“La filosofia comprèn la totalitat del saber en la mesura del possible... La filosofia és la ciència teorètica dels primers principis i de les primeres causes.” (Aristòtil)

"Filosofar és una manera de viure" (Ortega y Gasset)

"La filosofia és el sistema de tot coneixement filosòfic. Cal prendre-la objectivament si per ella s'entén el model que ens serveixi per valorar tots els intents de filosofar i tota filosofia subjectiva, l'edifici de la qual sol ser tan divers i canviant. D'aquesta forma, la filosofia és la mera idea d'una ciència possible que no està donada en concret en cap lloc, però a què es tracta d'aproximar-se per diversos camins fins a descobrir el sender únic, recobert en gran part a causa de la sensibilitat, i fins que aconseguim, en la mesura del concedit als homes, que la còpia fins ara defectuosa sigui igual al model. Mentre aquesta meta no hagi estat assolida, no és possible aprendre filosofia, doncs on és, qui la posseeix i en què podem reconèixer-la? Només es pot aprendre a filosofar, és a dir, a exercitar el talent de la raó seguint els seus principis generals en certs assaigs existents, però sempre salvant el dret a la raó a examinar aquests principis en les seves pròpies fonts i a ratificar-los o rebutjar-los." Traduït de: I. Kant. Crítica de la razón Pura. Ed. Alfaguara. M, 1985 p. 651

“La paraula grega filòsof (philosophos) es va formar en oposició a sophós. És a dir, l’amant del coneixement, a diferència de qui, en possessió del coneixement s’anomenava savi. Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca de la veritat -no la possessió de la veritat- és l’essència de la filosofia. [...] Filosofia vol dir fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i cada resposta es converteix en una nova pregunta.” K. Jaspers, Introducció a la filosofia.

"La filosofia és al mateix temps la crítica i el complement de la ciència" (Blanshard)

"És l'home el que els astrònoms defineixen: una petita part  de carboni impur i d'aigua, reptant sense força sobre un planeta petit, sense importància? Ha de ser el bé etern amb el fi de que sigui estimat, o val la pena cercar-lo encara que l'univers es dirigeixi inexorablement a la mort?... Cap d'aquestes preguntes troba solució en els laboratoris. L'estudi d'aquestes preguntes i la possibilitat de respondre pertany al domini de la filosofia."(B. Russell)

"Tots els homes són filòsofs perquè, d'una manera o d'una altre, tots adopten una actitud enfront la vida i la mort. Hi ha qui pensa que la vida no té valor perquè té un final. No pensen que també és possible l'argument oposat : que si la vida no tingués un final no tindria valor, que és, en part el perill, sempre present de perdre-la el que ens ajuda a donar-nos compte del valor de la vida." (K. Popper)

"La filosofia és una cosa ... inevitable." (Ortega y Gasset)

"Una gran filosofia no és la que instal·la la veritat definitiva, és la que introdueix una inquietud" (Peguy)

“La filosofia és una concepció del món, al mateix temps que projecte pràctic d'un altre de nou.” A. Gramsci

"Viure sense filosofar és pròpiament tenir els ulls tancats, sense procurar obrir-los mai; i el plaer de veure totes les coses que la nostra vista descobreix no té punt de comparació amb la satisfacció que ens dóna la seva coneixença mitjançant la filosofia; i, aquest  estudi és més necessari per regir els nostres costums i guiar-nos en aquesta vida que l'ús dels nostres ulls" (Descartes)

"La filosofia no és una disciplina, és una capacitat d’interrogació i de reflexió que tracta no només del coneixement i de la condició humana sinó també dels grans problemes de la vida. En aquest sentit, la filosofia hauria d’estimular sempre la capacitat crítica i autocrítica, ferments irreemplaçables de lucidesa, i sempre encoratjar la comprensió humana, tasca fonamental de la cultura". (E. Morin)

REFLEXIONS CRÍTIQUES DE LA FILOSOFIA

"Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món, el que cal és transformar-lo" (K. Marx)

"L'univers no es discuteix; s'expressa. I la filosofia no l'expressa. No comencem a viure realment més que al final de la filosofia, sobre les seves runes, quan hem comprés la seva terrible nul·litat." (Cioran)

