TEATRE
Aquestes són algunes de les obres de teatre que poden servir per tractar temes filosòfics:
-
Francesc Campos, professor de Filosofia i de Dramatització en un IES valencià ha publicat dos textos teatrals, fruits de la producció de sengles espectacles. Un es diu "Heroïna", una confluència entre el mite d'Antígona i un drama modern adolescent, i l'altre és "Joc de xiques", també de referit a l'adolescència, ara des de la comèdia.
Heroïna fa confluir –tot afegint algun toc còmic– la tragèdia universal sofocliana Antígona amb un conflicte rotundament actual: les drogues i el món de corrupció i degradació que comporten. Així, s’hi recrea el tema clàssic de cercar la justícia i lluitar per la dignitat d’una persona estimada.
Joc de xiques és una comèdia al·legòrica del comportament humà amb la complexa gamma de les relacions entre els individus del mateix sexe o del contrari. Hi trobarem vuit companyes d’institut que, des del teatre dins del teatre, desenvolupen un joc apassionant de confidències ple de diversió, amistat, sensualitat…, però amb l’ombra d’altres sentiments i conflictes.
Propostes didàctiques (62kb PDF) -
El llibertí: Direcció: Joan Lluís Bozzo; Escenografia i Vestuari: Montse Amenós. Intèrprets: Ramon Madaula, Laura Conejero, Jofre Borràs, Marta Millà, Nausicaa Bonnín i Paula Vives.
Sinopsi:
El filòsof Diderot, hoste del baró d’Holbach, està descansant al pavelló de cacera del seu castell. Una dona, Madame Therbouche, pintora –una mica polonesa i una mica prussiana, fascinant i provocadora- intenta fer un retrat del filòsof. Però no està satisfeta, el mestre és impossible. Potser si el model estigués nu… la seva inspiració potser… Diderot no és del tot contrari. Accepta i mostra, sense ambigüitats, “la creixent expressió de la seva fermesa d’ànim… sexual”. La situació està a punt de consumar-se, però és interrompuda per frenètics cops a la porta.
Des del 7 de setembre al teatre poliorama:
http://www.teatrepoliorama.com/ -
La plaça del diamant. Temporada 2007/2008 TNC Sala Gran
Del 13 de novembre de 2007 al 20 de gener de 2008
El TNC inaugura l’any Rodoreda amb un autèntic plat fort: l’adaptació teatral , signada per Josep M. Benet i Jornet de la seva novel·la més cèlebre. La plaça del Diamant explica la història de Natàlia, coneguda universalment com a Colometa, i amb una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i molt especialment del barri de Gràcia. Natàlia és una de tantes noies que accepta amb resignació la seva vida i el seu matrimoni durant la Segona República Espanyola. Un cop acabada la Guerra Civil, en una Barcelona que ja no és la mateixa, Colometa vol deixar de ser Colometa.
La plaça del Diamant es pot veure a la Sala Gran del TNC fins al 20 de gener. A partir d'aleshores, la companyia començarà una llarga gira per tot Catalunya (Girona, Tarragona, Viladecans, Tàrrega, Igualada, Reus, Balaguer, Sabadell, Palma de Mallorca, Sant Cugat, Granollers, Tordera, Manresa, Valls i Figueres) que finalitzarà a Madrid (en català, sobretitulat en castellà).
-
La fam de Joan Oliver: La fam recrea les contradiccions i les inquietuds de les etapes del procés revolucionari inspirat en els fets històrics des de la latent prerevolució fins a la conspiració contrarevolucionària. Samsó, un rodamón irreverent, antiheroi de la modernitat, es converteix en el líder imprevist de la resistència contra laixecament militar i, un cop la revolució ha triomfat, es torna un mirall incòmode per a tothom: tant per als dirigents revolucionaris com per als contrarevolucionaris i, fins i tot, per a la seva amant Lupa. Samsó és, fet i fet, lúnic que no canvia: es mou només per linstint més primari i manté la seva actitud indolent i irreductible dhome lliure.
-
El Tartuf o l'impostor: de Molière. Una nova versió que vol reflectir el poder de l'engany i de la manipulació.
-
Woyzeck de Georg Büchner: Retrat de la societat més baixa i marginal, els personatges són una fauna d'éssers reduïts a les seves angoixes, vicis i instints. Enmig de tots ells, el pobre soldat Woyzeck víctima de la seva condició, es qüestiona sobre el què i el per què de la misèria humana que l'envolta.
-
Arte: Obra de Yasmina Reza. Amb Josep Maria Flotats, Josep Maria Pou i Carlos Hipólito. Reflexió sobre la comunicació, la pròpia existència...
-
El temps de Plank: Un musical de Sergi Belbel i Òscar Roig. Tracta el tema del temps i de l'espera, a partir de la teoria de la mecànica quàntica.
-
Rent: Obra de de Jonathan Larson. Musical inspirat en l'òpera de Puccini La Bohème. La música reflecteix les experiències i sentiments d'uns joves que lluiten per viure a la seva manera. Es tracten temes com la Sida, els Okupes, les Drogues, l'Èxit, l'homosexualitat... També s'ha dut al cinema: Pel·lícula
-
Deseo de ser piel roja: De la companyia "Plan de Fugas" Adaptació del llibre de M. Morey Llibertat, crítica social...
