F I L O È T I C A
Web de materials i recursos de FILOsofia i ÈTICA per a la reflexió

MINI  VOCABULARI  DE  FILOSOFIA

A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, L-LL, M, N, O, P, R, S, T, U, V

A
A priori: Abans o anterior a l'experiència.
A posteriori: Després de l'experiència o a partir d'ella.
Abstracció: Aptitud humana que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat (la realitat).
Acció: és el que realitza un agent de manera conscient i voluntària.
Afecte: estat d'ànim de tipus bipolar: agrat/desgrat...
Afectivitat: facultat que ens permet experimentar estats d'ànim.
Agnosticisme: Impossibilitat de coneixement sobre  la realitat.
Alienació: Estranyament del subjecte. Segons Marx és la situació en què el subjecte humà es converteix en objecte ( en un instrument).
Al·lucinació: Percepció sense objecte real, mancada d'estímuls externs.
Anàlisi: Procediment que consisteix en descomposar una teoria, pensament, idea... en les seves diferents parts, fent un estudi de la seva relació.
Analítica: Estudi detallat de les parts que composen un tot.
Antropocentrisme: tendència a considerar l'ésser humà com el centre, de manera superior, de tot el que existeix.
Antropologia: En sentit general és l'estudi de l'Anthropos=aquell que mira cap amunt=humà. En llatí homo=Aquell que és nat de la terra. Es pot dividir en Antropologia biològica que estudia l'evolució dels humans, Antropologia física que estudia l'esquelet i anatomia humanes a partir de restes fòssils, Antropologia cultural que estudia com es transmeten socialment les informacions que permeten als humans adaptar-se al medi, i per últim Antropologia filosòfica que va ser definida per Max Scheler (s. XIX ) com l'estudi de les característiques específicament humanes.
Ànima: (Psyché) Principi de vida i de moviment. Lloc on es troben les facultats morals i intel·lectuals. Per Plató es divideix en tres parts : Raó, ànim, apetit.. Pels òrfics és immortal, preexistent i transmigra (metempsicosi) d'un cos a l'altre. Per Descartes equival a substància pensant inextensa que pot existir sense el cos.
Aprenentatge: Modificació de la conducta que es produeix com a resultat de la pràctica o experiència rebuda.
Aptitud: Capacitat per realitzar alguna feina en concret. Capacitat per resoldre situacions i problemes.
Arbitrari: no fixat, que pot canviar, modificar, si és convenient.
Arjé o Arché (arkhé): Origen, causa i principi permanent de totes les coses. Element originari que dóna unitat a la multiplicitat de la naturalesa... Aquella realitat que no canvia mai.
Atenció: Mecanisme de selecció activa de la informació rebuda.
Autonomia: no dependre de factors externs o interns. Independent, que no depèn de ningú.
Axiologia: (Axios = valor en grec) Estudi dels valors
Axioma: Principi que és vertader per si mateix i que servei de fonament al coneixement científic. És indemostrable i evident. Enunciats evidents que s'imposen a qualsevol operació mental.
 
 
 

B
Bé  (Agathon): Destí moral de l'ànima humana i objecte superior de coneixement. Plató el compara al sol. També és entès com a rectitud (orthothes)

