I. KANT  mini diccionari

TEXT I

"No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, perquè amb quin mitjà hauria de ser despertada la capacitat de coneixement per exercir-se si no és amb objectes que commouen els nostres sentits i ara provoquen per ells mateixos representacions, ara posen en moviment l'activitat del nostre enteniment perquè les compari, les lligui o les separi i elabori així la matèria bruta de les impressions sensibles per aconseguir un coneixement dels objectes que s'anomena experiència? Segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots. 

Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència. Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experièncial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d'impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d'aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació.

Hi ha, doncs, almenys una qüestió que encara necessita una recerca més detallada i que no s'ha d'enllestir de seguida a la primera ullada: la qüestió de si hi ha un coneixement semblant, independent de l'experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements s'anomenen a priori, i es distingeixen dels empírics, els quals tenen les fonts a posteriori , això és, en l'experiència."

Crítica a la Raó Pura , Introducció , I

TEXT II

"El coneixement metafísic no ha de contenir més que judicis a priori, tal com ho exigeix el caràcter particular de les seves fonts. Però, sigui quin sigui l'origen dels judicis o la forma lògica que prenguin, hi ha tanmateix una diferència segons els contingut, que fa que siguin o bé merament explicatius, si no afegeixen res al contingut del coneixement, o bé extensius, si augmenten el coneixement donat; els primers es poden anomenar judicis analítics, i els segons sintètics.

Els judicis analítics no diuen res en el predicat que no estigui ja realment en el concepte del subjecte, encara que no hagi estat pensat tan clarament i amb igual consciència. Quan dic: <tots els cossos són extensos>, no he ampliat gens el meu concepte de cos, sinó que l'he descompost, perquè l'extensió ja estava pensada realment en aquell concepte abans del judici, encara que no declarada expressament; aquest judici és, doncs, analític. En canvi, la proposició: <alguns cossos són pesants> conté en el predicat quelcom que no estava realment pensat en el concepte general de cos; és una proposició que augmenta, doncs, el meu coneixement, puix que afegeix quelcom al meu concepte i per això cal anomenar-lo judici sintètic.

Tots els judicis analítics recolzen enterament en el principi de contradicció i són per naturalesa coneixements a priori, tant si els conceptes que els serveixen de matèria són empírics com si no ho són. (...)
Hi ha judicis sintètics a posteriori, l'origen dels quals és empíric, però n'hi ha també que certament són a priori i que brollen de l'enteniment i de la raó purs. "

Prolegòmens a tota metafísica futura... Preàmbul, 2

TEXT III

"L'espai no és més que la forma de tots els fenòmens dels sentits externs, és a dir, la condició subjectiva de la sensibilitat. Solament sota aquesta condició ens és possible la intuïció externa. Ara bé, atès que la receptivitat del subjecte, qualitat consistent a poder ser afectat pels objectes, precedeix necessàriament tota intuïció d'aqueixos objectes, és possible d'entendre com la forma de tots els fenòmens pot donar-se en el psiquisme amb anterioritat a tota percepció real, és a dir, a priori, i com pot ella, en quant intuïció pura en la qual han de ser determinats tots els objectes, contenir, prèviament a tota experiència, principis que regulin les relacions d'aqueixos objectes."

Crítica a la Raó Pura , Estètica Transcendental

TEXT IV

"Ara bé, per tal d'exposar la possibilitat de l'experiència en tant que recolza en conceptes purs a priori de l'enteniment, hem de presentar primerament en una taula completa, allò que pertoca als judicis en general i als diferents moments de l'enteniment en aquests; puix que els conceptes purs de l'enteniment, que no són altra cosa que conceptes d'intuïcions en general en tant que aquestes, en relació amb un o altre d'aquests moments, estan determinades per judicis i, per tant, necessàriament i de manera universalment vàlida, resultaran exactament paral·lels a aquests moments. Així seran determinats també de manera totalment exacta els principis a priori de la possibilitat de tota experiència com a coneixement empíric objectivament vàlid. Car aquests principis no són res més que proposicions que subsumeixen tota percepció (d'acord amb certes condicions generals de la intuïció) sota aquells conceptes purs de l'enteniment."

Prolegòmens a tota metafísica futura... Segona part

TEXT V

"Ja des dels temps més antics de la filosofia, els que es tenien per investigadors de la raó pura han concebut, ultra els ens sensibles o fenòmens (phaenomena) que formen el món dels sentits, ens intel·ligibles particulars (noumena) que haurien de constituir un món intel·ligible i, com que confonien els fenòmens amb l'aparença ( cosa que és ben perdonable en una època encara inculta), només concediren realitat als ens intel·ligibles.