"Sí, és cert, filosofar no només no serveix per a res, sinó que, a més no pot ni ha de servir absolutament per a res <útil>, per a res <pràctic>. El privilegi té el nom de llibertat. Filosofar és, sobretot, un obrar lliure i per aquesta raó, no serveix de res ni per a res." (Pieper)

"Què és la filosofia i quin és el seu valor, és una cosa molt discutida. O se n'esperen revelacions extraordinàries o bé se la deixa de banda indiferentment, com un tipus de pensament que no té sentit. Se la mira amb respecte, com la tasca important d'uns homes insòlits o bé se la menysprea com el rumiar d'uns somiatruites. Se la considera com una cosa que interessa a tothom i que per tant deu ser, en el fons, simple i comprensible, i o bé se la descriu com tan difícil que ocupar-se'n resulta desesperant." (Jaspers)

“De fet, el valor de la filosofia es troba en la seva incertesa. L’home que no té cap matís de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit comú, de les creences habituals del seu temps i del seu país, i de les que s’han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperació ni el consentiment de la seva raó. Des del moment en què comencem a filosofar, trobem [...] que fins els objectes més ordinaris plantegen problemes als quals només podem donar respostes incompletes. La filosofia, encara que incapaç de dir-nos amb certesa quina és la vertadera resposta als dubtes que suscita, és capaç de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Així, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que són les coses, augmenta en força grau el nostre coneixement del que pot ser; refusa el dogmatisme dels que no s’han introduït mai a la regió del dubte alliberador. [...] Per resumir la nostra anàlisi sobre el valor de la filosofia: la filosofia ha de ser estudiada, no per les respostes concretes als problemes que planteja, ja que, en general, cap resposta precisa no pot ser coneguda com a vertadera, sinó més aviat pel valor dels mateixos problemes; perquè aquests problemes amplien la nostra concepció de les coses que són possibles, enriqueixen la nostra imaginació intel•lectual i disminueixen, minven la seguretat dogmàtica que tanca l’esperit a la investigació; però, sobretot, perquè per a la grandesa de l’univers que la filosofia contempla, l’esperit també es fa gran i arriba a ser capaç de la unió amb l’univers que constitueix el seu bé suprem.” Bertrand Russell, Els problemes de la filosofia

"Atrevir-se doncs a no veure-hi clar i, en lloc de buscar desesperadament una resposta o un significat per a totes les coses (una explicació, un text, un mot, un concepte per apaivagar la nostra angoixa), acceptar que tot sovint no les entenem, això és una actitud filosòfica. Una actitud que més que buscar respostes, el que fa és burxar en les incerteses i qüestionar les preguntes mateixes. [...] Filòsof, en efecte, és aquell qui veu en cada resposta o claredat un nou problema o una nova foscúria. D'aquí ve que en lloc de respondre les preguntes tendeixi a dur-les més enllà, i cal reconèixer que en això s'assembla molt a les criatures." X. Rubert de Ventós, Per què filosofia?

"No ens fem il·lusions: la filosofia concebuda com una manera de viure no pot ser encara avui, ni mai, sinó un luxe. El drama de la condició humana és que és impossible no filosofar i, alhora, impossible filosofar. La consciència filosòfica li obre a l’home la profusió de les meravelles del cosmos i de la terra, una percepció més aguda, una riquesa inexhaurible d’intercanvis amb els altres humans, la invitació a actuar amb benevolència i justícia. Ara bé, les preocupacions, les necessitats, les banalitats de la vida quotidiana li impedeixen accedir a aquesta via conscient de totes les seves possibilitats. Com es poden unir harmònicament la vida quotidiana i la consciència filosòfica? Potser només és una conquesta fràgil i sempre amenaçada. «Tot el que està bé —diu Spinoza al final de l’Ètica— és tan difícil com rar.» Com podrien fer cas d’aquesta consciència els milers de milions d’homes esclafats per la misèria i pel sofriment? Ser filòsof, no deu consistir potser també en el fet de sofrir amb aquest aïllament, amb aquest privilegi, amb aquest luxe, i tenir sempre present a l’esperit el drama de la condició humana?" PIERRE HADOT, «La filosofia, és un luxe?»