F I L O È T I C A
Web de materials i recursos de FILOsofia i ÈTICA per a la reflexió

S. FREUD (1856-1939)

LA PSICOANÀLISI

0. Introducció

La psicoanàlisi és un mètode terapèutic que es presenta com a hipòtesi o model explicatiu de la vida psíquica humana i de les forces (pulsions i instints) que intervenen.

La primera afirmació de la psicoanàlisi és que els processos o mecanismes psíquics són en si mateixos inconscients i, que els processos conscients són actes aïllats de la vida anímica total.

Normalment, s'havia identificat el psíquic amb el conscient, considerant precisament la consciència com la característica que definia el psíquic i la Psicologia com la ciència dels continguts de consciència expressats en el comportament (conductisme o Behaviorisme).

En canvi, la psicoanàlisi es contraria a aquesta identitat entre el psíquic i el conscient. Per la psicoanàlisi el psíquic està format per un conjunt de processos que inclouen els sentiments, el pensament, la voluntat i afirma que existeix un pensament inconscient i una voluntat inconscient (manifestacions : - símptomes neuròtics; - somnis ; - actes fallits).

I. Estructura psíquica

A)Primera Tòpica (1903) Es distingeixen tres nivells psíquics:

- Conscient: accions i continguts presents a la consciència en el moment actual;

- Pre-conscient: conjunt de coneixements, records no actualitzats però que ho poden ser;

- Inconscient: continguts no accessibles a la consciència a causa de la censura o repressió.

B) Segona Tòpica (1923) Freud divideix el psíquic en tres instàncies que constitueixen l'estructura de la personalitat :

-Jo (Ego): Adaptació del subjecte a la realitat, d'ell depenen les funcions conscients. Actua segons el principi de realitat o ANANKÉ

-Super-Jo (Super-Ego) : Dipositari de les normes socials. És l'origen de la censura. És el model ideal del pare o de la mare que el nen o nena assumeix quan ha superat el complex d'Edip o d'Electra. Actua segons el principi de moralitat.

-Allò (Id): Conté les pulsions que estan formades per una espècie d'energia psíquica de tipus instintiu i inconscient, que busca disminuir la seva tensió (principi de constància) mitjançant la satisfacció del seu objectiu .

Aquestes pulsions estan composades per dos instints bàsics:

EROS - Instint de vida (constituït per la Libido o energia sexual que té com a finalitat la reproducció);

THANATOS - Instint de mort, de destrucció. L'Allò està regit pel principi de plaer i degut a que l'afany de plaer és il·limitat sorgeix la frustració a causa de la repressió o censura.La repressió efectuada sobre l'inconscient provoca comportaments o mecanismes de defensa enfront de la realitat angoixant com per exemple : Fixació ; Identificació; Projecció; Regressió, Sublimació...

Formes de conducta anormal

La psicoanàlisi considera els símptomes neuròtics i psicòtics com els principals mecanismes anormals de defensa de l'Ego a través dels quals intenta protegir-se de les exigències de l'Id.

-La neurosi ve provocada quan els impulsos conflictius donen lloc a un estat de tensió difícil de suportar, aleshores es produeix en el subjecte una forta ansietat i obsessió.

-La psicosi és una retirada de la realitat o una total deformació d'alguns dels seus aspectes. Pel psicòtic el món és tal i com ell creu, un món en el qual la fantasia es fa real. No reconeix la seva malaltia. Es distingeixen tres formes de psicosi : - L'esquizofrènia, que es caracteritza per la desproporció que existeix entre la vida emocional i la intel·lectual; - La paranoia, es caracteritza perquè la desconfiança del subjecte davant dels altres arriba al màxim;

- La mania depressiva, en la que els estats d'ànim alternen la depressió i l'excitació constant.