C
Calcular: En lògica es refereix al fet de deduir una proposició a partir d'unes premisses a través d'un conjunt de regles de formació (instruccions en un joc) i de regles de transformació (normes que ens indiquen com moure les peces d'un joc).
Categòric: Es tracta d'un judici que no depèn de cap condició. Si depèn d'alguna condició s'anomena hipotètic.
Causa: Principi productiu d'efectes; resposta al per què es produeix quelcom. Per Aristòtil hi ha 4 causes: Eficient, Material, Formal i Final.
Causalitat, principi: estableix la necessitat de que tot efecte hagi estat provocat per una causa determinada.
Certesa: Adhesió ferma de la ment a una proposició. Descartes distingeix la certesa moral (proposició probable) de la metafísica (proposició evident).
Ciència: Investigació, recerca de la causa, del per què d'un fenomen de la realitat. Vol explicar com són les coses. Té com a funció: explicar i descriure els fenòmens per poder fer prediccions probables. En grec: Episteme
Cognoscible: Susceptible de coneixement en general.
Cognoscitiu: Relatiu al coneixement
Comprensió: Copsar el sentit dels fets (humans, socials, físics...) i   situar-los  en el seu context.
Comportament: activitat d'un organisme format per dos components: un d'observable (conducta) i un altre d'inobservable (psíquic).
Comunicació: transmissió d'informació de manera interactiva intencional entre un receptor i un emissor.
Conducta: Inclou totes aquelles activitats d'un organisme que poden ser observades objectivament, des de fora (exteriorment) per altres organismes.
Concepte: Representació abstracta, no intuïció, que es refereix a alguna realitat coneguda. Manera de captar el significat d'un objecte en concret. És universal, abstracte i immaterial. Ex: rellotge, home, dona.,...
Coneixement: aprehensió (captació mental) d'un objecte per part d'un subjecte.
Conèixer: Coneixement directe i immediat. Hi intervenen elements neuro-fisiològics. És passiu.
Ex: Podem tenir coneixement d'un esdeveniment, però no saber el perquè ha tingut lloc amb exactitud.
Connector: Símbol lògic que expressa relacions lògiques entre les proposicions o bé les funcions que es poden realitzar mitjançant les variables.
Consciència: Cum + scientia = amb coneixement.Coneixement immediat i directe que cadascú té de la seva pròpia vida, existència, condició, operacions mentals,actes....
Constructe: Construcció mental no observable però que s'elabora a partir de dades reals per tal d'interpretar-les o explicar-les.
Contrastació: Consisteix en posar a prova una hipòtesi.
Convencional: establert per un acord.
Convencionalisme: Corrent de pensament que considera que les idees, lleis, teories s'estableixen o s'accepten per acord (convenció) fonamentat en la seva utilitat o comoditat.
Cosmologia : Estudi de l'univers, dels seus orígens, naturalesa i composició.
Cosmogonia: Mite o teoria que intenta explicar l'origen del món.
Cosmos : En sentit etimològic antic : Badall. En sentit general : Univers ordenat (harmònic pels Pitagòrics) / Caos : Desordre.
Cosmovisió: Alemany = Weltanschaung.  Interpretació que dona sentit a tot el que envolta a l'humà i a ell mateix.
Criteri: Norma, procediment a seguir per a jutjar una cosa, un pensament...
Crítica: Judici sobre les qualitats o els defectes d'alguna cosa.
Cultura: Terme que prové del llatí "collere" = conrear la terra -> transformació de la natura per obtenir resultats.
Actualment és el conjunt de comportament adquirits per l`humà en tant que ésser social i que es transmet de generació en generació per tradició. J.Mosterin la defineix com: el conjunt d'informacions (mems segons R. Dawkins) adquirides per aprenentatge entre individus de la mateixa espècie. En els humans aquestes informacions són adquirides socialment  mitjançant el llenguatge i tenen valor adaptatiu.
 

D
Deducció: Pas de l'universal al particular. Es parteix de quelcom ja donat (fet, teoria...) a fi de descobrir com s'ha produït.
Definició: Expressa l'essència permanent i real de quelcom.
Demiürg:  Intel·ligència ordenadora.
Desencantament: En l'àmbit del pensament es refereix a la pèrdua de vigència, d'us de les grans cosmovisions (religioses o metafísiques) que servien per a donar sentit a l'existència humana.
Determinisme: tendència a considerar l'existència d'unes lleis que regeixen tots els fets naturals, d'un destí o finalitat en tot el que existeix i del que no es pot  defugir.
Dialèctica:  Procés de síntesi entre dos contraris (Heràclit) Art de la discussió mitjançant el diàleg. Procés mental de comprensió de la realitat que consisteix en contraposar una idea amb la seva contrària per tal d'assolir una síntesis. (Plató: el pensament és el diàleg de l'ànima amb si mateixa).
Dogma: Conjunt de creences invariables i considerades com a vertaderes sempre.
Dogmatisme: Teoria basada en dogmes.
Doxa : Opinió - Coneixement que es situa entre la creença i la ignorància.
Dualisme: tendència a considerar l'existència de dues realitats independents.
 

