A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, L-LL, M, N, O, P, R, S, T, U, V
A
A priori: Abans o anterior a l'experiència.
A posteriori: Després de l'experiència o a partir
d'ella.
Abstracció: Aptitud humana que ens permet trobar trets
comuns dins la diversitat d'allò donat (la realitat).
Acció: és el que realitza un agent de manera conscient
i voluntària.
Afecte: estat d'ànim de tipus bipolar: agrat/desgrat...
Afectivitat: facultat que ens permet experimentar estats d'ànim.
Agnosticisme: Impossibilitat de coneixement sobre la realitat.
Alienació: Estranyament del subjecte. Segons Marx és
la situació en què el subjecte humà es converteix
en objecte ( en un instrument).
Al·lucinació: Percepció sense objecte real,
mancada d'estímuls externs.
Anàlisi: Procediment que consisteix en descomposar una
teoria, pensament, idea... en les seves diferents parts, fent un estudi
de la seva relació.
Analítica: Estudi detallat de les parts que composen un
tot.
Antropocentrisme: tendència a considerar l'ésser
humà com el centre, de manera superior, de tot el que existeix.
Antropologia: En sentit general és l'estudi de l'Anthropos=aquell
que mira cap amunt=humà. En llatí homo=Aquell que
és nat de la terra. Es pot dividir en Antropologia biològica
que estudia l'evolució dels humans, Antropologia física
que estudia l'esquelet i anatomia humanes a partir de restes fòssils,
Antropologia cultural que estudia com es transmeten socialment
les informacions que permeten als humans adaptar-se al medi, i per últim
Antropologia filosòfica que va ser definida per Max Scheler
(s. XIX ) com l'estudi de les característiques específicament
humanes.
Ànima: (Psyché) Principi de vida i de moviment.
Lloc on es troben les facultats morals i intel·lectuals. Per
Plató es divideix en tres parts : Raó, ànim, apetit..
Pels òrfics és immortal, preexistent i transmigra (metempsicosi)
d'un cos a l'altre. Per Descartes equival a substància pensant
inextensa que pot existir sense el cos.
Aprenentatge: Modificació de la conducta que es produeix
com a resultat de la pràctica o experiència rebuda.
Aptitud: Capacitat per realitzar alguna feina en concret. Capacitat
per resoldre situacions i problemes.
Arbitrari: no fixat, que pot canviar, modificar, si és
convenient.
Arjé o Arché (arkhé): Origen, causa
i principi permanent de totes les coses. Element originari que dóna
unitat a la multiplicitat de la naturalesa... Aquella realitat que no
canvia mai.
Atenció: Mecanisme de selecció activa de la informació
rebuda.
Autonomia: no dependre de factors externs o interns. Independent,
que no depèn de ningú.
Axiologia: (Axios = valor en grec) Estudi dels valors
Axioma: Principi que és vertader per si mateix i que servei
de fonament al coneixement científic. És indemostrable
i evident. Enunciats evidents que s'imposen a qualsevol operació
mental.
B
Bé (Agathon): Destí moral de l'ànima
humana i objecte superior de coneixement. Plató el compara al
sol. També és entès com a rectitud (orthothes)
C
Calcular: En lògica es refereix al fet de deduir una proposició
a partir d'unes premisses a través d'un conjunt de regles de
formació (instruccions en un joc) i de regles de transformació
(normes que ens indiquen com moure les peces d'un joc).
Categòric: Es tracta d'un judici que no depèn de
cap condició. Si depèn d'alguna condició s'anomena
hipotètic.
Causa: Principi productiu d'efectes; resposta al per què
es produeix quelcom. Per Aristòtil hi ha 4 causes: Eficient,
Material, Formal i Final.
Causalitat, principi: estableix la necessitat de que tot efecte
hagi estat provocat per una causa determinada.
Certesa: Adhesió ferma de la ment a una proposició.
