L'UNIVERS I L'ÉSSER HUMÀ

"Desconeixent la veritable connexió entre els organismes vivents i l'Univers, estem abocats a no entendre el veritable paper que tenim nosaltres al cosmos. De la mateixa manera que podríem pensar que un diminut virus no ens pot afectar, creure que els objectes de l'Univers no tenen un interès pràctic ni transcendència és un gran error que indica com la ciència s'ha desmarcat del coneixement de la societat."

J.M. Trigo i Rodríguez Nosaltres a l'Univers Ed. Proa 1999 B. pàg. 25

Podríem dir que si comprenem la constitució de l'Univers (conjunt de tot el que existeix en el món material) i la vida, entendrem millor com som nosaltres mateixos. Perquè si l'Univers no fos com és nosaltres, possiblement, no existiríem.

Trobar una explicació plausible de la formació i evolució de l'univers, ha estat l'objectiu de l'ésser humà al llarg de la seva història. Per aquest motiu s'han descrit diferents models explicatius, des dels antics mites fins als models cosmològics científics actuals.

Explicacions mítiques: mites cosmogònics.

Mite de la creació de l'arxipèlag del Japó

"Al començament era un caos. A partir d'ell l'esperit límpid se separà per fer-se el cel, mentre que la terra es formà de l'esperit tèrbol.

Quan aquesta terra encara surava a la superfície de l'aigua, tres déus en sortiren. Aquests déus, tots solters, eren el déu de l'eternitat de la terra, el de la plenitud de l'aigua i el déu del martell, que simbolitzava les eines. Després es formaren sis deus que representaven respectivament l'argila, la sorra, la casa, la riquesa, la bellesa i la raó.

Finalment aparegué una parella de déus Izanagi i Izanami. El déu del cel els demanà de solidificar la terra. Llavors prengueren una albarda i xarbotaren l'aigua de la mar. La sal que queia de la punta de l'albarda s'acumulà, i en sorgí una illa, i van construir-hi un palau, on es casaren.

D'aquest matrimoni, en naixeren l'arxipèlag del Japó, el déu dels mars, el déu dels rius, el déu de les muntanyes, el déu de les planes, el déu dels arbres i el déu del vent."

Mite cosmogònic de l'India Vèdica

"En aquell temps no hi havia l'ésser, no hi havia el no-ésser.No hi havia ni espai ni firmament en el més enllà. Què es movia? On i guardat per qui? Hi havia aigua pregona, aigua sense fons?
No hi havia ni la mort en aquell temps, ni la no-mort, cap signe no distingia la nit del dia. L'U respirava sense alè, mut de si mateix: res no existia en el més enllà.
Al principi, les tenebres cobrien les tenebres, tot el que ara veiem no era sinó onada indefinida [...] Qui sap en veritat, qui podria dir-ho aquí: d'on sortí, d'on ve aquesta creació?
Els déus estan cap ençà d'aquest acte creador, qui sap d'on emana?
Aquesta creació, d'on emana, si ha estat fabricada o no - el que vetlla sobre ella en el punt més alt del cel ho sap, sens dubte..., o tal vegada no ho sabia pas."

Cosmogonia d'Hesíode (s.VII a.C)

"Primer de tot va néixer Caos, després Gea (Terra) d'ample pit, un assentament ferm de totes les coses per sempre, Tàrtar ple de núvols en un racó de la terra d'amples camins i Eros que és el més bell entre els déus immortals, relaxador dels membres i que conté, dins del seu pit, la ment i el prudent consell de tots els déus i els homes. De Caos van néixer Erebo i la negra Nit; de la Nit van néixer Éter i el Dia...."

Models cosmològics científics : de l'antiga Grècia a la ciència actual.

Les primeres explicacions no-mítiques sobre la constitució de l'Univers les trobem en els primers filòsofs-científics grecs. Precisament la filosofia neix de l'intent de proporcionar una explicació racional als fenòmens naturals i a la vida humana, sense haver de recórrer a les forces sobrenaturals que feien servir les explicacions mítiques. Tot i això, en les primeres teories que es varen formular, encara hi ha un fort rerafons mític. En línies generals el model que proposaren era el següent :

Model cosmològic grec : Univers etern, sense creació, però limitat i finit. L'Univers era una gran esfera dins la qual hi havia altres esferes on giraven els planetes ( estels errants ) en òrbites circulars, la terra estava al centre i no es movia. El seu model era, doncs, esfèric, geocèntric i geostàtic.
- Una excepció a aquest model va ser el proposat per Aristarc de Samos (310 aC) que va situar el sol en el centre (heliocentrisme). Idea que va recuperar segles més tard N.Copèrnic. Però aquest pensament no va prosperar, perquè anava contra les idees de l'època i el sentit comú: l'Univers era estàtic i immutable.
Model cosmològic modern: N.Copèrnic (s. XV) proposa un model heliocèntric per poder explicar millor el moviment dels planetes. També recolzarà aquest model Galileu (s. XVI) mantenint igual que el seu predecessor el moviment orbital circular. Al mateix segle J.Kepler exposarà la seva teoria de les òrbites el·líptiques.
Model gravitacional : I.Newton (s.XVII) en els seus Principis formula la teoria de la gravitació universal, o principi d'atracció entre els cossos materials. Va mantenir, però, un model d'Univers estacionari, què segons Bentley podia fer trontollar la seva pròpia teoria, perquè si la gravitació s'estenia infinitament podria provocar un gran col·lapse. Per aquest motiu la idea d'un univers dinàmic ( principis del s.XX) va plantejar-se com a sol·lució.

cosmolegs

Model relativista : A. Einstein (s.XX) amb la seva teoria de la relativitat general explica l'atracció gravitatòria entre cossos materials, segons la curvatura entre espai i temps. Aquesta teoria donarà pas a l'actual concepció de l'Univers finit ( en el temps ) però sense límits ( en l'espai ). Concepció que condueix a parlar d'un Univers obert : amb un principi o Big-Bang ( terme utilitzat, per F.Hoyle per ridiculitzar els resultats obtinguts de les observacions d'E.Hubble (1929) sobre el desplaçament, a grans velocitats, de les galàxies en l'espai, d'on G.Gamow va suposar que en un principi l'Univers no era més que una gran bola de foc, de densitat i temperatura molt elevades, que a poc a poc es va anar separant, formant-se els diferents elements que composen l'Univers actual ), en expansió eternament ; i d'un Univers tancat : que s'acabarà col·lapsant, com a resultat de les forces gravitacionals, en el que s'anomena Big-Crunch ; i d'un Univers pla, si hi ha prou matèria per frenar l'expansió de manera indefinida.
Sembla ser que tot depèn de la quantitat de matèria existent a l'Univers.

"La humanitat ha fet progressos notables cap a la comprensió del cosmos. Hem eliminat moltes concepcions errònies del passat - com ara que la Terra era al centre de l'Univers- i estem començant a veure com ens acomodem dins l'ampli i respectable univers que abraça el nostre passat, present i futur. Tot i que la concepció actual de l'Univers es correspon més amb la realitat que les creences d'èpoques antigues, continua sent inimaginablement ingènua. Si se li dóna l'oportunitat, l'enorme potència de la ment humana, incentivada pel nostre desig innat de conèixer, continuarà augmentant el coneixement científic. Quan allarguem les fronteres del coneixement, aprofundim el coneixement del cosmos. Les futures generacions poden jutjar-nos pels nostres èxits en l'ampliació dels horitzons de coneixement. Però l'horitzó crucial és a les nostres ments."

R. Wagner, D. Goldsmith, Horitzons còsmics (1982)