1. Hi ha quatre teories sobre la suposada racionalitat humana (idealisme platònic, optimisme racionalista, empirisme radical, criticisme il·lustrat). La primera, on el màxim representant és Plató, es basa en què l'home era un animal racional i per tant que la raó és una facultat humana diferenciadora. Aquest distingeix dos tipus de pensaments: l'intel·lectual i el sensible. Plató diu que el segon és poc fiable ja que diu que és el coneixement d'un món imperfecte. En canvi l'altre és el coneixement de l'autèntica realitat (món ideal). La segona teoria (optimisme racionalista) es caracteritza en la creença en la capacitat il·limitada de la raó per conèixer tot allò que es proposa i per a governar de manera eficaç l'acció humana. El màxim representant és Descartes que diu que la raó no tan sols és la guia del coneixement, sinó que també de l'acció moral. La tercera (l'Empirisme radical), on el seu màxim representant és Hume, que segons ell només podem conèixer allò del qual hem tingut experiència sensible. Finalment l'última (criticisme il·lustrat), el seu màxim representant és Kant, es basa que la raó és la llum que il·lumina les tenebres del fanatisme, la credulitat i els prejudicis humans. La diferencia envers els racionalistes i els empiristes és que la raó no és il·limitada sinó que es limita a la informació rebuda pels sentits; però tanmateix, és capaç de proporcionar un coneixement fiable i segur.

a)Des de quina de les teories es podria explicar el coneixement que té de la realitat el protagonista (Cèsar)?

Penso que la teoria que encaixa més respecte el seu comportament i sobretot els seus pensaments seria l'empirisme radical. Si recordem el seu comportament a partir de l'accident la seva realitat esta envoltada de dubtes i els sentiments del protagonista son els que guien cada una de les seves accions. A més, crec que la seva raó esta limitada i això li proporciona un coneixement provisional i molt poc segur que fins i tot li costa de creure que tenint la cara que té, Sofia torni amb ell però al final ho acaba acceptant ja que els desigs superen la realitat.

b)Després d'haver llegit les característiques de la conducta racional i dels diferents tipus de racionalitat, posa exemples a partir de les diferents situacions o accions dels personatges de la pel·lícula.

Universalitat: En seria l'exemple quan cèsar veu que no pot aconseguir (en aquella nit) a Sofia ja que sempre ens queixem d'allò que no tenim, els humans mai en tenim prou, res ens va bé.

Eficàcia: Per culpa de l'accident i sobretot per culpa de les seves conseqüències veu que no pot aconseguir el seu objectiu. Per aquest motiu s'apunta a un tipus d'assegurança que li permet viure a dins d'un somni on ell dirigeix tot el que succeeix i per tant podrà aconseguir finalment allò que desitja.

Sistematicitat: Pelayo és conscient que presentant Sofia a Cèsar, les possibilitats que té d'estar amb ella se'n van per complet, perquè relaciona altres fets anteriors semblants que van acabar anant malament per ell. Aquest sentiment de rebuig respecte ell mateix li provocarà falta d'esperança i l'impedirà lluitar per aconseguir la noia.

Coherència:Cèsar sap perfectament que ha de fer, i quin mètode seguir per aconseguir els seus objectius.

Realisme: Segons la pròpia realitat de cada personatge saben fins a on poden arribar els seus desitjos i si els poden fer realitat (això sempre si tenen present la seva pròpia realitat).

Autonomia: En seria un mal exemple en Cèsar perquè encara que esta en un somni les opinions dels altres l'afecten com tot ésser humà. Per tant no es pot deslliurar d'aquesta pressió externa.

Racionalitat teòrica: Cada persona té una opinió deferent respecte a la vida perquè les situacions que ens succeeixen ens donen un punt de vista diferent respecte a les coses i això fa que les nostres creences sobre el món i sobre nosaltres mateixos siguin diferents. Si analitzem els dos amics veurem que els seus punts de vista tenen arrels ben contraries ja que Cèsar no te ni problemes econòmics ni socials en canvi pelayo sí.