Descartes distingeix la certesa moral (proposició probable) de
la metafísica (proposició evident).
Ciència: Investigació, recerca de la causa, del
per què d'un fenomen de la realitat. Vol explicar com són
les coses. Té com a funció: explicar i descriure els fenòmens
per poder fer prediccions probables. En grec: Episteme
Cognoscible: Susceptible de coneixement en general.
Cognoscitiu: Relatiu al coneixement
Comprensió: Copsar el sentit dels fets (humans, socials,
físics...) i situar-los en el seu context.
Comportament: activitat d'un organisme format per dos components:
un d'observable (conducta) i un altre d'inobservable (psíquic).
Comunicació: transmissió d'informació de
manera interactiva intencional entre un receptor i un emissor.
Conducta: Inclou totes aquelles activitats d'un organisme que
poden ser observades objectivament, des de fora (exteriorment) per altres
organismes.
Concepte: Representació abstracta, no intuïció,
que es refereix a alguna realitat coneguda. Manera de captar el significat
d'un objecte en concret. És universal, abstracte i immaterial.
Ex: rellotge, home, dona.,...
Coneixement: aprehensió (captació mental) d'un
objecte per part d'un subjecte.
Conèixer: Coneixement directe i immediat. Hi intervenen
elements neuro-fisiològics. És passiu.
Ex: Podem tenir coneixement d'un esdeveniment, però no saber
el perquè ha tingut lloc amb exactitud.
Connector: Símbol lògic que expressa relacions
lògiques entre les proposicions o bé les funcions que
es poden realitzar mitjançant les variables.
Consciència: Cum + scientia = amb coneixement.Coneixement
immediat i directe que cadascú té de la seva pròpia
vida, existència, condició, operacions mentals,actes....
Constructe: Construcció mental no observable però
que s'elabora a partir de dades reals per tal d'interpretar-les o explicar-les.
Contrastació: Consisteix en posar a prova una hipòtesi.
Convencional: establert per un acord.
Convencionalisme: Corrent de pensament que considera que les
idees, lleis, teories s'estableixen o s'accepten per acord (convenció)
fonamentat en la seva utilitat o comoditat.
Cosmologia : Estudi de l'univers, dels seus orígens, naturalesa
i composició.
Cosmogonia: Mite o teoria que intenta explicar l'origen del món.
Cosmos : En sentit etimològic antic : Badall. En sentit
general : Univers ordenat (harmònic pels Pitagòrics) /
Caos : Desordre.
Cosmovisió: Alemany = Weltanschaung. Interpretació
que dona sentit a tot el que envolta a l'humà i a ell mateix.
Criteri: Norma, procediment a seguir per a jutjar una cosa, un
pensament...
Crítica: Judici sobre les qualitats o els defectes d'alguna
cosa.
Cultura: Terme que prové del llatí "collere" =
conrear la terra -> transformació de la natura per obtenir
resultats.
Actualment és el conjunt de comportament adquirits per l`humà
en tant que ésser social i que es transmet de generació
en generació per tradició. J.Mosterin la defineix com:
el conjunt d'informacions (mems segons R. Dawkins) adquirides
per aprenentatge entre individus de la mateixa espècie. En els
humans aquestes informacions són adquirides socialment
mitjançant el llenguatge i tenen valor adaptatiu.
D
Deducció: Pas de l'universal al particular. Es parteix
de quelcom ja donat (fet, teoria...) a fi de descobrir com s'ha produït.
Definició: Expressa l'essència permanent i real
de quelcom.
Demiürg: Intel·ligència ordenadora.
Desencantament: En l'àmbit del pensament es refereix a
la pèrdua de vigència, d'us de les grans cosmovisions
(religioses o metafísiques) que servien per a donar sentit a
l'existència humana.
Determinisme: tendència a considerar l'existència
d'unes lleis que regeixen tots els fets naturals, d'un destí
o finalitat en tot el que existeix i del que no es pot defugir.
