EL SHOW DE TRUMAN

per Raúl Rodriguez Martín i Albert Gubern Mérida (curs 2001-02 IES Salvador Espriu - Salt )

Introducció

Truman va ser la primera persona adoptada per una cadena de televisió. El dia que va nèixer va ser el dia que va començar el seu programa, sense que ell sabés en cap moment que n'era el protagonista, i d'aquesta manera començava una vida en directe transmesa per televisió durant les 24 hores al dia.

Vivia en una ciutat creada especialment per a ell, perquè tothom pogués controlar tots els seus passos. Tota la gent que vivia a la ciutat eren actors. Truman vivia una gran mentida, el que ell pensava que era real, no ho era: els amics, la família, les notícies, les coses que veia per televisió... Ell ja estava acostumat a la realitat que li donaven i vivia pensant que ell era una persona normal, quan de veritat ell era una de les persones més seguides del món. Fins que es va enamorar d'una noia, Sylvia, que feia d'extra. Va intentar conèixer-la però els directors del programa no permetien que parlés amb ella per por que li pogués explicar la realitat on estava vivint. Però, tot i els entrebans que els hi van posar, van aconseguir estar junts per una estona. En aquesta estona tots dos es van enamorar. Sylvia li va explicar el món on vivia Truman, però abans que li expliqués amb claredat, van venir una gent del programa i se la van emportar, dient que estava boja i la tenien de dur a tractar-la a Fidji. Truman es va quedar totalment confós.

Així va viure uns anys fins que va començar a relacionar les coses que li anaven passant amb les paraules de la noia. A partir d'aquell moment, Truman es sent obligat a marxar d'allà per anar a buscar el seu gran amor, Sylvia, i perquè se sentia observat i controlat. Aconsegueix enganyar a totes les càmeres amb gran intel·ligència i superar la por que tenia al mar, i es dirigí cap a Fidji, que és on van dir que duien a Sylvia, amb una barca. El director li va posar totes les dificultats possibles perquè no marxes (onades gegants, tempestes...) fins quasibé matar-lo. Però Truman arriba al final d'aquell gegant plató i va a buscar una vida més real que la viscuda fins aleshores.

Desenvolupament

Els diferents temes filosòfics que tracta la pel·lícula són la llibertat, els valors, la veritat i l'actitud de la societat envers personatges famosos, entre d'altres temes.

La pel·lícula tracta de la llibertat, ja que es pot veure i demostrar que la vida de Truman ha estat condicionada des que era petit. Ell en cap moment és lliure de decidir si vol marxar del programa o no, perquè si no sap que existeix aquest programa, com pot decidir-ho ? Des del nostre punt de vista ell no és lliure, perquè els productors han aconseguit i aconsegueixen que Truman faci les coses que ells volen, condicionant-lo des de jove amb la vida que li han posat al seu voltant i axí poder influir en els esdeveniments constantment. En canvi, ell pot pensar que sí que és lliure de triar el que vol fer, perquè no sap res del que li estan fent. Però, té menys llibertat que nosaltres ? La veritat és que sí, però s'ha de dir que nosaltres també estem molt condicionats per les coses que ens envolten. Es pot dir doncs, que estem determinats per diferents factors que en fan actuar de manera concreta, per tant estem parlant de determinisme.

Un altre dilema que presenta el film és l'actitud de totes les persones que envolten Truman. Està bé la manera d'actuar de Marlon, el seu amic d'infància i els altres personatges ? Actuen correctament ?

Creiem que es podria justificar la manera d'actuar de la seva esposa i la gent que l'envolta perquè han estat contractats per això, però, en Marlon, tot i estar contractat, després de viure tan de temps amb en Truman, no li fa pensa que en Truman visqui la vida que viu? Només es pot justificar d'una manera. En Marlon prefereix els seus beneficis econòmics que ser sincer a un gran amic, és a dir, que ell té com a valor important el valor econòmic per damunt del valor de l'amistat i no només ell sinó també tots els actors que envolten al protagonista.