Racionalitat pràctica: Depenent de les circumstàncies actuem d'una manera determinada. Per exemple, quan Cèsar ha d'acceptar l'accident li resulta molt complicat perquè s'ha d'acostumar a la nova vida.

2. Segons Ortega y Gasset:"...es troba l'home, no menys que l'animal, consignat al món, a les coses del seu voltant, a la circumstància." Quines són les circumstàncies en què viuen els diferents personatges, són possibilitadores o limitadores?

Tot el que ens afecta positivament o negativament forma part de les nostres circumstàncies però aquestes les podem dividir ens dos apartats.
· Caràcter possibilitador: hem de tenir present que nosaltres mateixos construïm la nostra vida, anem escollint entre diverses opcions. Si en Cèsar no hagués pujat al cotxe amb la Núria, tot això segurament no hagués passat. Hem d'analitzar bé els actes que fem perquè si en Cèsar estimes de debò a Sofia no hauria d'haver pujat a aquell cotxe.
· Caràcter limitador: La vida de Pelayo esta limitada a conformar-se amb allò que té i ja esta. És un personatge marcat pels triomfs del seu millor amic i això l'impedeix sortir d'aquest camí, perquè la seva vida esta clarament limitada fins que Cèsar té l'accident.

3. La finitud de l'humà es fa palesa quan pateix. El dolor pot ser físic o vital: quin tipus de dolor apareix en la pel·lícula?

Cada personatge pateix un dolor diferent ja que els succeeixen situacions i fets diferents. Cèsar, el principi de la pel·lícula sembla com si no conegués el dolor ja que ha pogut aconseguir tot el que ha desitjat tant econòmicament com socialment però com és lògic és impossible que al llarg de la vida no se sàpiga en què consisteix el dolor... i és a partir de l'accident que se n'adona que la vida pot ser molt dura. Tot i que més que dolor és ràbia i odi respecte a la situació en què està implicat, perquè aquest sentiment li produeix angoixa, depressió i sobretot insatisfacció amb ell mateix. Sap que sent com és ara no podrà aconseguir els seus anhels i per tant no és feliç i l'única manera de ser-ho, des del seu punt de vista, es suïcidant-se. Pelayo al principi encara que no ho demostri pateix per la seva solitud i pel seu problema amb les dones però tot i així ho acaba acceptant, perquè potser li queda un xic d'esperança en trobar la seva parella ideal. I segons ell la troba, Sofia, encara que el seu millor amic s'hi acaba interposant en la seva relació i això el fa sentir inferior, tristesa... sortosament el seu dolor vital s'acaba quan veu que Cèsar no te possibilitats per tornar amb ella. Aquest sentiment es egoista però tothom lluita per allò que desitja i la felicitat normalment només esta a l'abast d'aquells que han patit, i han sentit. Per tant Pelayo en el fons li sap greu tot el que li ha passat amb el seu amic però si pensa en ell, està feliç perquè les seves possibilitats augmenten quan es tracta de compartir la vida amb Sofia. Sofia sent atracció pels dos nois, però s'acaba enamorant de Cèsar. Tot i així no és capaç d'enganyar a Pelayo en la primera nit que coneix a cèsar ja que te sentiments que es contradiuen. Per una part desitja esta amb Cèsar, però el record de Pelayo l'impossibilita fer els seus desitjos realitat perquè sap que Pelayo l'estima i no vol fer-li mal. Desprès de l'accident té por i no sap com reaccionar ni tampoc com adreçar-se a Cèsar. Encara que ella no sigui l'accidentada, també sent dolor però d'una manera diferent, ja que li sap greu que això hagi espatllat el començament d'una bonica relació. Normalment quan hi ha persones al teu voltant que pateixen també et solen encomanar inconscientment una certa preocupació que en ajudar-los o intentant ajudar-los ens la traiem de sobre. En aquest cas seria l'exemple de Sofia, però no l'ajuda perquè sent que no pot... Tots ells tenen en comú el dolor vital ja que els que els bull i els fa mal és l'ànima no el cos. En un cas, Cèsar també deu haver sentit dolor físic a causa de l'accident, però bàsicament la seva preocupació es basa en el dolor que sent en veure el seu rostre desfigurat.

