És possible que siguem una manifestació biològica de l'atzar, que ens va fer homínids. Tinc l'esperança que la lògica i la intel·ligència operativa ens faran humans, ja que encara no ho som i és a les nostres mans que ho siguem en el futur que hem de crear entre tots.

 

    Acostumats a la vida quotidiana, en la qual el temps té una dimensió desconeguda per a la humanitat, només pensem en els termes de present o de futur molt pròxims. Quin és el problema que provoca aquesta manca de perspectiva temporal a llarg termini ? Crec que és òbvia: els valors humans els convertim en elements poc contingents i difícils de ser avaluats; perdem la capacitat d'anticipació històrica i, com que no analitzem el passat llunyà, ens quedem sense referents per al futur.

    El desconeixement sobre la forma en què s'ha produït l'evolució humana i sobre quin ha estat el seu significat en les transformacions del planeta, en la nostra pròpia estructura biològica i cultural, ens deixa indefensos davant la persistència i la progressió que tenen les descobertes científiques i les seves aplicacions.

    He arribat a la conclusió que ens comportem com a primats quan actuem en les nostres relacions socials però nogensmenys com ja molt distints de la resta de gèneres del nostre ordre pel que fa a les nostres construccions. Intentaré explicar el que dic.

    Ens comportem com a primats en la nostra organització jeràrquica, sexual i territorial. Encara no hem pogut assimilar què significa una nova forma de relació diferent de la que provoca la competitivitat per sobreviure i les lleis de la selecció natural explicades per Darwin o, amb altres paraules, la de la sobrevivència de l'individu més fort o més ben adaptat. Continuem actuant com si no haguéssim evolucionat. Per altra banda, la tècnica i el seu ús social ens han fet capaços de desafiar aquestes lleis i de desenvolupar d'una forma que jo en diria miraculosa la nostra intel·ligència operativa que tant ens hauria d'allunyar del comportament primat.

    Com es pot entendre que a uns humans que han estat capaços de sortir del planeta i de començar a investigar l'espai no els preocupin aquells altres éssers humans que encara no tenen les mínimes condicions que els assegurin la seva subsistència? Aquesta contradicció m'ha fet pensar molt i molt profundament i únicament investigant el passat trobo respostes que tinguin una certa base seriosa.

Com és que l'ésser humà pot crear la bellesa del segon moviment de la Novena simfonia de Beethoven i a la vegada pot ser capaç de torturar o matar sense cap sentit ? HI ha un fet que em fa adonar de la complexitat del nostre comportament. Si seguim la història de la nostra evolució podem observar que hem estat sotmesos - com totes les criatures de la biosfera- a les mateixes lleis per sobreviure que els altres animals. De fet no és gens sorprenent ja que som un animal més, però hi ha una circumstància nova que cal tenir en compte perquè, tot i que formem part de la xarxa tròfica del planeta, gràcies a la capacitat d'entendre l'espai i el temps ens hem convertit en la consciència de la biosfera. La resta d'animals mata per menjar i es regeixen per la jerarquia i la competitivitat per sobreviure, lògic si no oblidem que encara no tenen, ni potser mai tindran, la possibilitat de la intel·ligència operativa i, per tant, la nostra competència tècnica.

No dubto que el futur de la humanitat està en la capacitat de transformar la competitivitat per sobreviure en competència per viure. Si no som capaços de canviar els esquemes que fins ara hem utilitzat per relacionar-nos i que es basen en els mites, en les creences atàviques i en la por a enfrontar-nos amb el que realment som, és possible que la nostra pervivència en el sistema solar estigui ja ara en perill.

La ciència i la tècnica, els instruments bàsics del procés evolutiu dels humans, han de desenvolupar-se d'acord amb nous conceptes que deixin enrere el nostre comportament etològic però també el nostre coneixement dogmàtic.

Una tècnica que és utilitzada per primats poc desenvolupats pot portar-nos a un carreró sense sortida. Per tant, i com que la tècnica i la recerca científica són a la base de la nostra capacitat d'adaptació al planeta i a les seves contingències, hem de ser capaços de fer-les servir com a humans; com ja hem fet en la majoria de casos, hem de socialitzar-les i convertir-les en l'eix estructural de la nostra forma de pensament i d'acció social.

Per tant, qui som? És possible que siguem una manifestació biològica de l'atzar, i com ja he dit en alguna ocasió, l'atzar ens va fer homínids. Tinc l'esperança que la lògica i la intel·ligència operativa ens faran humans; som espai temps en construcció. Encara no som humans, és a les nostres mans que ho siguem en el futur que hem de construir entre tots integrant la diversitat del planeta. Només d'aquesta manera el nostre espai podrà ser humà.