-
Tot Esperant Godot: Companyia teatre lliure. Temporada 98/99. Adaptació de l'obra de Samuel Beckett. El sentit de l'existència.
-
Rumors de N. Simon: comèdia de situació, embolics. Pot servir per tractar el tema de la comunicació, llenguatge i realitat.
-
T.E.M.P.U.S: De la companyia de Teatre Comediants. Original reflexió sobre el temps. En aquest viatge per limaginari teatral del temps, hem arribat a una gran plaça pública -presidida per la Torre del Temps, don tot flueix duna manera natural i irreversible, i que és habitada per un rellotger fantàstic, maquinista del temps-, que es transforma en festa, en dol, en plaer, en deliri, en brutalitat, en quotidianitat, i esdevé una metàfora de la vida...
Risc i passió són els elements que defineixen lesperit amb què neix aquest espectacle. Una proposta que és un viatge laberíntic a través del temps i que vol expressar, duna manera senzilla i profunda, la complexitat daquest enigma tot descobrint la màgia dels seus secrets.
-
Macbeth de W. Shakespeare. Aquest és un muntatge enèrgic i vital, proper visualment al cinema, on tot es concentra al voltant de la figura de Macbeth i la seva progressiva degeneració humana, l’espiral de violència, la corrupció, el mal... i sobretot, la gran solitud final, l’inexorable buit de la desferra. Per a molts això no és un Macbeth, sinó un espectacle fet a partir del Macbeth...
Dir. Calixto Bieito
Prod. Teatre Romea
Festival de Salzburg
Münchner Kammerspiele
-
Fedra, de Jean Racine. “Magnífic espectacle. Una representació en què brillen a gran altura text, interpretació i muntatge. Fedra és una tragèdia explicada de manera contundent, des de la contenció verbal i, per tant, sense la menor pirotècnia. Una història de passions i d’infelicitat, que entra pels porus dels sentiments” Gonzalo Pérez de Olaguer (El Periódico)
Director: Joan Ollé
Traducció: Modest Prats
Actors: Rosa Novell
Lluís Homar
Pere Arquillué
Àngels Poch
Eduard Farelo
Maria Molins
Georgina Cardona
Santi Monreal
-
Tot el teatre de Barcelona i altres ciutats de Catalunya: http://www.teatrebcn.com/
-
Teatre Nacional de Catalunya: http://www.tnc.cat/
-
Temporada alta de teatre a Girona:
http://www.temporada-alta.net/cat/index.php
"Un espectacle compromès amb el temps que ens ha tocat viure,
amb la nostra professió i amb la nostra forma de deambular pel
món. S'ha dit que el que l'autor del text fa és "pensar
amb les vísceres", la decisió d'embarcar-nos en un projecte
com aquest és ben segur visceral. I ho és perquè
són les nostres vísceres les primeres que reaccionen davant
la provocació que suposa la intolerància, el racisme,
tot genocidi o extermini. Tal vegada perquè com diu Morey: "És
possible que encara estiguem a Auschwitz, en un Auschwitz que avui abasta
tota la terra."
Deseo de ser piel roja nombra, com sempre fa el desig, un impossible: un desig d'allò que no existeix... el protagonista es pregunta si no seran la poesia i la moral la única sortida d'aquest tancament carcerari. I també això: el pressentiment que la única pàtria possible s'anomena fuga...
... Realitat o representació?
"El Beckett de Tot esperant Godot ha estat considerat sovint
el poeta de la desesperança. Avui, cinquanta anys després
d'haver escrit aquella peça de pur teatre, ha passat a ser el
poeta de l'esperança. Perquè Beckett, fa cinquanta anys,
molt abans que caiguessin els murs i s'esfondressin les ideologies,
ja ens havia avisat que Godot no vindria mai.
I que, per tant, la qüestió no és preguntar-se qui
és Godot ni què representa perquè al final de l'espera
no arriba mai res ni ningú. Potser en podrem concloure que, per
tant, cal trobar el sentit de l'existència en aquesta mateixa
espera, superar la temptació de penjar-nos de l'arbre i ser allò
que som allà on som i com a molt, potser, tractar de millorar
una mica el que hi ha al nostre voltant, persones i coses...
Però la poesia és massa gran per treure'n una única
conclusió..."
Lluís Pasqual (director de l'obra teatral)
Direcció: Oriol Broggi. Escenografia : Xavier Erra i Xavier Saló
Actors: Lluís Soler, Jordi Banacolocha, Àngels
Poch, Ramon Vila Marissa Josa, Montserrat Salvador,
Òscar Muñoz, Màrcia Cisteró
Dani Klamburg, Carles Arquimbau, Arnau Marín
“El Tartuf” de Molière, un dels grans clàssics del teatre universal, torna a viure amb noves energies en aquesta nova lectura del text on es fa èmfasi en la manipulació. El malvat Tartuf, els seus enganys i les reaccions que provoca entre la gent que el creu i la que no formen l’eix central d’una comèdia extraordinàriament actual que sembla parlar de polítics sense escrúpols, de les estratègies de màrqueting i de la tergiversació de la informació per part dels mitjans de comunicació tot i haver estat escrit al segle XVII.
“Un treball excel·lent”
PABLO LEY (EL PAIS)
“Un petit teatre (Versus) per gaudir d’un gran Molière i el seu implacable fuet” FRANCESC MASSIP (AVUI).