F I L O È T I C A
Web de materials i recursos de FILOsofia i ÈTICA per a la reflexió

TEATRE

Aquestes són algunes de les obres de teatre que poden servir per tractar temes filosòfics:

  • Francesc Campos, professor de Filosofia i de Dramatització en un IES valencià ha publicat dos textos teatrals, fruits de la producció de sengles espectacles. Un es diu "Heroïna", una confluència entre el mite d'Antígona i un drama modern adolescent, i l'altre és "Joc de xiques", també de referit a l'adolescència, ara des de la comèdia.
    Heroïna fa confluir –tot afegint algun toc còmic– la tragèdia universal sofocliana Antígona amb un conflicte rotundament actual: les drogues i el món de corrupció i degradació que comporten. Així, s’hi recrea el tema clàssic de cercar la justícia i lluitar per la dignitat d’una persona estimada.
    Joc de xiques és una comèdia al·legòrica del comportament humà amb la complexa gamma de les relacions entre els individus del mateix sexe o del contrari. Hi trobarem vuit companyes d’institut que, des del teatre dins del teatre, desenvolupen un joc apassionant de confidències ple de diversió, amistat, sensualitat…, però amb l’ombra d’altres sentiments i conflictes.
    Propostes didàctiques (62kb PDF)

  • El llibertí: Direcció: Joan Lluís Bozzo; Escenografia i Vestuari: Montse Amenós. Intèrprets: Ramon Madaula, Laura Conejero, Jofre Borràs, Marta Millà, Nausicaa Bonnín i Paula Vives.
    Sinopsi:
    El filòsof Diderot, hoste del baró d’Holbach, està descansant al pavelló de cacera del seu castell. Una dona, Madame Therbouche, pintora –una mica polonesa i una mica prussiana, fascinant i provocadora- intenta fer un retrat del filòsof. Però no està satisfeta, el mestre és impossible. Potser si el model estigués nu… la seva inspiració potser… Diderot no és del tot contrari. Accepta i mostra, sense ambigüitats, “la creixent expressió de la seva fermesa d’ànim… sexual”. La situació està a punt de consumar-se, però és interrompuda per frenètics cops a la porta.
    Des del 7 de setembre al teatre poliorama:
    http://www.teatrepoliorama.com/

  • La plaça del diamant. Temporada 2007/2008 TNC Sala Gran
    Del 13 de novembre de 2007 al 20 de gener de 2008

    El TNC inaugura l’any Rodoreda amb un autèntic plat fort: l’adaptació teatral , signada per Josep M. Benet i Jornet de la seva novel·la més cèlebre. La plaça del Diamant explica la història de Natàlia, coneguda universalment com a Colometa, i amb una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i molt especialment del barri de Gràcia. Natàlia és una de tantes noies que accepta amb resignació la seva vida i el seu matrimoni durant la Segona República Espanyola. Un cop acabada la Guerra Civil, en una Barcelona que ja no és la mateixa, Colometa vol deixar de ser Colometa.
    La plaça del Diamant es pot veure a la Sala Gran del TNC fins al 20 de gener. A partir d'aleshores, la companyia començarà una llarga gira per tot Catalunya (Girona, Tarragona, Viladecans, Tàrrega, Igualada, Reus, Balaguer, Sabadell, Palma de Mallorca, Sant Cugat, Granollers, Tordera, Manresa, Valls i Figueres) que finalitzarà a Madrid (en català, sobretitulat en castellà).

  • La fam de Joan Oliver: La fam recrea les contradiccions i les inquietuds de les etapes del procés revolucionari “inspirat en els fets històrics“ des de la latent prerevolució fins a la conspiració contrarevolucionària. Samsó, un rodamón irreverent, antiheroi de la modernitat, es converteix en el líder imprevist de la resistència contra l’aixecament militar i, un cop la revolució ha triomfat, es torna un mirall incòmode per a tothom: tant per als dirigents revolucionaris com per als contrarevolucionaris i, fins i tot, per a la seva amant Lupa. Samsó és, fet i fet, l’únic que no canvia: es mou només per l’instint més primari i manté la seva actitud indolent i irreductible d’home lliure.

  • El Tartuf o l'impostor: de Molière. Una nova versió que vol reflectir el poder de l'engany i de la manipulació.

  • Woyzeck de Georg Büchner:  Retrat de la societat més baixa i marginal, els personatges són una fauna d'éssers  reduïts a les seves angoixes, vicis i instints. Enmig de tots ells, el pobre soldat Woyzeck víctima de la seva condició, es qüestiona sobre el què i el per què de la misèria humana que l'envolta.

  • Arte: Obra de Yasmina Reza. Amb Josep Maria Flotats, Josep Maria Pou i Carlos Hipólito. Reflexió sobre la comunicació, la pròpia existència...

  • El temps de Plank: Un musical de Sergi Belbel i Òscar Roig. Tracta el tema del temps i de l'espera, a partir de la teoria de la mecànica quàntica.

  • Rent: Obra de de Jonathan Larson.  Musical inspirat en l'òpera de Puccini La Bohème. La música reflecteix les experiències i sentiments d'uns joves que lluiten per viure a la seva manera. Es tracten temes com la Sida, els Okupes, les Drogues, l'Èxit, l'homosexualitat... També s'ha dut al cinema: Pel·lícula

  • Deseo de ser piel roja: De la companyia "Plan de Fugas" Adaptació del llibre de M. Morey Llibertat, crítica social...