E
Empíric: Designa tot el que és relatiu a l'experiència. D'aquí es deriva el mot Empirisme o teoria que afirma que tot el nostre coneixement procedeix de l'experiència sensible.
Empirisme: Doctrina, pensament que afirma que tot el nostre coneixement té el seu origen en l'experiència sensible (a través dels sentits). Considera que la ment és com un paper en blanc que cal anar emplenant d'impressions sensibles, que provenen dels sentits. El mètode utilitzat és la Inducció. Representants: Locke, Berkeley, Hume.
Entimema: Sil·logisme incomplet. Falta una de les premisses.
Epistemologia: Teoria del coneixement
Erística: Art de la discussió que consisteix en confondre al contrari mitjançant sofismes.
Escepticisme: En sentit etimològic skepsis: examinar una cosa detalladament. En sentit epistemològic és aquella teoria segons la qual no hi ha cap saber segur. Des del punt de vista pràctic és aquella actitud que no s'adhereix a cap opinió determinada.
Essència: Designa el que una cosa és, en la seva específica individualitat. El que és una cosa tot i els canvis possibles d'aparença o d'estat. És allò permanent que defineix a l'objecte. En general és el que constitueix l'essència d'una cosa.... Té diversos sentits per exemple en Aristòtil és el que roman a través del canvi i que està per dessota de les aparences qualitatives ( forma, figura..) dels fenòmens.
Ésser: Concepte abstracte per descriure l`essència de la realitat. Per Parmènides és ú i immutable. Per Plató són les idees.
Estètica: Teoria de l'art. Anàlisi sobre la bellesa, el gust ... Filosofia de l'art. Disciplina filosòfica que reflexiona sobre aquells objectes (naturals o artístics) capaços de provocar emocions i serveix per a valorar-los com a bells, lletjos, sublims...
Estímul: Informació que rebem del món i que provoca una reacció.
Estructura: Conjunt lligat de les parts d'un complex que té com a finalitat garantir la seva permanència i funcionament.
Ètica: En sentit estricte es pot definir com aquella part de la filosofia que analitza els actes morals. Reflexió crítica sobre la moral.
Evidència: Coneixement clar i diferenciat d'un objecte, pensament,... Es dóna a través de la Intuïció: Coneixement que es produeix sense haver de recórrer a cap raonament.
Evolució: En sentit ampli es refereix a qualsevol canvi gradual que es produeix en un periode de temps.
Existència: És l'afirmació de que alguna cosa és o que es realitza realment.
Existencialisme: És una corrent filosòfica que es preocupa de l'anàlisi de l'existència humana i segons la qual aquesta es va fent en el seu propi existir. Representants: J. P Sartre, M.Heidegger...
Experiència: Participació personal en situacions repetibles. Observació a través dels sentits.
Experiment: Observació controlada i provocada.
Experimentació: Repetició de l'observació d'un fenomen en unes condicions prèviament establertes per tal de facilitar i perfeccionar el seu estudi.
Explicació: Desplegament o desenvolupament d'una idea. Reducció d'un fenomen a les seves causes. Permet comprendre els fets.
Extrospecció: Mirar a fora. Observació externa.
Extroversió: Capacitat per expressar els sentiments, emocions..
 
 

F
Fàctic: Relatiu als fets, que fa referència als fets.
Factible: susceptible de ser fet o d'esdevenir realitat.
Falsació: Forma de contrastació d'una hipòtesi a través de la refutació (negació)  dels fets.
Fantasia: Disposició natural per crear i inventar imatges.
Fenomen: És el que se'ns apareix a través de l'experiència.
Fenomenisme: El que coneixem són fenòmens (el que s'apareix a través de l'experiència) i no les coses tal i com són en elles mateixes. Aquesta teoria s'atribueix al filòsof del s.XVIII  I. Kant.
Fenòmens: El que es mostra als sentits. Referent al món sensible.
Fenomenologia: Estudi dels fenòmens per trobar les essències constitutives de les coses. Un dels representats d'aquest pensament és E. Husserl.
Filosofia: Sentit etimològic Filos=tendència + sofia=saber ->Tendència, estimació al saber.
Flexibilitat: Capacitat d'adoptar punts de vista diferents sobre un mateix problema, situació...
Fluïdesa: Capacitat de donar respostes diferents a un mateix problema.
Forma o Gestalt: Tot organitzat. Dada immediata de la consciència i que és el resultat de l'organització del camp perceptiu.
Formal: Buit de contingut empíric.
Funció: Acció que ha de realitzar un organisme respecte a la seva finalitat.