 

FREUD I LA INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS

Introducció:

Freud és qui primer va fer dels somnis objecte d'investigació científica. Fins aquell moment els somnis eren considerats com a material de xerraires i endevinaires. L'opinió més generalitzada, en el camp de la ciència, era que els somnis eren producte d'un cervell cansat i que no tenien cap sentit.

L'interès de Freud pels somnis va ser provocat pel fet de que algun dels seus pacients neuròtics, parlant dels seus símptomes, també esmentaven somnis i va descobrir que tenien en molts casos un sentit psíquic desconegut fins aleshores.

Funcions del somni:

a) Protecció del son: El seu objectiu és apartar tot allò que podria destorbar el son. Ex: El toc de les campanes substitueix el so del despertador.

b) Realització de desitjos no satisfets o reprimits : En els somnis dels nens petits es veu molt clar, per exemple en el cas d'aquell nen que durant el dia se li ha prohibit menjar xocolata i al vespre somnia que menja un pastís de xocolata.

Anàlisi psicoanalítica dels somnis:

Freud va descobrir en els somnis dos continguts: El contingut latent que és el veritable motiu del somni i formen els processos mentals inconscients que el produeixen. Aquest contingut es manifesta a través d'idees, imatges i símbols que constitueixen el contingut manifest que són diferents als desitjats, i que d'aquesta manera poden escapar a les forces repressives del jo i del super-jo. El vertader significat del somni resta, doncs, amagat en el melic del somni.

El somni es presenta com un jeroglífic que cal desxifrar. Aleshores és necessari estudiar i interpretar mitjançant una anàlisi precisa el material oníric (conjunt d'imatges del somni) per conèixer el seu significat. A vegades, però, aquests símbols només serveixen per amagar un altre sentit, tot enganyant a la interpretació.

El simbolisme pressuposa la transferència de l'interès emocional d'un objecte a un altre provocant un desplaçament. Hi ha alguns símbols que apareixen amb tanta freqüència que la teoria freudiana els considera quasi universals: -Caure: Por, angoixa, preocupació -Animals petits: nens, germans -Caixes, armaris, olles, vaixells: dóna, mare, germana -Objectes allargats: òrgan sexual masculí. -Escales, pujant i baixant: acte sexual -Aigua: naixement, reproducció, realització desitjos -Viatge: mort, canvi, novetats importants .........

Qüestions:

->Quina relació té el somni amb la nostra vida desperta?

->Quan somniem i quan estem desperts?

->Per què oblidem els somnis?

->Fins a quin punt deformem el somni quan el recordem al despertar-nos?

->Quin és l'origen del somni? Forma part d'un record ancestral?

->Segueix essent un misteri el sentit del somnis?

 

FREUD I LA FILOSOFIA

0. Introducció

S.Freud es tractat per la filosofia, sobre tot, per la seva aportació a la comprensió dels fenòmens socials. A més, es considerat com un filòsof de la sospita (com és el cas de Marx i Nietzsche) perquè pretén posar de manifest els condicionaments amagats que determinen certs comportaments, tant individuals com socials. Tot i que no va estudiar els autors citats anteriorment, en la seva obra s'hi troben referències a aquests autors i molt sovint reconeix a Nietzsche l'haver-se adonat de la importància dels instints i a Marx li retreu la seva ingenuïtat al creure que l'home és bo per naturalesa.

L'especulació filosòfica de Freud sobre la societat i la cultura molt sovint no es pot entendre sense la teoria psicoanalítica, ja que estableix comparacions entre les malalties psíquiques individuals i les estructures socials.

1. Influències

a) Filosofia Grega:

- S'observen coincidències entre la divisió freudiana de les pulsions : Eros i Thanatos, i els principis: Amor i Odi d' Empèdocles.

