El desertor

Senyor president,
Us escric aquesta carta
Que vós llegireu potser
Si us plau i si teniu temps.

M'acaben d'arribar
Uns documents militars,
Que se'm porten a la guerra
Dimarts en clarejar.

Senyor president,
Jo no vull anar a la guerra;
No sóc vingut a la terra
Per matar la pobra gent.

No us ho dic per emprenyar,
Però està tot decidit,
I que conste per escrit
Que em dispose a desertar.

D'ençà que em varen parir
He vist morir el meu pare,
He vist partir els germans
I he vist plorar els meus fills.

Ma mare va patir tant
Que ara en el lloc de les tombes
Es burla de vostres bombes,
I del mot altisonant.

Quan vaig caure presoner
Varen furtar-me la dona,
L'ànima em van segrestar,
Tot el meu passat també.

Demà, a punta de dia
Pegaré amb la meua porta
Al nas d'una vida morta
I encetaré nova via.

Me n'aniré mendicant
Per tots els camins d'Espanya,
D'Itàlia i de Gran Bretanya
Dient a tots els germans:

" Negueu-vos a obeir,
No consentiu la desferra,
No accepteu aquesta guerra,
Refuseu-vos a partir ".

I si cal la sang donar,
Aneu-hi i vesseu la vostra.
Ja que en sou la millor mostra
L'exemple us cal practicar.

Si em volíeu encalçar,
Aviseu la policia
Que ben nu vaig nit i dia
I que em poden disparar.

Manel Rodríguez-Castelló.
Versió lliure de Le deserteur,
de Boris Vian.

http://www.uoc.edu/lletra/guerraipau.html

Més sobre Boris Vian : http://www.geocities.com/Paris/leftBank/5810/vian.html