G
Geocentrisme: teoria segons la qual la terra estaria situada en el centre de l'Univers.
Gnòmic: Pensament que s`expressa d`una manera amagada, tot sovint en to profètic. Utilitza aforismes : sentencies breus que cal interpretar.
Gnoseologia: Estudi del coneixement des d'un punt de vista metafísic. Tracta en general de les relacions que s'estableixen entre l'objecte i el subjecte en el procés de coneixement.

H
Heliocentrisme: Teoria segons la qual el Sol (Helios) és al centre del sistema planetari.
Hermenèutica: Que té per objecte la interpretació.
Heteronomia: que depèn de factors interns o externs. Condicionat. En moral es refereix a estar sotmés a un condicionants (felicitat, plaer, utilitat...) que decideixen si l'acció és correcta o no.
Heurístic: Art de la recerca. Mètode de descobriment de la veritat per assaig i error.
Hilozoísme: (Hyle=matèria) (zoo=animal, vida) - Teoria o hipòtesi segons la qual la substància corpòria primordial té en si mateixa una força que la fa moure i viure.
Hipòtesi:  En sentit etimològic: Pont, trampolí, tot allò que serveix per establir un contacte o enllaç. Raonament  que suposa certes condicions que cal demostrar.
Hominització: procés evolutiu de caràcter físic que es refereix al conjunt de transformacions que van tenir lloc durant l’evolució de l’espècie humana.
Humanització: transformacions produïdes per l’evolució socio-cultural que han afectat i afecten les formes de vida i organització humanes.

I
Idea: Representació mental d'un concepte, pensament...
Idealisme: En el seu sentit general significa que el model de la realitat és una idea o ideal elaborat pel propi subjecte que coneix.
Idees: Grec: Primerament "Eidos"= Forma o aspecte que ofereix un objecte; Després "Ideai" = Model o patró (paradigma).
Ideologies: Conjunt d'idees. Per K. Marx són formes de saber (falses) determinades per interessos socio-econòmics o de creences que pretenen tenir la veritat.
Il·lusió: Experiència que contradiu la realitat.
Imaginació: Capacitat de reproduir i de crear a través d'imatges.
Imatge: Representació mental d'un objecte produïda per la imaginació.
Immanència: propietat interna d'algun objecte o ésser.
Incognoscible: Que no es pot conèixer ni a través de la raó, ni a través dels sentits.
Inconscient: Part del psiquisme constituïda per desigs i processos viscuts dels quals no en podem disposar perquè s'escapen del nostre control conscient.
Indeterminisme: tendència a considerar que els esdeveniments i la pròpia vida són producte de l'atzar i no de lleis fixades previament.
Inducció: - Pas del particular a l'universal. Mètode que parteix dels fets de l'experiència per trobar les lleis que els regeixen.
Inferència: Argumentació, raonament que consisteix en derivar una conclusió a partir d'unes premisses.
Innat: no nascut. Propietat que té un ésser abans de nèixer o obtinguda des del naixement.
Innatisme: Doctrina segons la qual existeixen en l'humà coneixements innats, no adquirits mitjançant l'experiència (a priori) i que es troben en nosaltres des del nostre naixement.
Instints: Acte orientat a aconseguir satisfer alguna necessitat. Pautes de conducta innates.
Introspecció: Mirar a dins. Observació interior.
Introversió: Dificultat d'expressar els propis sentiments.
Instrumentalisme: Pensament segons el qual es consideren les teories, lleis ... com a simples instruments útils per a una finalitat concreta.
Intel·ligència: En general es pot entendre com la capacitat de resoldre problemes. Hi ha diversos tipus d'intel·ligència: Teòrica, pràctica, creativa, musical, operativa, esportiva ...
Intuïció: Coneixement que es presenta d'una manera immediata. Coneixement directe i immediat d'una veritat evident, que no deixa lloc per a cap dubte. Per Descartes és l'acte purament racional amb el qual la ment percep el seu propi concepte i es fa transparent a sí mateixa.
 

J
Judici: Afirmació en la que es valora un fet, un objecte, un pensament...
Justícia (Dike): Homer la representava amb unes cadenes que mantenien unides les forces de la naturalesa. Pels primers filòsofs era la llei universal que restableix l'ordre en la naturalesa, mantenia unida la multiplicitat. A partir de la segona meitat del segle V aC consistia (en sentit genèric) en seguir les lleis de la ciutat. Es pot entendre en sentit distributiu com donar a cadascú el que es mereix o en sentit equitatiu com tractar a tothom de la mateixa manera.
 

