meu, William Schopf, especialista en microfòssils, i ell va dir que per fer una afirmació tan extraordinaria com dir que hi ha vida a Mart cal una evidència extraordinària. Ell va comentar que no estava del tot convençut que s'hagi demostrat res extraordinari. Estic plenament d'acord amb Schopf: els científics de Standford s'han precipitat i han tret conclusions possiblement equivocades, perquè els resultats del seu estudi no són gens convincents.
J.E. Quins errors científics tenen?
J.O. Com a part més important per demostrar que hi ha restes de vida, aquests científics diuen que han trobat hidrocarburs aromàtics policíclics en aquest meteorit. Sembla que aquesta part dels treball l'ha fet un dels estudiants del professor Zare, de la Universitat de Standford, i aquest estudiant no té ni idea del que ha fet. El 1984, a la Universitat de Houston, ja vam fer diferents anàlisis de meteorits i vam trobar els quatre hidrocarburs que ells diuen haver descobert ara. No es pot considerar que la simple presència d'aquest hidrocarburs en un meteorit sigui "la signatura de la vida", perquè són els més abundants de l'univers. Al voltant de les estrelles de carboni, per exemple, es formen, a més de grafit i altres mol·lècules, un centenar d'hidrocarburs aromàtics, inclosos els quatre que ells diuen haver trobat al seu meteorit.
J.E. Però també han exposat altres suposades evidències...
J.O. Hi ha afirmacions sobre la mineralogia d'aquest meteorit que haurien d'analitzar especialistes en aquest camp, però que em sembla que són fàcilment criticables. D'altra banda s'ha de dir que aquest investigadors de Standford no han fet un estudi correcte de l'interior del meteorit, només han estudiat fotografies superficials i algunes escletxes del material, però no han tallat el mineral el làmines translúcides com ha fet el professor Schopf amb fòssils terrestres. Encara hi ha més punts febles: les mides donades pels suposats microrganismes trobats són massa petites per pertànyer a éssers vius. Tampoc s'han fet anàlisis orgàniques ni inorgàniques dels fòssils, ni tenen cap evidència definitiva d'haver trobat divisió cel·lular, un procés que s'ha pogut observar fàcilment en tots els microfòssils terrestres.
J.E. Però diuen que l'aparença del meteorit és extraordinària...
J.O. És veritat que, com a mínim una de les estructures presentades, és francament impressionant, perquè sembla que estigui segmentada. Però un científic ha de ser exhaustiu sempre, i no deixar-se enlluernar per les aparences.
J.E. Coneixent les dificultats de la NASA, ¿és possible que aquesta investigació hagi estat utilitzada amb objectius econòmics?
J.O. Indirectament jo diria que sí. Ara, crec que el que ha passat és que els científics s'han deixat enlluernar i han fet una reslliscada. Si em pregunta pel fet que a la NASA li hagi interessat donar publicitat a aquesta investigació, li puc dir que sí. Ara, deixant la política de banda, no s'ha de criticar massa aquesta publicitat.
J.E. Si hi ha hagut una precipitació en la presentació d'aquestes conclusions, ¿de qui és la culpa?
J.O. La responsabilitat és de la revista Science, que ha publicat l'article. Aquesta prestigiosa revista i els seus revisors científics són els responsables d'analitzar les proves aportades pels investigadors. De tota manera, els científics som humans i, de vegades, quan ens deixem enlluernar, caiem en la temptació de creure'ns una evidència que no és del tot clara. Els investigadors hem d'aplicar els mètodes científics correctes i ser rigorosos amb nosaltres mateixos. Malauradament, els científics que han estudiat el meteorit no ha sigut prou rigorosos.
J.E. Encara que es tracti d'una relliscada, ¿servirà per rellançar la investigació espacial?
J.O. Sí, potser ara serà el moment de tornar a estudiar seriosament l'existència de vida fora de la Terra. En certa forma, l'any 1976 la NASA va abandonar la recerca de vida a Mart perquè el meu equip va demostrar que, amb els indicis trobats per les naus Viking, es podia deduir que era molt improbable que aquest planeta tingués algun organisme viu.
© 01/09/96 AVUI. Tots els drets reservats. Es prohibeix la seva duplicació sense autorització.