Un altre tema és el de la veritat. Truman té la seva veritat, la que li han posat al davant. Però des del nostre punt de vista, no podem dir el mateix. Nosaltres podem veure clarament la mentida on ell viu, però ell no la veure.

A la societat en general, quan li posen una cosa al davant, s'ho creu i ja està. És el que succeeix amb Truman i també ens succeeix a la majoria. El que passa és, que a nosaltres no hi ha ningú que ens pugui dir que el que ens han posat al davant és cert o no ho és, perquè si això ens passés actuaríem de la mateixa manera que ho fa ell, buscant la veritat i lluitant per les coses que ens importen, com ell fa quan se'n va del programa per anar a buscar a Sylvia, per tal d'estar amb ella i que li expliqui tot el que li ha passat. Però, un cop ho ha trobat i ha aconseguit marxar del que era la seva vida, qui li diu que aquesta és la bona veritat? La resposta és molt difícil de trobar, perquè aquesta pregunta se la fa tothom i no s'ha trobat mai una resposta convincent i que ens tregui el dubte que portem a dins.

En la pel·lícula també es pot observar com actua la gent davant dels famosos que creen els programes de televisió i altres espectacles. Durant el programa Truman és un personatge conegut, admirat i estimat per tots els seus seguidors. Però cada persona té el seu moment de glòria i el seu acaba temps després quan finalitza el programa. Això es veu clarament a l'última escena de la pel·lícula, quan es tanca l'emissió definitivament del programa i els dos guardes de seguretat del parking s'alegren per uns moments de la sortida de Truman del plató, però després diuen: "Qué ponen ahora? miraré la teleguia " Això mostra que la societat necessita tenir una mena d'ídol per identificar-se amb ell, i un cop acaba el moment d'aquest se n'obliden i en busquen un altre.

Opinió personal

És una pel·lícula que ens ha agradat molt. La idea és molt original, a més a més, el guió, els personatges, els efectes personals... són molt bons i fantàstics. La pel·lícula està molt ben feta i és capaç de transmetre el missatge que està comunicant. D'altra banda, creiem que és una pel·lícula que pot donar molt a reflexionar en diferents aspectes, i un d'ells pot ser en l'aspecte filosòfic.

El que fan a Truman és molt fort i commovedor. A ningú li agradaria viure una vida així, ja que viu tota la vida enganyat, creient que la seva vida és del més normal del món. Si això li passés algú, realment, seria una cosa totalment inadmissible i inhumana. No es pot permetre que es jugui amb la vida d'una persona i que es faci d'ella un entreteniment per als altres quan ell no hi està d'acord, o millor dit, no ho sap. Hi haurà gent que ho compararia amb programes tipus Gran Hermano o el Bus, però és força diferent. La idea principal és bàsicament la mateixa, però difereix en el tipus de concursants. Uns ja estan disposats a que la seva vida sigui una distracció per a la societat i hi van per això, però en el cas de Truman és totalment diferent, ja que ell no té coneixement del que fan amb la seva vida. En Truman viu tota la seva existència en un món creat i dissenyat especialment per a ell, observat per tota la gent que veu el programa, sense que ell en tingui cap coneixement.

A part, l'única persona que actua correctament és Sylvia, ja que prefereix l'amistat a la seva feina d'actriu. En canvi el que no s'entèn és com Marlon pot ser capaç de mantenir la mentida a Truman, després de tots els anys que ha estat amb ell. Només li importa la fama i els diner que pot aconseguir si continua en el programa, igual que la majoria dels altres actors, i com no, el director del programa, que creim volia jugar a ser Déu.

En definitiva és una pel·lícula que ens mostra com molta gent prefereix més els diners i les coses materials que fer el bé a les altres persones, tot i saber que estan obrant de manera incorrecta.