HERÀCLITd'Efes  ( 544 -  484 aC)

Fr.12  Els qui entren en els mateixos rius, els hi corren pel damunt aigües diferents cada vegada.

Fr.49  Baixem i no baixem al mateix riu, som i no som.

Fr.50  Després d'escoltar el logos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una.

Fr.76  El foc viu de la mort de l'aire i l'aire, de la mort del foc; l'aigua viu de la mort de la terra i la terra, de la mort de l'aigua.

Fr.30  Aquest cosmos, el mateix de tots, no el va fer cap déu ni cap home sinó que sempre va ser, és i serà foc etern que s'encén, segons una mesura i s'apaga de la mateixa manera.

Fr.51  No comprenc com això, que està separat, pot reconciliar-se amb si mateix: hi ha una harmonia tensa cap endarrera, exactament com la d'un arc i la d'una lira.

Fr.80  Hem de saber que la guerra és universal, i que la justícia és discòrdia, i que tot s'esdevé segons la  discòrdia i la necessitat.

Fr.89  El món és un de sol per als homes que estan desperts, però en el somni cadascú té un món propi.