Dialèctica: Procés de síntesi entre
dos contraris (Heràclit) Art de la discussió mitjançant
el diàleg. Procés mental de comprensió de la realitat
que consisteix en contraposar una idea amb la seva contrària
per tal d'assolir una síntesis. (Plató: el pensament és
el diàleg de l'ànima amb si mateixa).
Dogma: Conjunt de creences invariables i considerades com a vertaderes
sempre.
Dogmatisme: Teoria basada en dogmes.
Doxa : Opinió - Coneixement que es situa
entre la creença i la ignorància.
Dualisme: tendència a considerar l'existència de
dues realitats independents.
E
Empíric: Designa tot el que és relatiu a l'experiència.
D'aquí es deriva el mot Empirisme o teoria que afirma
que tot el nostre coneixement procedeix de l'experiència sensible.
Empirisme: Doctrina, pensament que afirma que tot el nostre coneixement
té el seu origen en l'experiència sensible (a través
dels sentits). Considera que la ment és com un paper en blanc
que cal anar emplenant d'impressions sensibles, que provenen dels sentits.
El mètode utilitzat és la Inducció. Representants:
Locke, Berkeley, Hume.
Entimema: Sil·logisme incomplet. Falta una de les premisses.
Epistemologia: Teoria del coneixement
Erística: Art de la discussió que consisteix en
confondre al contrari mitjançant sofismes.
Escepticisme: En sentit etimològic skepsis: examinar
una cosa detalladament. En sentit epistemològic és aquella
teoria segons la qual no hi ha cap saber segur. Des del punt de vista
pràctic és aquella actitud que no s'adhereix a cap opinió
determinada.
Essència: Designa el que una cosa és, en la seva
específica individualitat. El que és una cosa tot i els
canvis possibles d'aparença o d'estat. És allò
permanent que defineix a l'objecte. En general és el que constitueix
l'essència d'una cosa.... Té diversos sentits per exemple
en Aristòtil és el que roman a través del canvi
i que està per dessota de les aparences qualitatives ( forma,
figura..) dels fenòmens.
Ésser: Concepte abstracte per descriure l`essència
de la realitat. Per Parmènides és ú i immutable.
Per Plató són les idees.
Estètica: Teoria de l'art. Anàlisi sobre la bellesa,
el gust ... Filosofia de l'art. Disciplina filosòfica que reflexiona
sobre aquells objectes (naturals o artístics) capaços
de provocar emocions i serveix per a valorar-los com a bells, lletjos,
sublims...
Estímul: Informació que rebem del món i
que provoca una reacció.
Estructura: Conjunt lligat de les parts d'un complex que té
com a finalitat garantir la seva permanència i funcionament.
Ètica: En sentit estricte es pot definir com aquella part
de la filosofia que analitza els actes morals. Reflexió crítica
sobre la moral.
Evidència: Coneixement clar i diferenciat d'un objecte,
pensament,... Es dóna a través de la Intuïció:
Coneixement que es produeix sense haver de recórrer a cap raonament.
Evolució: En sentit ampli es refereix a qualsevol canvi
gradual que es produeix en un periode de temps.
Existència: És l'afirmació de que alguna
cosa és o que es realitza realment.
Existencialisme: És una corrent filosòfica que
es preocupa de l'anàlisi de l'existència humana i segons
la qual aquesta es va fent en el seu propi existir. Representants: J.
P Sartre, M.Heidegger...
Experiència: Participació personal en situacions
repetibles. Observació a través dels sentits.
Experiment: Observació controlada i provocada.
Experimentació: Repetició de l'observació
d'un fenomen en unes condicions prèviament establertes per tal
de facilitar i perfeccionar el seu estudi.
Explicació: Desplegament o desenvolupament d'una idea.
Reducció d'un fenomen a les seves causes. Permet comprendre els
fets.
Extrospecció: Mirar a fora. Observació externa.
