El pell-roja sempre s'ha apartat
de l'exigent home blanc,
igual com la boira del matí cedeix,
en les muntanyes, davant el sol naixent.
Però les cendres dels nostres avantpassats,
llurs tombes, són terra santa,
i per això aquests turons, aquests arbres,
aquesta part de la Terra, ens són sagrats.

Sabem que l'home blanc
no entèn la nostra manera de pensar.
    Per a ell, una part de la Terra
és igual que qualsevol altra, ja que ell
és un estrany que arriba de nit
i s'empara d'allò que necessita
de la Terra.

La Terra no és la seva germana,
sinó la seva enemiga,
i quan l'ha conquerida,
torna a cavalcar.

...

Famolenc, s'empassarà la terra
i no deixarà res,
tan sols un desert.

No ho sé, però la nostra manera de ser
és diferent de la vostra.

La vista de les vostres ciutats
fa mal als ulls del pell-roja.
Potser perquè el pell-roja és un salvatge
i no ho entèn.

No hi ha cap mena de silenci
en les ciutats dels blancs,
no hi ha cap lloc
on es pugui sentir crèixer
les fulles a la primavera
i el brunzit dels insectes.

Però tal vegada això és perquè
tan sols sóc un salvatge
i no entenc res.

---

Seattle , Cap dels indis duwamish