- Per tal de reforçar la teoria de la Libido, Freud estableix analogies entre l'Eros i el plantejament de Plató sobre l'Amor (impuls que condueix al coneixement) exposat en el diàleg : El Convit. També es poden trobar similituds entre la visió tripartida de l'ànima platònica i les divisions establertes per Freud en el psíquic.

b) Filosofia Moderna:

- Freud no comparteix la sobrevaloració de la raó per part dels metafísics : racionalistes (Descartes...) i idealistes (Hegel...) . Ni tampoc en la dualitat entre matèria i esperit, perquè el psíquic és una unitat (monisme) i està regit per instints i impulsos irracionals.

- Respecte a les teories socials Freud segueix el pensament de T. Hobbes que defensava que "l'home era un llop per a l'home" contraposat a les teories del Bon Salvatge de J.J. Rousseau.

- Critica a Kant i la seva Estètica Transcendental que considerava l'espai i el temps com a formes "a priori", ja que l'inconscient no està estructurat en espais ni en temps sinó per forces instintives que busquen una satisfacció. L'espai i el temps són estructures racionals que pertanyen a la consciència.

- Per últim cal tenir en compte la important influència de L.Feuerbach, admirat per Freud, per la seva crítica a la religió considerada com una il·lusió, i que Freud definirà en el seu llibre El Futur d'una il·lusió (1927) com la neurosi obsessiva de la humanitat.

2. Interpretació de la cultura: El malestar en la cultura (1930)

a) Objectius i intencions:

Freud pretén realitzar una anàlisi de les relacions humanes i dels ideals culturals (èxit, poder, riquesa) que fonamenten la cultura humana en general, amb l'objectiu d'explicar com es produeix el malestar en la cultura. La tesi que es presenta és la següent : les mateixes institucions que busquen la supervivència i la felicitat de la humanitat provoquen el seu malestar. La cultura es constitueix com un conjunt de normes restrictives dels impulsos humans, sexuals o agressius (més importants ja que la seva repressió crea el sentiment de culpabilitat i el càstig que forma part de la consciència moral o super-jo) exigides per mantenir l'ordre social i el seu "benestar".

En general es pot dir que la seva obra és una reflexió sobre la repressió imposada per la vida civilitzada moderna ( principis s. XX) a la sexualitat i a l' agressivitat, i també a la dificultat d'assolir la felicitat en aquestes condicions.

La cultura sempre provoca malestar (visió pessimista), i per rebaixar aquest malestar caldrà reajustar les exigències imposades per la cultura que introdueix en nosaltres una instància (super-jo) que censura els nostres instints.

Per explicar com es produeix aquest malestar Freud comença fent un estudi de l'origen de la cultura i de la seva evolució.

b) Idees principals i Textos

1. En el primer capítol Freud recupera les idees exposades en el seu llibre El Futur d'una il·lusió (dedicat a la crítica a la religió) per tal de fer una anàlisi global de la cultura. D'aquesta manera comença fent un estudi de les fonts religioses de la cultura a través del sentiment oceànic. Aquest sentiment, segons Freud, prové d'un sentiment del Jo que s'hauria format a partir d'un antic trencament : de lligams amb la mare i d'enyorança d'un pare protector.

Cal tenir en compte, però, que el sentiment del Jo no és més que la façana d'un sentiment més profund i primari de l'allò (Inconscient hereditari) dominat pel principi de plaer que és substituït pel jo adult seguint el principi de realitat i de constància o conservació en el psíquic que tendeix a establir equilibris entre els desitjos insatisfets.

2. Aleshores, explica perquè la religió s'ha convertit en un element important de la cultura. I la resposta és que la religió s'ha presentat com la única que pot donar sentit a la vida i un objectiu : La Felicitat. Així, la religió es presenta com un dels mecanismes per fugir del sofriment (altres mecanismes serien el Ioga, el treball, l'art, les drogues, malaltia mental, l'amor...). Ara bé, la religió és una transformació delirant de la realitat, deforma la imatge del món i no compleix les seves promeses.