Extroversió: Capacitat per expressar els sentiments, emocions..
F
Fàctic: Relatiu als fets, que fa referència als
fets.
Factible: susceptible de ser fet o d'esdevenir realitat.
Falsació: Forma de contrastació d'una hipòtesi
a través de la refutació (negació) dels fets.
Fantasia: Disposició natural per crear i inventar imatges.
Fenomen: És el que se'ns apareix a través de l'experiència.
Fenomenisme: El que coneixem són fenòmens (el que
s'apareix a través de l'experiència) i no les coses tal
i com són en elles mateixes. Aquesta teoria s'atribueix al filòsof
del s.XVIII I. Kant.
Fenòmens: El que es mostra als sentits. Referent al món
sensible.
Fenomenologia: Estudi dels fenòmens per trobar les essències
constitutives de les coses. Un dels representats d'aquest pensament
és E. Husserl.
Filosofia: Sentit etimològic Filos=tendència
+ sofia=saber ->Tendència, estimació al saber.
Flexibilitat: Capacitat d'adoptar punts de vista diferents sobre
un mateix problema, situació...
Fluïdesa: Capacitat de donar respostes diferents a un mateix
problema.
Forma o Gestalt: Tot organitzat. Dada immediata de la
consciència i que és el resultat de l'organització
del camp perceptiu.
Formal: Buit de contingut empíric.
Funció: Acció que ha de realitzar un organisme
respecte a la seva finalitat.
G
Geocentrisme: teoria segons la qual la terra estaria situada
en el centre de l'Univers.
Gnòmic: Pensament que s`expressa d`una manera amagada,
tot sovint en to profètic. Utilitza aforismes : sentencies breus
que cal interpretar.
Gnoseologia: Estudi del coneixement des d'un punt de vista metafísic.
Tracta en general de les relacions que s'estableixen entre l'objecte
i el subjecte en el procés de coneixement.
H
Heliocentrisme: Teoria segons la qual el Sol (Helios) és
al centre del sistema planetari.
Hermenèutica: Que té per objecte la interpretació.
Heteronomia: que depèn de factors interns o externs. Condicionat.
En moral es refereix a estar sotmés a un condicionants (felicitat,
plaer, utilitat...) que decideixen si l'acció és correcta
o no.
Heurístic: Art de la recerca. Mètode de descobriment
de la veritat per assaig i error.
Hilozoísme: (Hyle=matèria) (zoo=animal,
vida) - Teoria o hipòtesi segons la qual la substància
corpòria primordial té en si mateixa una força
que la fa moure i viure.
Hipòtesi: En sentit etimològic: Pont, trampolí,
tot allò que serveix per establir un contacte o enllaç.
Raonament que suposa certes condicions que cal demostrar.
Hominització: procés evolutiu de caràcter
físic que es refereix al conjunt de transformacions que van tenir
lloc durant l’evolució de l’espècie humana.
Humanització: transformacions produïdes
per l’evolució socio-cultural que han afectat i afecten
les formes de vida i organització humanes.
I
Idea: Representació mental d'un concepte, pensament...
Idealisme: En el seu sentit general significa que el model de
la realitat és una idea o ideal elaborat pel propi subjecte que
coneix.
Idees: Grec: Primerament "Eidos"= Forma o aspecte que
ofereix un objecte; Després "Ideai" = Model o patró
(paradigma).
Ideologies: Conjunt d'idees. Per K. Marx són formes de
saber (falses) determinades per interessos socio-econòmics o
de creences que pretenen tenir la veritat.
Il·lusió: Experiència que contradiu la realitat.
Imaginació: Capacitat de reproduir i de crear a través
d'imatges.
Imatge: Representació mental d'un objecte produïda
per la imaginació.
Immanència: propietat interna d'algun objecte o ésser.
Incognoscible: Que no es pot conèixer ni a través
de la raó, ni a través dels sentits.
