Al final dels fragments hi trobaràs preguntes per treballar a classe.

Montesquieu: Pot servir per tractar el tema de les lleis i normes

J.J. Rousseau: Sobre la desigualtat

I.Kant: Pot ser útil per tractar el tema de drets i deures; també el tema de la llibertat.
 
 
 
 
 

 

MONTESQUIEU
Charles de Secondat (1689-1755) - Moralista, escriptor i filòsof. Crític de la societat de Lluís XIV. S'interessà pels problemes del poder polític i per les institucions. Enemic del despotisme i partidari d'un govern on "el poder freni el poder".

FRAGMENTS : De l'esperit de les lleis

Lleis naturals

 " Les lleis, en la significació més àmplia, són les relacions necessàries que deriven de la naturalesa de les coses; i en aquest sentit, tots els ésser tenen llurs lleis ;..."

Lleis positives

"Des del moment que els homes viuen en societat, perden el sentiment de llur feblesa; la igualtat que hi havia entre ells cessa, i comença l'estat de guerra. Cada societat particular es fa conscient de la seva força, la qual cosa produeix un estat de guerra entre nació i nació. Els particulars, en cada societat, comencen a sentir llur força; cerquen de girar a favor seu els principals avantatges d'aquesta societat, i això produeix entre ells un estat de guerra. Aquests dos tipus d'estats de guerra han establert les lleis entre els homes. "
"Les lleis han d'ésser adequades al poble per al qual foren dictades, de manera que és una gran causalitat quan les d'una nació poden convenir a una altra... Han d'estar en relació amb el medi físic del país; amb el clima ... amb el gènere de vida dels pobles ... han de relacionar-se amb el grau de llibertat que pot tolerar la constitució; amb la religió dels habitants, amb llurs inclinacions... amb llurs costums, amb llurs maneres. En darrer terme les lleis tenen relació entre elles;..."

Lleis educació

"Les lleis de l'educació són les primeres que rebem. I, com que ens preparen a ésser ciutadans, cada família particular ha d'ésser governada d'acord amb el pla de la gran família que les comprèn totes."

Lleis i llibertat

"És cert que en les democràcies el poble sembla fer el que vol; però la llibertat política no consisteix pas a fer el que hom vol. En un Estat, és a dir, en una societat on hi ha lleis, la llibertat no pot consistir més que a poder fer el que s'ha de voler i a no estar obligat a fer el que no s'ha de voler. Cal prendre consciència del que és la independència i del que és la llibertat. La llibertat és el dret de fer tot el que les lleis permeten; i si un ciutadà pogués fer el que les lleis prohibeixen, no hi hauria pas llibertat, perquè els altres tindrien igualment aquest poder."

 --------------------------------------------------------------------------

COMENTARI

1. Estableix diferències entre lleis naturals i lleis positives. Posa exemples.

2. Per què no es poden donar les mateixes lleis en tots els països?

3. Quina finalitat tenen les lleis de l'educació ?

4. Explica: "La llibertat és el dret de fer tot el que les lleis permeten" Es pot parlar de llibertat si s'han de seguir unes lleis?

5. Seria possible viure en una societat sense lleis? per què?

ROUSSEAU Jean Jacques. (1712 - 1778) - Escriptor i filòsof compromès en una primera etapa amb els enciclopedistes. La seva teoria antropològica sosté que l'home és naturalment bo. La reivindicació de la llibertat i de la igualtat, que es troba en les seves obres (El contracte social, L'Emili, Discursos...), inspirà profundament les assemblees revolucionàries franceses.

FRAGMENTS: Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes.

Classes de desigualtats

 
" Concebo, en l'espècie humana, dues classes de desigualtats: l'una, que anomeno natural o física perquè és establerta per la natura, i que consisteix en la diferència d'edats, de salut, de les forces del cos i de les qualitats de l'esperit o ànima; l'altra, que pot anomenar-se desigualtat moral o política, perquè depèn d'una mena de convenció, i que és establerta o almenys autoritzada pel consentiment dels homes. Aquesta consisteix en els diferents privilegis dels quals alguns gaudeixen en prejudici de la resta, com ésser més rics, més honorats, més poderosos, o fins i tot fer-se obeir."