4. Enfront la mort es poden adoptar diferents actituds. Quina és l'actitud de Cèsar? Quina és la teva?

En Cèsar veu la mort com el final "feliç" o final millor de la seva vida ja que per ell és un mal son tot el que esta passant i no veu altra solució que suïcidar-se. El seu dolor és profund i intens i aquest sentiment el porta a la desesperació fins que no pot més i es rendeix definitivament. Però com que creu que la mort és definitiva (destrucció del cos és la destrucció completa del ésser humà) doncs decideix deixar la seva vida a les mans d'una agència on s'encarreguen d'un cop el pacient està mort li allarguen la vida fent-lo viure a dins d'un somni on ell és qui decideix què succeeix, com i a on. Com que té un sentiment de rebuig respecte a la seva vida que l'impedeix viure decideix viure d'una manera irreal, però on serà feliç. Penso que les persones que tenen aquest sentiment respecte a la vida el que han de fer és intentar trobar alguna cosa o algú que els faci tirar endavant, que els faci tenir prou esperança per lluitar. Tots sabem que és difícil però malauradament no ens queda més remei si volem viure tranquils i feliços. Respecte a la mort penso que no és definitiva ja que sempre he pensat que quan morim l'ànima surt del cos subtil i instantàniament entra a dins d'un altre cos. L'ànima emmagatzema tots els records de cada situació però no els exposa al cos que no correspon per tant resulta bastant complicat esbrinar qui érem abans de ser nosaltres mateixos. Recordarem que aquesta concepció de l'home considera la ment i el cos com dues realitats diferents i independents, i per tant separables. Per a molts dualistes, aleshores, la mort no és un deixar d'existir definitiu, sinó el trànsit de la nostra ment o ànima a una vida diferent i, per a la majoria, millor.

5. Opinió personal.

Realment aquesta pel·lícula et fa obrir els ulls ja que aquests temes de la mort, el dolor vital... s'eviten bastant i penso que no hauria de ser així perquè son coses normals que algun dia o altre haurem d'afrontar. A més el seu argument és molt bo pel fet que no saps mai què passarà fins el final que encaixes totes les peces del trencaclosques. Fins hi tot, l'obra té un final obert on cada persona del públic imagina el seu final. Aquests tipus de pel·lícules et fan reflexionar sobre el tema central de què tracten, en aquest cas la importància del dia a dia perquè potser que arribi un dia que la nostra vida doni un gir completament diferent al que teníem anteriorment i llavors ens pot succeir el mateix que el protagonista. Penso que hem de saber aprofitar els moments bons i al mateix temps dedicar-los als altres i així d'aquesta manera ens sentirem bé mútuament. Encara que això resulta molt complicat a la vida real perquè tothom va al seu món, i tothom lluita per sobreviure i això fa que la rivalitat sigui molt alta sobretot quan es tracta de temes econòmics. Per tant només vull dir que en cada moment hem de ser nosaltres mateixos i que no hi ha res que no puguem aconseguir si ens hi esforcem.
La reacció que te Cèsar penso que es del tot normal, perquè jo també m'ho hagués agafat molt malament, potser hagués reaccionat un xic diferent ja que per exemple no hagués gosat veure la noia mai més per por a la seva reacció. Però el que s'ha de fer és raonar i no fugir dels problemes perquè així no s'arregla res i a més ens provoquem malestar. És trist, haver de deixar una persona que t'importava per un assumpte com aquest ja que la vida és incertesa, i sé que costa, però s'ha d'acceptar de la millor manera que es pot i tirar endavant sense mirar el passat.

Finalment la recomano a tots aquells que els hi agraden els drames i que els hi apassionin aquells finals tan incerts que et deixen impressionat i que et fan venir ganes de tornar-la a veure.

Ester López 1B3