Inconscient: Part del psiquisme constituïda per desigs i
processos viscuts dels quals no en podem disposar perquè s'escapen
del nostre control conscient.
Indeterminisme: tendència a considerar que els esdeveniments
i la pròpia vida són producte de l'atzar i no de lleis
fixades previament.
Inducció: - Pas del particular a l'universal. Mètode
que parteix dels fets de l'experiència per trobar les lleis que
els regeixen.
Inferència: Argumentació, raonament que consisteix
en derivar una conclusió a partir d'unes premisses.
Innat: no nascut. Propietat que té un ésser abans
de nèixer o obtinguda des del naixement.
Innatisme: Doctrina segons la qual existeixen en l'humà
coneixements innats, no adquirits mitjançant l'experiència
(a priori) i que es troben en nosaltres des del nostre naixement.
Instints: Acte orientat a aconseguir satisfer alguna necessitat.
Pautes de conducta innates.
Introspecció: Mirar a dins. Observació interior.
Introversió: Dificultat d'expressar els propis sentiments.
Instrumentalisme: Pensament segons el qual es consideren les
teories, lleis ... com a simples instruments útils per a una
finalitat concreta.
Intel·ligència: En general es pot entendre com
la capacitat de resoldre problemes. Hi ha diversos tipus d'intel·ligència:
Teòrica, pràctica, creativa, musical, operativa, esportiva
...
Intuïció: Coneixement que es presenta d'una manera
immediata. Coneixement directe i immediat d'una veritat evident, que
no deixa lloc per a cap dubte. Per Descartes és l'acte purament
racional amb el qual la ment percep el seu propi concepte i es fa transparent
a sí mateixa.
J
Judici: Afirmació en la que es valora un fet, un objecte,
un pensament...
Justícia (Dike): Homer la representava amb unes
cadenes que mantenien unides les forces de la naturalesa. Pels primers
filòsofs era la llei universal que restableix l'ordre en la naturalesa,
mantenia unida la multiplicitat. A partir de la segona meitat del segle
V aC consistia (en sentit genèric) en seguir les lleis de la
ciutat. Es pot entendre en sentit distributiu com donar a cadascú
el que es mereix o en sentit equitatiu com tractar a tothom de la mateixa
manera.
Lògica: Ciència dels principis de la validesa
formal de la inferència.
Logos: Pensament, concepte, raó, intel·ligència.
Llei, principi, norma, ordre. Raó universal, llei que regeix
totes les coses.
Lleis: Regla universal a la qual estan subjectes els diferents
objectes de la naturalesa.
Llenguatge: Conjunt de senyals emeses i captades en el procés
de comunicació i que constitueixen signes fixes, discontinus
i organitzats que poden ser intercanviats entre diversos individus d'una
mateixa comunitat.
Llenguatge formal: Llenguatge artificial que utilitza símbols
i que permet operar d'una manera mecànica sense necessitat de
pensar en el contingut.
M
Maièutica: En sentit etimològic: art de donar
a llum per part de les llevadores. Per Sòcrates és l'art
de donar llum als coneixements que cadascú té en el seu
interior.
Materialisme: Corrent de pensament segons el qual la realitat
es redueix a simple matèria.
Mecanicisme: pensament que considera que tot el que existeix
no és més que una màquina complexa. Fins i tot
existeix una continuïtat i semblança entre els éssers
vius i els no vius.
Mems: unitats mínimes d'informació cultural (R.
Dawkins va ser el primer a introduir aquest concepte)
Memòria: És la capacitat de conservar i evocar
coses, imatges.. passades.
Metaciència: Més enllà de la ciència.
S'utilitza per referir-se a la reflexió filosòfica sobre
la ciència o Filosofia de la ciència.
Metafísica: Estudi que té per objecte realitats
que superen la percepció dels sentits o de l'experiència
sensible. Intenta donar una explicació última de la realitat
de les coses. Va més enllà de la Physis o naturalesa.
