POEMA DE FERNANDO PESSOA
Extret del seu llibre Poesia Ed. Alianza Madrid 1983
 
"Prou metafísica hi ha a no pensar en res.

¿Que què en penso, jo, del món?
¿Què sé jo què en penso, del món?
Hi pensaria si em posés malalt.

¿Quina idea tinc de les coses?
¿Quina opinió em mereixen les causes i els efectes?
¿Què he meditat sobre Déu i l'ànima
i sobre la creació del món?
No ho sé. Per a mi pensar en això és aclucar els ulls
i no pensar. És tirar les cortines
de la meva finestra (que no té cortines)

¿El misteri de les coses? ¡Què sé jo què és el misteri!
L'únic misteri és que hi hagi qui pensi en el misteri.
Aquell que s'està al sol i acluca els ulls
comença a no saber què és el sol
i a pensar en un munt de coses plenes de calor.
Però obre ulls i veu el sol,
i ja no pot pensar en res,
car la llum del sol val més que els pensaments
de tots els filòsofs i de tots els poetes.
La llum del sol no sap què fa,
i per tant no s'erra, i és comuna i bona.

¿Metafísica? ¿Quina metafísica tenen, i doncs, aquests arbres?
La de ser verds, de tenir capçada i branques
i de donar el fruit quan els pertoca, i això no ens fa pensar,
a nosaltres, que no sabem parar-hi esment.
¡Quina metafísica, però, millor que la d'ells,
la de no saber per què viuen
ni saber tampoc que no ho saben!

Constitució íntima de les coses...
Sentit íntim de l'univers...
Tot això és fals, tot plegat no vol dir res."

..................................................