  • Tot Esperant Godot: Companyia teatre lliure. Temporada 98/99. Adaptació de l'obra de Samuel Beckett. El sentit de l'existència.

  • Rumors de N. Simon comèdia de situació, embolics. Pot servir per tractar el tema de la comunicació, llenguatge i realitat.

  • T.E.M.P.U.SDe la companyia de Teatre Comediants. Original reflexió sobre el temps. En aquest viatge per l’imaginari teatral del temps, hem arribat a una gran plaça pública -presidida per la Torre del Temps, d’on tot flueix d’una manera natural i irreversible, i que és habitada per un rellotger fantàstic, maquinista del temps-, que es transforma en festa, en dol, en plaer, en deliri, en brutalitat, en quotidianitat, i esdevé una metàfora de la vida...

    Risc i passió són els elements que defineixen l’esperit amb què neix aquest espectacle. Una proposta que és un viatge laberíntic a través del temps i que vol expressar, d’una manera senzilla i profunda, la complexitat d’aquest enigma tot descobrint la màgia dels seus secrets.

  • Macbeth de W. Shakespeare. Aquest és un muntatge enèrgic i vital, proper visualment al cinema, on tot es concentra al voltant de la figura de Macbeth i la seva progressiva degeneració humana, l’espiral de violència, la corrupció, el mal... i sobretot, la gran solitud final, l’inexorable buit de la desferra. Per a molts això no és un Macbeth, sinó un espectacle fet a partir del Macbeth...

    Dir. Calixto Bieito
    Prod. Teatre Romea
    Festival de Salzburg
    Münchner Kammerspiele
     

  • Fedra, de Jean Racine. “Magnífic espectacle. Una representació en què brillen a gran altura text, interpretació i muntatge. Fedra és una tragèdia explicada de manera contundent, des de la contenció verbal i, per tant, sense la menor pirotècnia. Una història de passions i d’infelicitat, que entra pels porus dels sentiments” Gonzalo Pérez de Olaguer (El Periódico)

    Director: Joan Ollé
    Traducció: Modest Prats
    Actors: Rosa Novell
    Lluís Homar
    Pere Arquillué
    Àngels Poch
    Eduard Farelo
    Maria Molins
    Georgina Cardona
    Santi Monreal


 

 


 
 

 

 
 
 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Deseo de ser piel roja

"Un espectacle compromès amb el temps que ens ha tocat viure, amb la nostra professió i amb la nostra forma de deambular pel món. S'ha dit que el que l'autor del text fa és "pensar amb les vísceres", la decisió d'embarcar-nos en un projecte com aquest és ben segur visceral. I ho és perquè són les nostres vísceres les primeres que reaccionen davant la provocació que suposa la intolerància, el racisme, tot genocidi o extermini. Tal vegada perquè com diu Morey: "És possible que encara estiguem a Auschwitz, en un Auschwitz que avui abasta tota la terra."

Deseo de ser piel roja nombra, com sempre fa el desig, un impossible: un desig d'allò que no existeix... el protagonista es pregunta si no seran la poesia i la moral la única sortida d'aquest tancament carcerari. I també això: el pressentiment que la única pàtria possible s'anomena fuga...

... Realitat o representació?

Més informació i activitats
 
 
 

Tot esperant godot

"El Beckett de Tot esperant Godot ha estat considerat sovint el poeta de la desesperança. Avui, cinquanta anys després d'haver escrit aquella peça de pur teatre, ha passat a ser el poeta de l'esperança. Perquè Beckett, fa cinquanta anys, molt abans que caiguessin els murs i s'esfondressin les ideologies, ja ens havia avisat que Godot no vindria mai.

I que, per tant, la qüestió no és preguntar-se qui és Godot ni què representa perquè al final de l'espera no arriba mai res ni ningú. Potser en podrem concloure que, per tant, cal trobar el sentit de l'existència en aquesta mateixa espera, superar la temptació de penjar-nos de l'arbre i ser allò que som allà on som i com a molt, potser, tractar de millorar una mica el que hi ha al nostre voltant, persones i coses...

Però la poesia és massa gran per treure'n una única conclusió..."

Lluís Pasqual (director de l'obra teatral)
 
 

El Tartuf

Direcció: Oriol Broggi. Escenografia : Xavier Erra i Xavier Saló

Actors: Lluís Soler,  Jordi Banacolocha,  Àngels Poch,  Ramon Vila  Marissa Josa,  Montserrat Salvador,  Òscar Muñoz,  Màrcia Cisteró  Dani Klamburg,  Carles Arquimbau, Arnau Marín
 

“El Tartuf” de Molière, un dels grans clàssics del teatre universal, torna a viure amb noves energies en aquesta nova lectura del text on es fa èmfasi en la manipulació. El malvat Tartuf, els seus enganys i les reaccions que provoca entre la gent que el creu i la que no formen l’eix central d’una comèdia extraordinàriament actual que sembla parlar de polítics sense escrúpols, de les estratègies de màrqueting i de la tergiversació de la informació per part dels mitjans de comunicació tot i haver estat escrit al segle XVII.

“Un treball excel·lent”
PABLO LEY (EL PAIS)

“Un petit teatre (Versus) per gaudir d’un gran Molière i el seu implacable fuet” FRANCESC MASSIP (AVUI).