Nom donat per Andrònic de Rodes als escrits d'Aristòtil
situats després de la Física.
Mètode: Procediment a seguir per arribar al fi proposat.
Mites: Explicacions fabuloses que es poden referir a grans fets
heroics i que són considerats com el fonament i el començament
de la història d'una comunitat o del gènere humà
en general. Actualment són els models a seguir o allò
que hom admira.
Monisme: - Teoria que afirma que totes les coses pertanyen a
una sola substància. (Contrari : Pluralisme ). Tendència
a considerar l'existència d'una única realitat, ja sigui
material o espiritual.
Moral: Conjunt de comportaments i valors propis d'un grup determinat.
Motivació: facultat o capacitat que provoca uns comportaments
determinats orientant-los vers uns objectius que volen satisfer unes
necessitats bàsiques : orgàniques o emocionals.
Motius: és el que mou al comportament. Poden ser primaris:
necessitats bàsiques de l'organisme o secundaris: necessitats
personals com l'autorealització, estimació, reconeixement...
N
Naturalesa (physis): Dos sentits -> Conjunt, ordre,
i disposició de totes les entitats que composen l`univers.
-> Propietat característica dels éssers naturals (Per
la majoria dels pre-socràtics té un caràcter dinàmic,
de moviment).
Neopositivisme: Corrent filosòfica que rebutja el valor
de la metafísica i s'interessa per la ciència. Entenen
la filosofia en general com una activitat d'anàlisi del llenguatge,
en especial el llenguatge de la lògica i de la ciència.
Neurosi: Malaltia de tipus nerviós i compulsiva.
Nihilisme: En general consisteix en negar qualsevol cosa, concepte,
judici, raonament...Com a teoria del coneixement nega l'existència
de la realitat substancial, existent en si mateixa. El nihilisme moral
nega que hi hagi valors i principis morals vàlids.
Normes: en l'àmbit moral es refereixen a pautes de conducta
que ens diuen com hem d'actuar en determinades ocasions.
Nous: Realitat infinita, intel·ligent,... que domina totes
les coses i les governa amb la seva energia. (Anaxàgores)
O
Objectiu: Allò que es pot atribuir a l'objecte independentment
del subjecte. Que és vàlid per a tothom. També
té el sentit de finalitat perseguida en una acció.
Ontologia: Estudi o investigació d'allò essencial,
del que les coses són. Part de la metafísica que estudia
a l'ésser en general prescindint de les seves particularitats
(mida, forma, figura...)
Opinió: Coneixement que es situa entre la creença
i la ignorància.
Orfisme: Creença filosòfica-religiosa, molt popular
a Grècia a partir del s.VI aC fundada per Orfeu. Considerava
que la vida terrenal era una simple preparació per a una vida
millor, després de la mort, que pot aconseguir-se mitjançant
cerimònies de purificació, de l'ànima.
P
Panteisme: Pensament que afirma que existeix certa espiritualitat
en la matèria. Tot és Déu.
Panta rei: Tot és moviment (Heràclit).
Paradigma: Conjunt de creences que formen un model a seguir per
un grup de persones en un moment determinat.
Paradoxa: Raonament que crida l'atenció perquè
contradiu l'opinió generalment acceptada. També es pot
entendre com el que sorprèn o sobresurt del normal.
Paral.logisme: Raonament fals o incorrecte (Sofisme)
Percepció: És el significat que atribuïm als
esquemes sensitius. Segons la teoria de la Gestalt és la capacitat
de captar l'organització de la realitat d'una manera global.
Percepte: Resultat de la percepció.
Positiu-empíric: Referent a tot el que és observable
pels sentits.
Positivisme: Corrent filosòfica que considera que els
fets, perceptibles o experimentables, són l'única realitat
acceptable. Representant: A. Comte.
