F I L O È T I C A
Web de materials i recursos de FILOsofia i ÈTICA per a la reflexió

EL DILEMA DEL PRESONER

El dilema del presoner és un joc ideat per Albert William Tucker ara fa cinquanta anys, que s'ha fet servir molt en economia, biologia evolutiva o teoria política i social. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant planteja la possibilitat de delatar l'altre presoner, amb la finalitat de salvar-se a si mateix d'una elevada condemna.

Dilema del Presoner

Presoner 2

no confessa

confessa

Presoner 1

no confessa

1/1

6/0

confessa

0/6

3/3


 

Dos lladres acusats d'haver robat un banc són detinguts i duts a la presó. Cada presoner està aillat, sense poder parlar o intercanviar missatges de cap mena amb l'altre. La policia no disposa de proves suficients per condemnar-los per robatori, o sigui que només podran posar-los una condemna lleu, d'1 any de presó. El cap de policia, però, pensa en fer una oferta a tots dos lladres. A cadascun, per separat, se'ls diu: "Si delates al teu company, quedaras lliure i ell serà condemnat a tres anys de presó, acusat de robatori. Ara bé, si tu el delates i ell et delata a tu, tots dos sereu condemnats a dos anys de presó". Això es pot veure de la següent manera:

El lladre B refusa delatar

El lladre B delata a A

El lladre A refusa delatar

1 any  per a A i 1 any per a B

B lliure i 3 anys per a A

El lladre A delata a B

A lliure i 3 anys per a B

2 anys per a A i 2 anys per a B

Els presoners podrien raonar de la seguent manera: "Si delato al meu company i ell no em delata a mi surto lliure (en lloc de tenir un any de condemna). Si el delato i ell em delata a mi, em condemnan a dos anys (en lloc de tres). Sigui com sigui surto guanyant, ja que la condemna es redueix en un any, faci el que faci el meu company". El problema és que l'altre presoner pot fer el mateix raonament, aleshores tots dos es delaten i són condemnats a dos anys cadascún, en lloc de l'any de condemna que els hagués suposat no delatar-se mutuament!

Aquesta història es pot representar de manera més abstracta en termes de cooperar o no cooperar. Tenim dos jugadors, A i B, que poden cooperar (C) o no cooperar (D). En funció del que fan reben una certa quantitat de punts:

 

El jugador B coopera (C)

 El jugador B no coopera (D)

El jugador A coopera (C)

3 punts per a A i 3 punts per a B

Cap punt per a A i 5 punts per  a B

El jugador A no coopera (D)

Cap punt per a B i 5 punts per a A

1 punt per a A i 1 punt per a B