L-LL

Lògica: Ciència dels principis de la validesa formal de la inferència.
Logos: Pensament, concepte, raó, intel·ligència. Llei, principi, norma, ordre. Raó universal, llei que regeix totes les coses.
Lleis: Regla universal a la qual estan subjectes els diferents objectes de la naturalesa.
Llenguatge: Conjunt de senyals emeses i captades en el procés de comunicació i que constitueixen signes fixes, discontinus i organitzats que poden ser intercanviats entre diversos individus d'una mateixa comunitat.
Llenguatge formal: Llenguatge artificial que utilitza símbols i que permet operar d'una manera mecànica sense necessitat de pensar en el contingut.
 

M
Maièutica:  En sentit etimològic: art de donar a llum per part de les llevadores. Per Sòcrates és l'art de donar llum als coneixements que cadascú té en el seu interior.
Materialisme: Corrent de pensament segons el qual la realitat es redueix a simple matèria.
Mecanicisme: pensament que considera que tot el que existeix no és més que una màquina complexa. Fins i tot existeix una continuïtat i semblança entre els éssers vius i els no vius.
Mems: unitats mínimes d'informació cultural (R. Dawkins va ser el primer a introduir aquest concepte)
Memòria: És la capacitat de conservar i evocar coses, imatges.. passades.
Metaciència: Més enllà de la ciència. S'utilitza per referir-se a la reflexió filosòfica sobre la ciència o Filosofia de la ciència.
Metafísica: Estudi que té per objecte realitats que superen la percepció dels sentits o de l'experiència sensible. Intenta donar una explicació última de la realitat de les coses. Va més enllà de la Physis o naturalesa. Nom donat per Andrònic de Rodes als escrits d'Aristòtil situats després de la Física.
Mètode: Procediment a seguir per arribar al fi proposat.
Mites: Explicacions fabuloses que es poden referir a grans fets heroics i que són considerats com el fonament i el començament de la història d'una comunitat o del gènere humà en general. Actualment són els models a seguir  o allò que hom admira.
Monisme: - Teoria que afirma que totes les coses pertanyen a una sola substància. (Contrari : Pluralisme ). Tendència a considerar l'existència d'una única realitat, ja sigui material o espiritual.
Moral: Conjunt de comportaments i valors propis d'un grup determinat.
Motivació: facultat o capacitat que provoca uns comportaments determinats orientant-los vers uns objectius que volen satisfer unes necessitats bàsiques : orgàniques o emocionals.
Motius: és el que mou al comportament. Poden ser primaris: necessitats bàsiques de l'organisme o secundaris: necessitats personals com l'autorealització, estimació, reconeixement...

N
Naturalesa (physis): Dos sentits -> Conjunt, ordre, i disposició de totes les entitats que composen l`univers.
-> Propietat característica dels éssers naturals (Per la majoria dels pre-socràtics té un caràcter dinàmic, de moviment).
Neopositivisme: Corrent filosòfica que rebutja el valor de la metafísica i s'interessa per la ciència. Entenen la filosofia en general com una activitat d'anàlisi del llenguatge, en especial el llenguatge de la lògica i de la ciència.
Neurosi: Malaltia de tipus nerviós i compulsiva.
Nihilisme: En general consisteix en negar qualsevol cosa, concepte, judici, raonament...Com a teoria del coneixement nega l'existència de la realitat substancial, existent en si mateixa. El nihilisme moral nega que hi hagi valors i principis morals vàlids.
Normes: en l'àmbit moral es refereixen a pautes de conducta que ens diuen com hem d'actuar en determinades ocasions.
Nous: Realitat infinita, intel·ligent,... que domina totes les coses i les governa amb la seva energia. (Anaxàgores)
 

O
Objectiu: Allò que es pot atribuir a l'objecte independentment del subjecte. Que és vàlid per a tothom. També té el sentit de finalitat perseguida en una acció.
Ontologia: Estudi o investigació d'allò essencial, del que les coses són. Part de la metafísica que estudia a l'ésser en general prescindint de les seves particularitats (mida, forma, figura...)
Opinió: Coneixement que es situa entre la creença i la ignorància.
Orfisme: Creença filosòfica-religiosa, molt popular a Grècia a partir del s.VI aC  fundada per Orfeu. Considerava que la vida terrenal era una simple preparació per a una vida millor, després de la mort, que pot aconseguir-se mitjançant cerimònies de purificació, de l'ànima.
 