Deixant de banda quin és l'objectiu de la vida, Freud es pregunta que és el que esperen de la vida els humans i la resposta és: la Felicitat. Aquesta felicitat és el fi últim del principi de plaer . Però la felicitat és un fenomen episòdic, no sempre s'aconsegueix , hi ha una sèrie d'impediments : el cos, món exterior i la relació amb els altres humans. Un dels mitjans per aconseguir la Felicitat que Freud proposa és l'Amor però aquest és dèbil i també pot fallar.

3. En el tercer capítol es refereix a la cultura ja que aquesta hauria de ser un altre mitjà per aconseguir la felicitat. La cultura es defineix com la suma de les produccions i institucions que diferencien la nostra vida dels nostres avantpassats animals i serveixen per : protegir a l'humà contra la naturalesa i regular les relacions entre els humans. Aquestes institucions, però, no han proporcionat la felicitat que s'esperava.

4. Tot seguit, Freud, analitza quin és l'origen i l'evolució de la cultura.

"Després que l'home primitiu va descobrir que tenia a les mans, literalment, la possibilitat de millorar, treballant, el seu destí sobre la terra, ja no li va ser indiferent el fet que un altre treballés amb ell o en contra d'ell. L'altre va adquirir el valor d'un col·laborador, amb el qual era útil de conviure (...) Es pot suposar que la fundació de famílies va estar relacionada amb el fet que havia arribat l'hora en què la necessitat de satisfacció genital ja no es presentava com un hoste que de sobte ens trobem a casa, i que després d'anar-se'n ja no sabem res més d'ell, sinó que s'havia instal·lat com a llogater permanent en l'individu. Quan això va succeir, el mascle va tenir un motiu per a conservar al seu costat la femella, o parlant més en general, l'objecte sexual; mentre que la femella, que no es volia separar dels seus infants desvalguts, es va veure obligada, en interès d'aquests, a quedar-se amb el mascle més fort. "

"La vida comunitària dels homes va tenir, en conseqüència, una doble fonamentació: d'una banda, l'obligació de treballar, que provenia de les necessitats exteriors i, de l'altra, la força de l'amor, segons la qual l'home no volia veure's privat del seu objecte sexual - la dona -, ni aquesta tampoc d'aquella part que s'havia separat d'ella, això és , del seu fill. Eros i Ananké, amor i necessitat, esdevingueren també els pares de la cultura humana. El primer èxit de la cultura va ser que un gran nombre de persones podien ara conviure en una comunitat. (...) I també costa d'entendre com aquesta cultura podia actuar sobre els seus participants d'una altra manera que no fos provocant la seva felicitat"

Es pot afirmar que el que fonamenta en primer terme la cultura és l'Amor (Eros). Només l'Amor fa possible la vida en comunitat i pot conduir a la felicitat. Però aquest amor ha de ser inhibit (amistat ) i sublimat pel bon funcionament de la cultura.

"La tendència per part de la cultura, a restringir la vida sexual no és menys manifesta que l'altra tendència, que també té, a expandir la unitat cultural. Ja la seva primera fase cultural, la del totemisme, implica la prohibició d'una tria incestuosa de l'objecte, i aquesta és possiblement la més greu mutilació que ha sofert la vida eròtica de l'home en el transcurs de tots els temps. Els tabús, les lleis i els costums imposen noves restriccions, que afecten tant l'home com la dona."

5. La cultura es va adonar del desig il·limitat de plaer humà i va posar límits, va reprimir la vida sexual de l'individu. És precisament aquesta repressió la que ha provocat malalties com la neurosi i la psicosi.

"La clau ens la pot proporcionar una de les exigències ideals, com les hem denominades, de la societat civilitzada. Diu : Estimaràs el pròxim com a tu mateix. És una màxima coneguda arreu del món i, sens dubte, és més antiga que el cristianisme, que la proposa com un dels seus clams de què està més orgullós. Però, certament, no és molt antiga; fins i tot en èpoques històriques era encara desconeguda per la humanitat. Adoptem ara una actitud ingènua al seu respecte, com si l'escoltéssim per primera vegada; no serem capaços de reprimir un sensació de sorpresa i perplexitat. Per què ho hem de fer? De què ens serveix? Però, sobretot , com ho hem de fer per dur-lo a la pràctica? Com pot ser possible? El meu amor és una cosa tan preciosa per a mi que no puc lliurar-la sense pensar-m´hi. M'imposa obligacions que només puc acomplir amb sacrificis. Si estimo algú, cal que s'ho mereixi..."

