DESEO DE SER PIEL ROJA
de Miguel Morey (XXIII Premio Anagrama de ensayo)
PLAN DE FUGAS S.L. direcció: Pepe de Jiménez
Pròleg:
Deseo de ser piel roja. Quin desig és aquest? El poema
de F. Kafka, amb el que inicia el seu assaig M. Morey, ho explica: «Si
uno pudiera ser piel roja, siempre alerta, y sobre un caballo que cabalgara
veloz, a través del viento, constantemente estremecido sobre
la tierra temblorosa hasta quedar sin espuelas, porque no hacen falta
espuelas, hasta perder las riendas, porque no hacen falta riendas, y
que en cuanto viera ante si el campo como una pradera rasa, hubieran
desaparecido las crines y la cabeza del caballo».
Aquest espai obert on exercir la pròpia llibertat, on realitzar
el nostre autèntic voler («Quisiera tanto haber podido
saber querer lo que quiero»), on, com diu Nietzsche, "arribar
a ser el que un és", aquest espai és al que apunta el
deseo de ser piel roja.
Davant d'aquest desig s'imposa la realitat d'Auschwitz, un dels camps
d'extermini nazi més conegut. Primo Levi, supervivent d'aquest
camp, ho expressa amb aquestes paraules, que encapçalen "Si esto
es un hombre" : « Los que vivís seguros / En vuestras casas
caldeadas/ Los que os encontráis, al volver por la tarde,/ La
comida caliente y los rostros amigos/ Considerad si es un hombre/ Quien
trabaja en el fango/ Quien no conoce la paz/ Quien lucha por la mitad
de un panecillo/ Quien muere por un sí o por un no./ Considerad
si es una mujer/ Quien no tiene cabellos ni nombre/ Ni fuerzas para
recordarlo/ Vacía la mirada y frío el regazo/ Como una
rana invernal./ Pensad que esto ha sucedido:/ Os encomiendo estas palabras./
Grabadlas en vuestros corazones/ Al estar en casa, al ir por la calle,/
Al acostaros, al levantaros;/ Repetídselas a vuestros hijos./
O que vuestra casa se derrumbe,/ La enfermedad os imposibilite,/ Vuestros
descendientes os vuelvan el rostro.»
Tanmateix Auschwitz no es redueix a Auschwitz. També els indis americans van tenir el seu Auschwitz, també ells van ser exterminats i confinats en reserves. També el nostre món segueix essent Auschwitz, aquesta és la tesi que defensa M.Morey «... estamos aún en Auschwitz - en un Auschwitz que cubre hoy la tierra entera. Y puede que mantengamos pese a todo el horror algo alejado de nosotros: en los suburbios, en las tierras del Tercer Mundo - pero no por ello el genocidio deja de ser lo que es. Que más da que soñemos a salvo, que el horror se nos aparezca en la televisión con la solemne placidez con la que deambulan los peces de colores en un acuario. Sigue siendo Auschwitz...»
M.Morey: Deseo de ser piel roja pàg. 31
El Deseo de ser piel roja, és el desig, la utopia, d'un món diferent, d'un món on domini la llibertat. La realitat, però, és una altra, és Auschwitz, una realitat que abasta tot el planeta. La qüestió és com escapar, quin "pla de fugida" cal traçar. Primer de tot cal prendre consciència de la situació i després, trobar la sortida, amb la poesia i la moral?
Estructura de l'obra:
El que veuran no és més que un simulacre, tal vegada com
la vida mateixa, dividit en tres parts, cadascuna de les quals corresponen
a un univers simbòlic diferent. La primera "Auschwitz",
dibuixa la visió que el subjecte perillós té del
món. La segona mostra la seva pròpia percepció,
la imatge que té d'ell mateix. La tercera "Desig" fa referència
a la seva utopia, a la seva intencionalitat, als seus desigs amagats.
La seva interlocutora, mestre de cerimònies, és qui dirigeix
el simulacre, mou al cor, planteja les preguntes, tria els mètodes
i avalua la perillositat del subjecte. Finalment l'acció s'atura.
El simulacre de fugida s'acaba. Pepe de Jimenez. Director.
Activitat:
1. A l'obra s'explica la història dels "caçadors de llops".
Creus que pot servir com a metàfora d'alguns aspectes de la nostra
societat? i la de Henry Thomas?
2. Estàs d'acord amb la idea de l'obra que ens trobem a Auschwitz
(en un món on hi ha cada cop més marginació, guerres,
fam...) o la consideres massa exagerada? Exposa la teva opinió
al respecte.
3. Creus que està bé que es facin obres de teatre d'aquest
tipus o que, en canvi, és millor que es faci teatre més
comercial?
4. Comenta alguna de les idees de l'obra amb què estàs
d'acord o no hi estàs d'acord.
