David HUME (1711-1776)

1. Obres : Tractat sobre la naturalesa humana, (Resum : "Abstracte"); Investigació sobre l'enteniment humà; Investigació sobre els principis de la moral" ; Diàlegs sobre religió natural"

2. Característiques pensament i influències :
La seva pretensió és transformar les ciències a partir de la investigació de les operacions que realitza l'enteniment quan coneix. Aquest objectiu és producte del problema filosòfic predominant de l'època : trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement científic.
Crítica el racionalisme i segueix les idees de l'empirisme antic : R. Bacon, G. Occam .També té present el problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme de Hobbes.
La seva influència més propera és la de l'empirisme de Locke i Berkeley; i el mètode experimental de Newton.
L'experiència és el límit del coneixement humà. Critica la pretensió científica de la metafísica. Nova filosofia basada en la naturalesa humana.

3. Problema: Possibilitat i límits del coneixement.

A) Quina és la font de coneixement:? Només l'experiència sensible. Tot el coneixement prové de l'experiència i s'adquireix per la percepció (=significat que atribuïm als esquemes sensitius i que permet captar la realitat d'una manera estructurada dins d'un espai i temps).

B) Què coneixem?: Fenòmens=allò que es presenta a través de la percepció. ( Desconeixement de la realitat en si )
-Continguts de coneixement humà: *Percepcions: ->Fortes: Impressions -sensacions,passions, emocions; - de reflexió. ->Dèbils : Idees (imatges dèbils d'impressions)
Totes dues poden ser ->Simples o no separables; ->Compostes

C) Com coneixem? i Quins tipus de coneixement podem obtenir?:
*Associació d'idees - Relació d'idees :
Les idees es relacionen seguint unes lleis d'associació: -Semblança ; -Contigüitat; -Causalitat.
La relació d'idees produeix unes idees complexes que són una simple col·lecció d'idees referides a quelcom desconegut : -Idees de modes ; -Idees de substància; - Idees de relació.

El coneixement de relacions d'idees s'expressa en proposicions analítiques (ciències formals : matemàtiques, lògica...) necessàries però que no informen de la realitat factual.
*Relacions o coneixements de fets - Qüestions de fets:

El coneixement de fets es limita a les nostres impressions. Les seves proposicions són sintètiques (informen de la realitat) contingents = Coneixement provisional i probable , perquè la seva veritat es fonamenta en l'experiència fenomènica.

El coneixement sobre els fets s'expressa en proposicions sintètiques que no són necessaries però que ens informen de la realitat. Com?
Es basen en la relació causa-efecte (Critica del principi de causalitat) i la seva connexió necessària. Hume critica aquesta relació de causalitat i també el pensament necessari sobre la inducció.
Anàlisi de la ciència : Matemàtiques / Física / Metafísica (no ciència)

D) Què podem conèixer? Crítica als conceptes metafísics :
Crítica a la idea de substància en general com a realitat independent i a les idees de:
->JO com identitat personal .
->MÓN (substància material : substrat o suport d'accidents)
->DÉU i les proves de la seva existència (a posteriori -Tomàs d'Aquino- i a priori -Descartes-).
Escepticisme moderat.

4.Moral i política : Defensa una moral basada en el sentiment de benevolència (moral del sentiment) i en política és liberal (liberalisme). Contra el racionalisme moral i a favor de l'emotivisme moral.

MORAL

L'Ètica de D. Hume té per objectiu descobrir els principis fonamentals i elementals que influeixen en la vida moral de l'humà. Segons Hume, la moralitat d'una acció no depèn de l'objecte sinó del subjecte que la realitza. Per tant, cal analitzar, la naturalesa humana què és la responsable última del fet o acció moral.

Anàlisi del fet moral: Les normes fonamentals necessàries per a la vida pràctica no són conclusions provinents d'argumentacions racionals. La raó no és l'origen del bé i mals morals, ni dels deures, virtuts...
El que mou i dirigeix l'humà a l'acció són les passions i les emocions . En última instància les decisions que prenem en la vida pràctica provenen del Sentiment moral i no de la raó.

Hume dóna molta importància a l'aspecte emocional de la naturalesa humana ( Emotivisme moral - F. Hutcheson) denunciant la fal·làcia naturalista en la qual incorren els racionalistes perquè pretenen derivar del "ser" (del que l'home -la seva naturalesa- és) de l'"haver de ser" (el bé i el mal morals.. ); I no es pot dir que quelcom és bo perquè la naturalesa o manera de ser que té és bona. Si examinem una acció humana qualsevol no trobarem mai el que s'anomena "vici". La raó no pot jutjar si una cosa és bona o dolenta segons sigui la seva naturalesa.

Les distincions i valors morals ( bé, mal, virtut, vici... ) provenen del Sentiment d'aprovació o desaprovació, d'agrat o desgrat de les accions realitzades i és desinteressat, encara que admet un cert utilitarisme perquè per exemple : el que provoca o motiva el sentiment derivat de benevolència i justícia és la utilitat de l'acció per a la col·lectivitat : "Tot el que contribueix a la felicitat de la col·lectivitat mereix la nostra aprovació".

És aquest sentiment el que fa que vulguem o no una cosa o realitzem una acció, és, doncs, el que mou a la Voluntat : Impressió interna que sentim i de la qual som conscients quan fer sorgir una emoció al cos. Així , doncs, podem dir que està sotmesa a les causes naturals ( desitjos, motius, inclinacions).

La llibertat és una manifestació de la voluntat i es defineix com una absència de causes externes que obliguin a actuar; és el poder d'actuar o no actuar d'acord amb les determinacions de la voluntat. Hume nega la llibertat metafísica (absoluta) però accepta una llibertat pràctica. L'acció humana no és el resultat de la lliure elecció, és a dir, d'una decisió presa per la raó després d'analitzar els pros i els contres, perquè la raó es limita, únicament a anunciar les idees i afer judicis teòrics que no provoquen cap mena d'acció.

POLÍTICA

Hume sotmet a crítica les institucions socials, l'Estat i la teoria del Contracte Social. Creu que l'Estat està format per una agregat d'individus units pel costum i el seu origen no és cap acord o contracte sinó la utilitat (Utilitarisme - A.Smith, J.Bentham, J.Stuart Mill) . El valor que té l'organització social no és un altre que la seva utilitat. I aquest sentiment ha generat el procés constitutiu de la societat. L'obediència política obliga només si el govern que està en el poder és útil.

La Justícia és una convenció necessària i útil per a la formació de la societat que es fonamenta en l'interès comú i en el sentiment de simpatia (necessari en les relacions socials). Les lleis no són arbitràries, però tampoc eternes, sinó que es basen en la utilitat pública.

RELIGIÓ

Hume critica la seva pretensió de fonamentar-se en principis racionals. És un acte de fe, desproveït de racionalitat, l'origen del qual s'ha de trobar en un sentiment.