Postulats: Són uns enunciats als quals es demana que serveixin
de primers principis a una teoria
Praxis: Terme grec que es refereix a tota aquella activitat pràctica
o acció amb una finalitat concreta.
Pre-conscient: Conjunt de processos psíquics que, tot
i no ser conscients, s'hi poden tornar amb certa facilitat.
Principis: normes universals. Regles que s'han d'aplicar sempre
i en tot lloc.
Proposició: Són oracions on s'afirma o nega alguna
cosa, i que per aquest fet poden ser vertaderes o falses.
Psíquic : (Psykhé) Principi vital que impulsa a
actuar, conèixer, viure..
Psicologia: Ciència que té per objecte d'estudi
el comportament humà (ja sigui aquest comportament conscient
o inconscient)
Psicometria: Intent de mesurar el psíquic.
Pulsions: Energia psíquica de tipus instintiu i inconscient.
Per Freud les pulsions més importants són les de mort
o Thanatos i la de l'amor o Eros.
R
Raó: Facultat humana de comprensió de la realitat.
Racionalisme: Doctrina que estableix que els nostres coneixements
sobre la realitat procedeixen de la raó ( i no dels sentits).
La raó és l'àmbit i el mètode per assolir
la veritat. Representants: R. Descartes, N. Malebranche, W. G.
Leibniz.
Racionalitat: Terme utilitzat com a substitut de raó.
Expressa un contingut (proposicions, principis, creences), un criteri
que serveix per formular judicis i també expressa una actitud
contrària a la irracionalitat (que no segueix la raó
o allò acceptat) .
Realisme: Afirmació de l'existència real dels objectes
fora de la ment. En el camp científic: les teories
i conceptes es refereixen a la realitat.
Realitat: conjunt de coses que tenen una existència efectiva
i actual. La realitat virtual és considerada com una simulació
de l'autèntica realitat i té per objectiu substituir-la.
La realitat natural està formada per tot allò que
no depèn de la intervenció humana a diferència
de la realitat artificial, que ha estat manipulada pels humans
a partir d'objectes naturals.
Reflexió: Tornar a pensar sobre una cosa considerant-la
detalladament.
Refutar: Falsar a través de contrastacions ( comprovacions
en l'experiència )
Relativisme: Teoria que afirma la relativitat del coneixement
en el sentit de que no hi ha una veritat absoluta. La veritat d'un judici
depèn de les circumstàncies o condicions d'una determinada
situació.
S
Saber: Capacitat cognoscitiva humana que ens permet donar un
sentit a tot el que ens envolta. Coneixement actiu, indirecte i mediat.
Ex: Saber que hi ha tal cosa en un lloc determinat.
Saber les propietats d'un objecte...
Sensació: És el resultat del que primer ens impressiona
dels estímuls físics que provenen del món extern.
Signe: Objecte material que en representa un altre en virtut
d'un acord o conveni. Si és de caràcter natural s'anomena
indici.
Sil·logisme: Raonament deductiu en el que de dos premisses
es deriva necessàriament una conclusió. Està format
per proposicions categòriques en les quals la unió entre
el subjecte i el predicat és simple.
Símbol: objecte sensible que es pren com a signe figuratiu
d'un altre objecte a causa d'una analogia (semblança) que l'enteniment
percep entre ells o per convenció social.
Síntesi: Procediment que consisteix en ordenar del més
simple al més complex.
Solipsisme: Creença segons la qual només existeixo
jo; tota la resta no és més que representacions de la
meva ment.
Sociologia: Estudi sobre la societat, origen, naturalesa, components.
Sofismes: Arguments que semblen vertaders, però que no
ho són.
Subjectiu: S'atribueix a tot allò que pertany a l'humà
com a subjecte de coneixement. També s'utilitza com a sinònim
d'opinió personal.
Sublimació: Substitució del mitjà originari
de satisfacció del desig sexual per un altre de desexualitzat
i socialment acceptat.