De fet, si considerem, com és just, els objectes dels sentits com a simples fenòmens, confessem tanmateix també, amb això, que tenen com a fonament una cosa en si, encara que no coneguem com és en ella mateixa, sinó només el seu fenomen, és a dir, el mode com els nostres sentits són afectats per aquest quelcom desconegut. L'enteniment, doncs, precisament perquè accepta fenòmens, reconeix també l'existència de coses en si; i aleshores podem dir que la representació de tals ens, que són el fonament dels fenòmens i, per tant, simples ens intel·ligibles, és no solament admissible, sinó també inevitable.

La nostra deducció crítica no exclou de cap manera coses semblants (noumena), sinó que més aviat limita els principis de l'<Estètica> de manera que no s'estenguin a totes les coses, car llavors tot es transformaria en simple fenomen, sinó que només valguin, per als objectes, d'una experiència possible. S'admetran, doncs, així ens intel·ligibles, però amb la ferma recomanació d'aquesta regla que no admet cap excepció : que no sabem ni podem saber absolutament res de determinat d'aquests purs ens intel·ligibles, perquè els nostres conceptes purs de l'enteniment, així com les nostres intuïcions pures, no concerneixen sinó els objectes de l'experiència possible i , per tant, els ens sensible i, tan aviat com hom se n'aparta, aquells conceptes romanen sense el menor significat."

Prolegòmens a tota metafísica futura.. Segona part

TEXT VI

"Si donem un cop d'ull als nostres coneixements de l'enteniment en tota la seva extensió, veiem que la cosa peculiar de la raó a aquest respecte, el que ella intenta d'aconseguir, és la sistematització del coneixement, és a dir, la seva interconnexió a partir d'un sol principi. Aquesta unitat de la raó pressuposa sempre una idea, la de la forma d'un tot del coneixement, un tot que és anterior al coneixement concret de les parts i que conté les condicions que determinen a priori la posició de cada part, com també la seva relació amb les altres. En conseqüència, aquesta idea postula en el coneixement de l'enteniment una unitat completa gràcies a la qual aquest coneixement sigui, no un agregat fortuït, sinó un sistema lligat per lleis necessàries."

Crítica a la Raó Pura , Dialèctica transcendental.

TEXT VII

"Aquest principi de l'egoisme o de la pròpia utilitat és potser molt compatible amb tot el meu futur benestar. Però la qüestió és aquesta ara : és això lícit ? Transformo, doncs, l'exigència de l'egoisme en una llei universal i disposo així la pregunta: què succeiria si la meva màxima es tornes llei universal? De seguida veig que mai no pot valer com a llei universal, ni convenir amb si mateixa, sinó que sempre ha de ser contradictòria, ja que la universalitat d'una llei que digui que qui cregui estar atrapat pot prometre el que se li acudeixi proposant-se no complir-ho, faria impossible la promesa mateixa i el fi que amb ella pugui obtenir-se, ja que ningú no creuria que rep una promesa i tots es riurien de tals manifestacions com d'un engany en va."

Fonamentació de la metafísica dels costums

TEXT VIII

"Ara bé: la llibertat és una simple idea, la realitat objectiva de la qual no pot ser demostrada de cap manera segons lleis naturals ni, per tant, en cap experiència possible; per consegüent, és una idea que, per tal com mai no es pot posar sota ella cap exemple segons cap analogia, no pot ser mai entesa ni tan sols apercebuda. Val només com una pressuposició necessària de la raó en un ésser que creu tenir consciència d'una voluntat, és a dir, d'una facultat diferent, de la simple facultat de desitjar ( és a saber, una facultat de determinar-se a actuar en tant que intel·ligència, consegüentment segons lleis de la raó, independentment d'instints naturals). "

Fonamentació de la metafísica dels costums.

Què és una teoria?

"Es denomina teoria a un conjunt de regles també pràctiques, quan són pensades com principis generals i es fa abstracció d'una quantitat de condicions que, tanmateix, tenen influència necessària en la seva aplicació. A l'inversa, es denomina pràctica, no a qualsevol acte, sinó al que realitza una finalitat i està pensat en relació amb principis de conducta representats universalment". I. Kant: Uber den Gemeinspruch: Das mag in der Theorie richtig sein, taugt aber nicht für die Praxis

Què és l'espai?

"L'espai no és més que la forma de tots els fenòmens dels sentits externs, és a dir, la condició subjectiva de la sensibilitat. Solament sota aquesta condició ens és possible la intuïció externa. Ara bé, atès que la receptivitat del subjecte, qualitat consistent a poder ser afectat pels objectes, precedeix necessàriament tota intuïció d'aqueixos objectes, és possible d'entendre com la forma de tots els fenòmens pot donar-se en el psiquisme amb anterioritat a tota percepció real, és a dir, a priori, i com pot ella, en quant intuïció pura en la qual han de ser determinats tots els objectes, contenir, prèviament a tota experiència, principis que regulin les relacions d'aqueixos objectes."
Crítica a la Raó Pura, Estètica Transcendental