P
Panteisme: Pensament que afirma que existeix certa espiritualitat en la matèria. Tot és Déu.
Panta rei: Tot és moviment (Heràclit).
Paradigma: Conjunt de creences que formen un model a seguir per un grup de persones en un moment determinat.
Paradoxa: Raonament que crida l'atenció perquè contradiu l'opinió generalment acceptada. També es pot entendre com el que sorprèn o sobresurt del normal.
Paral.logisme: Raonament fals o incorrecte (Sofisme)
Percepció: És el significat que atribuïm als esquemes sensitius. Segons la teoria de la Gestalt és la capacitat de captar l'organització de la realitat d'una manera global.
Percepte: Resultat de la percepció.
Positiu-empíric: Referent a tot el que és observable pels sentits.
Positivisme: Corrent filosòfica que considera que els fets, perceptibles o experimentables, són l'única realitat acceptable. Representant: A. Comte.
Postulats: Són uns enunciats als quals es demana que serveixin de primers principis a una teoria
Praxis: Terme grec que es refereix a tota aquella activitat pràctica o acció amb una finalitat concreta.
Pre-conscient: Conjunt de processos psíquics que, tot i no ser conscients, s'hi poden tornar amb certa facilitat.
Principis: normes universals. Regles que s'han d'aplicar sempre i en tot lloc.
Proposició: Són oracions on s'afirma o nega alguna cosa, i que per aquest fet poden ser vertaderes o falses.
Psíquic : (Psykhé) Principi vital que impulsa a actuar, conèixer, viure..
Psicologia: Ciència que té per objecte d'estudi el comportament humà (ja sigui aquest comportament conscient o inconscient)
Psicometria: Intent de mesurar el psíquic.
Pulsions: Energia psíquica de tipus instintiu i inconscient. Per Freud les pulsions més importants són les de mort o Thanatos i la de l'amor o Eros.
 

R
Raó: Facultat humana de comprensió de la realitat.
Racionalisme: Doctrina que estableix que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen de la raó ( i no dels sentits). La raó és l'àmbit i el mètode per assolir la veritat. Representants: R. Descartes,  N. Malebranche, W. G. Leibniz.
Racionalitat: Terme utilitzat com a substitut de raó. Expressa un contingut (proposicions, principis, creences), un criteri que serveix per formular judicis i també expressa una actitud contrària a la irracionalitat (que no segueix la raó o allò acceptat) .
Realisme: Afirmació de l'existència real dels objectes fora de la ment. En el camp científic:   les teories i conceptes  es refereixen a la realitat.
Realitat: conjunt de coses que tenen una existència efectiva i actual. La realitat virtual és considerada com una simulació de l'autèntica realitat i té per objectiu substituir-la. La realitat natural està formada per tot allò que no depèn de la intervenció humana a diferència de la realitat artificial, que ha estat manipulada pels humans a partir d'objectes naturals.
Reflexió: Tornar a pensar sobre una cosa considerant-la detalladament.
Refutar: Falsar a través de contrastacions ( comprovacions en l'experiència )
Relativisme: Teoria que afirma la relativitat del coneixement en el sentit de que no hi ha una veritat absoluta. La veritat d'un judici depèn de les circumstàncies o condicions d'una determinada situació.
 
 

S
Saber: Capacitat cognoscitiva humana que ens permet donar un sentit a tot el que ens envolta. Coneixement actiu, indirecte i mediat. Ex: Saber que hi ha tal cosa en un lloc determinat.    Saber les propietats d'un objecte...
Sensació: És el resultat del que primer ens impressiona dels estímuls físics que provenen del món extern.
Signe: Objecte material que en representa un altre en virtut d'un acord o conveni. Si és de caràcter natural s'anomena indici.
Sil·logisme: Raonament deductiu en el que de dos premisses es deriva necessàriament una conclusió. Està format per proposicions categòriques en les quals la unió entre el subjecte i el predicat és simple.
Símbol: objecte sensible que es pren com a signe figuratiu d'un altre objecte a causa d'una analogia (semblança) que l'enteniment percep entre ells o per convenció social.
Síntesi: Procediment que consisteix en ordenar del més simple al més complex.
Solipsisme: Creença segons la qual només existeixo jo; tota la resta no és més que representacions de la meva ment.
Sociologia: Estudi sobre la societat, origen, naturalesa, components.
Sofismes: Arguments que semblen vertaders, però que no ho són.
Subjectiu: S'atribueix a tot allò que pertany a l'humà com a subjecte de coneixement. També s'utilitza com a sinònim d'opinió personal.
Sublimació: Substitució del mitjà originari de satisfacció del desig sexual per un altre de desexualitzat i socialment acceptat.
Substància: És el que resta, subsisteix, a través del canvi. Substrat o realitat permanent, element que està per sota (substare) de les propietats i dels canvis de les coses.
 