Substància: És el que resta, subsisteix, a través
del canvi. Substrat o realitat permanent, element que està per
sota (substare) de les propietats i dels canvis de les coses.
T
Taula de veritat: Mètode que serveix per operar mecànicament
i d'una manera visual ens mostra la veritat o falsedat d'una fórmula
proposicional.
Tautologia: En lògica és aquell raonament que és
sempre vertader doncs en les premisses ja està inclosa la conclusió.
Tautos: vol dir el mateix. És un raonament o discurs que
es repeteix i vol dir el mateix.
Teodicea: Part de la metafísica que estudia l`existència
i els atributs de Déu.
Teoria: Principi general, fórmula per tal d'explicar cert
ordre de fets.
Teòric: Conjunt de coneixements sobre la realitat.
Test: Situació experimental que està estandarditzada
(establerta) i que serveix d'estímul a un comportament.
Tipologia: Intent de reduir l'enorme multiplicitat d'individus
a uns pocs tipus (models) que permetin comprendre millor la manera de
ser o personalitat d'un individu en concret.
Tècnica: Saber aplicat que inventa, transforma i sotmet
la natura al servei d'interessos particulars.
Tecnociència: Suma de tècnica i ciència.
Paraula emprada per primer cop per J. Habermas per designar la mutua
dependència actual entre ciència i tècnica.
Tecnologia: Conjunt de procediments orientats a la transformació
de processos naturals o socials.
Teologia: (Theos=Déu) Doctrina religiosa que tracta
de les coses divines.
Teleologia: (Telos=Fi) Estudi del finalismes o de les
accions finals.
Teleologisme: teoria que considera que tots els objectes i esdeveniments
de la natura tendeixen a un fi determinat.
Transcendent: Referent a tot allò que ultrapassa els límits
del coneixement humà o de la realitat.
Treball: conjunt d'accions humanes que impliquen una despesa
d'energia mental i física i que tenen com objectiu produir béns
i satisfer necessitats humanes.
U
Univers: conjunt de tot el que existeix en el món material.
S'entèn per món material al conjunt dels objectes que
formen part del món físic i que es poden situar en les
coordenades espai-temps.
Universals: El que es predica d'una multiplicitat d'objectes.
Conceptes mentals vàlids per a tothom. (A través dels
conceptes s'expressen les idees). En l'etapa crítica Plató
els identifica amb les idees, per tant els universals serien la causa
de les coses, en canvi per Aristòtil els universals formen part
de la forma de la substància. Pels conceptualistes són
conceptes mentals que es refereixen a objectes que poden existir en
la ment o no. I pels nominalistes com G. D'Occam són simples
noms que no tenen existència extramental.
V
Valors: propietats que tenen els objectes que preferim. També
poden tenir un sentit més abstracte i fer referència a
idees, actituds i conductes preferibles.
Veritat (Aletheia): Pels antics grecs té
el sentit de descobriment del que la cosa és, doncs a la realitat
li agrada amagar-se. Després tindrà altres sentits com
el d'autenticitat o veracitat.
Verificació: Una hipòtesi es considera vertadera
si és confirmada pels fets.
Versemblança: Proximitat a la veritat.
Vitalisme: pensament que considera que hi ha una força
vital no material que està present en els éssers vius,
però no en els éssers no vius. Quan es perd o no és
present aquesta força vital, quan els éssers no es belluguen,
ni es reprodueixen, ni s'alimenten, no podem parlar de vida.
Virtut: (areté) Capacitat o eficàcia per
dur a terme una determinada feina, qualitat intrínseca d'un subjecte...
Diccionari de filosofia des de la web Proyecto
de filosofía en español:
http://filosofia.org/filomat/dfalf.htm
Alguns articles del diccionari de filosofia de J.Ferrater Mora:
http://www.ferratermora.org/ency_filosofo.html
Wiki de Filosofia en català: http://www.infofilosofia.info/wiki