"Hi ha un segon manament, que encara em sembla més incomprensible i que suscita en mi una resistència més gran. Diu : Estimaràs els teus enemics..."

Aquests manaments de la cultura, però, són necessaris perquè en l'humà hi ha una altra força instintiva, a part de l'amor, que és l'agressivitat. L'existència d'aquesta tendència és la que explica la necessitat dels anteriors preceptes, a fi d'assegurar la bona convivència. L'humà no és bo per naturalesa, ni tampoc el comunisme és possible. Així, la cultura es veu obligada a establir diferències entre els seus membres ("narcisisme de les petites diferències").

Aleshores si la cultura imposa sacrificis, no només a la sexualitat, sinó també a les tendències agressives, es pot entendre perquè en ella no assolim la felicitat.

6. En el sisè capítol s'exposen quines són les pulsions que dominen en l'evolució de la cultura.

"Aquest instint agressiu és el descendent i principal representant de la pulsió de mort, que hem anat trobant al costat de l'Eros, el qual comparteix amb aquella el domini del món. I ara em penso que ja no se'ns amaga el sentit de l'evolució de la cultura. Ha de presentar la lluita entre l'Eros i la mort, entre la pulsió de vida i la de destrucció, tal com es porta a terme en l'espècie humana. La vida no és en essència res més que aquesta lluita i, per tant, l'evolució de la cultura es pot descriure com la lluita de l'espècie humana per la vida."

7. S' explica com l'instint agressiu és interioritzat en el propi Jo mitjançant el Super-jo o consciència moral creant un sentiment de culpabilitat o de mala consciència que es manifesta sota la forma de necessitat de càstig i que obliga a renunciar als instints. Freud rebutja l'existència d'una facultat original que permeti distingir el bé del mal.

Més aviat el motiu d'aquesta distinció prové de l'exterior i estableix dues fases en la consciència moral: La primera fase consistiria en la por a la pèrdua de l'amor i; la segona fase estaria formada per la por a l'autoritat social interioritzada en el Super-jo.

En definitiva la renúncia als instints és la que crea la consciència moral.

Un altre origen del sentiment de culpabilitat es troba en el complex d'Edip el qual institueix la consciència moral per assegurar la vida en comunitat.

8. És aquest sentiment de culpabilitat, engendrat per la cultura, el que a vegades o molt sovint roman inconscient i s'expressa en un malestar cultural provocant una pèrdua de felicitat. D'aquesta manera el progrés evolutiu de la cultura ens ha conduït a la infelicitat. Enfront d'aquesta situació l'Ètica es presenta com una teràpia, que mitjançant el Super-jo Cultural intenta establir l'equilibri entre les diferents pulsions o forces en lluita.

"La qüestió decisiva per a l'espècie humana em sembla que és si, i fins a quin punt, el seu desenvolupament cultural aconseguirà de dominar els trastorns de la vida en comú provocats pels instints humans d'agressió i d'autodestrucció. Podria ser que en aquest sentit, l'època actual fos especialment interessant. Els homes han arribat a un domini tan aclaparador de les forces de la natura, que amb el seu ajut podrien exterminar-se mútuament, fins que no en quedés ni un. Això ells ho saben, i d'aquí ve una gran part del seu habitual malestar, de la seva infelicitat i de la seva angoixa. Però, cal esperar que l'altra de les dues "potències celestials", l'Eros etern, faci un esforç per imposar-se en la lluita contra el seu adversari, també immortal. Però, qui en podrà predir la victòria i el desenllaç final?"