 

T
Taula de veritat: Mètode que serveix per operar mecànicament i d'una manera visual ens mostra la veritat o falsedat d'una fórmula proposicional.
Tautologia: En lògica és aquell raonament que és sempre vertader doncs en les premisses ja està inclosa la conclusió. Tautos: vol dir el mateix. És un raonament o discurs que es repeteix i vol dir el mateix.
Teodicea: Part de la metafísica que estudia l`existència i els atributs de Déu.
Teoria: Principi general, fórmula per tal d'explicar cert ordre de fets.
Teòric: Conjunt de coneixements sobre la realitat.
Test: Situació experimental que està estandarditzada (establerta) i que serveix d'estímul a un comportament.
Tipologia: Intent de reduir l'enorme multiplicitat d'individus a uns pocs tipus (models) que permetin comprendre millor la manera de ser o personalitat d'un individu en concret.
Tècnica: Saber aplicat que inventa, transforma i sotmet la natura al servei d'interessos particulars.
Tecnociència: Suma de tècnica i ciència. Paraula emprada per primer cop per J. Habermas per designar la mutua dependència actual entre ciència i tècnica.
Tecnologia: Conjunt de procediments orientats a la transformació de processos naturals o socials.
Teologia: (Theos=Déu) Doctrina religiosa que tracta de les coses divines.
Teleologia: (Telos=Fi) Estudi del finalismes o de les accions finals.
Teleologisme: teoria que considera que tots els objectes i esdeveniments de la natura tendeixen a un fi determinat.
Transcendent: Referent a tot allò que ultrapassa els límits del coneixement humà o de la realitat.
Treball: conjunt d'accions humanes que impliquen una despesa d'energia mental i física i que tenen com objectiu produir béns i satisfer necessitats humanes.
 
 

U
Univers: conjunt de tot el que existeix en el món material. S'entèn per món material al conjunt dels objectes que formen part del món físic i que es poden situar en les coordenades espai-temps.
Universals: El que es predica d'una multiplicitat d'objectes. Conceptes mentals vàlids per a tothom. (A través dels conceptes s'expressen les idees). En l'etapa crítica Plató els identifica amb les idees, per tant els universals serien la causa de les coses, en canvi per Aristòtil els universals formen part de la forma de la substància. Pels conceptualistes són conceptes mentals que es refereixen a objectes que poden existir en la ment o no. I pels nominalistes com G. D'Occam són simples noms que no tenen existència extramental.
 

V
Valors: propietats que tenen els objectes que preferim. També poden tenir un sentit més abstracte i fer referència a idees, actituds i conductes preferibles.
Veritat  (Aletheia): Pels antics grecs té el sentit de descobriment del que la cosa és, doncs a la realitat li agrada amagar-se. Després tindrà altres sentits com el d'autenticitat o veracitat.
Verificació: Una hipòtesi es considera vertadera si és confirmada pels fets.
Versemblança: Proximitat a la veritat.
Vitalisme: pensament que considera que hi ha una força vital no material que està present en els éssers vius, però no en els éssers no vius. Quan es perd o no és present aquesta força vital, quan els éssers no es belluguen, ni es reprodueixen, ni s'alimenten, no podem parlar de vida.
Virtut: (areté) Capacitat o eficàcia per dur a terme una determinada feina, qualitat intrínseca d'un subjecte...
 

 


Diccionari de filosofia des de la web Proyecto de filosofía en español:
http://filosofia.org/filomat/dfalf.htm
Alguns articles del diccionari de filosofia de J.Ferrater Mora:
http://www.ferratermora.org/ency_filosofo.html
Wiki de Filosofia en català: http://www.infofilosofia.info/wiki