L'estat natural: l'home salvatge

 
" D'antuvi, sembla que els homes en aquest estat, no tenint entre ells cap mena de relació moral ni de deures coneguts, no podien ésser ni bons ni dolents, i no tenien vicis ni virtuts, llevat que, tot prenent aquests mots en un sentit físic, s'anomeni vicis de l'individu a les qualitats que poden perjudicar la seva pròpia conservació, i virtuts a les que poden contribuir-hi... Sobretot, no anem a concloure amb Hobbes que, en no tenir cap idea sobre la bondat, l'home és naturalment dolent... "

L'estat civil: Origen de la desigualtat

 
" El primer que havent tancat un terreny gosà dir : Això és meu, i trobà gent prou beneita per creure'l, fou el veritable fundador de la societat civil. ! Quants crims, guerres, morts, quantes misèries i horrors hauria estalviat al gènere humà el qui arrencant les estaques o omplint el fossar, hagués cridat als seus semblants : "Guardeu-vos d'escoltar aquest impostor; esteu perduts si oblideu que els fruits són de tots i que la terra no és de ningú "! Però sembla molt clar que llavors les coses havien arribat al punt de no poder durar més com estaven: car aquesta idea de propietat, depenent de moltes idees anteriors que no han pogut néixer sinó successivament, no es formà pas tot d'un plegat en l'esperit humà : calgué fer molts progressos, adquirir bastament indústria i llums, transmetre-les i augmentar-les d'època en època, abans d'arribar a aquest darrer terme de l'estat de natura."

" Mentre que els homes s'acontentaren amb llurs cabanes rústiques, mentre que es limitaren a cosir llurs vestits de pells amb espines o arestes... mentre que no s'aplicaren sinó a obres que podia fer un de sol i a arts que no necessitaven dels concurs d'algunes mans, visqueren lliures, sans, bons i feliços tant com podien ésser-ho per llur natura... però des de l'instant que un home hagué de menester l'ajuda d'un altre, des que hom s'adonà que era útil a un sol obtenir les provisions de dos, va desaparèixer la igualtat, es va introduir la propietat, el treball va esdevenir necessari... "

" Tal fou o degué ésser l'origen de la societat i les lleis, que donaren nous entrebancs al feble i noves forces al ric, destruïren sense retorn la llibertat natural, fixaren per sempre la llei de la propietat i de la desigualtat, d'una hàbil usurpació feren un dret irrevocable, i, per al benefici d'alguns ambiciosos, supeditaren des d'aleshores tot el gènere humà al treball, a la servitud i a la misèria."

KANT  Immanuel ( 1724 - 1804 ) Va néixer i viure a Könisberg ( Prussia oriental ) . Va dedicar tota la seva vida a l'estudi de la filosofia i de la ciència. També es va preocupar per l'Ètica en les seves obres : Fonamentació de la metafísica dels costums i Crítica a la Raó Pràctica. A través d'aquests estudis mostra la seva intenció de contribuir a la realització de la humanitat com una comunitat dirigida : pel respecte al Deure, considerat com a dignitat fonamental de la persona ; i per un exercici lliure del Dret.

FRAGMENTS: Principis metafísics del dret

" ... la llei universal del dret : obra exteriorment de manera que l'ús lliure de la teva llibertat pugui conciliar-se amb la llibertat de tots segons una llei universal, és de debò, una llei que m'imposa una obligació; però que no exigeix de mi que, a causa d'aquesta obligació, hagi jo de subjectar la meva llibertat a aquestes condicions mateixes; únicament la raó diu que aquest és el límit assignat a la llibertat per la seva idea i que, de fet, pot ésser continguda en ell per altra. Això és el que la raó proclama com un postulat (demanda), que no és susceptible de prova ulterior. No proposant-se ensenyar la virtut, sinó solament exposar en què consisteix el dret, no es pot, ni es deu presentar aquesta llei de dret com un motiu d'acció. "

FRAGMENTS :Fonamentació de la metafísica dels costums

El Deure

" El deure és la necessitat d'una acció per respecte a la llei. (...) Una acció feta per deure ha de prescindir de tot influx de la inclinació i amb ella, de qualsevol objecte de la voluntat. Així, ja no resta altra cosa que pugui determinar la voluntat sinó, objectivament, la llei, i subjectivament, el pur respecte per aquesta llei pràctica."

L'imperatiu (obligació) moral " L'imperatiu categòric (moral) , per tant, és únic i precisament aquest: - Actua només segons aquella màxima ( norma moral ) per la qual puguis al mateix temps voler que ella esdevingui una llei universal. Un individu es veu empès per la necessitat a demanar que li prestin diners. Ell sap molt bé que no podrà tornar-los però també veu que no li prestaran res si no promet fermament de tornar-ho en un temps determinat...

La màxima de la seva acció s'expressaria així: "Quan cregui que necessito diners, els demanaré prestats i prometré tornar-los, encara que sàpiga que no ho faré mai "... És just?... Què passaria si la meva màxima esdevingués una llei universal? Aquí veig tot seguit que mai no podrà valer com a llei universal. "

PREGUNTES:
1. Per què els drets poden limitar la nostra llibertat? Tenim dret a una llibertat total i absoluta?
2. Hem d'obeir sempre la nostra consciència moral? Per què?
3. Apliquem el criteri Kantià:  "què passaria si la meva màxima esdevingués una llei universal"? a les següents accions: - Tenyir-se el cabell de color verd. - Copiar als exàmens. - Fer festa quan un volgués. - Arribar sempre tard. Quines conseqüències tindria aquesta llei?